Literatura Dramática PAU 2025

Enunciado del examen en texto

Texto sacado del PDF oficial. Las fórmulas, tablas y figuras se ven mejor en el visor de arriba.

2025 Proves d’accés a la universitat

Literatura dramàtica Sèrie 4

Qualificació

Comprovació

2a correcció

Exercici 1

Exercici 2

Exercici 3. Opció __ Suma de notes parcials Descompte en la redacció Qualificació final

Etiqueta de l’estudiant

Ubicació del tribunal ..................................................................................

Número del tribunal ....................................................................................

Etiqueta de qualificació

Etiqueta de correcció

L’examen consta de TRES exercicis obligatoris. Feu els exercicis 1 i 2, i responeu a TOTES les qüestions que s’hi plantegen. Trieu UNA de les tres opcions (A, B o C) de l’exercici 3 i responeu a TOTES les qüestions de l’opció triada.

Les respostes han de ser clares i han d’estar redactades de manera coherent i cohesionada, amb correcció gramatical, lèxica i ortogràfica. Es descomptarà fins a 1 punt en el conjunt de l’examen per errors de redacció, gramaticals, ortogràfics o lèxics.

Exercici 1 [2 punts]

Marqueu a la casella corresponent si les definicions següents són correctes o errònies. A continuació, justifiqueu per què les definicions errònies ho són.

— Teatre burgès: Aquest tipus de teatre té l’objectiu de generar una atmosfera d’intimitat entre els actors, els textos, la dramatúrgia i els espectadors, de manera que es troben en un escenari convertit en un lloc de confessió. Els temes com la parella, la solitud humana i el desencís són escollits, habitualment, per a poder parlar directament amb l’espectador.

— Epíleg: Conjunt d’obres o de textos que una companyia té en reserva i que, si arriba el cas, pot oferir al públic.

— Personatge: El terme ha sofert canvis de significat molt importants des del teatre grec fins als nostres dies. Actualment és el paper que representa l’actor o actriu.

— Farsa: Obra teatral que tradicionalment ha de tenir tres característiques: personatges populars, intenció còmica i final feliç. Amb el pas del temps ha anat incorporant altres elements: música, dansa, efectes escènics, etc.

Correcta

Errònia

Exercici 2

[4 punts en total]

Analitzeu l’escena següent de La casa de Bernarda Alba, de Federico García Lorca, responent a les qüestions que es plantegen a continuació del text.

Adela: […] He salido a buscar lo que era mío, lo que me pertenecía.

Martirio: Ese hombre sin alma vino por otra. Tú te has atravesado.

Adela: Vino por el dinero, pero sus ojos los puso siempre en mí.

Martirio: Yo no permitiré que lo arrebates. Él se casará con Angustias.

Adela: Sabes mejor que yo que no la quiere.

Martirio: Lo sé.

Adela: Sabes, porque lo has visto, que me quiere a mí.

Martirio: (Desesperada.) Sí.

[…] Adela: Por eso procuras que no vaya con él. No te importa que abrace a la que no quiere. A mí, tampoco. Ya puede estar cien años con Angustias. Pero que me abrace a mí se te hace terrible, porque tú lo quieres también, ¡lo quieres!

Martirio: (Dramática.) ¡Sí! Déjame decirlo con la cabeza fuera de los embozos. ¡Sí! Déjame que el pecho se me rompa como una granada de amargura. ¡Le quiero!

Adela: (En un arranque, y abrazándola.) Martirio, Martirio, yo no tengo la culpa.

Martirio: ¡No me abraces! No quieras ablandar mis ojos. Mi sangre ya no es la tuya, y aunque quisiera verte como hermana no te miro ya más que como mujer. (La rechaza.) Adela: Aquí no hay ningún remedio. La que tenga que ahogarse que se ahogue. Pepe el Romano es mío. Él me lleva a los juncos de la orilla.

a) Expliqueu què passa en el text i situeu el sentit de l’escena dins del conjunt de l’obra.

[1 punt]

b) Descriviu el tema, el conflicte i els personatges de l’obra, així com la situació que planteja l’escena, i raoneu si en el text els personatges són tractats de manera realista o simbòlica.

