Literatura Catalana PAU 2026

Enunciado del examen en texto

Texto sacado del PDF oficial. Las fórmulas, tablas y figuras se ven mejor en el visor de arriba.

2026 Proves d’accés a la universitat

Literatura catalana Sèrie 2 Indiqueu les opcions triades:

Exercici 1:

Opció A

Opció B

Exercici 3:

Opció A

Opció B

Espai per a la correcció Qualificació

Espai per a la revisió Comprovació

2a correcció

Exercici 1

2.1 Exercici 2

2.2 Exercici 3 Suma de notes parcials Descompte en la redacció Qualificació final

Etiqueta de qualificació

Etiqueta de correcció

Etiqueta de l’estudiant

Ubicació del tribunal ..............................................................................

Número del tribunal ...............................................................................

L’examen consta de TRES exercicis obligatoris. Als exercicis 1 i 3, trieu UNA de les dues opcions proposades (A o B) i indiqueu a la portada de l’examen les opcions que heu escollit. A l’exercici 2, responeu a TOTES les qüestions plantejades.

Les respostes han de ser clares i han d’estar redactades de manera coherent i cohesionada, amb correcció gramatical, lèxica i ortogràfica. Es descomptaran fins a 2 punts en el conjunt de l’examen per errors de redacció, gramaticals, ortogràfics o lèxics.

Exercici 1 [2 punts]

Trieu UNA de les dues opcions (A o B) i responeu a la qüestió corresponent. Indiqueu a la portada de l’examen l’opció escollida.

OPCIÓ A Expliqueu què és un caŀligrama i quin ús en fa Joan Salvat-Papasseit a El poema de la rosa als llavis.

OPCIÓ B Expliqueu les característiques principals de la llengua literària d’El Cafè de la Granota, de Jesús Moncada.

Exercici 2

[3 punts en total]

A partir d’aquest fragment d’un estudi de Carles Miralles sobre Antígona, de Salvador Espriu (1993) (text 1), i d’aquest fragment d’Antígona, de Salvador Espriu (1969) (text 2), responeu a les qüestions següents:

2.1. El text 2 correspon a l’últim parlament de l’obra, el del Lúcid Conseller, un personatge que Espriu introdueix en la segona versió d’Antígona. Tal com s’explica al text 1, «Perquè pugui parlar, Espriu li ha posat al costat un amic —mut: que no diu res». Indiqueu dues frases del text 2 en què això sigui evident.

[1 punt]

2.2. Espriu remarca la dimensió coŀlectiva del mite d’Antígona —la tragèdia no és només individual, és coŀlectiva, com també ho és la responsabilitat—, i, amb la figura del Lúcid Conseller, projecta una lectura crítica de la realitat de la Guerra Civil i la postguerra.

Expliqueu, amb l’ajut de tots dos textos, aquesta idea del Lúcid Conseller sobre la responsabilitat coŀlectiva, sobre «la responsabilitat del nostre silenci».

[2 punts]

Text 1 «Antígona» [estudi de Carles Miralles]

Text 2 Antígona

[En la segona versió de l’Antígona], mitjançant aquest darrer parlament del Lúcid Conseller, Espriu no planteja la responsabilitat dels herois de la tragèdia, sinó, paradoxalment, «la responsabilitat del nostre silenci». Des del punt de vista del moviment escènic, tot el que el Lúcid ha dit ho ha dit al marge del que deien i feien els altres. El Lúcid Conseller ha entrat en l’obra de 1939, s’hi ha inserit, sense tocarla. Perquè pugui parlar, Espriu li ha posat al costat un amic —mut: que no diu res. En aquestes condicions, és clar que quan parla es dirigeix a cadascun dels espectadors, que són així traslladats dins de l’escena, al seu costat, cada vegada que s’adreça al seu amic silenciós, que l’escolta atentament i és alliçonat sense dir un mot: com cada un dels espectadors. Així Espriu trasllada la responsabilitat dels herois, dels personatges del mite, al «nosaltres», al «tu»: al públic. Espriu pensa que, més que parlar de la responsabilitat que ells tenen o no del que fan o el que diuen, el que cal és assenyalar la responsabilitat dels espectadors, de la gent. Pensa que tots som culpables del nostre silenci.

El Lúcid Conseller […] Ningú no contemplarà la [mort] d’Antígona, quan a la fosca les hores la vagin despullant a poc a poc de la força del seu determini i n’esborrin a la consciència els complexos motius. El seu suplici és, per massa llarg, molt impolític, i convindria a Creont de decretar un notori mitjà d’abreujar-lo, encara que sovint les pitjors crueltats no alteren la nostra indiferència i ens trasbalsa, en canvi, una tonada estúpida. On trobaríem un home complet?

