Empresa y Diseño de Modelos de Negocio PAU 2025

Enunciado del examen en texto

Texto sacado del PDF oficial. Las fórmulas, tablas y figuras se ven mejor en el visor de arriba.

PROVA D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT PRUEBA DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

CONVOCATÒRIA:

CONVOCATORIA:

JUNY 2025 (reserva)

JUNIO 2025 (reserva)

ASIGNATURA: EMPRESA Y DISEÑO DE MODELOS DE NEGOCIO

ASSIGNATURA: EMPRESA I DISSENY DE MODELS DE NEGOCI

BAREM DE L’EXAMEN: L’estudiantat contestarà 6 qüestions. En els qüestions 3, 4, 5 i 6 elegirà entre dues opcions alternatives (en el cas de contestar els dues alternatives plantejades en cada qüestió, només és corregirà la que haja contestat en primer lloc en el quadernet). Cada qüestió val un màxim d’1 punt (total 6 punts).

També haurà de contestar 2 exercicis. En el segon exercici elegirà entre dues opcions alternatives (si és contesten les dues alternatives, només és corregirà la que haja contestat en primer lloc en el quadernet). Cada exercici val un màxim de 2 punts (total 4 punts).

És permet l’ús de calculadors sempre que no siguen gràfiques o programables i que no puguen realitzar càlcul simbòlic ni emmagatzemar text o formules en memòria.

BAREMO DEL EXAMEN: El estudiantado contestará 6 cuestiones. En las cuestiones 3, 4, 5 y 6 elegirá entre dos opciones alternativas (en el caso de contestar las dos alternativas planteadas en cada cuestión, sólo se corregirá la que haya contestado en primer lugar en el cuadernillo). Cada cuestión vale un máximo de 1 punto (total 6 puntos).

También tendrá que contestar 2 ejercicios. En el segundo ejercicio elegirá entre 2 opciones alternativas (si se contestan las dos alternativas, solo se corregirá la que haya contestado en primer lugar en el cuadernillo). Cada ejercicio vale un máximo de 2 puntos (total 4 puntos).

Se permite el uso de calculadoras siempre que no sean gráficas o programables y que no puedan realizar cálculo simbólico ni almacenar texto o fórmulas en memoria.

QÜESTIONS (cadascuna val fins a 1 punt)

1. Una empresa de calçat esportiu ha identificat la necessitat de llançar al mercat una nova línia de producte. Per a fer-ho, la directora de producció proposa una estratègia d’innovació ofensiva (o de líder), mentre que el director de màrqueting es decanta per una estratègia defensiva (o de seguidor). Expliqueu les diferències entre les dues estratègies i poseu un exemple de cadascuna aplicat al sector del calçat esportiu.

2. Una empresa que fabrica mobiliari d’oficina vol conèixer la productivitat del treball. Per a calcular-la, el director de producció proposa dividir el valor de la producció entre el cost total laboral. Esteu d’acord amb aquesta manera de calcular la productivitat del treball? Justifiqueu la resposta.

3. Responeu a una de les opcions següents:

OPCIÓ A: Classifiqueu cadascuna de les empreses següents atenent el sector d’activitat, a la seua grandària i a la titularitat del capital:

a) Empresa municipal de turisme de Benidorm amb 9 treballadors.

b) Una empresa propietat d’una família valenciana, dedicada a fabricar components electrònics, amb 280 treballadors.

c) Una granja de producció porcina, de 70 treballadors, propietat de dos ramaders.

OPCIÓ B: En l’àmbit empresarial, en què consisteix el brainstorming?

4. Responeu a una de les opcions següents:

OPCIÓ A: En el model de les 5 forces competitives de Porter es distingeix entre l’amenaça d’entrada de nous competidors i l’amenaça de nous productes substitutius. Expliqueu en què consisteix cadascuna d’aquestes forces competitives i proporcioneu un exemple de cadascuna.

OPCIÓ B: Expliqueu què són els costos socials d’una empresa i poseu-ne un exemple.

5. Responeu a una de les opcions següents:

OPCIÓ A: En el context de les funcions de direcció, diferencieu entre la funció d’organització i la funció de control.

OPCIÓ B: Expliqueu en què consisteix l’estratègia competitiva de diferenciació.

6. En el marc de la funció comercial de l’empresa, responeu a una de les opcions següents:

OPCIÓ A: Expliqueu quines són les estratègies de preu adequades en funció de la fase del cicle de vida en què es trobe el producte.