[2 punts]

c) Digueu quina forma dramàtica té l’escena a partir de dos elements del text.

[1 punt]

Exercici 3

[4 punts en total]

Trieu UNA de les tres opcions següents (A, B o C) i responeu a les qüestions corresponents.

OPCIÓ A

Creeu una escena teatral (d’entre dues-centes cinquanta i tres-centes paraules) que contingui elements del gènere de la ciència-ficció i que inclogui les dues situacions i el final que s’indiquen en les pautes següents:

Situació 1: [1 punt] — A necessita la cooperació de B per a venjar-se de C (absent).

— B s’hi resisteix o intenta dissuadir A del seu propòsit.

Situació 2: [2 punts] — C i D, en una zona a part, analitzen la conducta de A i de B des d’una perspectiva específica, com si fossin objectes d’estudi o investigació.

— Mentre es desenvolupa la situació 2, A i B resten immòbils i en silenci, com si la seva interacció s’hagués congelat. La interrupció de la situació 1 és induïda per un senyal sonor o lumínic.

— Les dues situacions es van alternant, i en ambdues es produeix una situació dramàtica inversa: la situació 1 evoluciona de la confrontació a la conciliació i la situació 2, de la concordança a l’antagonisme.

Final: [1 punt] — Les dues situacions es fonen en una de sola i els quatre personatges interactuen.

OPCIÓ B

Analitzeu l’escena següent de Romeu i Julieta, de William Shakespeare (amb traducció de Yannick Garcia), tenint en compte les qüestions que s’indiquen a continuació del text.

ESCENA II Jardí dels Capulet

Julieta:

Ai, Romeu, Romeu! Per què et dius així?

Renega del teu pare i desprèn-te d’aquest nom.

O, si no, jura’m amor etern i mai més seré una Capulet.

Romeu (a ell mateix):

Què faig? Callo i escolto o li responc?

Julieta:

El meu únic enemic és el teu nom.

Tu ets una persona, no un Montagú.

Digue’t diferent… Què és, ser un Montagú?

No és cap mà, ni un peu, ni un braç, ni un rostre, ni cap altra part d’un home.

Què amaga un nom? El que en diem rosa perfumaria igual dient-se una altra cosa.

a) Esmenteu una característica del teatre del Renaixement anglès que s’observi a l’escena.

[1 punt]

b) Digueu quina és la situació que planteja l’escena i a quin gènere pertany l’obra, i mencioneu una característica de cadascun dels personatges que hi apareixen.

[2 punts]

c) Comenteu algun altre recurs expressiu de l’obra (l’ús de l’espai escènic, la construcció dramàtica del text, etc.) que observeu a l’escena.

[1 punt]

OPCIÓ C

Analitzeu, utilitzant entre dues-centes i dues-centes cinquanta paraules, com la crítica teatral següent descriu l’experiència dels espectadors i en quins elements es basa per a expressar-la. Per a dur a terme l’anàlisi, tingueu en compte les pautes següents, a més d’altres elements que considereu pertinents:

a) Digueu si la crítica fa referència a aspectes temàtics, polítics o ideològics de l’obra o a altres aspectes.

[1 punt]

b) Expliqueu si té en compte la realització escènica de l’obra i de quina manera.

[2 punts]

c) Relacioneu algun dels elements que subratlla la crítica amb la vostra pròpia experiència com a espectador o espectadora d’una obra que hàgiu vist.

[1 punt]

Les confessions de l’Alice El creador britànic Alexander Zeldin va presentar l’espectacle ‘The Confessions’ al Teatre Lliure, dins del marc del Festival Grec Vaig veure The Confessions, de l’aclamat dramaturg britànic Alexander Zeldin. Un nom ben eufònic. Dient-te així, has de triomfar per força. […] Alexander Zeldin i la seva companyia han passat pel Grec: el Teatre Lliure de Montjuïc ha acollit tres funcions de The Confessions (Les confessions).

Tirallonga de teatrassos i festivalassos al programa de mà: Viena, Ginebra, París, Belém, Lieja, Avinyó, Epidaure, Milà… Un encàrrec conjunt del National Theatre britànic, RISING Melbourne i els Théâtres de la Ville de Luxemburg. «La companyia A Zeldin rep el suport del Ministeri de Cultura de França.» I si, després de tot això, l’espectacle no ens ha acabat d’agradar? I si ens ha deixat força freds? I si, fins i tot, ens hem avorrit una mica? Som-hi.

