Historia de España PAU 2025

Enunciado del examen en texto

Texto sacado del PDF oficial. Las fórmulas, tablas y figuras se ven mejor en el visor de arriba.

2025 Proves d’accés a la universitat

Istòria Seria 3

Qualificació

Comprovació

2a correcció

1.1 Exercici 1

1.2

1.3

Exercici 2. Opció ___ Exercici 3. Opció ___ Exercici 4 Suma de notes parcials Qualificació final

Etiqueta de l’estudiant

Ubicació del tribunal ..................................................................................

Número del tribunal ....................................................................................

Etiqueta de qualificació

Etiqueta de correcció

Er examen cònste de QUATE exercicis obligatòris. Cada exercici vau 2,5 punts. Hètz es exercicis 1 e 4, e responetz a TOTES es qüestions que se i plantegen. Enes exercicis 2 e 3, trigatz UA des dues opcions (A o B) e responetz a TOTES es qüestions dera opcion trigada.

Es respostes an d’èster clares e an d’èster redigides de manèra coerenta e coesionada, damb correccion gramaticau, lexicau e ortografica.

Exercici 1. Analisi critica de hònts Observatz es dues portades següentes e responetz as tres qüestions que se plantegen ara seguida.

[2,5 punts en totau]

Portada A. Era premsa e eth cambi politic: era Guèrra Civiu en Catalonha.

Hònt: La Vanguardia [Barcelona] (25 gèr 1939).

Portada B. Era premsa e eth cambi politic: es inicis deth franquisme en Catalonha.

Hònt: La Vanguardia [Barcelona] (27 gèr 1939).

Nòta: Eth titular dera portada en aranés serie: «Barcelona entara Espanha invicta de Franco».

1.1. Identificatz eth contèxte e es idees fondamentaus dera portada A.

[0,5 punts]

1.2. Identificatz eth contèxte e es idees fondamentaus dera portada B.

[0,5 punts]

1.3. Explicatz qué a passat entre era prumèra e era segona portada deth diari La Vanguardia, e reflexionatz sus era foncion propagandistica des mejans e eth ròtle qu’an enes diferentes conjontures politiques.

[1,5 punts]

Exercici 2. Situatz-vos en temps utilizant tèrmes istorics Trigatz UA des dues opcions (A o B) e responetz ara qüestion que se i plantege.

[2,5 punts: 1,5 punts peth contengut dera redaccion e 0,2 punts per usatge adequat de cada un des cinc tèrmes istorics proposats]

OPCION A Explicatz-li a un companh de classa com ère era luta obrèra en Catalonha en contèxte economic e sociau a compdar dera Prumèra Guèrra Mondiau enquiath còp militar deth 1923. Ena vòsta explicacion auetz d’utilizar es cinc tèrmes següents d’ua manèra adequada:

Salvador Seguí, CNT, pistolerisme, lei de hujudes e Sindicats Lliures.

OPCION B Ètz part dera classa borgesa de Barcelona en 1888 e auetz d’explicar a un fabricant estrangèr damb qui auetz negòcis quin tipe de fòrces son excludides deth sistèma politic dera Restauracion, e tanben es rasons pes quaus se les margine. Ena vòsta explicacion auetz d’utilizar d’ua manèra adequada es cinc tèrmes següents: republicanisme, carlisme, Pablo Iglesias, estabilitat deth sistèma e torn dinastic.

Exercici 3. Exposatz un tèma a trauès des descriptors deth glossari Trigatz UA des dues opcions (A o B) e responetz ara qüestion que se i plantege.

[2,5 punts]

OPCION A Exposatz d’ua manèra sintetica es trèts principaus e es granes diferéncies entre es constitucions deth 1876 e deth 1931, e hètz ua brèu reflexion sus es rasons pes quaus ua des dues se considerèc democratica e era auta non.

OPCION B Comparatz resumidament era òbra de govèrn dera Mancomunitat e era dera Generalitat republicana, e reflexionatz sus eth caractèr politic d’aguestes dues institucions hènt referéncia a com sigueren suprimides.

Exercici 4. Metez a pròva es vòsti sabers Encerclatz era letra dera responsa corrècta des dètz qüestions següentes, auent en compde es contèxtes istorics proposadi.

[2,5 punts: cada responsa corrècta vau 0,25 punts. Per cada responsa erronèa se descompdaràn 0,08 punts; pes qüestions non responudes non i aurà cap de descompde.]

Contèxte istoric: Ètz de visita en Espanha coma torista en 1973 e, quan tornatz tath vòste país, voletz explicar era situacion economica e politica qu’auetz observat. Responetz as qüestions següentes trigant era responsa que se correspone mès ben a çò qu’auetz viscut.

4.1. Eth Plan d’estabilizacion deth 1959 siguec

a) un amàs de mesures entà sanejar era economia.

b) un plan de reforma agrària.

c) un acòrd damb es païsi europèus que permetie recéber ajudes.

d) un programa de reformes sociaus.

