Movimientos Culturales y Artísticos PAU 2025

Enunciado del examen en texto

Texto sacado del PDF oficial. Las fórmulas, tablas y figuras se ven mejor en el visor de arriba.

2025 Proves d’accés a la universitat

Moviments culturals i artístics Sèrie 1

Qualificació

Comprovació

2a correcció

1.1 Exercici 1

1.2

1.3

2.1

Exercici 2

2.2

2.3

3.1

Exercici 3

3.2

3.3

Exercici 4 Suma de notes parcials Qualificació final

Etiqueta de l’estudiant

Ubicació del tribunal ..................................................................................

Número del tribunal ....................................................................................

Etiqueta de qualificació

Etiqueta de correcció

L’examen consta de QUATRE exercicis obligatoris. Cada exercici val 2,5 punts. Responeu a TOTES les qüestions que s’hi plantegen seguint les indicacions dels enunciats.

Podeu utilitzar les pàgines en blanc del final del quadern per a fer esquemes, esborranys, etc., o per a acabar de respondre a algun apartat si necessiteu més espai. En aquest últim cas, cal que ho indiqueu clarament al final de l’apartat corresponent.

Les respostes han de ser clares i han d’estar redactades de manera coherent i cohesionada, amb correcció gramatical, lèxica i ortogràfica.

Exercici 1

[2,5 punts en total]

Observeu les imatges següents, corresponents a tres obres:

Imatge B. Republicana. Fotografia de 35 mm en b/n, dimensions variables.

Imatge A. Les 62 membres du Club Mickey en 1955 («Els 62 membres del Club Mickey el 1955»). Instaŀlació fotogràfica, 350 × 160 cm.

Imatge C. Les senyoretes d’Avinyó.

Oli sobre tela, 243,9 × 233,7 cm.

1.1. Empleneu la taula següent donant la datació aproximada de cada obra (indicant la dècada de creació). Escriviu-hi també a quin moviment i a quin artista (o artistes) pertany cadascuna. [0,75 punts] Datació (dècada) Imatge A Imatge B Imatge C

Moviment

Artista (o artistes)

1.2. Trieu només UNA de les obres proposades. Escriviu el títol de l’obra que heu escollit i comenteu-ne quatre característiques formals (tècnica, materials, color, iconografia, composició…) destacades. Utilitzeu un màxim de vuitanta paraules.

[1 punt]

1.3. Relacioneu l’obra triada amb l’entorn creatiu i el context sociocultural en què s’emmarca, explicant breument com han influït en l’obra. Destaqueu també algun esdeveniment històric amb el qual estigui relacionada més estretament. Escriviu un màxim de seixanta paraules.

[0,75 punts]

Exercici 2

[2,5 punts en total]

Llegiu atentament el text següent, extret d’una obra de l’artista conceptual estatunidenc Joseph Kosuth, on reflexiona sobre la seva concepció creativa i la seva trajectòria:

Em considero l’artista d’apropiació viu més antic, ja que la meva interpretació particular de Duchamp va ser evident des de les meves primeres obres. La gran diferència és que mai vaig signar els elements que m’apropiava. Des del principi vaig deixar clar que només servien per a construir significat (aquesta era la idea) i que no tenien cap altre valor que aquest. Per aquesta raó, per a ser propietari d’una de les meves obres, és imprescindible tenir-ne el certificat; altrament, és com si no es posseís res.

Vaig trencar amb l’obra basada en tots els raonaments modernistes que existien a l’època i també vaig excloure aquesta activitat dels paràmetres del modernisme, de manera que fos impossible qualificar, per exemple, la cadira [Una i tres cadires, 1965] com a «escultura». Crec que això significa que l’oposició entre la declaració de Donald Judd «Tot el que constitueix l’escultura, a la meva obra, no hi és present» i les declaracions d’altres que, al contrari, afirmaven que sí que es tractava d’escultura fa temps que ha quedat en l’oblit. El minimalisme simplement s’ha convertit en un nou estil de l’escultura modernista, encara que sigui l’últim.

