Literatura Dramática PAU 2026

Enunciado del examen en texto

Texto sacado del PDF oficial. Las fórmulas, tablas y figuras se ven mejor en el visor de arriba.

2026 Proves d’accés a la universitat

Literatura dramàtica Sèrie 5 Indiqueu l’opció triada:

Exercici 3:

Opció A

Espai per a la correcció Qualificació

Opció B

Opció C Espai per a la revisió Comprovació

2a correcció

Exercici 1

Exercici 2

Exercici 3 Suma de notes parcials Descompte en la redacció Qualificació final

Etiqueta de qualificació

Etiqueta de correcció

Etiqueta de l’estudiant

Ubicació del tribunal ..................................................................................

Número del tribunal ....................................................................................

L’examen consta de TRES exercicis obligatoris. En els exercicis 1 i 2, responeu a TOTES les qüestions que s’hi plantegen. En l’exercici 3, trieu UNA de les tres opcions (A, B o C) i responeu a TOTES les qüestions de l’opció triada. Indiqueu a la portada de l’examen l’opció que heu escollit.

Les respostes han de ser clares i han d’estar redactades de manera coherent i cohesionada, amb correcció gramatical, lèxica i ortogràfica. Es descomptarà fins a 1 punt en el conjunt de l’examen per errors de redacció, gramaticals, ortogràfics o lèxics.

Exercici 1 [2 punts: la manca de coherència i cohesió en la redacció, i els errors gramaticals, lèxics i ortogràfics, així com les deficiències en la presentació, poden comportar un descompte de fins a 0,2 punts]

Marqueu a la casella corresponent si les definicions següents són correctes o errònies. A continuació, justifiqueu per què les definicions errònies ho són.

— Leitmotiv: Moment culminant de la tensió dramàtica a partir del qual es va configurant la solució dels conflictes.

— Tragèdia: Primera manifestació escrita de teatre occidental. Obra dramàtica d’estil elevat en la qual, generalment, el protagonista és portat per la passió o la fatalitat cap a la catàstrofe.

— Monòleg: El terme ha sofert canvis de significat molt importants des del teatre grec fins als nostres dies. Actualment és el paper que representa l’actor o actriu.

— Paròdia: Terme provinent de la tragèdia grega. Significa l’alliberament de l’angoixa i de les tensions de l’espectador en el moment culminant i final de la tragèdia.

Correcta

Errònia

Exercici 2

[4 punts en total: la manca de coherència i cohesió en la redacció, i els errors gramaticals, lèxics i ortogràfics, així com les deficiències en la presentació, poden comportar un descompte de fins a 0,4 punts]

Analitzeu l’escena següent de La casa de Bernarda Alba, de Federico García Lorca, responent a les qüestions que es plantegen a continuació del text.

Martirio: (Señalando a Adela). ¡Estaba con él! ¡Mira esas enaguas llenas de paja de trigo!

Bernarda: ¡Esa es la cama de las mal nacidas! (Se dirige furiosa hacia Adela).

Adela: (Haciéndole frente). ¡Aquí se acabaron las voces de presidio! (Adela arrebata un bastón a su madre y lo parte en dos). Esto hago yo con la vara de la dominadora. No dé usted un paso más.

¡En mí no manda nadie más que Pepe!

[…] Angustias: ¡Dios mío!

Bernarda: ¡La escopeta! ¿Dónde está la escopeta? (Sale corriendo).

[…] Adela: ¡Nadie podrá conmigo! (Va a salir).

Angustias: (Sujetándola). De aquí no sales con tu cuerpo en triunfo. ¡Ladrona! ¡Deshonra de nuestra casa!

[…] (Suena un disparo).

Bernarda: (Entrando). Atrévete a buscarlo ahora.

Martirio: (Entrando). Se acabó Pepe el Romano.

Adela: ¡Pepe! ¡Dios mío! ¡Pepe! (Sale corriendo).

La Poncia: ¿Pero lo habéis matado?

Martirio: ¡No! ¡Salió corriendo en la jaca!

Bernarda: No fue culpa mía. Una mujer no sabe apuntar. […] Aunque es mejor así. (Se oye como un golpe). ¡Adela! ¡Adela! […] (En voz baja, como un rugido): ¡Abre, porque echaré abajo la puerta!

(Pausa. Todo queda en silencio). ¡Adela! (Se retira de la puerta). ¡Trae un martillo! (La Poncia da un empujón y entra. Al entrar da un grito y sale). ¿Qué?

La Poncia: (Se lleva las manos al cuello). ¡Nunca tengamos ese fin!

(Las hermanas se echan hacia atrás. La Criada se santigua. Bernarda da un grito y avanza).

[…] Bernarda: […] ¡Descolgarla! ¡Mi hija ha muerto virgen! […] Ella, la hija menor de Bernarda Alba, ha muerto virgen. ¿Me habéis oído? ¡Silencio, silencio he dicho! ¡Silencio!

(Telón rápido).

FIN

a) Situeu el sentit de l’escena dins del conjunt de l’obra.

[1 punt]

b) Descriviu el tema, el conflicte, la situació i els personatges de l’escena, i raoneu si en el text són tractats de manera realista o simbòlica.

[2 punts]

c) Identifiqueu el moviment estètic al qual pertany l’obra i justifiqueu-ho a partir de dos elements de l’escena.