4.2. Eth sector que s’opòse a tot tipe de reforma ena darrèra etapa deth franquisme se ditz

a) Es irreductibles.

b) Eth bónquer.

c) Era OJE.

d) postfranquisme.

4.3. Eth creishement economic en decenni des seishanta siguec possible gràcies

a) ara ajuda deth Plan Marshall.

b) as inversions estrangères, eth torisme e es remeses de divises dera emigracion.

c) ath ligam fòrça estret damb es païsi europèus der entorn.

d) as boni resultats finaus dera autarquia.

4.4. Era figura politica d’importància assassinada en 1973 e qu’a provocat ua crisi en regim a estat

a) Blas Piñar.

b) Luis Carrero Blanco.

c) Melitón Manzanas.

d) Joan de Borbon.

4.5. Eth sector «tecnocrata» a amiat a tèrme

a) era modernizacion des fòrces armades gràcies a tecnics sovietics.

b) era liura sindicacion.

c) era proïbicion d’installar bases militares americanes.

d) es Plans de Desvolopament.

Contèxte istoric: Auetz format part des Brigades Internacionaus en Catalonha durant era Guèrra Civiu. Quan tornatz tath vòste país voletz explicar es hèts ath vòste entorn. Responetz as qüestions següentes trigant era responsa que se correspone mès ben ad aquerò qu’auetz viscut.

4.6. Eth factor militar que permetec eth bombardament de diuèrses ciutats catalanes siguec

a) era inexisténcia de bateries antiaerianes.

b) era situacion estrategica dera aviacion italiana ena isla de Malhòrca.

c) eth hèt qu’es republicans non auien aviacion.

d) eth concors decisiu dera aviacion alemanda.

4.7. Era dirigenta anarquista catalana qu’arribèc a èster ministra de Sanitat e Assisténcia Sociau en Govèrn republican se cridaue

a) María de Maeztu.

b) Frederica Montseny.

c) Dolores Ibárruri.

d) Francesca Bonnemaison.

4.8. Eth nòm qu’adoptèc er enfrontament viscut en 1937 enes carrèrs de Barcelona entre dues concepcions sus era guèrra e eth cambi politic siguec

a) processos de Barcelona.

b) fets de la Fatarella.

c) fets del Palau Sant Jordi.

d) fets de Maig.

4.9. Un des organismes principaus deth poder popular en Catalonha dempús dera temptativa de còp d’estat siguec

a) eth Bloc Obrer i Camperol.

b) eth Comitè Central de Milícies Antifeixistes.

c) er Ajuntament de Barcelona.

d) era Comissió d’Indústries de Guerra.

4.10. Es tropes franquistes entrèren en Catalonha per prumèr còp

a) en gèr deth 1939 per Barcelona.

b) eth 19 de junhsèga de 1936 per Barcelona.

c) entre març e abriu deth 1938 per Lhèida.

d) a començaments deth 1937 per Èbre.

Espai per a la correcció

4.1

4.6

4.2

4.7

4.3

4.8

4.4

4.9

4.5

4.10 Total

[Se vos ac cau, podetz utilizar aguesta plana entà acabar de respóner es exercicis.]

[Se vos ac cau, podetz utilizar aguesta plana entà acabar de respóner es exercicis.]

Comprovació:

2a correcció:

3a correcció:

Etiqueta de l’estudiant

Soluciones y criterios de corrección en texto

Pàgina 1 de 4 Història Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria extraordinària. Criteri específic d'avaluació

SÈRIE 3 EXERCICI 1. Anàlisi crítica de fonts [2,5 punts]

1.1.

(0,50 punts)

El context de la primera portada correspon als darrers dies de la Catalunya republicana. En el periòdic es fa una crida a convertir el Llobregat en el Manzanares de Catalunya, al·ludint a l’heroica defensa de Madrid contra el feixisme.

1.2.

(0,50 punts)

La segona portada fa referència a les primeres hores de presència de les tropes franquistes a Barcelona i es destaca l’adhesió de Barcelona a l’exèrcit de Franco.

1.3.

(1,5 punts)

El subtítol de la primera portada és el d’un diari al servei de la democràcia, mentre que en el segon cas es fa al·lusió al fet de ser un diari al servei del general Franco i d’Espanya. La comparació permet pensar en el paper propagandístic de la premsa, i els problemes que té l’objectivitat en temps de guerra i de dictadura, al marge que La Vanguardia havia estat un periòdic habitualment vinculat al liberalisme monàrquic i, per tant, antirepublicà.

Pàgina 2 de 4 Història Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria extraordinària. Criteri específic d'avaluació

EXERCICI 2. Situeu-vos en el temps utilitzant termes històrics OPCIÓ A [2,5 punts] 1,5 punts: valoració del contingut de la redacció.

1 punt: ús correcte de cinc termes històrics.

Salvador Seguí, CNT, pistolerisme, llei de fugues i Sindicats Lliures.

