Literatura Dramática PAU 2025

Enunciado del examen en texto

Texto sacado del PDF oficial. Las fórmulas, tablas y figuras se ven mejor en el visor de arriba.

2025 Proves d’accés a la universitat

Literatura dramàtica Sèrie 3

Qualificació

Comprovació

2a correcció

Exercici 1

Exercici 2

Exercici 3. Opció __ Suma de notes parcials Descompte en la redacció Qualificació final

Etiqueta de l’estudiant

Ubicació del tribunal ..................................................................................

Número del tribunal ....................................................................................

Etiqueta de qualificació

Etiqueta de correcció

L’examen consta de TRES exercicis obligatoris. Feu els exercicis 1 i 2, i responeu a TOTES les qüestions que s’hi plantegen. Trieu UNA de les tres opcions (A, B o C) de l’exercici 3 i responeu a TOTES les qüestions de l’opció triada.

Les respostes han de ser clares i han d’estar redactades de manera coherent i cohesionada, amb correcció gramatical, lèxica i ortogràfica. Es descomptarà fins a 1 punt en el conjunt de l’examen per errors de redacció, gramaticals, ortogràfics o lèxics.

Exercici 1 [2 punts]

Marqueu a la casella corresponent si les definicions següents són correctes o errònies. A continuació, justifiqueu per què les definicions errònies ho són.

— Tragicomèdia: Obra dramàtica que comparteix característiques de la tragèdia i de la comèdia.

— Subtext: Conjunt d’obres o de textos que una companyia té en reserva i que, si arriba el cas, pot oferir al públic.

— Teatre pobre: Jerzy Grotowski va tenir la idea de separar el teatre dels decorats i el vestuari luxós, així com d’eliminar els efectes de llum o de so espectaculars propis del cinema o la televisió, i va procurar que el teatre tornés a les seves arrels pobres i populars. La tesi és que, si ho podem fer amb un llençol, no comprem una tela setinada de grans dimensions.

— Farsa: Estil literari i teatral creat per Ramón María del ValleInclán. Deformació grotesca de la realitat amb una clara intenció crítica.

Correcta

Errònia

Exercici 2

[4 punts en total]

Analitzeu l’escena següent d’Islàndia, de Lluïsa Cunillé, responent a les qüestions que es plantegen a continuació del text.

El Noi està assegut a l’extrem d’una fila de cadires. Porta una bena al cap que li tapa una ferida.

La caixa blanca és a sota la cadira on seu el Noi.

Entra el Metge, que seu al costat del Noi i amb una petita llanterna li mira els ulls.

Metge: Què t’ha passat?

Noi: Anava corrents pel carrer i he topat amb la pota d’una bastida.

Pausa. […] Metge: Així te’n vas tu sol a casa?

Noi: He d’anar a l’ambaixada d’Islàndia abans que tanquin.

Metge: Ja hi aniràs en un altre moment.

Noi: Hi he d’anar ara. He de tornar a Reykjavík avui.

Metge: Tornes tan aviat?

Noi: Sí.

Metge: Amb la teva mare?

Noi: No. Jo sol.

Pausa. […] Noi: T’han tirat les cartes alguna vegada?

Metge: No. Mai.

Noi: Vols saber com serà el futur?

Metge: Ja sé com serà el futur. I la majoria de la gent també ho sap, però tot i així es fan tirar les cartes per si de cas, confiant en l’atzar. Però ja és massa tard, fins i tot per a l’atzar. L’hem dilapidat, també. Només ens queda la cobdícia i l’ambició. I aviat ni això ens quedarà perquè totes dues s’hauran menjat el món sencer. (Pausa.) No sé per què t’explico tot això. Potser perquè ara mateix tinc dos pacients en coma. L’un amb una pila de pastilles a l’estómac i l’altre amb una bala al cap. L’un per culpa d’haver perdut tots els seus diners i l’altre per voler aconseguir els que no eren seus. El més segur és que cap dels dos arribi a demà. (Pausa.) He de tornar a la feina.

(S’aixeca.) Ves amb compte.

El Metge se’n va. (Pausa.) El Noi es posa a cantar fluix. Entra el Viatger, que seu a l’altre extrem de la fila de cadires on es troba assegut el Noi.

a) Expliqueu què passa en el text i situeu el sentit de l’escena dins del conjunt de l’obra.

[1 punt]

b) Descriviu el tema, el conflicte i els personatges de l’obra, així com la situació que planteja l’escena, i raoneu si en el text els personatges són tractats de manera realista o simbòlica.

