Historia de España PAU 2025

Enunciado del examen en texto

Texto sacado del PDF oficial. Las fórmulas, tablas y figuras se ven mejor en el visor de arriba.

2025 Proves d’accés a la universitat

Istòria Seria 4

Qualificació

Comprovació

2a correcció

1.1 Exercici 1

1.2

1.3

Exercici 2. Opció ___ Exercici 3. Opció ___ Exercici 4 Suma de notes parcials Qualificació final

Etiqueta de l’estudiant

Ubicació del tribunal ..................................................................................

Número del tribunal ....................................................................................

Etiqueta de qualificació

Etiqueta de correcció

Er examen cònste de QUATE exercicis obligatòris. Cada exercici vau 2,5 punts. Hètz es exercicis 1 e 4, e responetz a TOTES es qüestions que se i plantegen. Enes exercicis 2 e 3, trigatz UA des dues opcions (A o B) e responetz a TOTES es qüestions dera opcion trigada.

Es respostes an d’èster clares e an d’èster redigides de manèra coerenta e coesionada, damb correccion gramaticau, lexicau e ortografica.

Exercici 1. Analisi critica de hònts Observatz era taula, liegetz eth tèxte següent e responetz as tres qüestions que se plantegen ara seguida.

[2,5 punts en totau]

Taula A. Diferéncia salariau entre òmes e hemnes ena indústria textila.

Salaris setmanaus en pessetes correntes dera indústria de teishuts de lan de Sabadell An

Teishinèrs

Teishinères

1914

28,50

16,00

1916

30,75

18,00

1918

36,15

20,40

1919

38,65

23,90

1920

55,00

33,00

1924

55,00

33,00

Hònt: Boletín Informativo. Associació de Fabricants de Teixits de Llana de Sabadell, 1924.

Tèxte B. Critica ara suposada inferioritat dera hemna.

De poco le ha servido al hombre la cultura de la civilización, cuando ni siquiera ha sabido hacer frente a las dificultades de la lucha social por él mismo provocadas y, en vez de elevar a la mujer a la emancipación, la ha arrojado a lo más cruel de la explotación capitalista, imponiéndole los trabajos del campo, de la mina, de la fábrica, y cosa peregrina para los que rebajan sus facultades, en estos trabajos la mujer prueba capacidad también, como lo ha demostrado para el desempeño de otras funciones más delicadas, evidenciándose, finalmente, la poca importancia de la fuerza muscular ante los portentosos progresos de la maquinaria y admirables prodigios de la electricidad. El esfuerzo muscular no se cotiza a ningún precio desde que los brazos de hierro relevan a los del hombre. Es por lo tanto injusto mantener el prejuicio de la superioridad muscular. La mujer tiene aptitudes como las tiene el hombre, y las diferencias entre unas y otras no son más que modalidades distintas necesarias para la marcha progresiva de la humanidad.

Hònt: Teresa Claramunt. La mujer: consideraciones generales sobre su estado ante la prerrogativa del hombre. Maó: Imprenta El Porvenir del Obrero, 1905.

1.1. Identificatz dus hèts que se desprenen dera comparason e era evolucion ath long des ans des salaris ena indústria textila dera taula A.

[0,5 punts]

1.2. Identificatz dues idees fondamentaus deth tèxte B.

[0,5 punts]

1.3. Prenent coma punt de partida era taula e eth tèxte anteriors, escriuetz ua redaccion brèu sus es condicions de vida des obrèrs e, en especiau, era situacion d’explotacion dera hemna obrèra.

[1,5 punts]

Exercici 2. Situatz-vos en temps utilizant tèrmes istorics Trigatz UA des dues opcions (A o B) e responetz ara qüestion que se i plantege.

[2,5 punts: 1,5 punts peth contengut dera redaccion e 0,2 punts per usatge adequat de cada un des cinc tèrmes istorics proposats]

OPCION A Ètz un ciutadan o ciutadana que viu damb incertitud eth procès de transicion en Espanha a conseqüéncia dera mòrt deth dictador Francisco Franco. Explicatz eth protagonisme des figures politiques principaus, amassa damb era crisi politica e era mobilizacion ciutadana coma motors de cambi. Ena vòsta redaccion auetz d’utilizar d’ua manèra adequada es cinc tèrmes següents: Lei entara reforma politica, bónquer, Adolfo Suárez, PSOE e PCE.

OPCION B Era Organizacion entara Cooperacion e eth Desvolopament Economics (OCDE) vos encomane redigir un informe tad aguesta institucion europèa sus es transformacions economiques e sociaus viscudes en Espanha abans e dempús deth Plan d’estabilizacion, pr’amor qu’ètz especialista en aguesta matèria. En vòste informe auetz de hèr a servir d’ua manèra adequada es cinc tèrmes següents: torisme, divises, Plan d’estabilizacion, inversion estrangèra e desarrollismo.

Exercici 3. Exposatz un tèma a trauès des descriptors deth glossari Trigatz UA des dues opcions (A o B) e responetz ara qüestion que se i plantege.

