Movimientos Culturales y Artísticos PAU 2025

Enunciado del examen en texto

Texto sacado del PDF oficial. Las fórmulas, tablas y figuras se ven mejor en el visor de arriba.

2025 Proves d’accés a la universitat

Moviments culturals i artístics Sèrie 4

Qualificació

Comprovació

2a correcció

1.1 Exercici 1

1.2

1.3

2.1

Exercici 2

2.2

2.3

3.1

Exercici 3

3.2

3.3

Exercici 4 Suma de notes parcials Qualificació final

Etiqueta de l’estudiant

Ubicació del tribunal ..................................................................................

Número del tribunal ....................................................................................

Etiqueta de qualificació

Etiqueta de correcció

L’examen consta de QUATRE exercicis obligatoris. Cada exercici val 2,5 punts. Responeu a TOTES les qüestions que s’hi plantegen seguint les indicacions dels enunciats.

Podeu utilitzar les pàgines en blanc del final del quadern per a fer esquemes, esborranys, etc., o per a acabar de respondre a algun apartat si necessiteu més espai. En aquest últim cas, cal que ho indiqueu clarament al final de l’apartat corresponent.

Les respostes han de ser clares i han d’estar redactades de manera coherent i cohesionada, amb correcció gramatical, lèxica i ortogràfica.

Exercici 1

[2,5 punts en total]

Observeu les imatges següents, corresponents a tres obres:

Imatge A. The mild mild West («El suau suau Oest»). Graffiti amb plantilla i aerosol sobre mur, aproximadament 3 × 5 m.

Imatge B. L.H.O.O.Q. Intervenció amb llapis i carbonet sobre una postal estàndard, 21 × 14 cm.

Imatge C. Flowers on body («Flors sobre el cos»). Fotografia en color d’una performance, 20,3 × 25,4 cm.

1.1. Empleneu la taula següent donant la datació aproximada de cada obra (indicant la dècada de creació). Escriviu-hi també a quin moviment i a quin artista (o artistes) pertany cadascuna. [0,75 punts] Datació (dècada) Imatge A Imatge B Imatge C

Moviment

Artista (o artistes)

1.2. Trieu només UNA de les obres proposades. Escriviu el títol de l’obra que heu escollit i comenteu-ne quatre característiques formals (tècnica, materials, color, iconografia, composició…) destacades. Utilitzeu un màxim de vuitanta paraules.

[1 punt]

1.3. Relacioneu l’obra triada amb l’entorn creatiu i el context sociocultural en què s’emmarca, explicant breument com han influït en l’obra. Destaqueu també algun esdeveniment històric amb el qual estigui relacionada més estretament. Escriviu un màxim de seixanta paraules.

[0,75 punts]

Exercici 2

[2,5 punts en total]

Llegiu atentament el text següent, extret d’una obra del pintor i teòric neerlandès Piet Mondrian, on reflexiona entorn de la natura i la missió de la pintura:

És a causa de la seva existència no figurativa que l’art mostra que l’«art» segueix sempre el seu veritable camí. Mostra que l’«art» no és la representació de les aparences de la realitat tal com les veiem, ni tampoc de la vida que vivim, sinó que és l’expressió de la veritable realitat i de la veritable vida… indefinible, però realitzable en la plàstica. […] Pel que sé, jo he estat el primer a portar la pintura fora del marc, en comptes de situar-la dins. Vaig notar que un quadre sense marc funciona millor que un altre d’emmarcat, i que aquest últim cas genera una sensació tridimensional. Produeix una iŀlusió de profunditat, per la qual cosa vaig agafar un marc de fusta plana i hi vaig muntar la tela. D’aquesta manera vaig donar a la meva obra una existència més real.

Portar el quadre al nostre entorn i donar-li una existència real ha estat el meu ideal des que vaig arribar a l’art abstracte. Crec que la conseqüència lògica de la pintura és l’ús del color pur i de les línies rectes en oposició rectangular, i que la pintura podrà ser molt més real, molt menys subjectiva, molt més objectiva, quan les seves possibilitats es realitzin en l’arquitectura de tal manera que les capacitats del pintor s’uneixin amb les constructivistes. Però aleshores les construccions seran molt cares; executar-les requerirà molt de temps.