OPCIÓ B: Expliqueu la diferència entre una segmentació de mercat concentrada i una segmentació de mercat personalitzada.

EXERCICIS (cadascun val fins a 2 punts) EXERCICI 1 OnOff és una empresa que fabrica i comercialitza interruptors. Per a fer-ho, fabrica components elèctrics que posteriorment assembla per a obtenir aquests interruptors. En aquest cas (fabricació i assemblatge), els costos fixos se situen en 8.000 € anuals i el cost variable mitjà és de 0,25 € per interruptor. En l’actualitat, l’empresa es planteja comprar els components elèctrics a un proveïdor, en comptes de fabricar-los ella mateixa, i realitzar només les tasques d’assemblatge. En aquest cas (compra i assemblatge), els costos fixos serien de 6.500 € anuals i el cost variable mitjà seria de 0,30 € per interruptor.

Es demana:

a) Per a quants interruptors seria indiferent comprar i assemblar els components o fabricar-los i assemblar-los ella mateixa? (Fins a 0,6 punts)

b) Representar gràficament la situació de l’apartat a). Per a quin rang d’interruptors seria més convenient cada opció? (Fins a 0,8 punts)

c) Si l’empresa preveu vendre 25.000 interruptors a un preu unitari de 1,50 €, explicar quina opció hauria d’elegir i quin benefici obtindria amb aquesta opció. (Fins a 0,6 punts) EXERCICI 2 Ana i Alfredo són propietaris d’una empresa de venda de material esportiu i valoren obrir un gimnàs. Resoleu una de les opcions següents:

OPCIÓ A La inversió en la maquinària que els fa falta per a obrir el gimnàs els lleva la son. Han trobat una maquinària de segona mà d’un gimnàs que acaba de tancar i pensen fer una oferta de 85.000 € per a comprar-la, quantitat que desemborsarien en el moment de tancar la compra. Han comprovat que la maquinària està en molt bon estat i estimen que tindria una vida útil de 4 anys.

A més del desemborsament inicial per la compra de la maquinària, han fet aquesta estimació de cobraments i pagaments:

Any 1

35.000

9.800

1.000

1.000

Cobraments estimats Pagaments a monitor supervisor Pagaments per llicència de programari Altres pagaments

Any 2

40.000

10.780

1.000

1.000

Any 3

45.000

11.830

1.000

1.500

Any 4

45.000

13.050

1.000

1.500

Per a ajudar-los a valorar la inversió:

a) Calculeu els fluxos nets de caixa per a cada any de vida útil de la maquinària. (Fins a 0,2 punts)

b) Calculeu el valor actual net (VAN) de la inversió, considerant una taxa de descompte del 7% i justifiqueu si seria viable comprar la maquinària del gimnàs que acaba de tancar. (Fins a 0,8 punts)

c) A Alfredo el preocupa la negociació del preu de compra. Quin seria el desemborsament màxim per la compra de maquinària a partir del qual la inversió no seria viable segons el criteri del VAN? (Fins a 0,6 punts)

d) Una vegada fets els càlculs dels apartats anteriors, Ana continua sense estar convençuda perquè vol recuperar la inversió en un termini màxim de 2,5 anys. Apliqueu el criteri del payback per a calcular el desemborsament màxim que haurien de fer per la compra de maquinària, de manera que recuperaren la inversió en 2,5 anys. (Fins a 0,4 punts)

OPCIÓ B A partir del següent compte de pèrdues i guanys i del següent balanç de l’empresa de venda de material esportiu:

a) b)

Calculeu les ràtios de liquiditat, tresoreria, disponibilitat i endeutament. Interpreteu el resultat de les ràtios calculades, elaborant un diagnòstic de la situació de liquiditat i endeutament de l’empresa. (Fins a 1,4 punts) Calculeu les ràtios de rendibilitat econòmica i rendibilitat financera i interpreteu el resultat. (Fins a 0,6 punts) COMPTE DE PÈRDUES I GUANYS

1. INGRESSOS D’EXPLOTACIÓ Vendes de mercaderies

2. DESPESES D’EXPLOTACIÓ Aprovisionaments Compres de mercaderies Despeses de personal Salaris i Seguretat Social Altres despeses d’explotació Llum, aigua, lloguers Amortització de l’immobilitzat