[2 punts]

c) Digueu quina forma dramàtica té l’escena a partir de dos elements del text.

[1 punt]

Exercici 3

[4 punts en total]

Trieu UNA de les tres opcions següents (A, B o C) i responeu a les qüestions corresponents.

OPCIÓ A

Creeu una escena teatral (d’entre dues-centes cinquanta i tres-centes paraules) que contingui elements del gènere de la fantasia a partir de les pautes següents:

Situació: [1 punt] — A desitja que B s’embarqui amb ell o ella en un projecte utòpic que no pot esperar, i estan pendents que arribi C per a proposar-li que s’hi sumi.

— C, quan arriba, els comunica una circumstància inesperada que no formava part de les pressuposicions o expectatives de A, i que fa que B tingui dubtes respecte al projecte.

Objectius i desenvolupament (cal escollir, com a mínim, una de les propostes següents):

[2 punts]

— A ha d’intentar convèncer B i C, i el conflicte s’ha de resoldre el mateix dia.

— A necessita que B renunciï a X, el seu bé més preuat, perquè es pugui embarcar en aquest projecte.

— A ha de retenir B i C, que creuen que el projecte no és viable.

— A ha de confessar a B i C una qüestió vergonyosa per a A.

Resolució: [1 punt] — La circumstància inesperada que C comunica a A i B pot transformar radicalment, tot i que no obligatòriament, la situació i el conflicte.

OPCIÓ B

Analitzeu l’escena següent d’Esperant Godot, de Samuel Beckett (amb traducció de Josep Pedrals), tenint en compte les qüestions que s’indiquen a continuació del text.

Vladimir: […] Què estàs insinuant? Que ens hem equivocat de lloc?

Estragó: Ell [Godot] hauria de ser aquí.

Vladimir: No ens va pas assegurar que vindria.

Estragó: I si no ve?

Vladimir: Tornarem demà.

Estragó: I després demà passat.

Vladimir: Possiblement.

Estragó: I així, anar fent.

[…] Estragó: Què vam fer, ahir?

[…] Vladimir: Diria que… (Enfadat.) Ho poses tot en dubte!

Estragó: Jo crec que érem aquí.

Vladimir (mira al voltant): Et sona, aquest lloc?

[…] Vladimir: Tot igual… Aquest arbre… (girant-se cap al públic) …aquest aiguamoll.

Estragó: N’estàs segur, que era aquest vespre?

[…]

Estragó: Que havíem d’esperar.

Vladimir: Va dir dissabte. (Pausa.) Em sembla.

Estragó: Et sembla.

Vladimir: Ho hauria d’haver apuntat.

(Es furga les butxaques, carregades de tota mena de porqueries.) Estragó (insidiós): Però, quin dissabte? I avui som a dissabte? No deu ser pas diumenge? O dilluns?

O divendres?

a) Esmenteu una característica del teatre del segle xx que s’observi a l’escena.

[1 punt]

b) Digueu quina és la situació que planteja l’escena i a quin gènere pertany l’obra, i mencioneu una característica de cadascun dels personatges que hi apareixen.

[2 punts]

c) Comenteu algun altre recurs expressiu de l’obra (l’ús de l’espai escènic, la construcció dramàtica del text, etc.) que observeu a l’escena.

[1 punt]

OPCIÓ C

Analitzeu, utilitzant entre dues-centes i dues-centes cinquanta paraules, com la crítica teatral següent descriu l’experiència dels espectadors i en quins elements es basa per a expressar-la. Per a dur a terme l’anàlisi, tingueu en compte les pautes següents, a més d’altres elements que considereu pertinents:

a) Digueu si la crítica fa referència a aspectes temàtics, polítics o ideològics de l’obra o a altres aspectes.

[1 punt]

b) Expliqueu si té en compte la realització escènica de l’obra i de quina manera.

[2 punts]

c) Relacioneu algun dels elements que subratlla la crítica amb la vostra pròpia experiència com a espectador o espectadora d’una obra que hàgiu vist.

