Historia de España PAU 2025

Enunciado del examen en texto

Texto sacado del PDF oficial. Las fórmulas, tablas y figuras se ven mejor en el visor de arriba.

2025 Proves d’accés a la universitat

Història Sèrie 3

Qualificació

Comprovació

2a correcció

1.1 Exercici 1

1.2

1.3

Exercici 2. Opció ___ Exercici 3. Opció ___ Exercici 4 Suma de notes parcials Qualificació final

Etiqueta de l’estudiant

Ubicació del tribunal ..................................................................................

Número del tribunal ....................................................................................

Etiqueta de qualificació

Etiqueta de correcció

L’examen consta de QUATRE exercicis obligatoris. Cada exercici val 2,5 punts. Feu els exercicis 1 i 4, i responeu a TOTES les qüestions que s’hi plantegen. En els exercicis 2 i 3, trieu UNA de les dues opcions (A o B) i responeu a TOTES les qüestions de l’opció triada.

Les respostes han de ser clares i han d’estar redactades de manera coherent i cohesionada, amb correcció gramatical, lèxica i ortogràfica.

Exercici 1. Anàlisi crítica de fonts Observeu les dues portades següents i responeu a les tres qüestions que es plantegen a continuació.

[2,5 punts en total]

Portada A. La premsa i el canvi polític: la Guerra Civil a Catalunya.

Font: La Vanguardia [Barcelona] (25 gener 1939).

Portada B. La premsa i el canvi polític: els inicis del franquisme a Catalunya.

Font: La Vanguardia [Barcelona] (27 gener 1939).

Nota: El titular de la portada en català seria: «Barcelona per a l’Espanya invicta de Franco».

1.1. Identifiqueu el context i les idees fonamentals de la portada A.

[0,5 punts]

1.2. Identifiqueu el context i les idees fonamentals de la portada B.

[0,5 punts]

1.3. Expliqueu què ha passat entre la primera i la segona portada del diari La Vanguardia, i reflexioneu sobre la funció propagandística dels mitjans i el paper que tenen en les diferents conjuntures polítiques.

[1,5 punts]

Exercici 2. Situeu-vos en el temps utilitzant termes històrics Escolliu UNA de les dues opcions (A o B) i responeu a la qüestió que s’hi planteja.

[2,5 punts: 1,5 punts pel contingut de la redacció i 0,2 punts per l’ús adequat de cadascun dels cinc termes històrics proposats]

OPCIÓ A Expliqueu a un company de classe com era la lluita obrera a Catalunya en el context econòmic i social des de la Primera Guerra Mundial fins al cop militar del 1923. En la vostra explicació cal que utilitzeu els cinc termes següents d’una manera adequada: Salvador Seguí, CNT, pistolerisme, llei de fugues i Sindicats Lliures.

OPCIÓ B Formeu part de la classe burgesa de Barcelona el 1888 i heu d’explicar a un fabricant estranger amb qui manteniu negocis quin tipus de forces estan excloses del sistema polític de la Restauració, així com les raons per les quals se les margina. En la vostra explicació cal que utilitzeu d’una manera adequada els cinc termes següents: republicanisme, carlisme, Pablo Iglesias, estabilitat del sistema i torn dinàstic.

Exercici 3. Exposeu un tema a través dels descriptors del glossari Escolliu UNA de les dues opcions (A o B) i responeu a la qüestió que s’hi planteja.

[2,5 punts]

OPCIÓ A Exposeu d’una manera sintètica els trets principals i les grans diferències entre les constitucions del 1876 i del 1931, i feu una breu reflexió sobre les raons per les quals una de les dues es va considerar democràtica i l’altra no.

OPCIÓ B Compareu resumidament l’obra de govern de la Mancomunitat i la de la Generalitat republicana, i reflexioneu sobre la naturalesa política d’aquestes dues institucions fent referència a com van ser suprimides.

Exercici 4. Poseu a prova els vostres sabers Encercleu la lletra de la resposta correcta de les deu qüestions següents, tenint en compte els contextos històrics proposats.

[2,5 punts: cada resposta correcta val 0,25 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,08 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

Context històric: Visiteu Espanya com a turista l’any 1973 i, quan torneu al vostre país, voleu explicar la situació econòmica i política que heu observat. Responeu a les qüestions següents triant la resposta que s’ajusti més bé al que heu viscut.

4.1. El Pla d’estabilització del 1959 va ser

a) un conjunt de mesures per a sanejar l’economia.

b) un pla de reforma agrària.

c) un acord amb els països europeus que permetia rebre ajudes.

d) un programa de reformes socials.

4.2. El sector que s’oposa a qualsevol tipus de reforma en la darrera etapa del franquisme s’anomena

a) Els irreductibles.

b) El búnquer.

c) La OJE.

d) postfranquisme.

