Historia de España PAU 2025

Examen · convocatoria ordinaria (modelo 1) (2) · Cataluña

Soluciones y criterios de corrección de Historia de España – PAU 2025, convocatoria ordinaria – modelo 1

Cargando el PDF… Si no aparece, ábrelo aquí.

Enunciado del examen en texto

Texto sacado del PDF oficial. Las fórmulas, tablas y figuras se ven mejor en el visor de arriba.

Pàgina 1 de 4 Història Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

SÈRIE 4 EXERCICI 1. Anàlisi crítica de Fonts.

[2,5 punts]

1.1.

(0,50 punts).

De la taula es desprèn la clara inferioritat en la percepció del salari per les dones teixidores de la indústria de la llana en relació als teixidors, i com la desigualtat s’incrementà durant els anys de la primera guerra mundial en tenir els homes augments de salari més substancials que elles. També es donarà per vàlida l’augment general dels salaris nominals.

1.2.

(0,50 punts).

Entre d’altres, l’alumnat pot referir-se a la idea de l’autora que els problemes i els conflictes socials han estat provocats per l’home i no han dut a l’emancipació de la dona; tanmateix, que les dones són capaces de treballar en els sectors més durs perquè, en l’era de la maquinària i l’electricitat, no té sentit recórrer a la “força muscular” per a justificar la desigualtat.

1.3.

(1’5 punts).

D’entrada, cal fer esment a les deficients condicions de vida de la classe treballadora, pel que fa a l’alimentació, l’habitatge o la salut. Amb tot, cal que l’alumnat faci notar la singularitat de la situació de la dona obrera en un sistema patriarcal, on la desigualtat salarial era un aspecte més d’una discriminació històrica i social mes àmplia. En el cas de les dones obreres del tèxtil, aquestes van tenir un lloc rellevant en el sistema productiu català i la seva contribució al pressupost domèstic va ser decisiva per a compensar la insuficiència del salari del pare o del marit.

Pàgina 2 de 4 Història Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

EXERCICI 2. Situa’t en el temps utilitzant termes històrics.

[2,5 punts] Atenció: corregiu l’exercici i indiqueu la puntuació obtinguda d’acord amb les pautes. Indiqueu també, si escau, el descompte que heu aplicat per l’ortografia i presentació dels textos. En el cas que hi hagi descompte, la nota que cal traslladar a la graella és el resultat final.

1,5 punts: Valoració del contingut de la redacció.

1 punt: Ús correcte de cinc termes històrics.

Llei de reforma política, búnquer, Adolfo Suárez, PSOE i PCE.

OPCIÓ A L’alumnat haurà de valorar el protagonisme del rei Juan Carlos I i del president del govern Adolfo Suárez, que promogué la Llei per a la reforma política (1976), que permeté superar jurídicament les estructures del règim franquista i obrí l’horitzó d’unes eleccions generals. Suárez, amb la fundació de la UCD (1977), s’enfrontà als sectors franquistes aplegats en el búnquer (1,25 punts). Cal fer notar també la rellevància en la transició de la mobilització de la ciutadania, aplegada en partits, sindicats (CCOO i UGT) i la societat civil (associacions de veïns, entre d’altres). En plena crisi, una multiforme oposició particularment activa en les nacionalitats històriques, maldà per ampliar l’horitzó de les reformes tot i la divisió dels principals partits d’oposició, el PSOE i el PCE (1,25 punts).

OPCIÓ B L’alumnat haurà de fer esment al fracàs de la política autàrquica i a les raons del Pla d’Estabilització (1959) i a la continuïtat dels plans de desenvolupament (“desarrollismo”) fins a la crisi del petroli del 1973. D’entrada, per a oferir garanties a les inversions estrangeres i beneficiar-se del cicle expansiu europeu, es feia necessari congelar els salaris i devaluar la pesseta. La modernització i desigualtat agrícola facilità l’èxode rural (1,50 punts). Al seu temps, gràcies a la inversió estrangera la industria sofrí canvis espectaculars. Espanya tingué un balanç de pagaments deficitari, compensat pels ingressos del turisme de masses i les divises dels treballadors espanyols forçats a emigrar a Europa (1 punt).