[1 punt]

Un començament excitant al Teatre Lliure La versió de ‘La gavina’ que dirigeix Julio Manrique funciona com un rellotge amb un repartiment magnífic La gavina, d’Anton Txékhov. Un clàssic. Un gran clàssic com a targeta de presentació del que el nou director del Lliure, Julio Manrique, vol que sigui aquest teatre. Josep Maria Flotats va abordar la mateixa obra el 1997, a la primera temporada oficial del Teatre Nacional de Catalunya. El motiu rau en les paraules de Kòstia sobre el teatre poc abans de mostrar la seva obra, postdramàtica avant la lettre, i amb les quals Txékhov reflexiona sobre què és i què pot ser l’art que porta «la vida a l’escenari tal com és». I per a Manrique l’art del teatre s’ha d’adreçar als espectadors d’avui dia amb els referents que maneguen. D’aquí que la versió sigui força lliure, amb un bon tant per cent de text afegit per a acostar la història d’aquesta colla d’ànimes en pena als nostres dies. És una versió perfectament versemblant i que funciona com un rellotge, amb un repartiment magnífic i una posada en escena poderosa de Manrique, que posa en primer pla la fragilitat dels joves protagonistes, Nina i Kòstia, víctimes del desamor i del desconcert anímic.

Manrique és fidel al seu estil amb una concepció moderna de l’espai —de Lluc Castells—, de la utilització dramàtica de l’espai sonor —Damien Bazin— i de mostrar el que en l’original només s’insinua o es diu, […] com la mort final de Kòstia, en què substitueix el tret fora d’escena per una imatge explícita del suïcidi. També opta per modelar l’actitud dels personatges d’acord amb unes formes més properes i allunyades de l’atmosfera txekhoviana de samovar. Aquí es pren cafè [i] es fan fotos amb el mòbil […].

Diria que aquesta versió de La gavina és menys rodona que la de Les tres germanes que Manrique va estrenar en aquest mateix espai fa uns anys. Al nostre entendre, hi ha petites però eloqüents desviacions sobre el realisme de l’obra: Pauline (Polina a l’original) hauria de ser força més gran que Irina; la gavina morta que Kòstia ha atropellat és a terra mentre Boris i Nina parlen, i no és fins al final que Boris pregunta què és; i el nou final mata l’efecte dramàtic que proposava Txékhov.

Entre els actors, Nil Cardoner clava la desesperança de Kòstia, i Daniela Brown, la ingenuïtat de Nina. La Irina de Cristina Genebat és pur egoisme. David Selvas, amb un paper ampliat, omple de vida el moribund oncle Sorin, mentre que David Verdaguer compon un Boris fràgil i poc atractiu, i Andrew Tarbet, un doctor anglès flegmàtic. És segur que la proposta arribarà més sencera a aquells que tinguin referents de l’obra, però això no vol dir que qualsevol no pugui gaudir d’aquest espectacle tan excitant.

Santi Fondevila. Ara [en línia] (4 octubre 2024)

Comprovació:

2a correcció:

3a correcció:

Etiqueta de l’estudiant

L’Institut d’Estudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de l’edició d’aquesta prova d’accés

Soluciones y criterios de corrección en texto

Pàgina 1 de 7 Literatura Dramàtica Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria extraordinària. Criteri específic d'avaluació

SÈRIE 3 Part comuna

Exercici 1 [2 punts]

Definició de 4 conceptes teatrals En aquest cas l’estudiant ha de dir si les definicions són vertaderes o falses, indicantho de la següent manera (V/F) al final de cada definició, i justificar per què les definicions falses ho són. Les definicions primera (tragicomèdia) i tercera (teatre pobre) són vertaderes, però la segona (subtext) i quarta (farsa) són falses. Cada resposta (V/F) encertada es valorarà amb 0,5 punts. Pel que fa als conceptes amb definicions falses, l’estudiant només obtindrà 0,5 punts (la totalitat de la puntuació assignada a la resposta) si també és capaç de justificar correctament per què les definicions falses ho són. Si no és capaç de justificar-ho, o la justificació és poc precisa o ambigua, rebrà només 0,25 per a aquella resposta. De la mateixa manera, si la justificació és correcta però ha errat a l’hora d’identificar si la definició és falsa o vertadera, també rebrà només un 0,25.

Per tal de justificar per què les definicions errònies ho són, en el cas de la tercera i quarta definició, l’estudiant pot anomenar el concepte al qual fa referència la definició falsa (en aquest cas serien repertori per a la segona definició, i esperpent per a la quarta) o simplement explicar el significat dels conceptes, i raonar per què les definicions d’aquests termes no són correctes. Tots dos tipus de resposta, si són correctes, poden tenir la màxima puntuació (0, 5).