4.3. El creixement econòmic a la dècada dels seixanta va ser possible gràcies

a) a l’ajuda del Pla Marshall.

b) a les inversions estrangeres, el turisme i les remeses de divises de l’emigració.

c) a la vinculació estretíssima amb els països europeus de l’entorn.

d) als bons resultats finals de l’autarquia.

4.4. La figura política de relleu assassinada el 1973 i que ha provocat una crisi en el règim ha estat

a) Blas Piñar.

b) Luis Carrero Blanco.

c) Melitón Manzanas.

d) Joan de Borbó.

4.5. El sector «tecnòcrata» ha dut a terme

a) la modernització de les forces armades gràcies a tècnics soviètics.

b) la lliure sindicació.

c) la prohibició d’instaŀlar bases militars americanes.

d) els Plans de Desenvolupament.

Context històric: Heu format part de les Brigades Internacionals a Catalunya durant la Guerra Civil. Quan torneu al vostre país voleu explicar els fets al vostre entorn. Responeu a les qüestions següents triant la resposta que s’ajusti més bé al que heu viscut.

4.6. El factor militar que va permetre el bombardeig de diverses ciutats catalanes va ser

a) la inexistència de bateries antiaèries.

b) la situació estratègica de l’aviació italiana a l’illa de Mallorca.

c) el fet que els republicans no tenien aviació.

d) el concurs decisiu de l’aviació alemanya.

4.7. La dirigent anarquista catalana que va arribar a ser ministra de Sanitat i Assistència Social en el Govern republicà es deia

a) María de Maeztu.

b) Frederica Montseny.

c) Dolores Ibárruri.

d) Francesca Bonnemaison.

4.8. El nom que va adoptar l’enfrontament viscut el 1937 als carrers de Barcelona entre dues concepcions sobre la guerra i el canvi polític va ser

a) processos de Barcelona.

b) fets de la Fatarella.

c) fets del Palau Sant Jordi.

d) fets de Maig.

4.9. Un dels organismes principals del poder popular a Catalunya després de l’intent de cop d’estat va ser

a) el Bloc Obrer i Camperol.

b) el Comitè Central de Milícies Antifeixistes.

c) l’Ajuntament de Barcelona.

d) la Comissió d’Indústries de Guerra.

4.10. Les tropes franquistes van entrar a Catalunya per primer cop

a) el gener del 1939 per Barcelona.

b) el 19 de juliol de 1936 per Barcelona.

c) entre el març i l’abril del 1938 per Lleida.

d) a començaments del 1937 per l’Ebre.

Espai per a la correcció

4.1

4.6

4.2

4.7

4.3

4.8

4.4

4.9

4.5

4.10 Total

[Si us cal, podeu utilitzar aquesta pàgina per a acabar de contestar els exercicis.]

[Si us cal, podeu utilitzar aquesta pàgina per a acabar de contestar els exercicis.]

Comprovació:

2a correcció:

3a correcció:

Etiqueta de l’estudiant

L’Institut d’Estudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de l’edició d’aquesta prova d’accés

Soluciones y criterios de corrección en texto

Pàgina 1 de 4 Història Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria extraordinària. Criteri específic d'avaluació

SÈRIE 3 EXERCICI 1. Anàlisi crítica de fonts [2,5 punts]

1.1.

(0,50 punts)

El context de la primera portada correspon als darrers dies de la Catalunya republicana. En el periòdic es fa una crida a convertir el Llobregat en el Manzanares de Catalunya, al·ludint a l’heroica defensa de Madrid contra el feixisme.

1.2.

(0,50 punts)

La segona portada fa referència a les primeres hores de presència de les tropes franquistes a Barcelona i es destaca l’adhesió de Barcelona a l’exèrcit de Franco.

1.3.

(1,5 punts)

El subtítol de la primera portada és el d’un diari al servei de la democràcia, mentre que en el segon cas es fa al·lusió al fet de ser un diari al servei del general Franco i d’Espanya. La comparació permet pensar en el paper propagandístic de la premsa, i els problemes que té l’objectivitat en temps de guerra i de dictadura, al marge que La Vanguardia havia estat un periòdic habitualment vinculat al liberalisme monàrquic i, per tant, antirepublicà.

Pàgina 2 de 4 Història Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria extraordinària. Criteri específic d'avaluació

EXERCICI 2. Situeu-vos en el temps utilitzant termes històrics OPCIÓ A [2,5 punts] 1,5 punts: valoració del contingut de la redacció.

1 punt: ús correcte de cinc termes històrics.

Salvador Seguí, CNT, pistolerisme, llei de fugues i Sindicats Lliures.