A. RESULTAT D’EXPLOTACIÓ

3. INGRESSOS FINANCERS

4. DESPESES FINANCERES

B. RESULTAT FINANCER

C. RESULTAT ABANS D’IMPOSTOS

5. IMPOST SOBRE EL BENEFICI RESULTAT DE L’EXERCICI

ACTIU

A) ACTIU NO CORRENT Immobilitzat intangible Aplicacions informàtiques Amort. ac. immob. intangible Immobilitzat material Terrenys i construccions Equips processos d’informació Amort. ac. immob. material

B) ACTIU CORRENT Existències Mercaderies Deutors comercials i altres comptes a cobrar Clients Efectiu i altres actius líquids equivalents Bancs TOTAL ACTIU

Import (€) 120.000 -35.000 -35.000 -26.500 -26.500 -4.850 -4.850 -12.300

41.350

2.250 -5.400 -3.150

38.200 -9.550

28.650

Import (€) PATRIMONI NET I PASSIU 317.175 A) PATRIMONI NET

8.700 Fons propis

16.200 Capital social / capital -7.500 Reserva legal Resultats de l’exercici 308.475 405.000

B) PASSIU NO CORRENT

22.500 Deutes a llarg termini -119.025 Deutes entitats de crèdit a l/t 181.365 C) PASSIU CORRENT 110.475 Deutes a curt termini 110.475 Deutes entitats de crèdit a c/t

30.000 Creditors comerc. i altres comptes a pagar

30.000 Proveïdors

40.890

40.890 498.540 TOTAL PATRIMONI NET I PASSIU

Import (€) 111.360 111.360

71.590

11.120

28.650 250.880 250.880 250.880 136.300 122.000 122.000

14.300

14.300

498.540

PROVA D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT PRUEBA DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

CONVOCATÒRIA:

CONVOCATORIA:

JUNY 2025 (reserva)

JUNIO 2025 (reserva)

ASIGNATURA: EMPRESA Y DISEÑO DE MODELOS DE NEGOCIO

ASSIGNATURA: EMPRESA I DISSENY DE MODELS DE NEGOCI

BAREM DE L’EXAMEN: L'estudiantat contestarà 6 qüestions. En les qüestions 3, 4, 5 i 6 escollirà entre dues opcions alternatives (en el cas de contestar les dues alternatives plantejades en cada qüestió, només es corregirà la que haja contestat en primer lloc en el quadernet). Cada qüestió val un màxim d'1 punt (total 6 punts).

També haurà de contestar 2 exercicis. En el segon exercici escollirà entre 2 opcions alternatives (si es contesten les dues alternatives, només es corregirà la que haja contestat en primer lloc en el quadernet). Cada exercici val un màxim de 2 punts (total 4 punts).

Es permet l'ús de calculadores sempre que no siguen gràfiques o programables i que no puguen realitzar càlcul simbòlic ni emmagatzemar text o fórmules en memòria.

BAREMO DEL EXAMEN: El estudiantado contestará 6 cuestiones. En las cuestiones 3, 4, 5 y 6 elegirá entre dos opciones alternativas (en el caso de contestar las dos alternativas planteadas en cada cuestión, sólo se corregirá la que haya contestado en primer lugar en el cuadernillo). Cada cuestión vale un máximo de 1 punto (total 6 puntos).

También tendrá que contestar 2 ejercicios. En el segundo ejercicio elegirá entre 2 opciones alternativas (si se contestan las dos alternativas, solo se corregirá la que haya contestado en primer lugar en el cuadernillo). Cada ejercicio vale un máximo de 2 puntos (total 4 puntos).

Se permite el uso de calculadoras siempre que no sean gráficas o programables y que no puedan realizar cálculo simbólico ni almacenar texto o fórmulas en memoria.

CUESTIONES (cada una vale hasta 1 punto)

1. Una empresa de calzado deportivo ha identificado la necesidad de lanzar al mercado una nueva línea de producto.

Para ello, la directora de producción propone una estrategia de innovación ofensiva (o de líder), mientras que el director de marketing se decanta por una estrategia defensiva (o de seguidor). Explique las diferencias entre ambas estrategias y ponga un ejemplo de cada una de ellas aplicado al sector del calzado deportivo.

2. Una empresa que fabrica mobiliario de oficina quiere conocer la productividad del trabajo. Para calcularla, su director de producción propone dividir el valor de la producción entre el coste total laboral. ¿Está de acuerdo con esta forma de calcular la productividad del trabajo? Justifique su respuesta.