Traducció d’un fragment del llibre de Joseph Kosuth Place de l’ecriture, cinq oeuvres par Joseph Kosuth, de ‘One and three chairs’ à ‘Ex-libris, J.-F. Champollion (Figeac)’ / Place of writing, five works by Joseph Kosuth, from ‘One and three chairs’ to ‘Ex-libris, J.-F. Champollion (Figeac)’, publicat l’any 2002 per Actes Sud i Musée Champollion (p. 12)

2.1. Proposeu un títol que s’adeqüi al contingut del text que acabeu de llegir i que no superi les dotze paraules d’extensió. [0,5 punts]

2.2. Indiqueu quatre conceptes o idees clau del text i, en un màxim de vuitanta paraules, expliqueu com es relacionen entre ells. [1 punt]

2.3. Comenteu la imatge següent, corresponent a l’obra Una i tres cadires (1965, instaŀlació conceptual), de Joseph Kosuth. Per a fer-ho, utilitzeu les idees i els conceptes indicats a l’apartat anterior i establiu algun paraŀlelisme conceptual amb alguna altra obra, artista o moviment artístic contemporani que treballi temàtiques o plantejaments conceptuals semblants. Escriviu un màxim de vuitanta paraules.

[1 punt]

Exercici 3

[2,5 punts en total]

Observeu les imatges següents, corresponents a obres de Frida Kahlo:

Imatge A. Lo que el agua me dio (1939).

Oli sobre tela, 91 × 70,5 cm.

Imatge B. Las dos Fridas (1939).

Oli sobre tela, 173,5 × 173 cm.

3.1. Identifiqueu el moviment artístic al qual pertanyen aquestes obres i assenyaleu quatre de les característiques formals (tècnica, color, format…) o conceptuals que considereu més destacades d’aquest moviment. Escriviu un màxim de seixanta paraules.

[0,5 punts]

3.2. Quina d’aquestes dues obres considereu més emblemàtica del moviment artístic al qual pertanyen? Justifiqueu la resposta comparant les obres i tenint presents les característiques aportades en l’apartat anterior. Escriviu un màxim de seixanta paraules.

[1 punt]

3.3. Partint de l’obra que NO heu triat com a més emblemàtica del moviment artístic en l’apartat 3.2, aporteu tres arguments que permetin relacionar-la amb el seu context artístic, cultural i històric de referència, incorporant alguna menció a esdeveniments culturals o aspectes socials vinculats. Escriviu un màxim de seixanta paraules.

[1 punt]

Exercici 4 [2,5 punts]

La consciència de l’impacte ecològic devastador que la humanitat exerceix sobre l’ecosistema ha orientat la feina d’alguns artistes, que, participant en el moviment ecologista modern, han incorporat l’entorn natural com a matèria artística sobre la qual intervenir. Així, artistes i moviments molt diversos han fet ús dels recursos naturals i han modelat el paisatge a través d’exploracions tècniques, ètiques i cridaneres que reivindiquen la ineludible responsabilitat humana a l’hora de relacionar-s’hi de manera respectuosa i sostenible.

Assenyaleu i caracteritzeu breument de quina manera es manifesta aquesta consciència ecologista a favor del medi ambient a través de quatre moviments o artistes destacats. Escriviu un màxim de cent cinquanta paraules.

[Pàgina per a fer esquemes, esborranys, etc., o per a acabar de respondre a algun apartat. En aquest últim cas, cal que indiqueu clarament el número d’apartat.]

[Pàgina per a fer esquemes, esborranys, etc., o per a acabar de respondre a algun apartat. En aquest últim cas, cal que indiqueu clarament el número d’apartat.]

Comprovació:

2a correcció:

3a correcció:

Etiqueta de l’estudiant

L’Institut d’Estudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de l’edició d’aquesta prova d’accés

Soluciones y criterios de corrección en texto

Pàgina 1 de 5 Moviments Culturals i Artístics Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

SÈRIE 4 Exercici 1 [2’5 punts]

Observeu les imatges següents, corresponents a tres obres titulades així:

Imatge B: L.H.O.O.Q., ready-made modificat o intervenció artística, sobre una postal estàndard; 21x14cm.