[2,5 punts]

OPCION A Exposatz eth caractèr, era evolucion e es diferéncies deth sindicalisme marxista e der anarquista ara fin deth sègle xix. Ara seguida, explicatz quin protagonisme aueren enquiath començament dera Prumèra Guèrra Mondiau e indicatz brèument quina implantacion territoriau artenheren.

OPCION B Explicatz eth surgiment deth fascisme en Espanha auent en compde es experiéncies preliminares deth regim primoriverista, com apareishec aguesta ideologia durant era Segona Republica e eth caractèr politic deth regim franquista e dera sua «democràcia organica». Hètz ua brèu reflexion finau sus era singularitat deth fascisme espanhòu durant es prumèrs ans deth franquisme.

Exercici 4. Metez a pròva es vòsti sabers Encerclatz era letra dera responsa corrècta des dètz qüestions següentes, auent en compde es contèxtes istorics proposadi.

[2,5 punts: cada responsa corrècta vau 0,25 punts. Per cada responsa erronèa se descompdaràn 0,08 punts; pes qüestions non responudes non i aurà cap de descompde.]

Contèxte istoric: Ètz membre dera redaccion d’un periodic ena Catalonha dera Restauracion borbonica. Responetz as qüestions següentes trigant era responsa que se correspone mès ben ad aquerò qu’escriueríetz.

4.1. Eth detonant iniciau dera Setmana Tragica en Catalonha siguec

a) era crisi economica derivada dera Prumèra Guèrra Mondiau.

b) era repression patronau.

c) er enviament de soldats reservistes entara Guèrra de Melilla.

d) eth contròl dera Glèisa catolica.

4.2. Era Lei de jurisdiccions deth 1906 signifiquèc entà Catalonha

a) era creacion d’ua jurisdiccion pròpia entà Catalonha.

b) era possibilitat de conservar eth dret civiu catalan.

c) er establiment d’ua jurisdiccion militara entà perseguir actes contraris as institucions e es simbèus der Estat.

d) era creacion d’un tribunau especiau entara persecucion deth neishent moviment obrèr.

4.3. Ath delà des partits dinastics, es autes dues fòrces politiques qu’auien ua fòrta preséncia sociau ena Catalonha dera fin deth sègle xix sigueren

a) es republicans federaus e es carlins.

b) es integristes e es carlins.

c) es socialistes e es comunistes.

d) es krausistes e es republicans.

4.4. Eth prumèr president dera Mancomunitat de Catalonha siguec

a) Francesc Cambó.

b) Enric Prat de la Riba.

c) Alfons Sala i Argemí.

d) Lluís Domènech i Montaner.

4.5. Eth 1926 Francesc Macià sagèc ua operacion militara coneishuda coma

a) desbarcament de Palamós.

b) hèts de Prats de Molló.

c) atemptat deth Garraf.

d) hèts dera Jonquera.

Contèxte istoric: Ètz membre dera delegacion diplomatica italiana qu’arribèc en 1942 en Madrid franquista, en plea postguèrra espanhòla. Responetz as qüestions següentes trigant era responsa que se correspone mès ben a çò qu’auetz viscut.

4.6. Era autarquia se definís com

a) ua economia dirigida peth Sindicat Verticau.

b) era dependéncia economica des intercambis damb es Estats Units.

c) ua economia de liure mercat.

d) ua economia damb contròl estatau e isolada des mercats internacionaus.

4.7. Er eveniment internacionau qu’influïc decisivament ena polarizacion politica e era Guèrra Civiu espanhòla siguec

a) era Prumèra Guèrra Mondiau.

b) eth creishement economic deth Japon imperiau.

c) er aument deth fascisme e deth nazisme en Euròpa.

d) era Quatau Internacionau.

4.8. Era unitat militara enviada tà Rússia siguec

a) Secors Ròi Internacionau.

b) era División Azul.

c) Blas de Lezo.

d) La Espada en la Cruz.

4.9. Ena Segona Guèrra Mondiau, Espanha

a) da supòrt as poténcies aliades.

b) da supòrt ara Union Sovietica.

c) ei controlada pes Estats Units.

d) s’a declarat neutrau, mès s’a ligat ar Èish.

4.10. S’a calculat qu’es persones deth costat republican qu’anèren tar exili sigueren

a) ath torn de miei milion.

b) ben pòques perque era majoria an tornat.

c) ath torn d’un milion.

d) cinquanta mil persones, que trauessèren era frontèra francesa.

Espai per a la correcció

4.1

4.6

4.2

4.7

4.3

4.8

4.4

4.9

4.5

4.10 Total

[Se vos ac cau, podetz utilizar aguesta plana entà acabar de respóner es exercicis.]

[Se vos ac cau, podetz utilizar aguesta plana entà acabar de respóner es exercicis.]

Comprovació:

2a correcció:

3a correcció:

Etiqueta de l’estudiant