Movimientos Culturales y Artísticos PAU 2025

Enunciado del examen en texto

Texto sacado del PDF oficial. Las fórmulas, tablas y figuras se ven mejor en el visor de arriba.

2025 Proves d’accés a la universitat

Moviments culturals i artístics Sèrie 3

Qualificació

Comprovació

2a correcció

1.1 Exercici 1

1.2

1.3

2.1

Exercici 2

2.2

2.3

3.1

Exercici 3

3.2

3.3

Exercici 4 Suma de notes parcials Qualificació final

Etiqueta de l’estudiant

Ubicació del tribunal ..................................................................................

Número del tribunal ....................................................................................

Etiqueta de qualificació

Etiqueta de correcció

L’examen consta de QUATRE exercicis obligatoris. Cada exercici val 2,5 punts. Responeu a TOTES les qüestions que s’hi plantegen seguint les indicacions dels enunciats.

Podeu utilitzar les pàgines en blanc del final del quadern per a fer esquemes, esborranys, etc., o per a acabar de respondre a algun apartat si necessiteu més espai. En aquest últim cas, cal que ho indiqueu clarament al final de l’apartat corresponent.

Les respostes han de ser clares i han d’estar redactades de manera coherent i cohesionada, amb correcció gramatical, lèxica i ortogràfica.

Exercici 1

[2,5 punts en total]

Observeu les imatges següents, corresponents a tres obres:

Imatge A. Body configurations («Configuracions corporals»). Fotografia en b/n, 56 × 79 cm.

Imatge B. Untitled [Your body is a battleground] («Sense títol [El teu cos és un camp de batalla]»). Pòster amb tècnica de fotomuntatge, 284,5 × 284,5 cm.

Imatge C. Guernica. Oli sobre tela, 349,3 × 776,6 cm.

1.1. Empleneu la taula següent donant la datació aproximada de cada obra (indicant la dècada de creació). Escriviu-hi també a quin moviment i a quin artista (o artistes) pertany cadascuna. [0,75 punts] Datació (dècada) Imatge A Imatge B Imatge C

Moviment

Artista (o artistes)

1.2. Trieu només UNA de les obres proposades. Escriviu el títol de l’obra que heu escollit i comenteu-ne quatre característiques formals (tècnica, materials, color, iconografia, composició…) destacades. Utilitzeu un màxim de vuitanta paraules.

[1 punt]

1.3. Relacioneu l’obra triada amb l’entorn creatiu i el context sociocultural en què s’emmarca, explicant breument com han influït en l’obra. Destaqueu també algun esdeveniment històric amb el qual estigui relacionada més estretament. Escriviu un màxim de seixanta paraules.

[0,75 punts]

Exercici 2

[2,5 punts en total]

Llegiu atentament el text següent, extret d’una obra sobre l’artista, poeta i arquitecte conceptual estatunidenc Vito Acconci, on reflexiona i teoritza sobre el desenvolupament de la performance:

Si el performer entra en contacte amb un altre participant (un altre performer o un observador), pot passar que, mentre el performer avalua la situació, l’altre participant intenti penetrar en aquesta avaluació; l’altre participant pot adonar-se que l’avaluació del performer inclou, com una de les seves característiques, l’intent, per part de l’altre participant, de penetrar-hi.

Quan l’avaluació de la situació és la base d’una activitat, el performer pot convertir-se en un paràsit de l’altre participant, o bé absorbir-lo. (Una performance pot utilitzar, per exemple, tècniques d’espionatge, persecució, imitació; en una exposició pot proposar-se que algunes de les possessions materials de l’artista, per exemple, la seva roba, es puguin agafar en préstec i utilitzar mentre duri l’exposició.) Una performance pot consistir en una sèrie de declaracions condicionals: el performer desenvoluparà una línia d’acció determinada si l’altre participant segueix (o no segueix) una altra línia d’acció. El que està en joc en una performance no és l’espai on es dugui a terme (ni la manera com aquest espai s’ocupi), sinó la capacitat de moure-s’hi més o menys a voluntat.

