Literatura Catalana PAU 2026

Enunciado del examen en texto

Texto sacado del PDF oficial. Las fórmulas, tablas y figuras se ven mejor en el visor de arriba.

2026 Proves d’accés a la universitat

Literatura catalana Sèrie 1 Indiqueu les opcions triades:

Exercici 1:

Opció A

Opció B

Exercici 3:

Opció A

Opció B

Espai per a la correcció Qualificació

Espai per a la revisió Comprovació

2a correcció

Exercici 1 Exercici 2

2.1

2.2

Exercici 3 Suma de notes parcials Descompte en la redacció Qualificació final

Etiqueta de qualificació

Etiqueta de correcció

Etiqueta de l’estudiant

Ubicació del tribunal ..............................................................................

Número del tribunal ...............................................................................

L’examen consta de TRES exercicis obligatoris. Als exercicis 1 i 3, trieu UNA de les dues opcions proposades (A o B) i indiqueu a la portada de l’examen les opcions que heu escollit. A l’exercici 2, responeu a TOTES les qüestions plantejades.

Les respostes han de ser clares i han d’estar redactades de manera coherent i cohesionada, amb correcció gramatical, lèxica i ortogràfica. Es descomptaran fins a 2 punts en el conjunt de l’examen per errors de redacció, gramaticals, ortogràfics o lèxics.

Exercici 1 [2 punts]

Trieu UNA de les dues opcions (A o B) i responeu a la qüestió corresponent. Indiqueu a la portada de l’examen l’opció escollida.

OPCIÓ A Antígona, de Salvador Espriu, acaba amb un monòleg del Lúcid Conseller. Expliqueu la funció d’aquest personatge a l’obra i comenteu el sentit i la intenció del seu monòleg final.

OPCIÓ B Expliqueu el símbol de la bruixa i el de la lluna a Bruixa de dol, de Maria-Mercè Marçal, i la imatge de la feminitat que projecten.

Exercici 2

[3 punts en total]

A partir d’aquest fragment del discurs llegit a Sitges en la Tercera Festa Modernista (1894) (text 1) i d’aquest altre de L’alegria que passa (1898) (text 2), ambdós textos de Santiago Rusiñol, responeu a les qüestions següents:

2.1. Al discurs de la Tercera Festa Modernista (text 1), Rusiñol contraposa els símbols de la prosa i la poesia a través d’imatges vegetals. Indiqueu-les.

[1 punt]

2.2. A partir dels símbols de la prosa i la poesia, relacioneu la contraposició entre les «qüestions materials» i els «ideals de coses nobles» del text 1 amb el conflicte que esclata al final de L’alegria que passa (text 2).

[2 punts]

Text 1 Discurs de la Tercera Festa Modernista

Text 2 L’alegria que passa

Els ideals d’avui dia, les soles lluites que interessen les grans majories, són només que qüestions materials, exigències per al pobre cos;

sofriments d’enveja dels uns i estretes d’avarícia dels altres, barallant-se tots plegats per contentar els crits del ventrell; empentes dels de baix i resistències dels de dalt, i crits d’angúnia i mossegades d’agonia per a disfrutar, pobra gent!, lo que en diuen el benestar de la vida. Tot per a la miserable carn i res per al noble esperit! Tot per a allargar la vida i res per a hermosejar-la! Tot per als horts productius d’una prosa alimentícia i estragada,* i res per als jardins de l’ànima, per als florits caminals de la poesia, per als ais del sentiment i les queixes del pobre cor, per als pobres ideals de coses nobles, acorralats i somorts com si sentissin vergonya de sortir a la cara de la llum!

Cop-de-puny (a Zaira): ¿Per què has llençat la pesseta?

Zaira: Aquesta, no vull guanyar-la!

Cop-de-puny: No? Doncs té aquesta! (Li dona una bufetada.) Joanet: Brètol! Covard!

Cop-de-puny (an ella): A dintre! (An en Joanet.) A tu, haig d’arrencar-te la llengua!