3. Responda una de las siguientes opciones:

OPCIÓN A: Clasifique las siguientes empresas, atendiendo al sector de actividad, al tamaño y a la titularidad del capital:

a) Empresa municipal de turismo de Benidorm con 9 trabajadores.

b) Una empresa propiedad de una familia valenciana, dedicada a la fabricación de componentes electrónicos, con 280 trabajadores.

c) Una granja de producción porcina, de 70 trabajadores, propiedad de dos ganaderos.

OPCIÓN B: En el ámbito empresarial, ¿en qué consiste el brainstorming?

4. Responda una de las siguientes opciones:

OPCIÓN A: En el modelo de las 5 fuerzas competitivas de Porter se distingue entre la amenaza de entrada de nuevos competidores y la amenaza de nuevos productos sustitutivos. Explique en qué consiste cada una de estas fuerzas competitivas y proporcione un ejemplo de cada una.

OPCIÓN B: Explique qué son los costes sociales de una empresa y ponga un ejemplo.

5. Responda una de las siguientes opciones:

OPCIÓN A: En el contexto de las funciones de dirección, diferencie entre la función de organización y la función de control.

OPCIÓN B: Explique en qué consiste la estrategia competitiva de diferenciación.

6. En el marco de la función comercial de la empresa, responda una de las siguientes opciones:

OPCIÓN A: Explique cuáles son las estrategias de precio adecuadas en función de la fase del ciclo de vida del producto en la que éste se encuentre.

OPCIÓN B: Explique la diferencia entre una segmentación de mercado concentrada y una segmentación de mercado personalizada.

EJERCICIOS (cada uno vale hasta 2 puntos)

EJERCICIO 1 OnOff es una empresa que fabrica y comercializa interruptores. Para ello, fabrica componentes eléctricos que posteriormente ensambla para obtener dichos interruptores. En este caso (fabricación y ensamblaje), los costes fijos ascienden a 8.000 € anuales y el coste variable medio es de 0,25 € por interruptor. En la actualidad, la empresa se plantea comprar los componentes eléctricos a un proveedor, en vez de fabricarlos ella misma, y realizar sólo las tareas de ensamblaje. En este caso (compra y ensamblaje), los costes fijos serían de 6.500 € anuales y el coste variable medio sería de 0,30 € por interruptor.

Se pide:

a) ¿Para cuántos interruptores sería indiferente comprar y ensamblar los componentes o fabricarlos y ensamblarlos ella misma? (Hasta 0,6 puntos)

b) Represente gráficamente la situación del apartado a). ¿Para qué rango de interruptores sería más conveniente cada opción? (Hasta 0,8 puntos)

c) Si la empresa prevé vender 25.000 interruptores a un precio unitario de 1,50 €, explique qué opción debería escoger y qué beneficio obtendría con dicha opción. (Hasta 0,6 puntos)

EJERCICIO 2 Ana y Alfredo son propietarios de una empresa de venta de material deportivo y están valorando abrir un gimnasio.

Resuelva una de las siguientes opciones:

OPCIÓN A La inversión en la maquinaria que les hace falta para abrir el gimnasio les quita el sueño. Han encontrado una maquinaria de segunda mano de un gimnasio que acaba de cerrar y están pensando hacer una oferta de 85.000 € para comprarla, cantidad que desembolsarían en el momento de cerrar la compra. Han comprobado que la maquinaria está en muy buen estado y estiman que tendría una vida útil de 4 años.

Además del desembolso inicial por la compra de la maquinaria, manejan la siguiente estimación de cobros y pagos:

Año 1

35.000

9.800

1.000

1.000 …

Soluciones y criterios de corrección en texto

PROVA D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT PRUEBA DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

CONVOCATÒRIA

CONVOCATORIA:

JUNY 2025 (reserva)

JUNIO 2025 (reserva)

ASIGNATURA: EMPRESA Y DISEÑO DE MODELOS DE NEGOCIO

ASSIGNATURA: EMPRESA I DISSENY DE MODELS DE NEGOCI

CRITERIS DE CORRECCIÓ / CRITERIOS DE CORRECCIÓN QÜESTIONS: Es valorarà que el contingut siga correcte, complet, la claredat de l’exposició i la coherència en la identificació i/o explicació de la qüestió plantejada. Cada qüestió val un màxim d’1 punt. Amb caràcter general, en el cas que se sol·liciten exemples, gràfics, equacions, etc., cada part de la pregunta es puntuarà sobre un màxim de 0,5 punts.