Traducció d’un fragment del text de Vito Acconci «Algunas notas sobre la actividad y la performance» (1970), dins del llibre de Gloria Moure Vito Acconci. Escritos, obras, proyectos, publicat l’any 2001 per Ediciones Polígrafa (p. 351)

2.1. Proposeu un títol que s’adeqüi al contingut del text que acabeu de llegir i que no superi les dotze paraules d’extensió. [0,5 punts]

2.2. Indiqueu quatre conceptes o idees clau del text i, en un màxim de vuitanta paraules, expliqueu com es relacionen entre ells. [1 punt]

2.3. Comenteu el text següent, del mateix llibre citat anteriorment, on Vito Acconci explica la seva acció titulada Proximity piece («Obra sobre la proximitat») (1974). Per a fer-ho, utilitzeu les idees i els conceptes indicats a l’apartat anterior i establiu algun paraŀlelisme conceptual amb alguna altra obra, artista o moviment artístic contemporani que treballi temàtiques o plantejaments conceptuals semblants. Escriviu un màxim de vuitanta paraules. [1 punt] 10 de setembre - 8 de novembre de 1970 Acció:

The Jewish Museum, Nova York (en el context de l’exposició «Software»), diferents horaris al llarg de cinquanta-dos dies.

Em mantinc dret al costat d’una persona i envaeixo el seu espai personal.

Durant l’exposició, a una hora indeterminada del dia, faig una volta pel museu i trio, a l’atzar, un dels visitants de les exposicions: em coŀloco al seu costat, o darrere d’ell, més a prop del que és habitual; m’apropo a la persona fins que s’allunya o fins que m’aparta del seu camí.

(Enganxada a la paret, al mig de les altres exposicions, hi ha una targeta de 7,6 × 12,7 cm on es descriu l’acció tal com en el text anterior; els visitants que hi passen pel costat poden veure-la o no veure-la.) La performance dona com a resultat dotze fotografies.

Traducció d’un fragment del text de Vito Acconci «Algunas notas sobre la actividad y la performance» (1970), dins del llibre de Gloria Moure Vito Acconci. Escritos, obras, proyectos, publicat l’any 2001 per Ediciones Polígrafa (p. 80)

Exercici 3

[2,5 punts en total]

Observeu les imatges següents, corresponents a obres de Vladímir Tatlin:

Imatge A. Monument a la Tercera Internacional (1919-1920). Maqueta arquitectònica en fusta, ferro i vidre, 5 m d’alçària.

Imatge B. Letatlin (1930-1932). Maqueta de màquina voladora feta de fusta, metall i corda, 350 × 270 × 230 cm.

3.1. Identifiqueu el moviment artístic al qual pertanyen aquestes obres i assenyaleu quatre de les característiques formals (tècnica, color, format…) o conceptuals que considereu més destacades d’aquest moviment. Escriviu un màxim de seixanta paraules.

[0,5 punts]

3.2. Quina d’aquestes dues obres considereu més emblemàtica del moviment artístic al qual pertanyen? Justifiqueu la resposta comparant les obres i tenint presents les característiques aportades en l’apartat anterior. Escriviu un màxim de seixanta paraules.

[1 punt]

3.3. Partint de l’obra que NO heu triat com a més emblemàtica del moviment artístic en l’apartat 3.2, aporteu tres arguments que permetin relacionar-la amb el seu context artístic, cultural i històric de referència, incorporant alguna menció a esdeveniments culturals o aspectes socials vinculats. Escriviu un màxim de seixanta paraules.

[1 punt]

Exercici 4 [2,5 punts]

La perspectiva de gènere ha estat exclosa de la immensa majoria de la producció artística, sotmesa a una mirada i uns interessos heteropatriarcals que conformen la seva història més normativa. A partir de figures especialment rellevants, com ara Frida Kahlo, han anat sorgint generacions de creadores, impulsades en especial a partir de la segona onada feminista, que, per una banda, lluiten per subvertir les estructures de poder sexistes dominants dins de l’àmbit plàstic, i, per l’altra, destinen les seves accions, així com tota mena d’exploracions visuals, a visibilitzar i denunciar estereotips i estigmes.

