Literatura Dramática PAU 2025

Enunciado del examen en texto

Texto sacado del PDF oficial. Las fórmulas, tablas y figuras se ven mejor en el visor de arriba.

2025 Proves d’accés a la universitat

Literatura dramàtica Sèrie 1

Qualificació

Comprovació

2a correcció

Exercici 1

Exercici 2

Exercici 3. Opció __ Suma de notes parcials Descompte en la redacció Qualificació final

Etiqueta de l’estudiant

Ubicació del tribunal ..................................................................................

Número del tribunal ....................................................................................

Etiqueta de qualificació

Etiqueta de correcció

L’examen consta de TRES exercicis obligatoris. Feu els exercicis 1 i 2, i responeu a TOTES les qüestions que s’hi plantegen. Trieu UNA de les tres opcions (A, B o C) de l’exercici 3 i responeu a TOTES les qüestions de l’opció triada.

Les respostes han de ser clares i han d’estar redactades de manera coherent i cohesionada, amb correcció gramatical, lèxica i ortogràfica. Es descomptarà fins a 1 punt en el conjunt de l’examen per errors de redacció, gramaticals, ortogràfics o lèxics.

Exercici 1 [2 punts]

Marqueu a la casella corresponent si les definicions següents són correctes o errònies. A continuació, justifiqueu per què les definicions errònies ho són.

— Teatre èpic: També es pot anomenar teatre d’avantguarda, de laboratori o d’investigació. En definitiva, és el teatre oposat al teatre burgès, que només busca fer diners amb fórmules artístiques segures, i també l’oposat al teatre clàssic, que proposa obres d’autors consagrats per a assegurar-se també el benefici econòmic. Neix al segle xx.

— Paròdia: Obra que transforma irònicament un text anterior conegut pel públic caricaturitzant-lo o invertint-lo. Imitació burlesca d’un personatge famós. Burla, escarni de qualsevol circumstància que es consideri seriosa o important.

— Teatre de la crueltat: Forma teatral creada cap al 1960 pel dramaturg brasiler Augusto Boal. Estudia, mostra i critica les actuacions del poder, amb una intenció clarament combativa. Els espectadors adopten un rol actiu en l’escenificació i acaben formant-ne part aportant les seves experiències personals.

— Teatre de l’oprimit: Expressió creada per Antonin Artaud. Es tracta de sotmetre l’espectador a un xoc per tal d’alliberar-lo del pensament discursiu i lògic i enfrontar-lo a una nova catarsi i a una experiència estètica i ètica original. L’escenari és utilitzat com a espai productor d’imatges destinades al subconscient de l’espectador. Alguns espectacles de La Fura dels Baus seguien aquesta estètica.

Correcta

Errònia

Exercici 2

[4 punts en total]

Analitzeu l’escena següent de La casa de Bernarda Alba, de Federico García Lorca, responent a les qüestions que es plantegen a continuació del text.

Adela: Ya no aguanto el horror de estos techos después de haber probado el sabor de su boca. Seré lo que él quiera que sea. Todo el pueblo contra mí […], perseguida por los que dicen que son decentes, y me pondré delante de todos la corona de espinas que tienen las que son queridas de algún hombre casado.

Martirio: ¡Calla!

Adela: Sí, sí. (En voz baja.) Vamos a dormir, vamos a dejar que se case con Angustias. Ya no me importa. Pero yo me iré a una casita sola donde él me verá cuando quiera, cuando le venga en gana.

Martirio: Eso no pasará mientras yo tenga una gota de sangre en el cuerpo.

a) Expliqueu què passa en el text i situeu el sentit de l’escena dins del conjunt de l’obra.

[1 punt]

b) Descriviu el tema, el conflicte i els personatges de l’obra, així com la situació que planteja l’escena, i raoneu si en el text els personatges són tractats de manera realista o simbòlica.

[2 punts]

c) Digueu quina forma dramàtica té l’escena a partir de dos elements del text.

[1 punt]

Exercici 3

[4 punts en total]

Trieu UNA de les tres opcions següents (A, B o C) i responeu a les qüestions corresponents.