1.1.

(0,75 punts)

IMATGE B: L.H.O.O.Q., de Marcel Duchamp, Obra dadaista, precursora de l’art conceptual, segona dècada del passat segle XX IMATGE C: Flors sobre el cos, d’Ana Mendieta. Obra feminista que integra el Land Art i el Body Art, anys setanta del passat segle XX IMATGE A: El suau suau oest, de Banksy. Art Urbà (Street Art), anys noranta del segle XX

1.2.

(1 punt)

IMATGE A.- El suau suau oest, de Banksy:

1) Inseriment intrusiu de l’obra dins de l’entorn urbà, fora de les institucions culturals i artístiques.

2) Figutativisme, d’estil marcadament simple, contrastat i irònic (subratllat pel títol).

3) Paleta cromàtica restringida, essencialment en B/N, amb algun punt de color aïllat, però significatiu.

4) Ús de plantilla i aerosol.

5) Ubicació en un context obrer, perifèric dins de Bristol, amb vocació mobilitzadora.

Pàgina 2 de 5 Moviments Culturals i Artístics Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

IMATGE B.- L.H.O.O.Q., de Marcel Duchamp:

1) Ready-made modificat: objecte industrial seriat, “trobat” i seleccionat per l’artista, on el concepte pren protagonisme.

2) Apropiació, a través de la reproducció a escala, de la imatge d’un dels símbols artístics per excel·lència. Obra descontextualitzada sobre la qual es produeix una intervenció, irreverent i provocadora, que la resignifica

3) Anti-estètica, anti-art, intervenció artística de caire conceptual.

4) Desafiament irònic de la tècnica i l’originalitat: provocació del mercat i dels valors burgesos.

5) Minimalisme, molt petita transformació.

IMATGE C.- Flors sobre el cos, d’Ana Mendieta:

1) Utilitza la integració del terra, de la natura en general i del cos nu de l’artista, com a mitjans o matèries creatives, per abordar la connexió íntima entre tot el que és matèria viva.

2) Remet a la simbologia pròpia del rituals funeraris (flors, inhumació, tomba...).

3) Estètica minimalista i directa, sense ornaments, ni artificis.

4) Acció efímera, que resta documentada pel material fotogràfic conservat.

5) Intervenció artística en el paisatge.

1.3 (0’75 punts)

IMATGE A.- Obra sorgida en el context de les tensions polítiques i els disturbis socials en Bristol, davant de les mobilitzacions i protestes promogudes pels moviments okupes o el moviment veïnal llibertari, així com també les manifestacions socials contra l’austericidi i la repressió social.

IMATGE B.- El Dadaisme trenca amb el concepte clàssic, sagrat o sublim de l’art, recolzant-se en la producció industrial moderna, els objectes de consum ordinaris, propis de la nova societat urbana i de consum. Se’ns comunica el rebuig tant les institucions com les jerarquies culturals i artístiques clàssiques, encara vigents enmig de la Gran Guerra IMATGE C.- A partir de la dècada dels anys 60 es produeix una revifada de la conscienciació ecologista i s’assisteix al naixement de l’ambientalisme modern.

Aquest darrer resulta impulsat pels moviments contraculturals, però també per iniciatives internacionals (p. ex., sorgiment de la WWF) i l’aparició d’obres influents com Primavera Silenciosa, de Rachel Carson, entre d’altres. Aquesta obra pot ser emmarcada també en el context dels moviments feministes dels anys setanta, així com de la lluita per l’alliberament sexual i de la reapropiació del cos per part de les dones.

Pàgina 3 de 5 Moviments Culturals i Artístics Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

Exercici 2 [2’5 punts]

2.1.

(0’50 punts)

L’abstracció com a via d’accés a allò real

2.2.

(1 punt)

Mondrian defensa el camí de l’abstracció com la única via possible cap a l’essència o la veritat artístiques, lluny de l’emmirallament il·lusori del paradigma de la mimesi.