[…] The Confessions pretén explicar una vida sencera al teatre, la vida d’una dona inspirada en la mare del mateix Zeldin. […] Em pregunteu què em va semblar? Teatre de text fet a la manera convencional, que se sustenta per la posada en escena i, sobretot, per la interpretació de tot el repartiment. […] Em va interessar l’espai escènic, senzill però resolutiu, dissenyat per Marg Horwell. Sobretot el teatret inicial, que es converteix en la cuina familiar: oportunitat desaprofitada per a jugar una mica a la metateatralitat. El vestuari de la mateixa Horwell retrata molt bé cada època, des dels anys cinquanta del segle xx fins al present. […] De tot el repartiment, ajustadíssim en to i ritme, em quedo amb Erin Jean Norvill en el paper de l’Alice jove i Amelda Brown (l’Imma Colomer britànica) com a Alice gran. Pamela Rabe aconsegueix crear dos personatges tan diferents (la mare i l’amiga feminista) que cal treure’s el barret, i Gabrielle Scawthorn també treballa de meravella.

La resta: teatre ben fet, avorridot i de factura molt cinematogràfica. «Sembla una sèrie», deia el meu acompanyant. […] Alexander Zeldin ja és dins la roda dels festivalassos i teatrassos europeus, o sigui que no cal que patim gens per la seva economia. Si no fa cap estirabot ni protagonitza cap escàndol sonat, pot dedicar-se a fer el que fa durant els pròxims quaranta anys.

Oriol Puig Taulé. Núvol [en línia] (5 juliol 2023)

Comprovació:

2a correcció:

3a correcció:

Etiqueta de l’estudiant

L’Institut d’Estudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de l’edició d’aquesta prova d’accés

Soluciones y criterios de corrección en texto

Pàgina 1 de 7 Literatura Dramàtica Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

SÈRIE 1 Part comuna Exercici 1 [2 punts]

Definició de 4 conceptes teatrals En aquest cas l’estudiant ha de dir si les definicions són vertaderes o falses, indicant-ho de la següent manera (V/F) al final de cada definició, i justificar per què les definicions errònies ho són. Les definicions primera (teatre èpic), tercera (teatre de la crueltat) i quarta (teatre de l’oprimit) son falses, i només la segona (paròdia) és vertadera. Cada resposta (V/F) encertada es valorarà amb 0,5 punts. Pel que fa als conceptes amb definicions errònies, l’estudiant només obtindrà 0,5 punts (la totalitat de la puntuació assignada a la resposta) si també és capaç de justificar correctament per què les definicions errònies ho són. Si no és capaç de justificarho, o la justificació és poc precisa o ambigua, rebrà només 0,25 per aquella resposta. De la mateixa manera, si la justificació és correcta però ha errat a l’hora d’identificar si la definició és falsa o vertadera, també rebrà només un 0,25.

Per tal de justificar per què les definicions errònies ho són, en el cas de la primera, tercera i quarta definició, que són errònies, l’estudiant pot anomenar el concepte al qual fa referència la definició errònia (en aquest cas serien teatre experimental per a la primera definició, teatre de l’oprimit per a la tercera, i teatre de la crueltat per a la quarta) o simplement explicar el significat dels conceptes, tot aportant la definició correcta, i raonar per què les definicions d’aquests termes no són correctes. Tots dos tipus de resposta, si són correctes, poden tenir la màxima puntuació (0,5).

Exercici 2 [4 punts]

Anàlisi d’una escena d’una obra del llistat de lectures de referència L’estudiant ha de respondre les tres preguntes que se li fan (a, b i c) en l’espai que se li ofereix. No es penalitzarà l’estudiant si no empra la totalitat de l’espai que se li ofereix a continuació de cada pregunta, mentre respongui la pregunta. Al tractar-se d’un comentari lliure, la pregunta ha de corregir-se en el seu conjunt, però es valorarà que respongui tot el que se li demana a cada pregunta. Les preguntes a) i

c) valen 1 punt i la b) val 2 punts perquè es demana comentar més aspectes de l’escena.