En les qüestions amb optativitat, en el cas de contestar les dues propostes plantejades, sol es corregirà la que haja contestat en primer lloc en el quadernet.

Puntuació màxima total de 6 punts.

EXERCICIS: Es valorarà el plantejament complet i adequat, l’execució tècnica, el desenvolupament, el resultat (incloent-hi les unitats de mesura) i la interpretació dels resultats. Cada exercici val un màxim de 2 punts.

Si en l’exercici amb optativitat es contesten les dues propostes de caràcter optatiu sol es corregirà la que haja contestat en primer lloc.

Puntuació màxima total de 4 punts.

Així mateix, es valorarà específicament la capacitat expressiva i la correcció idiomàtica dels estudiants. Les penalitzacions per errors en aquest aspecte podran ser com a màxim d’1 punt, atenent els criteris que recull la Guia PAU 2024-2025 publicada per la Conselleria d´Educació, Cultura, Universitats i Ocupació de la Generalitat Valenciana.

EXERCICI 1 Màxim 2 punts

a) (Fins a 0,6 punts) Si fabrica els components: CTf = 8.000 + 0,25 q Si compra els components: CTc = 6.500 + 0,30 q L’empresa està indiferent entre comprar i fabricar quan:

8.000 + 0,25 q* = 6.500 + 0,30 q* De manera que: q* = 30.000 interruptors.

b) (Fins a 0,8 punts: 0,6 pel gràfic i 0,2 pel rang) CTc CTf CTc

És més convenient comprar i assemblar per a nivells inferiors a 30.000 interruptors i fabricar i assemblar per a nivells superiors a

30.000 interruptors.

CTf

8.000

6.500

30.000

c) (Fins a 0,6 punts) Observant el gràfic de l’apartat b), comprovem que per a una producció de 25.000 interruptors és més barat comprar els components. El benefici seria:

CT (25.000) = 6.500 + 0,30 × 25.000 = 14.000 € IT (25.000) = 1,50 × 25.000 = 37.500 € BT (25.000) = 37.500 – 14.000 = 23.500 €

EXERCICI 2 OPCIÓ A Màxim 2 punts

a) (Fins a 0,2 punts) Any FNC

35.000-9.800-1.000-1.000 = 23.200 €

40.000-10.780-1.000-1.000= 27.220 €

45.000-11.830-1.000-1.500 = 30.670 €

45.000-13.050-1.000-1.500 = 29.450 €

b) (Fins a 0,8 punts) VAN = – 85.000 +

23.200

27.220

30.670

29.450

= 7.960,37 € 1 + 0,07 (1 + 0,07)2 (1 + 0,07)3 (1 + 0,07)4

Al ser el VAN positiu el VAN positiu, la inversió seria viable segons aquest criteri.

c) (Fins a 0,6 punts)

VAN = – D +

23.200

27.220

30.670

29.450

=0€

1 + 0,07 (1 + 0,07) (1 + 0,07) (1 + 0,07)4

A partir d’un desemborsament D = 92.960,37 € per la compra de la maquinària, la inversió ja no seria viable (VAN < 0)

d) (Fins a 0,4 punts) Per al càlcul del termini de recuperació de la inversió, apliquem el criteri del payback per a conèixer el desemborsament inicial que podria recuperar-se en 2,5 anys, en funció dels fluxos nets de caixa de l’enunciat.

Així, quan acabe el segon any, s’haurien recuperat 23.200 + 27.220 = 50.420 €. A més, si suposem que el flux de caixa es genera de manera homogènia al llarg de l’any, en la primera meitat del tercer any s’hauria recuperat 30.670/2 = 15.335 €.

Per tant, el màxim que es recuperaria en 2,5 anys seria 50.420 + 15.335 = 65.755 €.

La màxima oferta que haurien de fer per la maquinària, per a recuperar la inversió en 2,5 anys seria de 65.755 €.