Exercici 2 [4 punts]

Anàlisi d’una escena d’una obra del llistat de lectures de referència L’estudiant ha de respondre les tres preguntes que se li fan (a, b i c) en l’espai que se li ofereix. No es penalitzarà l’estudiant si no empra la totalitat de l’espai que hi ha a continuació de cada pregunta, mentre respongui la pregunta. Al tractar-se d’un comentari lliure, la pregunta ha de corregir-se en el seu conjunt, però es valorarà que respongui tot el que se li demana a cada pregunta. Les preguntes a) i c) valen 1 punt i la b) val 2 punts perquè se’ls demana comentar més aspectes de l’escena.

Si l’estudiant diu alguna cosa no preguntada però correcta, es valorarà positivament i es pot augmentar la puntuació d’aquella pregunta, sempre i quan no superi la puntuació màxima.

Pàgina 2 de 7 Literatura Dramàtica Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria extraordinària. Criteri específic d'avaluació

Si no respon la totalitat del que se li pregunta a cadascuna de les preguntes, es pot descomptar 0,25 punts per cada ítem no respost.

La pregunta a) es valorarà amb 1 punt si l’alumne és capaç de descriure què passa en el text en qüestió, i de situar l’escena en el conjunt de l’obra. L’alumne hauria d’explicar que el fragment correspon a l’escena setena i darrera d’Islàndia, que té lloc a la sala d’espera d’un hospital, on treballa el Metge, a Chinatown (Manhattan).

Hi veiem el Noi que vol tornar a Islàndia tot sol al ser rebutjat per la Mare – un exemple més de l’egoisme que desprenen els personatges, els quals estan capficats en la seva situació particular. El Noi pregunta al Metge si mai li han tirat les cartes, la qual cosa revela la incertesa que sent respecte el futur, en el context de crisi econòmica i cobdícia que observa al seu voltant. El Metge li parla de les conseqüències que la crisi ha tingut en els individus, donat que té dos pacients a punt de morir, l’un perquè ha perdut tots els diners i l’altre per voler robar-los. El Metge tanca l’obra amb un discurs pessimista, afirmant que només regna “la cobdícia i l’ambició”. Pel que fa a situar l’escena dins el conjunt de l’obra, l’alumnat pot dir que el Metge fa explícita la falta d’ètica dels personatges que el Noi ha anat trobant al llarg de tota l’obra, els quals representen una civilització caracteritzada per “la cobdícia i l’ambició”, trets que han conduït a la crisi financera de 2008. També pot dir, tot i que no es requereix, que just després el Noi coincidirà amb el Viatger, que li havia demanat diners per fer un invent per fer ploure, i li retornarà el seu invent sense haver-lo obert, i per tant, sense haverse’n aprofitat, representant en aquest cas la bondat.

La pregunta b) es valorarà amb 2 punts si l’alumne és capaç de descriure el tema, conflicte i personatges de l’obra, la situació que planteja l’escena, i si l’escena en qüestió fa un tractament realista o simbòlic dels personatges que hi apareixen. L’alumnat pot dir que el tema és el viatge d’autoconeixement que fa un noi islandès a Nova York per a trobar la seva mare, i l’egoisme d’un mon en crisi durant les primeres dècades del segle XXI, així com la possibilitat de mantenir la innocència en un món que trontolla. El conflicte és com, en el context de la crisi financera, els personatges que troba intenten estafar-lo, o bé es mostren egoistes, i la voluntat del noi de mantenir l’ètica i la innocència. La situació dramàtica és l’encontre entre el Noi i el Metge, i com el Noi aprèn sobre les conseqüències de la crisi econòmica que li explica el metge. L’alumnat hauria de descriure, si bé no tots els personatges de l’obra, sí els més importants (el Noi, la seva mare, la Dona Gran, el Metge i el Viatger, per exemple). Si no en mencionen més d’un o dos, o no els descriuen breument, això els pot restar una part de la puntuació. També hauria de dir que els personatges són tractats de manera realista però que també tenen una important dimensió simbòlica, que és molt significativa en aquesta obra, i representen aspectes de la condició humana (el viatger i la Dona Gran poden representar la cobdícia, la Mare l’egoisme, el Noi i el Metge la generositat, etc.).