Pàgina 2 de 7 Literatura Dramàtica Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

Si l’estudiant esmenta alguna cosa no preguntada però correcta, es valorarà positivament i es pot augmentar la puntuació d’aquella pregunta, sempre i quant no superi la puntuació màxima que li correspon.

Si no respon la totalitat del que se li pregunta a cadascuna de les preguntes, es pot descomptar 0,25 punts per cada ítem no respost.

La pregunta a) es valorarà amb 1 punt si l’alumne és capaç de descriure què es llegeix a l’escena en qüestió, i de situar l’escena en el conjunt de l’obra.

L’alumnat hauria de dir que a l’escena (el tercer acte i últim de l’obra) Adela és frenada per Martirio quan a la nit va d’amagat a trobar-se amb Pepe. Veiem com Martirio s’engeloseix de la relació d’amants que tenen Pepe el Romano i Adela. En aquesta escena Adela afirma que està disposada a ser l’amant de Pepe i Martirio està disposada a impedir-li-ho. Pel que fa a situar l’escena dins el conjunt de l’obra, l’alumnat pot dir que Martirio és un dels personatges més complexos de l’obra ja que la seva mare, Bernarda, va posar fi a la relació que ella tenia amb Enrique Humanes, i això va provocar que no trobés sentit a la vida i el busqués en l’amor de Pepe. Martirio és qui descobreix la relació entre Pepe i Adela, i fa que Adela finalment se suïcidi, fent-li creure que Bernarda ha matat Pepe d’un tret.

La pregunta b) es valorarà amb 2 punts si l’alumne és capaç de descriure el tema, conflicte i personatges de l’obra, la situació que planteja l’escena, i si l’escena en qüestió fa un tractament realista o simbòlic dels personatges que hi apareixen. L’alumnat pot dir que el tema és el conflicte entre autoritat i llibertat;

l’autoritarisme que mostra Bernarda Alba, que després de la mort del seu marit exigeix que les filles facin un dol exageradament llarg. Aquesta repressió que imposa xoca amb el desig de llibertat de les filles. El conflicte és l’enfrontament de les filles a l’autoritat de Bernarda. La situació dramàtica que observem a l’escena és la de l’enfrontament entre Adela i Martirio per un home, Pepe el Romano. L’alumnat hauria de descriure tots els personatges que apareixen a l’obra i definir-los breument, explicant amb més detall els més importants. L’alumnat pot dir que Bernarda és tirànica i despòtica, i com a tal, fa un ús reiterat de paraules prescriptives, i es recolza sobre el bastó (símbol de poder). Pel que fa a Angustias, gràcies als seus diners pot casar-se amb Pepe el Romano, però després de quaranta anys ja no queden en ella passions ni alegries i el seu desig màxim és sortir de la casa i del poder de la seva mare. Pel que fa a Magdalena i Amelia, són les dues germanes més submises, i han acceptat el poder amb resignació. Martirio es el personatge més complex de tots. La seva mare va frustrar les seves noces i sent un ressentiment i una gelosia molt grans de la seva germana petita, Adela, ja que veu impotent com aquesta atreu Pepe el Romano. Adela és la més jove de totes. No està disposada a sotmetre’s a la tirania materna i tot en ella és vitalisme.

El seu desig de subversió i rebel·lió contra l’ordre establert la duran a la mort per suïcidi quan Martiri li faci creure que Bernarda ha matat Pepe d’un tret. Finalment, Poncia és la criada, i és classista. Pel que fa a si a l’escena en qüestió són tractats de manera realista o simbòlica, l’alumnat pot dir que són tractats de forma

Pàgina 3 de 7 Literatura Dramàtica Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

principalment realista, però que també tenen una dimensió simbòlica. Ho hauria d’argumentar amb algun exemple, és a dir, en referència almenys, a un personatge concret. Per exemple, Adela, a l’escena (i a l’obra en general) encarna el desig de llibertat, i com a tal va vestida amb un vestit verd, el color del qual representa rebel·lia, desafiant la seva mare. La mare de Bernarda, María Josefa, que és boja, també encarna el desig de llibertat. Bernarda, el nom de la qual vol dir “la força de l’ós” sempre duu un bastó. Aquests elements simbòlics la fan representativa de l’autoritat.