Identifiqueu i caracteritzeu breument com aquesta perspectiva de gènere es manifesta dins de la producció artística contemporània a través de quatre moviments o artistes destacades. Escriviu un màxim de cent cinquanta paraules.

[Pàgina per a fer esquemes, esborranys, etc., o per a acabar de respondre a algun apartat. En aquest últim cas, cal que indiqueu clarament el número d’apartat.]

[Pàgina per a fer esquemes, esborranys, etc., o per a acabar de respondre a algun apartat. En aquest últim cas, cal que indiqueu clarament el número d’apartat.]

Comprovació:

2a correcció:

3a correcció:

Etiqueta de l’estudiant

L’Institut d’Estudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de l’edició d’aquesta prova d’accés

Soluciones y criterios de corrección en texto

Pàgina 1 de 5 Moviments Culturals i Artístics Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria extraordinària. Criteri específic d'avaluació

SÈRIE 3 Exercici 1 [2,5 punts]

1.1.

1) C: Guernica, de Pablo Ruiz Picasso. Obra cubista, ubicada en el context de la Guerra Civil Espanyola, en la dècada dels anys trenta.

2) A: Configuracions corporals, de Valie Export. Obra feminista de body art, cap als anys setanta.

3) B: Sense títol (El teu cos és un camp de batalla), de Barbara Kruger. Obra feminista, pertanyent a l’art conceptual propi de la postmodernitat, en el context dels anys vuitanta.

1.2.

A. Configuracions corporals, de Valie Export:

1) Ús del cos com a matèria o mitjà dúctil, creatiu, emmarcat dins del paisatge urbà, al qual exploratòriament tracta d’adaptar-se o acoblar-se.

2) Imatge de figura femenina desafiant, empoderada, que es mostra tal com és, lliure, sense embuts ni lligadures.

3) Autorepresentació desinhibida, que trenca amb els estereotips femenins i els rols de gènere vigents a l’època.

4) Intervenció performativa i fotogràfica, com a reacció a les estructures culturals, socials i de poder dominants.

5) Ressignificació simbiòtica del cos femení i de l’espai arquitectònic, públic.

B. Sense títol (El teu cos és un camp de batalla), de Barbara Kruger:

1) Composició visual simètrica, invertida, en negatiu.

2) Contrast B/N, amb claim en sans serif, destacat en vermell. Cartell tricromàtic.

3) Rostre frontal, amb mirada directa, que prové de l’apropiació d’imatges publicitàries, ressignificades.

4) Inspiració en el cartellisme soviètic, com també en l’estil gràfic publicitari i del còmic, enfront dels quals reacciona.

5) Disseny clar i directe.

Pàgina 2 de 5 Moviments Culturals i Artístics Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria extraordinària. Criteri específic d'avaluació

C. Guernica, de Pablo Ruiz Picasso:

1) Composició monumental, constituït a tall de fris narratiu.

2) Paleta monocromàtica, composta només de blanc, negre i gris.

3) Fragmentació cubista que presenta formes corporals geomètriques i anguloses, reconeixibles.

4) Horror vacui, en què la superfície de la tela està coberta per figures distorsionades i superposades de manera atapeïda.

5) Composició triangular, que situa el seu focus en la figura del cavall ferit.

1.3.

A. L’obra s’inscriu en l’art feminista animat per la segona onada feminista, que tractava de denunciar la cosificació del cos de la dona, atiant la lluita activa per l’alliberament sexual de les dones i en favor de la reapropiació del seu cos.

B. Aquesta obra fou creada en el marc de la marxa pels drets de les dones a Washington D. C. (1989), i s’inscriu en l’art animat per la segona onada feminista, que denuncia la cosificació i mercantilització del cos de la dona, i reclama els drets reproductius, així com el reconeixement de l’autonomia a l’hora de decidir en qüestions clau, com l’avortament.