La pregunta c) es valorarà amb 1 punt si l’alumne és capaç de dir quina forma dramàtica té l’obra en base a dos elements del text. L’alumnat hauria de dir que la

Pàgina 3 de 7 Literatura Dramàtica Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria extraordinària. Criteri específic d'avaluació

forma és realista, encara que els personatges tinguin noms arquetípics (‘Noi’, ‘Metge’)

– la qual cosa remet a tècniques de distanciament Brechtià – i una dimensió simbòlica clara. És un teatre on hi abunden les pauses i que per tant ofereix espai a l’espectador/a perquè aquest/a pugui interpretar el sentit de l’obra, però és fonamentalment realista donat que consta d’un argument teleològic, de diàlegs realistes, i llenguatge referencial. Per tal de tenir 1 punt, l’alumne hauria de dir que l’obra és clarament realista i justificar els seus arguments en base a dos elements de l’obra (el fet que té un argument lineal, els diàlegs realistes, el llenguatge referencial, etc.) i també hauria de mencionar la dimensió simbòlica. Si ho justifica només en base a un element del text això pot restar-li al menys 0,25 punts de la puntuació total (1 punt). Si no ho justifica en base a cap element, però la resposta és completa i correcta, només podrà tenir la meitat de la puntuació. I si la resposta és vaga i no ho justifica en relació a cap element del text obtindrà només un 0,25 o un 0.

Exercici 3 Opció A [4 punts]

Creació d’una una escena teatral a partir dels elements especificats. (Extensió:

entre dues-centes cinquanta i tres-centes paraules) 4 punts: Si l’escena creada conté elements del gènere de la fantasia i empra les seqüències textuals adients (diàleg, o potser monòleg), segueix les tres pautes suggerides (Situació, Objectius i Desenvolupament, i Resolució), escollint, com a mínim, un dels quatre Objectius, elabora una trama coherent i cohesionada, que segueix les característiques d’una escena, amb intenció literària i estilística, i fa un ús versemblant dels personatges, l’exercici rebrà 4 punts.

3 punts: Si l’escena creada conté elements del gènere de la fantasia i empra les seqüències textuals adients (diàleg, potser monòleg), segueix la majoria, però no totes, de les pautes suggerides, escollint, com a mínim, un dels quatre Objectius opcionals, elabora una trama coherent i cohesionada que segueix les característiques d’una escena, amb intenció literària i estilística, i fa un ús versemblant dels personatges, l’exercici rebrà 3 punts.

2 punts: Si l’escena creada conté elements del gènere de la fantasia i empra les seqüències textuals adients (diàleg, potser monòleg), però no tots els elements pautats han estat introduïts, i la trama no és coherent i cohesionada, no té valor literari, i no segueix les característiques d’una escena, es podran restar fins a 2 punts.

1 punt: Si l’escena creada no conté elements del gènere de la fantasia i cap, o gairebé cap, dels elements pautats no han estat introduïts i la trama no és coherent i

Pàgina 4 de 7 Literatura Dramàtica Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria extraordinària. Criteri específic d'avaluació

cohesionada, no té valor literari, i no segueix les característiques d’una escena, es podran restar fins a 3 punts.

Si l’escena creada no arriba al mínim de paraules, es podran descomptar fins a 0,25 punts addicionals.

L’escena es valorarà en el seu conjunt i el que és més important és que l’estudiant produeixi una escena que contingui les característiques pròpies d’una escena (i no, per exemple, d’una narració), i no tant que s’incorporin exhaustivament tots els elements pautats. També, si l’estudiant afegeix algun element no pautat però que està ben introduït es valorarà positivament i es podrà augmentar la puntuació de l’exercici, mentre aquesta no superi la puntuació màxima.

OPCIÓ B [4 punts]

Anàlisi d’elements teatrals a partir d’una escena o fragment d’una obra que no forma part de les lectures de referència.

L’estudiant ha de respondre les tres preguntes que se li fan (a, b i c) en l’espai que se li ofereix. No es penalitzarà l’estudiant si no empra la totalitat de l’espai que si li ofereix a continuació de cada pregunta, mentre respongui la pregunta que se li fa. Al tractar-se d’un comentari lliure, la pregunta ha de corregir-se en el seu conjunt, però es valorarà que respongui tot el que se li demana a cada pregunta. Les preguntes a) i c) valen 1 punt i la b) val 2 punts perquè se’ls demana comentar més aspectes de l’escena.

Si l’estudiant diu alguna cosa no preguntada però correcta, es valorarà positivament i es pot augmentar la puntuació d’aquella pregunta, sempre i quant no superi la puntuació màxima que li correspon.

Si l’alumne no respon la totalitat del que se li pregunta a cadascuna de les preguntes, es pot descomptar 0,25 punts per cada ítem no respost.