La pregunta c) es valorarà amb 1 punt si l’alumne és capaç de dir quina forma dramàtica té l’escena en base a dos elements del text. L’alumnat hauria de dir que és un tipus de teatre que segueix les convencions del teatre realista, i que, per tant, la forma és realista, però que el realisme està carregat per una important dimensió simbòlica – els personatges també tenen una dimensió simbòlica, com ara Adela, que encarna el desig de llibertat – i que es defineix com a realisme poètic.

Després ho hauria d’exemplificar en base a dos elements del text, que poden ser extrets del fragment, o de l’obra en general. Els elements que justifiquen que es tracta de teatre convencional o realista poden ser, per exemple, el fet que els personatges tenen noms i una psicologia ben definida, així com el fet que el llenguatge és emprat de forma referencial, sense ambigüitat, o sense mostrar una disjunció entre el llenguatge i la ‘realitat’. De cara a justificar que es tracta d’un realisme poètic, l’alumnat hauria de mencionar, per exemple, un o dos dels símbols poètics que apareixen a l’obra (o al fragment de la prova, si és el cas). Aquests podrien ser l’aigua i la set, que fan referència al desig sexual; els colors blanc i negre, que representen la llibertat i la mort respectivament; el color verd del vestit d’Adela, que representa la rebel·lia; la calor, que intensifica la tensió dramàtica i modela el caràcter trist dels habitants de les terres seques i representa també la fatalitat dels personatges; el bastó de Bernarda; i els noms dels personatges, entre d’altres.

Si l’alumnat només comenta que l’obra és realista, i ho argumenta en base a dos elements del text, pot tenir la meitat del total de la puntuació de la pregunta (0,5 punts). Si diu que l’obra és realista, i ho argumenta en base un element del text, i a més a més diu que es tracta d’un realisme poètic, i també ho argumenta en base a un altre element del text, l’alumnat rebrà la màxima puntuació que correspon a aquesta pregunta (1 punt). Si ho argumenta en base a més exemples, la qual cosa no es requereix, es pot valorar positivament, tot i que la puntuació màxima atorgada a la pregunta c) no pot ser superior a 1 punt.

Pàgina 4 de 7 Literatura Dramàtica Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

Exercici 3 Opció A [4 punts]

Creació d’una una escena teatral a partir dels elements especificats. (Extensió:

entre dues-centes cinquanta i tres-centes paraules) 4 punts: Si l’escena creada conté elements del gènere del suspens i empra les seqüències textuals adients (diàleg, potser monòleg), segueix les tres pautes suggerides (Situació, Circumstàncies i Antecedents i Final), escollint, com a mínim, una de les sis Circumstàncies i Antecedents opcionals, elabora una trama coherent i cohesionada, que segueix les característiques d’una escena, amb intenció literària i estilística, i fa un ús versemblant dels personatges, l’exercici rebrà 4 punts.

3 punts: Si l’escena creada conté elements del gènere del suspens i empra les seqüències textuals adients (diàleg, potser monòleg), segueix la majoria, però no totes, de les pautes suggerides, escollint, com a mínim, una de les sis Circumstàncies i Antecedents opcionals, i elabora una trama coherent i cohesionada, que segueix les característiques d’una escena, amb intenció literària i estilística, i fa un ús versemblant dels personatges, l’exercici rebrà 3 punts.

2 punts: Si l’escena creada conté elements del gènere del suspens i empra les seqüències textuals adients (diàleg, potser monòleg), però no tots els elements pautats han estat introduïts, o la trama no és coherent i cohesionada, no té valor literari, i no segueix les característiques d’una escena, es podran restar fins a 2 punts.

1 punt: Si l’escena creada no conté elements del gènere del suspens i cap, o gaire bé cap, dels elements pautats no han estat introduïts i la trama no és coherent i cohesionada, no té valor literari, i no segueix les característiques d’una escena, es podran restar fins a 3 punts.

Si l’escena creada no arriba al mínim de paraules, es podran descomptar fins a 0,25 punts addicionals.