OPCIÓ A

Creeu una escena teatral (d’entre dues-centes cinquanta i tres-centes paraules) que contingui elements del gènere del suspens a partir de les pautes següents:

Situació: [1 punt] — A ha de fer X aquí i ara, però no ho pot fer sense ajuda.

Circumstàncies i antecedents de A (cal escollir, com a mínim, una de les propostes següents):

[2 punts]

— X tindrà conseqüències irreversibles per al futur de A.

— B i C es mostren disposats a ajudar A.

— Un dels dos (B o C) vol que A fracassi —qui?, per què?— però A no ho sospita, almenys inicialment.

— La relació entre A i B és recent, però amb C és més antiga.

— B i C tenen motius secrets per a odiar-se.

— Cadascun dels tres personatges surt d’escena una vegada.

Final: [1 punt] — Ningú no aconsegueix el seu objectiu inicial (hi pot haver, però, un canvi d’objectiu en algun dels tres personatges).

OPCIÓ B

Analitzeu l’escena següent de Hamlet, de William Shakespeare (amb traducció de Joan Sellent), tenint en compte les qüestions que s’indiquen a continuació del text.

Espectre: Vet aquí, doncs, com, mentre jo dormia, la mà del meu germà va arrabassar-me vida, reina i corona al mateix temps, i així, en la flor dels meus pecats, desprevingut, privat dels olis sants i del penediment, vaig ser enviat a rendir comptes amb el pes de tots els meus defectes a l’esquena.

Oh, és horrible, horrible, més que horrible!

Si encara no ets un fill desnaturalitzat, no deixis que l’alcova reial de Dinamarca sigui un llit de luxúria i d’incest.

[…] Adeu, adeu, adeu. I recorda’t de mi.

Hamlet: […] ¿Que em recordi de tu?

Sí, pobre espectre: mentre la memòria conservi un lloc en aquest globus trastornat.

¿Que em recordi de tu? Sí: de les taules de la meva memòria n’esborraré tots els records banals […],

cambra de la protagonista. […] Paula Blanco manté tota l’estona els peus clavats al pedestal, mentre balanceja lleugerament el cos i la veu: Arribas fa que comenci a parlar molt a poc a poc, i de mica en mica anirà augmentant la velocitat, alhora que anirà apujant la llum que iŀlumina l’escena. […] I quin gust tornar a veure la Paula Blanco dalt d’un escenari.

Sense pausa ni transició, d’un monòleg passem a l’altre. Oriol Genís ha esperat i escoltat pacientment la seva partenaire, i ara li toca garlar. […] El seu monòleg també comença amb calma, però quan agafa velocitat l’actor el fa anar per allà on vol. […] Xerrar, criticar, cantar, remugar… el personatge vomita les paraules de forma patològica («l’enraonar és com una purga») i es vanta que en una ocasió va estar parlant divuit hores seguides.

[…] Feu-me un favor i aneu a la Sala Atrium: […] veureu un espectacle que tracta el nostre patrimoni teatral amb inteŀligència i ens demostra que encara tenim molts tresors per descobrir.

Text adaptat a partir d’un article d’Oriol Puig Taulé. Núvol [en línia] (19 novembre 2024)

Comprovació:

2a correcció:

3a correcció:

Etiqueta de l’estudiant

L’Institut d’Estudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de l’edició d’aquesta prova d’accés

Soluciones y criterios de corrección en texto

Pàgina 1 de 6 Literatura Dramàtica Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

SÈRIE 4 Part comuna Exercici 1 [2 punts]

Definició de 4 conceptes teatrals En aquest cas l’estudiant ha de dir si les definicions són vertaderes o falses, indicant-ho de la següent manera (V/F) al final de cada definició, i justificar per què les definicions falses ho són. Les definicions primera (teatre burgès), segona (epíleg) i quarta (farsa) són falses, i la tercera (personatge) és correcta. Cada resposta encertada es valorarà amb 0,5 punts. Pel que fa als conceptes amb definicions falses, l’estudiant només obtindrà 0,5 punts (la totalitat de la puntuació assignada a la resposta) si també és capaç de justificar correctament per què les definicions falses ho són. Si no és capaç de justificar-ho, o la justificació és poc precisa o ambigua, rebrà només 0,25 per aquella resposta. De la mateixa manera, si la justificació és correcta però ha errat a l’hora d’identificar si la definició és falsa o vertadera, també rebrà només un 0,25.