Traducció d’un fragment del text de Piet Mondrian «Arte plástico y arte plástico puro» (1937), dins del llibre d’Ángel González García, Francisco Calvo Serraller i Simón Marchán Fiz Escritos de arte de Vanguardia 1900/1945, publicat l’any 1999 per Ediciones Istmo (p. 390)

2.1. Proposeu un títol que s’adeqüi al contingut del text que acabeu de llegir i que no superi les dotze paraules d’extensió. [0,5 punts]

2.2. Indiqueu quatre conceptes o idees clau del text i, en un màxim de vuitanta paraules, expliqueu com es relacionen entre ells. [1 punt]

2.3. Comenteu la imatge següent, corresponent a l’obra Tableau I («Quadre I») (1921-1925, oli sobre tela, 105 × 120 cm). Per a fer-ho, utilitzeu les idees i els conceptes indicats a l’apartat anterior i establiu algun paraŀlelisme conceptual amb alguna altra obra, artista o moviment artístic contemporani que treballi temàtiques o plantejaments conceptuals semblants. Escriviu un màxim de vuitanta paraules.

[1 punt]

Exercici 3

[2,5 punts en total]

Observeu les imatges següents, corresponents a obres de Barbara Kruger:

Imatge A. You are not yourself («Tu no ets tu mateix») (1981). Photocollage, 182 × 121 cm.

Imatge B. Untitled («Sense títol») (1985).

Litografia, 52,1 × 52,1 cm.

3.1. Identifiqueu el moviment artístic al qual pertanyen aquestes obres i assenyaleu quatre de les característiques formals (tècnica, color, format…) o conceptuals que considereu més destacades d’aquest moviment. Escriviu un màxim de seixanta paraules.

[0,5 punts]

3.2. Quina d’aquestes dues obres considereu més emblemàtica del moviment artístic al qual pertanyen? Justifiqueu la resposta comparant les obres i tenint presents les característiques aportades en l’apartat anterior. Escriviu un màxim de seixanta paraules.

[1 punt]

3.3. Partint de l’obra que NO heu triat com a més emblemàtica del moviment artístic en l’apartat 3.2, aporteu tres arguments que permetin relacionar-la amb el seu context artístic, cultural i històric de referència, incorporant alguna menció a esdeveniments culturals o aspectes socials vinculats. Escriviu un màxim de seixanta paraules.

[1 punt]

Exercici 4 [2,5 punts]

La revolució sorgida arran de la irrupció de la psicoanàlisi i del desvetllament de la dimensió inconscient que presideix el comportament i les manifestacions humanes va propiciar la incorporació, dins del domini artístic, de tot allò que s’escapa de la raó, tant en el context propi de les avantguardes històriques com en d’altres moviments posteriors. Així, es va anar escampant una reacció contra l’art inteŀligible, apostant per plantejaments onírics o declaradament irracionals.

Identifiqueu i caracteritzeu breument la presència que té l’inconscient en el panorama artístic modern i contemporani a través de quatre moviments o artistes destacats. Escriviu un màxim de cent cinquanta paraules.

[Pàgina per a fer esquemes, esborranys, etc., o per a acabar de respondre a algun apartat. En aquest últim cas, cal que indiqueu clarament el número d’apartat.]

[Pàgina per a fer esquemes, esborranys, etc., o per a acabar de respondre a algun apartat. En aquest últim cas, cal que indiqueu clarament el número d’apartat.]

Comprovació:

2a correcció:

3a correcció:

Etiqueta de l’estudiant

L’Institut d’Estudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de l’edició d’aquesta prova d’accés

Soluciones y criterios de corrección en texto

Pàgina 1 de 5 Moviments Culturals i Artístics Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

SÈRIE 1 Exercici 1 [2’5 punts]

1.1.

