Historia de España PAU 2025

Enunciado del examen en texto

Texto sacado del PDF oficial. Las fórmulas, tablas y figuras se ven mejor en el visor de arriba.

2025 Proves d’accés a la universitat

Istòria Seria 1

Qualificació

Comprovació

2a correcció

1.1 Exercici 1

1.2

1.3

Exercici 2. Opció ___ Exercici 3. Opció ___ Exercici 4 Suma de notes parcials Qualificació final

Etiqueta de l’estudiant

Ubicació del tribunal ..................................................................................

Número del tribunal ....................................................................................

Etiqueta de qualificació

Etiqueta de correcció

Er examen cònste de QUATE exercicis obligatòris. Cada exercici vau 2,5 punts. Hètz es exercicis 1 e 4, e responetz a TOTES es qüestions que se i plantegen. Enes exercicis 2 e 3, trigatz UA des dues opcions (A o B) e responetz a TOTES es qüestions dera opcion trigada.

Es respostes an d’èster clares e an d’èster redigides de manèra coerenta e coesionada, damb correccion gramaticau, lexicau e ortografica.

Exercici 1. Analisi critica de hònts Liegetz es dus tèxtes següents e responetz as tres qüestions que se plantegen ara seguida.

[2,5 punts en totau]

Tèxte A. Instruccions secretes entath preparatiu deth còp d’estat.

Se tendrá en cuenta que la acción ha de ser en extremo violenta para reducir lo antes posible al enemigo, que es fuerte y bien organizado. Desde luego, serán encarcelados todos los directivos de los partidos políticos, sociedades o sindicatos no afectos al movimiento, aplicándoles castigos ejemplares a dichos individuos para estrangular los movimientos de rebeldía o huelgas. Conquistado el poder, se instaurará una dictadura militar que tenga por misión inmediata restablecer el orden público, imponer el imperio de la ley y reforzar convenientemente al ejército, para consolidar la situación de hecho, que pasará a ser de derecho.

Madrid, 25 de abril de 1936.

El Director Hònt: Fragment d’ua instruccion secreta qu’eth generau Emilio Mola (damb eth pseudonim d’El Director) envièc as implicats enes preparatius deth còp d’estat.

Tèxte B. Era justificacion deth còp d’estat.

Alguien ha dicho que el movimiento militar ha sido preparado por unos generales ambiciosos y alentados por ciertos partidos políticos dolidos de una derrota electoral. Esto no es cierto. Nosotros hemos ido al Movimiento […] para librar a nuestra Patria del caos de la anarquía, caos que desde que escaló al poder el llamado Frente Popular iba preparándose con todo detalle. […] Se nos pregunta del otro lado que adónde vamos. Es fácil, y lo hemos repetido muchas veces:

a imponer el orden, a dar pan y trabajo […]. Y luego a edificar un estado grande, fuerte, poderoso, que ha de tener por gallardo remate, allá en la altura, una cruz […], símbolo de nuestra religión y de nuestra fe, lo único que ha quedado y quedará intacto en esta vorágine de locura […].

En resumen: ni rendición, ni abrazos de Vergara, ni pactos del Zanjón, ni nada que no sea victoria aplastante y definitiva.

Hònt: Allocucion deth generau Emilio Mola en Radio Castilla. Burgos, agost deth 1936.

1.1. Identificatz dues idees fondamentaus deth tèxte A.

[0,5 punts]

1.2. Identificatz dues idees fondamentaus deth tèxte B.

[0,5 punts]

1.3. Prenent coma punt de partida es tèxtes anteriors, escriuetz ua brèu redaccion comparant eth contèxte e es objectius de cada un d’eri, e hènt referència ath ròtle dera violéncia, er Estat e era religion catolica.

[1,5 punts]

Exercici 2. Situatz-vos en temps utilizant tèrmes istorics Trigatz UA des dues opcions (A o B) e responetz ara qüestion que se i plantege.

[2,5 punts: 1,5 punts peth contengut dera redaccion e 0,2 punts per usatge adequat de cada un des cinc tèrmes istorics proposats]

OPCION A Un diari estrangèr vos a enviat tà Barcelona coma corresponsau en seteme de 1977 entà assistir tà ua grana manifestacion que reclame era autonomia politica. Coma part deth vòste trabalh, auetz de redigir un article qu’includisque d’ua manèra adequada es cinc tèrmes següents: Estatut d’autonomia, catalanisme, centralisme, Onze de Seteme e amnistia.

OPCION B Pòqui mesi abans dera mòrt de Francisco Franco, damb quauqui amics deth barri voletz milhorar es condicions de vida deth vesiat, qu’a problèmes derivadi dera construccion desordenada d’abitatges e era manca de servicis sociaus minimaus. Redigitz un tèxte a on hetz allusion ara intima relacion entre reivindicacions sociaus e politiques en temps dera dictadura.

Includitz-i es tèrmes següents d’ua manèra adequada: associacion de vesins, transpòrt public, centres sanitaris, Assemblea de Catalunya e manifestacions.

Exercici 3. Exposatz un tèma a trauès des descriptors deth glossari Trigatz UA des dues opcions (A o B) e responetz ara qüestion que se i plantege.