Per tal de justificar per què les definicions falses ho són, en el cas de la primera, tercera i quarta definició, que són errònies, l’estudiant pot anomenar el concepte al qual fa referència la definició errònia (en aquest cas serien teatre de cambra o íntim per a la primera, repertori per a la segona i comèdia per a la quarta) o simplement explicar el significat dels conceptes, i raonar per què les definicions d’aquests termes no són correctes. Tots dos tipus de resposta, si són correctes, poden tenir la màxima puntuació (0,5).

Exercici 2 [4 punts]

Anàlisi d’una escena d’una obra del llistat de lectures de referència L’estudiant ha de respondre les tres preguntes que se li fan (a, b i c) en l’espai que se li ofereix. No es penalitzarà l’estudiant si no empra la totalitat de l’espai a continuació de cada pregunta, mentre respongui la pregunta. Al tractar-se d’un comentari lliure, la pregunta ha de corregir-se en el seu conjunt, però es valorarà que respongui tot el que se li demana a cada pregunta. Les preguntes a) i c) valen 1 punt i la b) val 2 punts perquè se’ls demana comentar més aspectes de l’escena.

Si l’estudiant diu alguna cosa no preguntada però correcta, es valorarà positivament i es pot augmentar la puntuació d’aquella pregunta, sempre i quan no superi la puntuació màxima que li correspon.

Pàgina 2 de 6 Literatura Dramàtica Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

Si no respon la totalitat del que se li pregunta a cadascuna de les preguntes, es pot descomptar 0,25 punts per cada ítem no respost.

La pregunta a) es valorarà amb 1 punt si l’alumnat és capaç de descriure què es llegeix a l’escena en qüestió, i de situar l’escena en el conjunt de l’obra. L’alumnat hauria de dir que a l’escena (la tercera i última de l’obra) veiem com Adela surt d’amagat a trobar-se amb Pepe i Martirio la frena. Martirio s’engeloseix de la relació d’amants que tenen Pepe el Romano i Adela. L’alumnat pot dir que Martirio és un dels personatges més complexos de l’obra ja que la seva mare, Bernarda, va posar fi a la relació que ella tenia amb Enrique Humanes, i això va provocar que no trobés sentit a la vida i el busqués en l’amor de Pepe. En aquesta escena Adela afirma que està disposada a ser l’amant de Pepe i Martirio també admet que l’estima i que sent que Adela és una rival (com diu, la veu com a dona, no com a germana). Pel que fa a situar l’escena en el conjunt de l’obra, l’alumnat pot dir que Martirio és qui descobreix la relació entre Pepe i Adela, i fa que Adela finalment se suïcidi, fent-li creure que Bernarda ha matat Pepe d’un tret.

La pregunta b) es valorarà amb 2 punts si l’alumne és capaç de descriure el tema, conflicte i personatges de l’obra, la situació que planteja l’escena, i d’esmentar si el text fa un tractament realista o simbòlic dels personatges. L’alumnat pot dir que el tema de l’obra és el conflicte entre autoritat i llibertat; l’autoritarisme que mostra Bernarda Alba, que després de la mort del seu marit exigeix que les filles facin un dol exageradament llarg. Aquesta repressió que imposa xoca amb el desig de llibertat de les filles. El conflicte de l’obra és l’enfrontament de les filles a l’autoritat de Bernarda. L’alumnat hauria d’enumerar tots els personatges que apareixen a l’obra i definir-los breument, explicant amb més detall els més importants. La situació dramàtica que observem és la de l’enfrontament entre Adela i Martirio per l’amor de Pepe el Romano, el qual s’ha de casar amb Angustias, la filla primogènita i la més rica, i la gelosia que Adela i Martirio es tenen l’una de l’altra. Pel que fa als personatges de l’escena, pot dir que són tractats de forma principalment realista, però que també tenen una dimensió simbòlica. Adela, per exemple, representa la passió, o el desig de llibertat, i Martirio, la gelosia.