Pàgina 3 de 4 Història Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

EXERCICI 3: Exposar un tema a través dels descriptors d’un Glossari.

[2,5 punts].

Atenció: corregiu l’exercici i indiqueu la puntuació obtinguda d’acord amb les pautes.

Indiqueu també, si escau, el descompte que heu aplicat per l’ortografia i presentació dels textos. En el cas que hi hagi descompte, la nota que cal traslladar a la graella és el resultat final.

1 punt: Descripció i explicació dels continguts.

1 punt: Raonament i valoració dels canvis o continuïtats.

0,5 punts: Breu conclusió o balanç general.

OPCIÓ A Cal que l’alumnat tingui en compte la repressió que va dur a terme el règim de la Restauració amb la dissolució de la Internacional i el clima reformista posterior amb la creació de la Comissió de Reformes Socials el 1883 i la Llei d’associacions el 1887.

Entre els anarquistes de finals de segle, predominà l’individualisme radical i la tàctica de la propaganda pel fet amb una sèrie d’atemptats que culminaren amb el procés de Montjuïc el 1896 (1 punt). D’altra banda, els socialistes, convençuts del paper dirigent de la classe obrera industrial, destaca la fundació de la UGT el 1888; més endavant, cal esmentar la reorganització de l’obrerisme anarquista a través de Solidaritat Obrera (1907) i la creació de la CNT entre 1910 i 1911 (1 punt). Per últim, a grans trets, l’anarquisme va tenir una forta presència en l’estructura industrial catalana, valenciana i entre sectors camperols andalusos, mentre que el socialisme tingué la seva base inicial en el nucli de tipògrafs de Madrid, el sector miner asturià i la industria pesant basca (0,50 punts).

OPCIÓ B Com a la resta d’Europa, les primeres reaccions conservadores autoritàries van tenir lloc com a resultat de la crisi del sistema de partits, la por a la revolució i a la societat de masses. Cal que l’alumne tingui en compte que la dictadura de Miguel Primo de Rivera fou un assaig de modernització corporativa que acabà amb el parlamentarisme liberal. Esmentar després la fundació del partit feixista Falange Española y de las JONS el 1934 (1 punt). El cop d’estat militar, la guerra civil i la dictadura del general Franco van dur a la existència d’un règim autoritari de partit únic, corporatiu i nacionalsindicalista, inspirat en el feixisme italià. Franco volgué subordinar la nova Falange a un tipus d’Estat fortament impregnat de tradicionalisme catòlic, el Movimiento (1 punt). Per últim, cal insistir en una breu reflexió sobre la singularitat del feixisme espanyol durant el primer franquisme, i el pes històric en la contrarevolució espanyola del catolicisme polític (0,5 punts).

Pàgina 4 de 4 Història Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

EXERCICI 4. Posa a prova els teus sabers.

Marca la resposta correcta d’aquestes 10 preguntes (Cada encert de valor 0,25 punts;

cada error penalitza 0,08 punts; les respostes en blanc no computen). [2,5 punts].

Solució: 1c, 2c, 3a, 4b, 5b, 6d, 7c, 8b, 9d i 10 a.

Valor total de l’exercici: 2,5 punts.

10 preguntes: cada resposta correcta val 0,25 punts; per cada resposta incorrecta cal descomptar 0,08 punts.

El total de l'exercici no pot ser negatiu, és a dir, que si un alumne les contestés totes i totes malament, la puntuació total de l'exercici 4 seria zero Correctes

Incorrectes

Puntuació

Correctes

Incorrectes

Puntuació

2,5

2,25

2,17

1,92

1,84

1,75

1,67

1,59

1,51

1,5

1,42

1,34

1,26

1,18

1,25

1,17

1,09

1,01

0,93

0,85

0,92

0,84

0,76

0,68

0,6

0,52

---

0,75 0,67 0,59 0,51 0,43 0,35 0,27 0,19 0,5 0,42 0,34 0,26 0,18 0,1 0,02

0,25 0,17 0,09 0,01

Fuente oficial: Generalitat de Catalunya.

Ver todos los exámenes de Historia de España en Cataluña.