C. Fou un encàrrec del govern republicà destinat al pavelló espanyol de l’Exposició Universal de l’any 1937, i tenia l’objectiu de denunciar els crims de guerra comesos pel general Franco i els seus aliats i, més en concret, el bombardeig de la població basca de Gernika. És una obra de denúncia amb motiu de la Guerra Civil Espanyola.

Pàgina 3 de 5 Moviments Culturals i Artístics Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria extraordinària. Criteri específic d'avaluació

Exercici 2 [2,5 punts]

2.1.

Pla d’actuació del performer

2.2.

S’aborda el plantejament o la planificació de la performance partint del seguit d’indicacions subordinades del seu breu guió previ. Aquest sempre és en condicional, i en preveu l’escenificació, segons l’avaluació de la participació o la interacció amb terceres persones. Aquestes efímeres accions artístiques són sempre cocreades, i cerquen la interpel·lació agressiva i impositiva dels altres, fent ús del cos, de la presència, en el llindar sinuós entre l’àmbit públic i l’íntim, l’àmbit físic i el psicològic.

2.3.

Aquí, el cos de l’artista s’empra com a eina, com a mecanisme invasiu de l’espai personal, íntim, de terceres persones, triades aleatòriament com a participants.

Aquestes, amb les seves reaccions, determinen, defineixen i cocreen l’acció, sense voler-ho, sense saber-ho, sobre la marxa, de manera improvisada, fora de l’espai escènic, però sota l’atenta mirada de la càmera que documenta aquesta acció efímera.

Trobem accions semblants d’intimidació o d’invasió de la intimitat a Imponderabilia, d’Abramović, o Catalysis, de Piper.

Pàgina 4 de 5 Moviments Culturals i Artístics Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria extraordinària. Criteri específic d'avaluació

Exercici 3 [2,5 punts]

3.1.

Aquestes obres pertanyen al constructivisme, i mostren elements o aspectes estilemàtics propis, com ara:

1) Propostes de disseny funcional, tecnològic i funcional, per contribuir a transformar la societat.

2) Artista entès com a enginyer al servei de la nova societat socialista, revolucionària.

3) Disseny geomètric, innovador i dinàmic, que tracta de remodelar el paisatge urbà, públic.

4) Ús de materials industrials.

5) Rebuig de la tradició artística, de les seves estructures i tendències ornamentals.

3.2.

L’obra més emblemàtica és l’A. Aquestes són algunes de les justificacions possibles:

1. Disseny d’enginyeria arquitectònica social avantguardista, emblemàtica del moviment constructivista, que posa de manifest el nou ordre socialista.

2. Disseny simbòlic d’un òrgan institucional socialista, a través de l’ús de materials, formes i tecnologies avançades, innovadores.

3. Funcionalitat del disseny destinat a cobrir les necessitats organitzatives i de gestió requerides d’aquest edifici monumental.

3.3.

L’obra B constitueix una mostra del disseny constructivista en la seva cerca de l’explotació tecnològica. Es persegueix transformar la vida quotidiana en el marc de la nova societat socialista, que s’obre pas dins l’entorn postrevolucionari, immers en ple esforç industrialitzador.

Pàgina 5 de 5 Moviments Culturals i Artístics Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria extraordinària. Criteri específic d'avaluació

Exercici 4 [2,5 punts]

Com que els itineraris traçats poden ser ben diversos, només s’assenyalen alguns possibles punts de pas:

Són ben diverses les artistes que, dins del territori del posicionament declaradament o militantment feminista —com també del domini de la performance o de determinades disciplines, com ara la fotografia, el disseny o el cinema— han abordat, qüestionat i desconstruït les nocions tradicionals de gènere. S’ha assistit al desplegament d’una perspectiva personal, autobiogràfica o compromesa, des d’on es mira de combatre les estructures del patriarcat, així com promoure la desestigmatització de les diverses identitats. Entre les creadores que comparteixen aquest posicionament feminista podem trobar: Judy Chicago, Yoko Ono, Ana Mendieta, Sophie Calle, Cindy Sherman, Chantal Akerman, Agnès Varda...