OPCIÓ B Màxim 2 punts

a) (Fins a 1,4 punts: 0,8 punts els càlculs de ràtios i 0,6 punts la interpretació) 𝑅. 𝑙𝑖𝑞𝑢𝑖𝑑𝑖𝑡𝑎𝑡 =

𝐴𝑐𝑡𝑖𝑢 𝑐𝑜𝑟𝑟𝑒𝑛𝑡 181.365

= 1,33 𝑃𝑎𝑠𝑠𝑖𝑢 𝑐𝑜𝑟𝑟𝑒𝑛𝑡 136.300

𝑅. 𝑡𝑟𝑒𝑠𝑜𝑟𝑒𝑟𝑖𝑎 =

𝑅𝑒𝑎𝑙𝑖𝑡𝑧𝑎𝑏𝑙𝑒 + 𝐷𝑖𝑠𝑝𝑜𝑛𝑖𝑏𝑙𝑒 30.000 + 40.890

= 0,520 𝑃𝑎𝑠𝑠𝑖𝑢 𝑐𝑜𝑟𝑟𝑒𝑛𝑡 136.300

𝑅. 𝑑𝑖𝑠𝑝𝑜𝑛𝑖𝑏𝑖𝑙𝑖𝑡𝑎𝑡 = 𝑅. 𝑒𝑛𝑑𝑒𝑢𝑡𝑎𝑚. =

𝐷𝑖𝑠𝑝𝑜𝑛𝑖𝑏𝑙𝑒

40.890

= 0,300 𝑃𝑎𝑠𝑠𝑖𝑢 𝑐𝑜𝑟𝑟𝑒𝑛𝑡 136.300

𝑃𝑎𝑠𝑠𝑖𝑢 250.880 + 136.300

= 0,777 𝑃𝑎𝑡𝑟𝑖𝑚𝑜𝑛𝑖 𝑛𝑒𝑡 + 𝑝𝑎𝑠𝑠𝑖𝑢 498.540

o alternativament:

𝑅. 𝐸𝑛𝑑𝑒𝑢𝑡𝑎𝑚. =

𝑃𝑎𝑠𝑠𝑖𝑢 250.880 + 136.300

= 3,477 𝑃𝑎𝑡𝑟𝑖𝑚𝑜𝑛𝑖 𝑛𝑒𝑡 111.360

L’empresa es troba amb una situació de falta de liquiditat important. La ràtio de liquiditat ens indica que amb la totalitat del seu actiu corrent l’empresa a penes pot cobrir els seus deutes a curt termini, sense que hi haja un marge suficient. Si eliminem l’efecte de les existències, la ràtio de tresoreria ens confirma la falta de liquiditat.

No obstant això, la ràtio de disponibilitat ens indica un volum de disponible suficient per a fer front als deutes més immediats.

De la banda de l’endeutament, l’empresa es troba amb un nivell d’endeutament excessiu, ja que més del 77 % dels seus recursos financers estan compostos per finançament aliè, o cosa que és el mateix, l’empresa disposa de 3,48 euros de deute per cada euro de recursos propis.

b) (Fins a 0,6 punts: 0,4 punts els càlculs de ràtios i 0,2 punts la interpretació) 𝑅𝑒𝑛𝑑𝑖𝑏. 𝑒𝑐𝑜𝑛ò𝑚𝑖𝑐𝑎 =

𝐵𝑒𝑛𝑒𝑓𝑖𝑐𝑖 𝑎𝑏𝑎𝑛𝑠 𝑖𝑛𝑡𝑒𝑟𝑒𝑠𝑠𝑜𝑠 𝑖 𝑖𝑚𝑝𝑜𝑠𝑡𝑜𝑠

41.350

= 0,0829 = 8,29% 𝐴𝑐𝑡𝑖𝑢 498.540

L’empresa genera 8,29 euros de benefici abans d’interessos i impostos per cada 100 euros invertits en el seu actiu.

𝑅𝑒𝑛𝑑𝑖𝑏. 𝑓𝑖𝑛𝑎𝑛𝑐𝑒𝑟𝑎 =

𝐵𝑒𝑛𝑒𝑓𝑖𝑐𝑖

28.650

= 0,2573 = 25,73% 𝑃𝑎𝑡𝑟𝑖𝑚𝑜𝑛𝑖 𝑛𝑒𝑡 111.360

L’empresa genera 25,73 euros de beneficis, per cada 100 euros de fons propis.

PROVA D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT PRUEBA DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

CONVOCATÒRIA

CONVOCATORIA:

JUNY 2025 (reserva)

JUNIO 2025 (reserva)

ASIGNATURA: EMPRESA Y DISEÑO DE MODELOS DE NEGOCIO

ASSIGNATURA: EMPRESA I DISSENY DE MODELS DE NEGOCI

CRITERIS DE CORRECCIÓ / CRITERIOS DE CORRECCIÓN

CUESTIONES: Se valorará que el contenido sea correcto, completo, la claridad de la exposición y la coherencia en la identificación y/o explicación de la cuestión planteada. Cada cuestión vale un máximo de 1 punto. Con carácter general, en el caso de que se soliciten ejemplos, gráficos, ecuaciones, etc., cada parte de la pregunta se puntuará sobre un máximo de 0,5 puntos.