Cal tenir en compte la creació de la CNT, que rebé un gran impuls a redós de la primera guerra mundial, el rerefons de la revolució bolxevic a Rússia i el creixement de la producció industrial i dels preus. A més, cal incloure la convocatòria de la vaga general revolucionària de 1917. Aquest clima d’extrema conflictivitat social es manifestarà en la vaga el 1919 a la companyia elèctrica La Canadenca, que acabà amb el reconeixement de la jornada laboral màxima de 8 hores. (1,5 punts). D’altra banda, el fenomen del pistolerisme, una guerra social que va dur a l’enfrontament entre grups de sicaris contractats per la patronal –sumats a membres dels Sindicats Lliures–, i de faccions radicals de l’anarquisme, suposà centenars d’atemptats i d’assassinats –entre ells el líder obrer Salvador Seguí el 1923–, alguns d’ells amb el mètode de la llei de fugues (1 punt).

OPCIÓ B 1,5 punts: valoració del contingut de la redacció.

1 punt: ús correcte de cinc termes històrics.

Republicanisme, carlisme, Pablo Iglesias, estabilitat del sistema i torn dinàstic.

L’alumnat haurà de partir de la política repressiva i excloent de la Restauració. Raonar sobre el significat del torn dinàstic conservador i liberal, amb el preu de la marginació de partits republicans i del carlista i dels primers nuclis socialistes dirigits per Pablo Iglesias (1,25 punts). D’altra banda, al·ludir als trets institucionals que donaren estabilitat al sistema corrupte: el dèficit de representativitat política originat pel falsejament electoral; la manca de garanties jurídiques i l’abús dels drets i llibertats dels ciutadans; la manca d’independència del poder judicial, la inexistència real de pluralisme polític i una premsa instrumentalitzada pel poder executiu, entre d’altres (1,25 punts).

Pàgina 3 de 4 Història Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria extraordinària. Criteri específic d'avaluació

EXERCICI 3. Exposeu un tema a través dels descriptors del glossari [2,5 punts] 1 punt: descripció i explicació dels continguts.

1 punt: raonament i valoració dels canvis o continuïtats.

0,5 punts: breu conclusió o balanç general.

OPCIÓ A Cal que l’alumnat expliqui la Constitució de 1876 segons els principis de la sobirania compartida, que atorgava al rei i a les Corts un paper central en el sistema polític, així com a la religió catòlica. Significativament, l’èmfasi en les prerrogatives règies facilità l’excés de protagonisme d’Alfons XIII i no ajudà a la seva continuïtat (1 punt). Afegit a això, la Constitució republicana de 1931 definí Espanya com una república democràtica de treballadors, establí un parlament monocameral mentre que l’Estat no tenia religió oficial. A més, garantí la igualtat de drets entre sexes i protegí la situació dels treballadors (1 punt). En darrer terme, cal fer notar que la constitució d’una monarquia constitucional podia ser liberal, però no per això ser democràtica, al no garantir els drets i llibertats dels ciutadans (0,5 punts).

OPCIÓ B L’alumnat ha d’explicar les causes de l’establiment de la Mancomunitat el 1914, relacionant les etapes i els seus tres presidents. Ha de consignar els àmbits en què es va desenvolupar i els resultats més rellevants (1 punt). En contrast amb la política inspirada per la Lliga Regionalista –entre d’altres aspectes, en el terreny educatiu o l’agrari–, caldrà explicar les línies mestres del règim autonòmic republicà liderat per Esquerra Republicana de Catalunya (1 punt). Finalment, s’ha de fer una breu reflexió sobre la supressió d’aquestes institucions fent esment a les polítiques anticatalanistes de la dictadura de Primo de Rivera i de la dictadura del general Franco (0,50 punts).

Pàgina 4 de 4 Història Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria extraordinària. Criteri específic d'avaluació

EXERCICI 4. Poseu a prova els vostres sabers Marqueu la resposta correcta d’aquestes 10 preguntes (cada encert val 0,25 punts;

cada error penalitza 0,08 punts; les respostes en blanc no computen) [2,5 punts].

Solució: 1a, 2b, 3b, 4b, 5d, 6b, 7b, 8d, 9b i 10c.

Valor total de l’exercici: 2,5 punts.

El total de l'exercici no pot ser negatiu, és a dir, que si un alumne les contestés totes i totes malament, la puntuació total de l'exercici 4 seria zero.

Correctes

Incorrectes

Puntuació

Correctes

Incorrectes

Puntuació

2,5

0,75

2,25

0,67

2,17

0,59

0,51

1,92

0,43

1,84

0,35

1,75

0,27

1,67

0,19

1,59

0,5

1,51

0,42

1,5

0,34

1,42

0,26

1,34

0,18

1,26

0,1

1,18

0,02

1,25

1,17

1,09

0,25

1,01

0,17

0,93

0,09

0,85

0,01

0,92

0,84

0,76

0,68

0,6

0,52

---