Cal tenir en compte la creació de la CNT, que rebé un gran impuls a redós de la primera guerra mundial, el rerefons de la revolució bolxevic a Rússia i el creixement de la producció industrial i dels preus. A més, cal incloure la convocatòria de la vaga general revolucionària de 1917. Aquest clima d’extrema conflictivitat social es manifestarà en la vaga el 1919 a la companyia elèctrica La Canadenca, que acabà amb el reconeixement de la jornada laboral màxima de 8 hores. (1,5 punts). D’altra banda, el fenomen del pistolerisme, una guerra social que va dur a l’enfrontament entre grups de sicaris contractats per la patronal –sumats a membres dels Sindicats Lliures–, i de faccions radicals de l’anarquisme, suposà centenars d’atemptats i d’assassinats –entre ells el líder obrer Salvador Seguí el 1923–, alguns d’ells amb el mètode de la llei de fugues (1 punt).

OPCIÓ B 1,5 punts: valoració del contingut de la redacció.

1 punt: ús correcte de cinc termes històrics.

Republicanisme, carlisme, Pablo Iglesias, estabilitat del sistema i torn dinàstic.

L’alumnat haurà de partir de la política repressiva i excloent de la Restauració. Raonar sobre el significat del torn dinàstic conservador i liberal, amb el preu de la marginació de partits republicans i del carlista i dels primers nuclis socialistes dirigits per Pablo Iglesias (1,25 punts). D’altra banda, al·ludir als trets institucionals que donaren estabilitat al sistema corrupte: el dèficit de representativitat política originat pel falsejament electoral; la manca de garanties jurídiques i l’abús dels drets i llibertats dels ciutadans; la manca d’independència del poder judicial, la inexistència real de pluralisme polític i una premsa instrumentalitzada pel poder executiu, entre d’altres (1,25 punts).

Pàgina 3 de 4 Història Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria extraordinària. Criteri específic d'avaluació

EXERCICI 3. Exposeu un tema a través dels descriptors del glossari [2,5 punts] 1 punt: descripció i explicació dels continguts.

1 punt: raonament i valoració dels canvis o continuïtats.

0,5 punts: breu conclusió o balanç general.

OPCIÓ A Cal que l’alumnat expliqui la Constitució de 1876 segons els principis de la sobirania compartida, que atorgava al rei i a les Corts un paper central en el sistema polític, així com a la religió catòlica. Significativament, l’èmfasi en les prerrogatives règies facilità l’excés de protagonisme d’Alfons XIII i no ajudà a la seva continuïtat (1 punt). Afegit a això, la Constitució republicana de 1931 definí Espanya com una república democràtica de treballadors, establí un parlament monocameral mentre que l’Estat no tenia religió oficial. A més, garantí la igualtat de drets entre sexes i protegí la situació dels treballadors (1 punt). En darrer terme, cal fer notar que la constitució d’una monarquia constitucional podia ser liberal, però no per això ser democràtica, al no garantir els drets i llibertats dels ciutadans (0,5 punts).

OPCIÓ B L’alumnat ha d’explicar les causes de l’establiment de la Mancomunitat el 1914, relacionant les etapes i els seus tres presidents. Ha de consignar els àmbits en què es va desenvolupar i els resultats més rellevants (1 punt). En contrast amb la política inspirada per la Lliga Regionalista –entre d’altres aspectes, en el terreny educatiu o l’agrari–, caldrà explicar les línies mestres del règim autonòmic republicà liderat per Esquerra Republicana de Catalunya (1 punt). Finalment, s’ha de fer una breu reflexió sobre la supressió d’aquestes institucions fent esment a les polítiques anticatalanistes de la dictadura de Primo de Rivera i de la dictadura del general Franco (0,50 punts).

Pàgina 4 de 4 Història Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria extraordinària. Criteri específic d'avaluació

EXERCICI 4. Poseu a prova els vostres sabers Marqueu la resposta correcta d’aquestes 10 preguntes (cada encert val 0,25 punts;

cada error penalitza 0,08 punts; les respostes en blanc no computen) [2,5 punts].

Solució: 1a, 2b, 3b, 4b, 5d, 6b, 7b, 8d, 9b i 10c.

Valor total de l’exercici: 2,5 punts.

El total de l'exercici no pot ser negatiu, és a dir, que si un alumne les contestés totes i totes malament, la puntuació total de l'exercici 4 seria zero.

Correctes

Incorrectes

Puntuació

Correctes

Incorrectes

Puntuació

2,5

0,75

2,25

0,67

2,17

0,59

0,51

1,92

0,43

1,84

0,35

1,75

0,27

1,67

0,19

1,59

0,5

1,51

0,42

1,5

0,34

1,42

0,26

1,34

0,18

1,26

0,1

1,18

0,02

1,25

1,17

1,09

0,25

1,01

0,17

0,93

0,09

0,85

0,01

0,92

0,84

0,76

0,68

0,6

0,52

---