En las cuestiones con optatividad, en el caso de contestar las dos propuestas planteadas, sólo se corregirá la que haya contestado en primer lugar en el cuadernillo.

Puntuación máxima total de 6 puntos.

EJERCICIOS: Se valorará el planteamiento completo y adecuado, la ejecución técnica, el desarrollo, el resultado (incluyendo las unidades de medida) y la interpretación de los resultados. Cada ejercicio vale un máximo de 2 puntos.

Si en el ejercicio con optatividad se contestan las dos propuestas de carácter optativo sólo se corregirá la que haya contestado en primer lugar.

Puntuación máxima total de 4 puntos.

Asimismo, se valorará específicamente la capacidad expresiva y la corrección idiomática de los estudiantes. Las penalizaciones por errores en este aspecto podrán ser como máximo de 1 punto, atendiendo a los criterios recogidos en la Guía PAU 2024-2025 publicada por la Conselleria de Educación, Cultura, Universidades y Empleo de la Generalitat Valenciana.

EJERCICIO 1 Máximo 2 puntos

a) (Hasta 0,6 puntos) Si fabrica los componentes: CTf = 8.000 + 0,25 q Si compra los componentes: CTc = 6.500 + 0,30 q La empresa está indiferente entre comprar y fabricar cuando:

8.000 + 0,25 q* = 6.500 + 0,30 q* por lo que: q* = 30.000 interruptores.

b) (Hasta 0,8 puntos: 0,6 por el gráfico y 0,2 por el rango) CTc CTf CTc

Es más conveniente comprar y ensamblar para niveles inferiores a 30.000 interruptores y fabricar y ensamblar para niveles superiores a 30.000 interruptores.

CTf

8.000

6.500

30.000

c) (Hasta 0,6 puntos) Observando el gráfico del apartado b), comprobamos que para una producción de 25.000 interruptores es más barato comprar los componentes. El beneficio sería:

CT (25.000) = 6.500 + 0,30 × 25.000 = 14.000 € IT (25.000) = 1,50 × 25.000 = 37.500 € BT (25.000) = 37.500 – 14.000 = 23.500 €

EJERCICIO 2

OPCIÓN A Máximo 2 puntos.

a) (Hasta 0,2 puntos) Año FNC

35.000-9.800-1.000-1.000 = 23.200 €

40.000-10.780-1.000-1.000= 27.220 €

45.000-11.830-1.000-1.500 = 30.670 €

45.000-13.050-1.000-1.500 = 29.450 €

b) (Hasta 0,8 puntos) VAN = – 85.000 +

23.200

27.220

30.670

29.450

= 7.960,37 € 1 + 0,07 (1 + 0,07)2 (1 + 0,07)3 (1 + 0,07)4

Al ser el VAN positivo, la inversión sería viable según este criterio.

c) (Hasta 0,6 puntos)

VAN = – D +

23.200

27.220

30.670

29.450

=0€

1 + 0,07 (1 + 0,07) (1 + 0,07) (1 + 0,07)4

A partir de un desembolso D = 92.960,37 € por la compra de la maquinaria, la inversión ya no sería viable (VAN < 0)

d) (Hasta 0,4 puntos) Para el cálculo del plazo de recuperación de la inversión, aplicamos el criterio del payback para conocer el desembolso inicial que podría recuperarse en 2,5 años, en función de los flujos netos de caja del enunciado.

Así, cuando acabe el segundo año, se habrían recuperado 23.200 + 27.220 = 50.420 €. Además, si suponemos que el flujo de caja se genera de forma homogénea a lo largo del año, en la primera mitad del tercer año se habría recuperado

30.670/2 = 15.335 €. Por tanto, el máximo que se recuperaría en 2,5 años sería 50.420 + 15.335 = 65.755 €.

La máxima oferta que deberían hacer por la maquinaria, para recuperar la inversión en 2,5 años sería de 65.755 €.