L’objectiu consisteix en poder accedir, mitjançat l’espiritualitat artística, a l’ordre absolut. En aquest procés, l’artista reivindica haver superat el marc, la idea del quadre com a falsa finestra, transformant-lo en quelcom real, un objecte autònom, que gràcies a la simplificació o purificació formal extrema, s’ha d’orientar cap a quelcom existent, construït arquitectònicament.

2.3.

(1 punt)

Aquesta obra il·lustra la cerca per part de Mondrian de l’exploració neoplasticista de les formes no particulars, no concretes, a través de la creixent estilització, simplificació i depuració visual, plàstica. Aquesta s’assoleix en virtut d’uns mitjans expressius estrictament restringits a l’ús dels colors primaris, les línies i els angles rectes, segons una disposició rigorosament geomètrica. L’obra comunica la idea d’un ordre absolut, objectiu, desempallegat del caos que presideix la natura, i de la subjectivitat on es troba confinat l’ésser humà.

Pàgina 4 de 5 Moviments Culturals i Artístics Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

Exercici 3 [2’5 punts]

3.1.

(0’50 punts)

Aquestes obres pertanyen a l’art conceptual desenvolupat en el marc de la postmodernitat, amb un biaix marcadament feminista, i mostren elements o aspectes estilemàtics propis seus, com ara:

1) Força comunicativa del claim, del missatge crític que s’adreça directa, interpel·lativa i provocadorament a l’espectador

2) Ús de tipografies simples, així com d’imatges icòniques, punyents.

3) Qüestionament de les estructures de poder així com dels mecanismes i les estratègies de representació pròpies del patriarcat

4) Composició minimalista, que mostra un disseny clar i directe, marcat pel contrast B/N, i la tipografia sans serif

5) Apropiació d’imatges publicitàries, resignificades, en el marc de propostes visuals directes, que contesten les construccions socials estereotipades.

3.2.

(1 punt)

L’obra més emblemàtica és l’A. Diverses justificacions:

1. Presenta uns dels aspectes clau de l’art feminista de la postmodernitat com es la denúncia de la percepció esbiaixada associada a una identitat no autèntica, imposada.

2. Claim crític, directe, recolzat sobre el motiu icònic del mirall trencat, que denuncia i desautoritza el sistema de representació imperant.

3. Subverteix les imatges estereotipades dels mitjans, fent-ne un ús agressiu d’aquestes, amb la voluntat d’interpel·lar a l’espectador.

Pàgina 5 de 5 Moviments Culturals i Artístics Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

3.3.

(1 punt)

L’obra B s’inscriu en l’art feminista promogut per la segona onada feminista, denunciant la cosificació i mercantilització del cos de la dona (una figura acèfala, anònima), així com l’alienació de la que ha estat estructural i sistèmicament objecte.

Es pretén denunciar com s’ha vist tradicionalment desposseïda de voluntat i de capacitat d’agència, arribat al punt que el seu cos sigui explotat com un objecte deshumanitzat, mancat d’identitat pròpia i de pensament.

Exercici 4 [2’5 punts]

Com que els itineraris traçats poden ser ben diversos, només s’assenyalen alguns possibles punts de pas:

Són ben diversos els contextos o moviment artístics (com ara, el surrealisme, la pintura metafísica, l’accionisme, l’expressionisme abstracte, o – en la seva vessant europea- l’informalisme), on ha covat el tema de l’inconscient des de principis del passat segle XX. Dins seu s’han desenvolupat nombroses exploracions personals, en el marc de tècniques artístiques d’allò més diverses, que comprenen la pintura, l’escultura, diverses modalitats d’accions, on s’ha incidit sobre la dimensió onírica, irracional, pulsional de l’acte creatiu. Així, la influència de l’inconscient es manifesta mitjançant enfocaments o perspectives de natura ben diversa, on trobem alguns dels noms majors de l’art modern i contemporani com: Salvador Dalí, René Magritte, Joan Miró, Jackson Pollock, Antoni Tàpies, Yves Klein, Mark Rothko...