La pregunta c) es valorarà amb 1 punt si l’alumne és capaç de dir quina forma dramàtica té l’obra en base a dos elements del text. Hauria de dir que la forma és la del teatre convencional o realista, i els elements poden ser, per exemple, el fet que els personatges tenen noms i una psicologia ben definida, així com el fet que el llenguatge és emprat de forma referencial i realista. També pot dir que els personatges tenen una dimensió simbòlica i que la forma dramàtica pot ser la d’un realisme poètic, atès que Lorca es pot classificar com un autor avantguardista.

Pàgina 3 de 6 Literatura Dramàtica Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

Exercici 3 Opció A [4 punts]

Creació d’una una escena teatral a partir dels elements especificats.

(Extensió: entre dues-centes cinquanta i tres-centes paraules) 4 punts: Si l’escena creada conté elements del gènere de la ciència ficció i empra les seqüències textuals adients (diàleg, potser monòleg), segueix les tres pautes suggerides (Situació 1, Situació 2 i Final), elabora una trama coherent i cohesionada, que segueix les característiques d’una escena, amb intenció literària i estilística, i fa un ús versemblant dels personatges, l’exercici rebrà 4 punts.

3 punts: Si l’escena creada conté elements del gènere la ciència ficció i empra les seqüències textuals adients (diàleg, potser monòleg), segueix la majoria, però no totes, les pautes suggerides, elabora una trama coherent i cohesionada, que segueix les característiques d’una escena, amb intenció literària i estilística, i fa un ús versemblant dels personatges, l’exercici rebrà 3 punts.

2 punts: Si l’escena creada conté elements del gènere la ciència ficció i empra les seqüències textuals adients (diàleg, potser monòleg), però no tots els elements pautats han estat introduïts, i la trama no és coherent i cohesionada, no té valor literari, i no segueix les característiques d’una escena, es podran restar fins a 2 punts.

1 punt: Si l’escena creada no conté elements del gènere de la ciència ficció i cap, o gairebé cap, dels elements pautats no han estat introduïts i la trama no és coherent i cohesionada, no té valor literari, i no segueix les característiques d’una escena, es podran restar fins a 3 punts.

L’escena es valorarà en el seu conjunt i el que és més important és que l’estudiant produeixi una escena que contingui les característiques pròpies d’una escena (i no, per exemple, d’una narració), i no tant que s’incorporin exhaustivament tots els elements pautats. També, si l’estudiant afegeix algun element no pautat però que està ben introduït es valorarà positivament i es podrà augmentar la puntuació de l’exercici, mentre aquesta no superi la puntuació màxima.

Pàgina 4 de 6 Literatura Dramàtica Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

OPCIÓ B 4 punts

Anàlisi d’elements teatrals a partir d’una escena o fragment d’una obra que no forma part de les lectures de referència.

L’estudiant ha de respondre les tres preguntes que se li fan (a, b i c) en l’espai que se li ofereix. No es penalitzarà l’estudiant si no empra la totalitat de l’espai que si li ofereix a continuació de cada pregunta, mentre respongui la pregunta. Al tractar-se d’un comentari lliure, la pregunta ha de corregir-se en el seu conjunt, però es valorarà que respongui tot el que se li demana a cada pregunta. Les preguntes a) i

c) valen 1 punt i la b) val 2 punts perquè se’ls demana comentar més aspectes de l’escena.

Si l’estudiant diu alguna cosa no preguntada però correcta, es valorarà positivament i es pot augmentar la puntuació d’aquella pregunta, sempre i quant no superi la puntuació màxima que li correspon.

Si l’alumne no respon la totalitat del que se li pregunta a cadascuna de les preguntes, es pot descomptar 0,25 punts per cada ítem no respost.

La pregunta a) es valorarà amb 1 punt si l’alumne és capaç de mencionar una característica del teatre del Renaixement anglès que observi a l’escena i explicar-la.

Aquesta podria ser, per exemple, que és en el llenguatge o la paraula, no en l’escenografia o els objectes de l’escena, on recau la força expressiva de l’obra.

L’alumnat també pot remarcar el fet que està escrit en vers.