[2,5 punts]

OPCION A Nomentatz quauqu’ues des conquestes en drets sociaus e laboraus dera istòria contemporanèa espanhòla contrastant es auanci artenhuts enquiara Segona Republica damb eth retard viscut durant eth franquisme. Hètz ua brèu reflexion finau sus es conseqüéncies d’aguest retard en relacion damb es païsi europèus der entorn.

OPCION B Nomentatz els auanci artenhuts entàs hemnes en matèria politica e sociau durant era Segona Republica espanhòla e era posteriora reculada que se viuec en aguesti domenis a partir dera dictadura franquista. Hètz ua brèu reflexion finau sus es repercussions d’aguesta reculada entàs hemnes.

Exercici 4. Metez a pròva es vòsti sabers Encerclatz era letra dera responsa corrècta des dètz qüestions següentes, auent en compde es contèxtes istorics proposadi.

[2,5 punts: cada responsa corrècta vau 0,25 punts. Per cada responsa erronèa se descompdaràn 0,08 punts; pes qüestions non responudes non i aurà cap de descompde.]

Contèxte istoric: Ètz membre d’ua delegacion diplomatica que vò elaborar un informe tath sòn país sus era Segona Republica espanhòla. Responetz as qüestions següentes trigant era responsa que se correspone mès ben ad aquerò qu’escriueríetz.

4.1. Eth 12 d’abriu de 1931 se celebrèren ues eleccions que dèren majoria republicana ena Espanha urbana mès non pas ena rurau. Aguestes eleccions sigueren

a) generaus.

b) municipaus.

c) comarcaus.

d) autonomiques.

4.2. Eth 10 d’agost de 1932 i auec ua temptativa de còp d’estat contra eth regim republican que se nomentèc

a) La Tejerada.

b) Legión y Honor.

c) La Sanjurjada.

d) La conspiración de Millán Astray.

4.3. Eth prumèr president dera Segona República espanhòla siguec

a) Diego Martínez Barrio.

b) Alejandro Lerroux.

c) Manuel Azaña.

d) Niceto Alcalá Zamora.

4.4. Er escàndol de corrupcion descaperat en 1935 per ua rotleta trucada introdusida en Casino de Sant Sebastian se nomentèc

a) cas Matesa.

b) escàndol der estraperlo.

c) ahèr Nombela.

d) escàndol de Panamà.

4.5. Eth nòm dera grana coalicion des dretes catoliques espanhòles entestada per José María Gil-Robles siguec

a) era Comunión Tradicionalista.

b) era Falange Española y de las JONS.

c) era CEDA.

d) Renovación Española.

Contèxte istoric: Auetz estat corresponsau dera premsa francesa en Barcelona ath long des prumèrs decennis deth sègle xx e auetz de redigir un article sus eth creishement deth catalanisme politic en aguest periòde. Responetz as qüestions següentes trigant era responsa que se correspone mès ben ad aquerò qu’escriueríetz.

4.6. Es caps principaus dera Lliga Regionalista sigueren

a) Francesc Macià e Enric Prat de la Riba.

b) Francesc Cambó e Anselm Clavé.

c) Francesc Cambó e Lluís Companys.

d) Enric Prat de la Riba e Francesc Cambó.

4.7. Era coalicion Solidaritat Catalana amassèc, entre d’auti, es partits següents:

a) era Lliga Regionalista, eth Partit Liberal dinastic e es carlins.

b) era Lliga Regionalista, eth Partit Conservador e es federaus.

c) era Lliga Regionalista, es carlins e es lerrouxistes.

d) era Lliga Regionalista, eth Centre Nacionalista Republicà e es carlins.

4.8. Era Mancomunitat de Catalunya existic entre

a) eth 1910 e eth 1925.

b) eth 1914 e eth 1925.

c) eth 1910 e eth 1923.

d) eth 1914 e eth 1931.

4.9. Es dirigents principaus d’Esquerra Republicana de Catalunya moriren enes circonstàncies següentes:

a) Francesc Macià en Prats de Molló e Lluís Companys en exili.

b) Francesc Macià de mòrt naturau e Lluís Companys fusilhat.

c) Lluís Companys de mòrt naturau e Francesc Macià fusilhat.

d) Francesc Macià e Lluís Companys sigueren fusilhadi.

4.10. Er Estatut d’autonomia que siguec aprovat enes Corts republicanes en 1932, en çò que hè as lengües,

a) establic eth catalan e eth castelhan coma lengües oficiaus en Catalonha.

b) establic eth castelhan coma lengua publica e eth catalan coma lengua pròpia deth domeni privat.

c) declarèc eth catalan coma unica lengua oficiau.

d) neguèc era oficialitat deth catalan.

Espai per a la correcció

4.1

4.6

4.2

4.7

4.3

4.8

4.4

4.9

4.5

4.10 Total

[Se vos ac cau, podetz utilizar aguesta plana entà acabar de respóner es exercicis.]

[Se vos ac cau, podetz utilizar aguesta plana entà acabar de respóner es exercicis.]

Comprovació:

2a correcció:

3a correcció:

Etiqueta de l’estudiant