L’escena es valorarà en el seu conjunt i el que és més important és que l’estudiant produeixi una escena que contingui les característiques pròpies d’una escena (i no, per exemple, d’una narració), i no tant que s’incorporin exhaustivament tots els elements pautats. També, si l’estudiant afegeix algun element no pautat però que és pertinent es valorarà positivament i es podrà augmentar la puntuació de l’exercici, mentre no superi la puntuació màxima.

Pàgina 5 de 7 Literatura Dramàtica Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

OPCIÓ B 4 punts

Anàlisi d’elements teatrals a partir d’una escena o fragment d’una obra que no forma part de les lectures de referència.

L’estudiant ha de respondre les tres preguntes que se li fan (a, b i c) en l’espai que se li ofereix. No es penalitzarà l’estudiant si no empra la totalitat de l’espai que si li ofereix a continuació de cada pregunta, mentre respongui la pregunta. Al tractar-se d’un comentari lliure, la pregunta ha de corregir-se en el seu conjunt, però es valorarà que respongui tot el que se li demana a cada pregunta. Les preguntes a) i

c) valen 1 punt i la b) val 2 punts perquè se’ls demana comentar més aspectes de l’escena.

Si l’estudiant diu alguna cosa no preguntada però correcta, es valorarà positivament i es pot augmentar la puntuació d’aquella pregunta, sempre i quan no superi la puntuació màxima que li correspon.

Si l’alumne no respon la totalitat del que se li pregunta a cadascuna de les preguntes, es pot descomptar 0,25 punts per cada ítem no respost.

La pregunta a) es valorarà amb 1 punt si l’alumne és capaç d’esmentar una característica del teatre del Renaixement anglès que observi a l’escena i explicar-la. Aquesta podria ser, per exemple, que és en el llenguatge o la paraula, no en l’escenografia o els objectes de l’escena, on recau la força expressiva de l’obra. També poden remarcar la importància del soliloqui (els personatges fan llargs parlaments, a vegades per a si mateixos), o que planteja temes polítics de l’època (la resistència a la corrupció de les monarquies absolutes, o a la tirania). Els personatges, a més, parlen en vers (en aquest cas, com sol ser generalment en el teatre del Renaixement) són de classe social alta.

La pregunta b) es valorarà amb 2 punts si l’alumne és capaç de descriure la situació que planteja l’escena, dir a quin gènere pertany, i mencionar una característica dels personatges que hi apareixen. Pel que fa a la situació, l’alumnat hauria d’identificar que és el moment en què Hamlet es troba amb el fantasma del seu pare, el qual li demana a Hamlet que es vengi de Claudi, el seu propi oncle – i el germà, en vida, del fantasma – donat que Claudi ha estat el seu assassí, i després va escampar la notícia falsa que l’havia mort una serp. L’alumnat pot afegir, tot i que no es requereix, que tot i que Hamlet li promet venjança, serà incapaç de llençar-se a l’acció – com a personatge humanista que encara el pensament qüestionador proto-modern – fins al final de l’obra. L’alumnat hauria de dir que l’escena, i/o l’obra en la seva totalitat, pertany al gènere de la tragèdia.

També pot dir que el personatge de Hamlet, que és un príncep, es caracteritza per ser introspectiu i per l’excés de reflexió i la indecisió, i això és el que fa que a l’obra sigui incapaç de venjar la mort del seu pare fins al final de tot, malgrat els

Pàgina 6 de 7 Literatura Dramàtica Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

sentiments d’injustícia que el dominen. Pel que fa al fantasma del seu pare, l’alumne pot dir que es presenta com una víctima dels desitjos de poder de l’oncle, i que té una actitud de poder i autoritat davant Hamlet. També s’observa que és venjatiu. Si l’alumnat només respon una de les tres preguntes, la pregunta b) rebrà un terç de la puntuació total (0.66), si només en respon dues, rebrà la meitat de la puntuació (1 punt) i si respon les tres preguntes, rebrà la totalitat de la puntuació (2 punts). Ara bé, si alguna pregunta de les tres que componen la pregunta b) no és contestada amb detall, es pot restar puntuació.

La pregunta c) es valorarà amb 1 punt si l’alumne és capaç de comentar algun …