La pregunta a) es valorarà amb 1 punt si l’alumne és capaç de mencionar una característica del teatre del segle xx que observi a l’escena i explicar-la.

L’alumnat hauria de mencionar aquesta característica, i explicar-la extensivament. Si, a més a més, la sap relacionar amb el context històric de Beckett, o menciona més característiques de les que se li demanen, es valorarà positivament. Aquesta característica podria ser, per exemple, que els personatges no són realistes ni s’assemblen a subjectes o psicologies reals, sinó que més aviat semblen ‘buits’, sense identitat – no recorden ni quin dia és i no tenen memòria (s’assemblen més a personatges del ‘Music hall’, tot i que no es requereix que l’alumnat esmenti això darrer). El temps, per tant, també és cíclic i repetitiu. Altres característiques que l’alumnat podria mencionar són, per exemple, que els diàlegs són absurds, inconnexos, repetitius, i que l’obra no té un argument convencional. L’obra és circular,

Pàgina 5 de 7 Literatura Dramàtica Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria extraordinària. Criteri específic d'avaluació

donat que els dos actes són simètrics i acaben de la mateixa manera, mostrant la incapacitat dels personatges d’abandonar Godot (una figura que no es materialitza mai, i que pot representar Déu, per exemple, entre altres significats), i per tant, l’argument no és lineal o teleològic, sinó que transmet una sensació d’estagnació.

L’alumnat podria explicar que el subjecte, en el teatre contemporani, i després de l’impacte de les dues guerres mundials, ja no és percebut com a estable i racional, i els dramaturgs/gues ens mostren un llenguatge que ha perdut la capacitat referencial, o de referir-se a una realitat estable i objectiva, mostrant la disjunció entre llenguatge i ‘realitat’, per tal de suggerir la manca d’agentivitat i control de l’ésser humà. L’alumnat pot afegir que Beckett intentava transmetre la paràlisi d’Europa després de la Segona Guerra Mundial i la tragèdia de l’Holocaust, i per aquest motiu va abandonar els elements tradicionals del teatre, transmetent manca de progrés, absurditat, estancament i paràlisi.

La pregunta b) es valorarà amb 2 punts si l’alumne és capaç de descriure la situació que planteja l’escena, dir a quin gènere pertany, i mencionar una característica dels personatges que hi apareixen. L’alumnat podria dir que la situació és la de dos personatges que estan esperant un tercer que mai apareixerà en una escena cíclica que ja s’ha repetit. És el moment abans que Lucky i Pozzo apareguin, durant el primer acte, i Vladimir i Estragó esperen Godot, mostrant la seva dependència envers aquesta figura. L’alumnat hauria de dir que l’escena, i/o l’obra en la seva totalitat, pertany al gènere de la tragicomèdia, tot i que, al no haver llegit l’obra, també es podria acceptar si esmenten que pertany al gènere de la comèdia, o al gènere còmic amb barreja de tragèdia, i hauria de mencionar alguna característica d’ambdós personatges. Pel que fa als personatges, l’alumne només cal que es refereixi als que apareixen a escena, tal i com indica la pregunta. Podria dir, per exemple, que mentre que Vladimir és el més racional dels dos (se sent més contrariat per la manca de certeses i pel fet que Estragó no recordi res sobre la cita amb Godot, i és el més depenent de Godot dels dos), Estragó és més emocional i està més vinculat al cos i a les necessitats primàries (és qui té problemes per treure’s les botes a l’inici de l’obra, o a qui es representa menjant més sovint).

La pregunta c) es valorarà amb 1 punt si l’alumne és capaç de comentar algun altre recurs expressiu de l’obra que s’observi a l’escena. L’alumnat pot afirmar que el teatre contemporani sol tenir pocs elements a l’escenari, i l’escena presenta un escenari pràcticament buit, molt minimalista, on no es fa referència a cap objecte en les acotacions escèniques (només als personatges mateixos, i a la presència del públic). També pot dir que el temps és cíclic i repetitiu, que és un teatre fragmentat i que fa ús molt abundant de les pauses per tal que l’espectador/a hi aporti la seva pròpia interpretació, que trenca la ‘quarta paret’, com fan els personatges quan es dirigeixen al públic i, amb ironia, fan veure que on hi ha el públic hi ha un arbre o un aiguamoll. L’alumnat pot dir, tot i que no es requereix, que aquests elements fan que l’obra no es pugui qualificar de teatre realista o burgès, i que s’hagi descrit com un …