[1 punt]

Exercici 3

[4 punts en total: la manca de coherència i cohesió en la redacció, i els errors gramaticals, lèxics i ortogràfics, així com les deficiències en la presentació, poden comportar un descompte de fins a 0,4 punts]

Trieu UNA de les tres opcions següents (A, B o C) i responeu a les qüestions corresponents. Indiqueu a la portada de l’examen l’opció escollida.

OPCIÓ A

Creeu una escena teatral (d’entre dues-centes cinquanta i tres-centes paraules) que contingui elements del gènere de la tragèdia a partir de les pautes següents:

Situació: [1 punt] — A i B planifiquen el futur de C, present però que no intervé.

Circumstàncies i desenvolupament (cal escollir, com a mínim, una de les propostes següents): [2 punts] — En les petites discrepàncies entre A i B es percep un antic conflicte no resolt.

— Només dos dels tres personatges pertanyen al mateix sexe, i un dels tres és d’edat molt diferent als altres dos.

— C està duent a terme una tasca física que, gradualment, revela la seva incompatibilitat o la seva discrepància amb el futur que li dissenyen A i B.

— Tant A com B surten alternativament d’escena una vegada per motius relacionats amb una situació extraescènica ambigua i inquietant. Quan això passa, el personatge que roman en escena aprofita l’ocasió per a desqualificar l’altre davant de C.

— C intenta diverses vegades expressar-se verbalment, però és interromput per A, per B o per la situació extraescènica.

Resolució: [1 punt] — L’antic conflicte entre A i B acaba esclatant. Afectarà això el futur projectat per a C?

OPCIÓ B

Analitzeu l’escena següent de Rebentats, de Sarah Kane (amb traducció d’Albert Arribas), tenint en compte les qüestions que s’indiquen a continuació del text.

Ian: Et quedaràs un dia més?

Cate: Em banyo i me’n vaig a casa.

Agafa la bossa i es fica a la cambra de bany, i en tanca la porta.

Sentim com s’obre l’altra aixeta de la banyera.

Truquen dos cops amb força a la porta de fora.

Ian treu la pistola, va cap a la porta i escolta.

Algú intenta obrir la porta des de fora. El pany està tancat.

Truquen amb força dos cops més.

Ian: Qui hi ha?

Silenci.

[…] Ian (en veu baixa): Puto moro, parla en cristià.

Obre la porta.

A fora hi ha un Soldat amb un fusell franctirador.

Ian intenta tornar a tancar la porta d’una empenta i treure la pistola.

El Soldat obre la porta d’una empenta i pren la pistola a Ian amb facilitat.

Tots dos es queden drets, sorpresos, i s’observen mútuament.

comercials […] es deliran per vendre, no només per les comissions, la gratificació (cotxe) o per no ser acomiadats, sinó també perquè l’èxit a l’hora d’obtenir nous inversors farà augmentar la seva autoestima i l’estatus entre els altres comercials.

David Mamet ens presenta una faula que, més enllà d’explorar els mites del capitalisme i la cara fosca del somni americà, retrata sobretot la pèrdua de confiança moral en […] el welfare capitalism, el qual a la dècada dels vuitanta ha quedat bandejat per la laissez-faire economy, la qual és representada per un món immobiliari altament competitiu entre venedors-taurons [i] empresaris assetjadors i despietats […]. Un món del tot masculí, insensible, sense ètica, que se’ns mostra a través d’un llenguatge rude, dur, ofensiu i obscè, que reflecteix, precisament, la cara autèntica d’aquest capitalisme ferotge. […] Àlex Rigola adapta el text de David Mamet i, ja d’entrada, el deslocalitza i l’intemporalitza per mitjà d’un recurs […] com és la supressió de les identitats fictícies dels personatges: cada personatge rebrà el nom real de l’actor de torn. […] La disposició central, amb públic a banda i banda, mostra un escenari nu en què només es veurà el nom de l’obra escrit amb guix a terra, una sortida d’emergència a una banda […] i una pissarra classificatòria de les vendes a l’altra. Res més. Amb aquest espai pràcticament buit […], tot el pes de l’obra recau exclusivament en el treball interpretatiu, i quin treball, a fe de Déu! Cada frase, cada mot, cada silenci, adquireixen un sentit real, viscut, veritable…, temible!

[…] Quina meravella, el monòleg de Pep Ambròs! […] Mamet va crear una obra ben masculina —com ell mateix!— en què tots els personatges són homes. Àlex Rigola, però, hi introdueix hàbilment dues actrius i aconsegueix que la duresa del llenguatge emprat incomodi encara més l’espectador en fer-li sentir com la violència verbal a què són sotmeses les dues dones projecta una dimensió masclista que el text original no té (si més no, de manera directa). Això funciona de meravella en el cas de la supervisora, una Miranda Gas que exhibeix una extraordinària contenció davant del reguitzell d’improperis que rep, però que després aprofitarà a l’hora d’enfrontar-se a un esfondrat Levene-Garrido. Aquesta incomoditat, però, minva en el cas de Sandra Monclús, ja que el seu personatge adopta un posat i una actitud tan masculina i agressiva com la de qualsevol dels seus rudes companys. […] En definitiva, un text del millor David Mamet polític; una adaptació, una posada en escena i una direcció exquisides, i unes interpretacions del millor que segurament es podrà veure aquesta temporada en els escenaris catalans.

Jordi Vilaró Berdusan. Núvol [en línia] (2 octubre 2024)

Comprovació i 2a correcció:

3a correcció:

Etiqueta de l’estudiant

L’Institut d’Estudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de l’edició d’aquesta prova d’accés.