OPCIÓN B Máximo 2 puntos.

a) (Hasta 1,4 puntos: 0,8 puntos los cálculos de ratios y 0,6 puntos la interpretación) 𝑅. 𝐿𝑖𝑞𝑢𝑖𝑑𝑒𝑧 =

𝐴𝑐𝑡𝑖𝑣𝑜 𝑐𝑜𝑟𝑟𝑖𝑒𝑛𝑡𝑒 181.365

= 1,33 𝑃𝑎𝑠𝑖𝑣𝑜 𝑐𝑜𝑟𝑟𝑖𝑒𝑛𝑡𝑒 136.300

𝑅. 𝑇𝑒𝑠𝑜𝑟𝑒𝑟í𝑎 =

𝑅𝑒𝑎𝑙𝑖𝑧𝑎𝑏𝑙𝑒 + 𝐷𝑖𝑠𝑝𝑜𝑛𝑖𝑏𝑙𝑒 30.000 + 40.890

= 0,520 𝑃𝑎𝑠𝑖𝑣𝑜 𝑐𝑜𝑟𝑟𝑖𝑒𝑛𝑡𝑒 136.300

𝑅. 𝐷𝑖𝑠𝑝𝑜𝑛𝑖𝑏𝑖𝑙𝑖𝑑𝑎𝑑 = 𝑅. 𝐸𝑛𝑑𝑒𝑢𝑑𝑎𝑚. =

𝐷𝑖𝑠𝑝𝑜𝑛𝑖𝑏𝑙𝑒

40.890

= 0,300 𝑃𝑎𝑠𝑖𝑣𝑜 𝑐𝑜𝑟𝑟𝑖𝑒𝑛𝑡𝑒 136.300

𝑃𝑎𝑠𝑖𝑣𝑜 250.880 + 136.300

= 0,777 𝑃𝑎𝑡𝑟𝑖𝑚𝑜𝑛𝑖𝑜 𝑛𝑒𝑡𝑜 + 𝑝𝑎𝑠𝑖𝑣𝑜 498.540

o alternativamente:

𝑅. 𝐸𝑛𝑑𝑒𝑢𝑑𝑎𝑚. =

𝑃𝑎𝑠𝑖𝑣𝑜 250.880 + 136.300

= 3,477 𝑃𝑎𝑡𝑟𝑖𝑚𝑜𝑛𝑖𝑜 𝑛𝑒𝑡𝑜 111.360

La empresa se encuentra con una situación de falta de liquidez importante. La ratio de liquidez nos indica que con la totalidad de su activo corriente la empresa apenas puede cubrir sus deudas a corto plazo, sin que exista un margen suficiente. Si eliminamos el efecto de las existencias, la ratio de tesorería nos confirma la falta de liquidez.

No obstante, la ratio de disponibilidad nos indica un volumen de disponible suficiente para hacer frente a las deudas más inmediatas.

Del lado del endeudamiento, la empresa se encuentra con un nivel de endeudamiento excesivo, puesto que más del 77% de sus recursos financieros están compuestos por financiación ajena, o lo que es lo mismo, la empresa dispone de 3,48 euros de deuda por cada euro de recursos propios.

b) (Hasta 0,6 puntos: 0,4 puntos los cálculos de ratios y 0,2 puntos la interpretación) 𝑅𝑒𝑛𝑡𝑎𝑏. 𝑒𝑐𝑜𝑛ó𝑚𝑖𝑐𝑎 =

𝐵𝑒𝑛𝑒𝑓𝑖𝑐𝑖𝑜 𝑎𝑛𝑡𝑒𝑠 𝑖𝑛𝑡𝑒𝑟𝑒𝑠𝑒𝑠 𝑒 𝑖𝑚𝑝𝑢𝑒𝑠𝑡𝑜𝑠

41.350

= 0,0829 = 8,29% 𝐴𝑐𝑡𝑖𝑣𝑜 498.540

La empresa genera 8,29 euros de beneficio antes de intereses e impuestos por cada 100 euros invertidos en su activo.

𝑅𝑒𝑛𝑡𝑎𝑏. 𝑓𝑖𝑛𝑎𝑛𝑐𝑖𝑒𝑟𝑎 =

𝐵𝑒𝑛𝑒𝑓𝑖𝑐𝑖𝑜

28.650

= 0,2573 = 25,73% 𝑃𝑎𝑡𝑟𝑖𝑚𝑜𝑛𝑖𝑜 𝑛𝑒𝑡𝑜 111.360

La empresa genera 25,73 euros de beneficios, por cada 100 euros de fondos propios.