(0’75 punts)

IMATGE C: Les senyoretes d’Avinyó, de Pablo Ruiz Picasso, obra cubista, de la primera dècada del segle XX.

IMATGE B: Republicana, de Gerda Taro, obra foto-periodística, vinculada amb la Guerra Civil Espanyola, anys 30 IMATGE A: Els 62 membres del Club Mickey el 1955, de Christian Boltanski, obra conceptual, d’entorn els anys 70

1.2.

(1 punt)

IMATGE A.- Els 62 membres del Club Mickey el 1955, de Christian Boltanski Alguns possibles aspectes a comentar serien:

1) Instal·lació que convida a reflexionar sobre el passat, la memòria i el record, autèntics o inventats, a través del document fotogràfic.

2) Sèrie fotogràfica organitzada de manera sistemàtica, a mode d’inventari o arxiu.

3) Apropiació de documents fotogràfics recontextualitzats.

4) Conflicte entre col·lectiu (uniformitat) i individu (identitat), en el marc d’un escenari dominat per l’anonimat de les figures dels nens.

5) Estètica minimalista IMATGE B.- Republicana, de Gerda Taro Alguns possibles aspectes a comentar serien:

1) Fotografia documental compromesa, militant, en favor de la causa republicana

2) Trenca estereotips femenins, mostrant la dona com una combatent, resistent, empoderada.

Pàgina 2 de 5 Moviments Culturals i Artístics Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

3) Proximitat i enaltiment de la figura de la miliciana (contrallum, línia d’horitzó baixa, contrapicat, alt contrast....)

4) Aparent escenificació: posat que remet a la iconografia cinematogràfica, pròpia del cinema de Hollywood.

5) Fotografia sobre el terreny, que simula instantaneïtat.

IMATGE C.- Les senyoretes d’Avinyó, de Pablo Ruiz Picasso Alguns possibles aspectes a comentar serien:

1) Fragmentació geomètrica, angulosa, que després derivarà en el cubisme analític

2) Perspectives múltiples, trencades

3) Retrat de grup amb una disposició frontal, i composició dinàmica

4) Influència de l’art primitiu, de les màscares africanes, tribals

5) Pinzellada plana, no volumètrica, tendent a accentuar la bidimensionalitat d’allò representat

1.3.

(0’75 punts)

IMATGE A.- L’obra ens remet a un context encara fortament traumatitzat, de postguerra i reconstrucció a gran escala, marcat per les ferides i les runes del passat. L’obra de Boltanski està molt marcada pel passat, per la memòria (autèntica o inventada) per l’ombra de la guerra, la Shoah i la necessitat de la reconstrucció cultural.

IMATGE B.- El sorgiment del fotoperiodisme i de la Nova Visió, tingué lloc en el context de la Guerra Civil Espanyola i l’inici del conflicte mundial propiciat per l’escalada del feixisme. La figura de la dona combatent, empoderada de la causa republicana és el tema exclusiu de la fotografia.

IMATGE C.- En el marc dels sistema colonial que s’encaminava cap a la Gran Guerra, s’accedeix al contacte amb les cultures africanes i oceàniques que es constituiran en un referent davant la reacció antiacadèmica.

Pàgina 3 de 5 Moviments Culturals i Artístics Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

Exercici 2 [2’5 punts]

2.1.

(0’50 punts)

Una proposta possible podria ser:

La idea com a objectiu artístic

2.2.

(1 punt)

En el text, Kosuth assenyala que es manté en el camí de l’apropiació obert per Duchamp, però amb una orientació on es prescindeix de qualsevol tipus d’intervenció, inclosa la signatura, evitant que l’objecte escollit, descontextualitzat, esdevingui “artístic”. Això, permet convertir absolutament tot, la realitat en el seu conjunt, en un immens, inesgotable camp de possibilitats artístiques, i qualsevol cosa o fenomen en matèria artística. L’art s’ha desmaterialitzat fins al punt de no estar constituït més que pel concepte.