La pregunta b) es valorarà amb 2 punts si l’alumne és capaç de descriure la situació que planteja l’escena, dir a quin gènere pertany, i mencionar una característica dels personatges que hi apareixen. Hauria d’identificar que és el moment en què Romeu visita Julieta per primera vegada a casa seva, i es troben al jardí d’ella (dels Capulet). Ella li confessa el seu amor més enllà dels seus noms. Julieta fa una crítica sobre la importància que socialment es dóna al nom de família, atès que les seves famílies són enemigues i això és un obstacle per al seu amor. L’alumne hauria de dir que l’escena, i/o l’obra en la seva totalitat, pertany al gènere de la tragèdia. També pot dir que els personatges de Romeu i Julieta es caracteritzen per la joventut, la impulsivitat, la passió i la valentia, donat que volen fer realitat l’amor que senten l’un envers l’altre malgrat els obstacles socials.

La pregunta c) es valorarà amb 1 punt si l’alumne és capaç de comentar algun altre recurs expressiu de l’obra que s’observi a l’escena. Pot afirmar que el teatre del Renaixement és un teatre dramàtic on els personatges, molt ben definits, fan llargs parlaments i es fa un ús significatiu del soliloqui i l’apart (en aquest cas, el de Romeu) i els jocs de paraules (com el que fa Julieta), i que l’escenari normalment estava buit, a excepció d’algun objecte. L’efecte de l’escena, en aquest cas del romanticisme i l’amor, es transmet a través de les capacitats expressives del llenguatge. També, és un teatre polític i que parla del poder (per exemple, el

Pàgina 5 de 6 Literatura Dramàtica Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

conflicte entre les dues cases feudals), però alhora també de temes universals, com ara l’amor.

OPCIÓ C [4 punts]

Anàlisi d’una crítica teatral. (Extensió: entre dues-centes i dues-centes cinquanta paraules) Al tractar-se d’un comentari lliure, la pregunta ha de corregir-se en el seu conjunt, però es valorarà que reculli les pautes suggerides.

4 punts: Si se segueixen les 3 pautes suggerides, i el text és coherent i correcte, l’anàlisi rebrà 4 punts.

3 punts: Si només es segueixen la primera o tercera [1 punt] i segona pautes [2 punts] suggerides, però el text és coherent i correcte, l’anàlisi rebrà 3 punts.

2 punts: Si només se segueix la segona pauta suggerida [2 punts], o bé la primera i la tercera [2 punts], però el text és coherent i correcte, l’anàlisi rebrà 2 punts.

Si no se segueix cap pauta, però es comenten alguns aspectes de les crítica, l’anàlisi rebrà 1 punt, i si no se segueix cap pauta, i no es comenta cap aspecte relacionat amb la crítica, l’anàlisi rebrà 0 punts.

En relació a la primera pauta, si la crítica fa referència a aspectes temàtics, polítics i/o ideològics de l’obra, o a altres aspectes, si l’alumne diu que la crítica no fa referència a aspectes polítics ni ideològics de l’obra, sinó a aspectes temàtics (parla de la vida de la mare de Zeldin) interpretatius i de posada en escena, aquesta part de la pregunta rebrà 1 punt. Si l’alumne només comenta que la crítica fa referència a aspectes temàtics o a altres aspectes però no explica quins, la pregunta només rebrà 0,5 punts.

En relació a la segona pauta, si la crítica té en compte la seva realització escènica, si l’alumne pot comentar algun dels múltiples aspectes escenogràfics que es detallen a la crítica, com per exemple el gran paper dels actors, o el fet que la crítica comenta, posant com a exemple el teatret inicial que es converteix en la cuina familiar, que l’espai escènic és senzill però resolutiu, aquesta part de la pregunta rebrà 2 punts. L’alumnat també pot dir que l’obra se sustenta per la interpretació, i que la crítica la considera una obra convencional.

En relació a la tercera pauta, si l’alumne pot establir semblances, encara que llunyanes, o basades amb un element no central de la crítica, amb alguna obra que hagi vist, aquesta part de la pregunta rebrà 1 punt.

Si l’anàlisi no arriba al mínim de paraules es podran descomptar fins a 0,25 punts addicionals.

Pàgina 6 de 6 Literatura Dramàtica Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

Si l’estudiant diu alguna cosa no preguntada però correcta, es valorarà positivament i es pot augmentar la puntuació de l’exercici o de la pauta en concret, sempre i quan no superi la puntuació màxima que li correspon.

Si l’anàlisi no arriba al mínim de paraules, es podran descomptar fins a 0,25 punts addicionals.