El qui és només inteŀligent no és ni tan sols intelligent, i la més sòlida raó és ineficaç contra el mal més lleu. Qui sap si els plors dels homes únicament serveixen per mantenir sense mudança l’impassible somriure dels déus. Tot retorna i llisca de seguida i no deixa solc, i què hi ha rere les brillants paraules sinó una cadena de fets buits de sentit? I així amollaria un enfilall de conceptes, però cap d’ells ja no evitaria el suplici d’Antígona, la qual ha estat capaç d’assumir i superar la tragèdia sencera del seu llinatge, incloses les nècies i funestes discòrdies dels seus germans. Notaràs, però, que el seu àmbit mental i emocional no era prou ampli per acceptar el sinistre però indefectible Creont, perquè no varen coŀlocar Antígona en un inaccessible cim, amb els hipotètics déus, sinó, com a tu i com a mi, a nivell de la confusa vida, és a dir, a nivell del sofriment. I com establir i repartir, doncs, amb nítida precisió, des d’aquest movedís nivell comú, responsabilitats i culpes? La responsabilitat, per exemple, del nostre silenci, fill tant del que sé que anomenes la meva distanciada lucidesa com del que permetràs que qualifiqui de temor, el teu temor de desplaure al nou rei. Confessa que ha estat còmode al teu espant d’apuntalar-se en la meva recomanació. […]

Exercici 3 [5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d’argumentació i d’anàlisi, l’ordenació de les idees i la coherència del discurs]

Trieu UNA de les dues opcions (A o B) i desenvolupeu el comentari de text corresponent.

Indiqueu a la portada de l’examen l’opció escollida.

OPCIÓ A Comenteu el poema xiii de la secció «Bruixa de dol», del llibre Bruixa de dol, de MariaMercè Marçal. Tingueu en compte, sobretot, els aspectes següents (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre):

a) La contextualització del poema en la secció i la part del llibre on s’inclou.

b) Els principals aspectes formals i el sentit del poema.

c) Els símbols del poema recurrents a Bruixa de dol.

XIII

Bruixa de dol, al meu cau solitari, he clos el llibre on l’òliba fa dia.

A trenc d’oblit s’esquera* la falzia i el gessamí al tombant d’aquest llunari.

Amb pas furtiu, per fosc itinerari, l’aranya ha pres altre cop el casal.

Cendra d’amor assenyala el portal.

Però la lluna em dicta que despari el decorat —veus?, l’arbre malferit serva a l’escorça la teva divisa—.

I em cita al fons de l’estany sense brisa.

Torno el mirall al calaix de la nit i esborro el rastre, travessat d’agulles.

Se’m bada als dits la tristor de les fulles.

* s’esquera: ‘creix bé, es nodreix (una planta)’.

OPCIÓ B Comenteu el fragment següent de Laura a la ciutat dels sants, de Miquel Llor. Tingueu en compte, sobretot, els aspectes següents (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre):

a) La situació i la contextualització del fragment en l’argument de l’obra.

b) La visió de l’amor de Laura en el fragment i en la resta de la noveŀla.

c) La veu narrativa de la noveŀla: quina mena de narrador és i quines característiques té.

La Laura torna a mirar en Tomàs adormit. Sols fa tres mesos de tot allò! Ja és seu; ara ja sap què és el matrimoni; l’amor. L’amor? Fet i fet, l’amor és ben fàcil i plaent, per bé que no pas de tant transcendentalisme com sol comentar-se entre noies.

L’amor? Qui sap si n’hi ha d’aquella altra mena, sublim i dolorosa, de què parlen els 5 millors llibres que ella llegeix i que ompliran tants de prestatges d’aquesta casa venerable?

Signar un contracte, escoltar la prèdica d’un sacerdot, el vel blanc, aquell brillant que ara fulgura allí, damunt la tauleta de nit, la fusió amb un home experimentat, que és element de plaer, serà tot això l’amor?

Cal llevar-se. La Laura salta del llit; despertarà l’home amb una sorpresa. S’embolcalla 10 amb el barnús, entra al tocador amb prudència, es renta la cara i els braços i la boca. Fa sol! Després obre la porta, surt cap a la sala; la penombra ennuvola d’opacitats els miralls, esmorteeix l’or de les motllures.

Comprovació i 2a correcció:

3a correcció:

Etiqueta de l’estudiant

L’Institut d’Estudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de l’edició d’aquesta prova d’accés.