2.3.

(1 punt)

Aquesta obra és una instal·lació conceptual que arrenca del gest de l’apropiació de Duchamp, però amb la voluntat de convidar a l’espectador a reflexionar entorn de la relació entre representació (art), llenguatge (paraula) i realitat (objecte), com ja fes Magritte. L’art existeix allà on es manifesta el concepte. L’objecte, la imatge, és quelcom indiferent, un pur fetitxe, que no resulta vàlid, valuós, ni autèntic, sinó suscita quelcom en l’espectador, a un nivell més íntim, reflexiu o, fins i tot, filosòfic.

Pàgina 4 de 5 Moviments Culturals i Artístics Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

Exercici 3 [2’5 punts]

3.1.

(0’50 punts)

Aquestes obres pertanyen al surrealisme mexicà postrevolucionari, i mostren elements o aspectes estilemàtics propis seus, com poden ser:

1) Tècnica a l’oli per tal aconseguir una imatge suau, precisa, amb un cromatisme saturat i vibrant, connectat amb la tradició muralista i prehispànica

2) Autorepresentació introspectiva, autobiogràfica, que connecta amb allò més íntim i personal, alhora que també amb l’entorn cultural i iconogràfic mexicà, que transforma l’obra artística en un procés de cerca identitària

3) Entorn oníric, on s’integren elements recurrents de natura simbòlica, provinents del substrat tradicional indígena, alhora que dotats d’una càrrega psíquica, libidinal i personal, evident.

4) Descontextualització i desfamiliarització d’allò ordinari, dins d’un entorn oníric heterogeni, propi del flux de lliure associació d’arrel bretoniana.

5) Conflictes o contrastos evidents entre elements que enfronten pols oposats

3.2.

(1 punt)

L’obra que es pot considerar més emblemàtica és la corresponent a la IMATGE B.

Diverses justificacions:

1. Centralitat i frontalitat del cos, simetria especular de contrastos harmònics, complementaris, conciliats, en un autoretrat dual.

2. Entorn especialment buit, descontextualitzat, introspectiu, alliberat de qualsevol vocació narrativa. Presenta dos motius simbòlics centrals com els cors i les mans entrellaçades, en una composició simètrica, però presidida pel contrast.

3. Encapsula potser millor, d’una forma més depurada, visual i conceptualment, els principis informadors de la cerca identitària de Kahlo, i la noció central de la seva dualitat europea/indígena...

Pàgina 5 de 5 Moviments Culturals i Artístics Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

3.3.

(1 punt)

L’obra de la IMATGE A manifesta el diàleg de Kahlo amb els motius i els plantejaments propis del surrealisme europeu, però des de la seva personalitat i el seu mon interior, immers en el context propi del Mèxic postrevolucionari, on es reivindicava recuperar les arrels, les tradicions, tot allò autòcton de la cultura tradicional indígena, enmig un procés de redempció i ressorgiment nacional.

Exercici 4 [2’5 punts] Com que els itineraris traçats, poden ser ben diversos, només s’assenyalen alguns possibles punts de pas:

A partir del terç final del passat segle XX, eclosiona l’art ambiental i comencen a proliferar corrents diversos que presenten diferències en llurs objectius i formes d’aproximació a l’entorn natural, com ara el Land Art, l’EcoArt o el Bioart. Des d’aquests se’ns convida a reflexionar sobre el paisatge i l’ecologia, així com també sobre la intervenció i l’impacte humà, i s’acostuma a fer us de l’entorn mateix, tot incidint sobre diversos problemàtiques ecològiques. Així, trobem les intervencions en el paisatge de Robert Smithson, Walter De Maria o Dennis Oppenheim, fins a les exploracions tecnològiques i ètiques d’Eduardo Kac, o les instal·lacions ecològiques d’Agnès Denes i Olafur Eliasson. Dins de la producció d’aquests artistes es tracta de visibilitzar, denunciar i lluitar en favor la conscienciació, de la sostenibilitat i de la preservació de l’entorn natural.