L’arcalde: Fora del poble!

Tots: Fora!

L’arcalde: Fora del poble! Saltimbanquis, poetes, comediants! Fora d’aquí, somiatruites!

* estragada: ‘famolenca’.

En Cop-de-puny agafa les regnes del carro i comença a marxar; Zaira, en la plataforma, i el Clown s’ha enfilat a dalt del carro.

Cop-de-puny: Feres manses! Ja us domaria!

Tots: Fora!

L’arcalde: Fora! La gent que llença el diner, que no vingui an aquest poble! El diner és lo més sagrat que tenim!

Clown (tirant-los tots els quartos a la cara):

Què se’ns en dona, del teu diner! Aquí el tens! Poble pasturant terrossos! No en tastareu, de poesia! Us condemno a prosa eterna; us condemno a tristesa perdurable!

(Rient i tocant el bombo.) Visca la bohèmia! Visca la santa alegria!

Exercici 3 [5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d’argumentació i d’anàlisi, l’ordenació de les idees i la coherència del discurs]

Trieu UNA de les dues opcions (A o B) i desenvolupeu el comentari de text corresponent.

Indiqueu a la portada de l’examen l’opció escollida.

OPCIÓ A Comenteu aquest fragment de «Senyora mort, carta de Miquel Garrigues», d’El Cafè de la Granota, de Jesús Moncada. Tingueu en compte, sobretot, els aspectes següents (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre):

a) La veu narrativa: qui parla i a qui s’adreça.

b) Les característiques principals de la llengua literària.

c) El tractament del tema de la mort.

Senyora Mort: vostè sap millor que el més eixerit dels savis que la gent d’aquest món —vull dir, entenguem-nos, el del cantó dels vius— no tenim manera d’esbrinar el destí ni d’assabentar-nos amb anticipació de l’hora del nostre traspàs. Barrina, caviŀla, dona-hi voltes, tantes com vulguis: acabes marejadet i no en treus mai l’entrellat. Així doncs, enqui5 merat per aquesta incertesa, dicto la present al meu amic Miquel Dalmau, la Clenxa, un dels barbers de la vila, xicot molt repolit i d’allò més sabut en coses de lletra, al revés de mi, que sempre vaig ser un sapastre fet i dret per als estudis; la dicto avui, sense esperar a demà, no sigui cas que, per desídia o galvana, se me’n vagi tot en orris i em quedi de soldat de peu. De més verdes n’he vist madurar; encara no fa un any —a l’abril serà l’aniversari—, en aquesta 10 mateixa taula del Cafè de la Granota on ara ens trobem la Clenxa i jo, l’oncle Campells, un homenàs de ferro colat que pareixia que no s’havia de morir mai de la vida, va cascar-la de sobte mentre jugava a la botifarra. I no es pensi que és l’únic. De casos semblants li’n contaria a cabassos; es quedaria esglaiadeta.

OPCIÓ B Comenteu el poema «Rails i més rails», del llibre El poema de la rosa als llavis, de Joan Salvat-Papasseit. Tingueu en compte, sobretot, els aspectes següents (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre):

a) La situació del poema en la història amorosa i el moment precís que vol representar.

b) Els aspectes formals.

c) La relació amb altres poemes del llibre.

Rails i més rails rails i més rails —i més rails i més rails— (la xemeneia fa el seu nom blanc en marxa) jo resto pres per la xarxa dels rails:

cor i desig com unes mans lligades (si xiula fort

penso que m’ha cridat) —perquè enyora l’amant i jo l’amor del cos i el de l’amor només de l’estimada i ara imagino el seu bes i el seu braç i és sols l’agulla dels rails

i la màquina

MÉS RAILS QUE VOLS D’OCELL LA MATINADA CLARA

Comprovació i 2a correcció:

3a correcció:

Etiqueta de l’estudiant

L’Institut d’Estudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de l’edició d’aquesta prova d’accés.