Literatura Catalana PAU 2025

Enunciado del examen en texto

Texto sacado del PDF oficial. Las fórmulas, tablas y figuras se ven mejor en el visor de arriba.

2025 Proves d’accés a la universitat

Literatura catalana Sèrie 1

Qualificació

Comprovació

2a correcció

Exercici 1. Opció __ Exercici 2

2.1

2.2

Exercici 3. Opció __ Suma de notes parcials Descompte en la redacció Qualificació final

Etiqueta de l’estudiant

Ubicació del tribunal ..............................................................................

Número del tribunal ...............................................................................

Etiqueta de qualificació

Etiqueta de correcció

L’examen consta de TRES exercicis obligatoris. Als exercicis 1 i 3, trieu UNA de les dues opcions proposades (A o B). A l’exercici 2, responeu a TOTES les qüestions plantejades.

Les respostes han de ser clares i han d’estar redactades de manera coherent i cohesionada, amb correcció gramatical, lèxica i ortogràfica. Es descomptaran fins a 2 punts en el conjunt de l’examen per errors de redacció, gramaticals, ortogràfics o lèxics.

Exercici 1 [2 punts]

Trieu UNA de les dues opcions (A o B) i responeu a la qüestió corresponent.

OPCIÓ A A Antígona, de Salvador Espriu, hi ha dos personatges que no apareixen en la tradició clàssica del mite: Eumolp i el Lúcid Conseller. Expliqueu les característiques principals d’aquests dos personatges i la funció que fan a l’obra.

OPCIÓ B Expliqueu els temes i els símbols principals de Bruixa de dol, de Maria-Mercè Marçal.

Exercici 2

[3 punts en total]

A partir d’aquests fragments d’El poble gris (1902) (text 1) i de L’alegria que passa (1898) (text 2), ambdues obres de Santiago Rusiñol, responeu a les qüestions següents:

2.1. Indiqueu quin és el tema comú a tots dos textos i assenyaleu tres coincidències o semblances lèxiques que els connectin.

[1 punt]

2.2. El poble gris és un recull de narracions. En aquest fragment del pròleg, l’autor s’adreça al lector i li explica les característiques del poble on transcorrerà l’obra. Compareu breument el poble descrit en el text 1 amb el poble de L’alegria que passa tal com el presenta Joanet en el text 2, a partir dels símbols contraposats de la prosa i la poesia.

[2 punts]

Text 1 El poble gris

Text 2 L’alegria que passa

El meu poble gris és un de tants pobles habitats, però poc habitables […]. No hi vulguis veure aquest poble, ni aquell, ni el de més enllà. És extracte de poble, és poble concentrat […].

El món n’està ple, d’aquests pobles. Varien de posició en el jeure, però tots jeuen: varien de mena d’ensopiment, però tots n’estan apoderats; tenen costums més o menos típiques:

dormen igual, treballen de la mateixa manera, estan condemnats a la condemna més trista:

a no tenir grans alegries, però tampoc grans i fondes i hermoses tristeses, i a viure, a viure, i sobretot a més viure.

Joanet (mirant per on ha marxat el carro):

Déu meu! Adeu, poesia! Adeu, visió d’un instant! Aneu enllà, mentres jo em quedo encastat aquí, a la prosa! Amb vostres cançons amargues i rialleres, em deixeu una recança, el buit al cor, d’un trosset de joventut que corre darrere vostre! Sou l’alegria que passa. I que trista és l’alegria per als que passen i els que es queden! Com que soc fill del terròs, m’haig de veure condemnat a veure sempre la iglésia, a sentir aqueixes campanes, a veure aqueixes parets, a morir d’ensopiment i a no adonar-me del viure. Dormim. […] Dormim al llit de la prosa, ja que em fuig la poesia.

Els ferrers (cantant):

Al dolç compàs del bressol de la manxa, anem cantant per no caure ensopits, anem cantant per distreure la mandra, anem cantant per no caure adormits.

Exercici 3 [5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d’argumentació i d’anàlisi, l’ordenació de les idees i la coherència del discurs]

Trieu UNA de les dues opcions (A o B) i desenvolupeu el comentari de text corresponent.

OPCIÓ A Comenteu aquest fragment d’«Un barril de sabó moll», d’El Cafè de la Granota, de Jesús Moncada. Tingueu en compte, sobretot, els aspectes següents (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre):

a) La situació del fragment en el conte.

b) La veu narrativa: qui parla i a qui s’adreça.

c) Les característiques principals de la llengua literària.

Allò del Florenci va començar que ja es volia fer l’horeta d’anar a dinar —em digué el vell Cristòfol a La Granota mentre bevíem cafè, abans d’encetar la partida de botifarra—. Tinc present que les dones ja passaven amb les senalles al braç, fent via cap a les mines a dur el recapte als hòmens, i per la vall del riu retrunyien les càrregues de dinamita que feien petar 5 al migdia… Uns núvols d’estalzí baixaven per l’Ebre i s’ataconaven damunt la vila, gairebé a frec dels fumerals; dic d’estalzí i no dic mentida perquè pareixia que ens volien ruixar amb tintures de dols. Fins i tot l’aire de tronada que esventava la polseguera per les cantonades tenia el color negrós. Un dia lleig, xiquet, d’aquells que t’esmolen els nervis.

El Llampec, un dels quatre llaüts de la mina Teresa, acabava de lligar amarres al molló 10 del Pedret, i la tripulació —el patró i tres peons— descarregava un barril de sabó moll que havien embarcat a Flix a la matinada. De sabó moll a la vila no en fabricàvem, això ja ho saps; calia pujar-lo de per avall i ho feien els llaüts que tornaven de dur el carbó de les nostres mines a Flix, Móra i altres llocs de la ribera de l’Ebre.

OPCIÓ B Comenteu el poema «Sota el meu llavi el seu», del llibre El poema de la rosa als llavis, de Joan Salvat-Papasseit. Tingueu en compte, sobretot, els aspectes següents (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre):

a) La situació del poema en la història amorosa i el moment precís que vol representar.

b) Els aspectes formals, entre els quals les figures retòriques.

c) La funció de la puntuació.

Sota el meu llavi el seu Sota el meu llavi el seu, com el foc i la brasa, la seda dels seus rulls com el pecat més dolç —i l’espatlla ben nua ben blanca l’ombra corba incitant de l’esguard:

encara un altre bes un altre un altre —quin perfum de magnòlia el seu pit odorant!

Comprovació:

2a correcció:

3a correcció:

Etiqueta de l’estudiant

L’Institut d’Estudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de l’edició d’aquesta prova d’accés

Soluciones y criterios de corrección en texto

Pàgina 1 de 5 Literatura Catalana Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

Sèrie 4 Exercici 1 OPCIÓ A [2 punts]

Els 2 punts assignats es poden atorgar si l’examinand explica que:

(a) Teresa és l’antagonista de la novel·la, el personatge que es contraposa a Laura. Teresa encarna les virtuts de Comarquinal, la prudència, l’honestedat i l’estalvi. Viu absorbida en les tasques de la casa i sempre vesteix roba fosca i passada de moda. (0,5 punts) (b) Resignada a ser soltera, aboca tot l’amor en el germà, Tomàs de Muntanyola: se sacrifica per ell i l’obeeix cegament. Tomàs és l’hereu i la funció de Teresa és tenir cura del patrimoni familiar. Quan Tomàs es casa amb Laura, a Teresa se li desperten les pulsions sexuals que tenia adormides. Teresa és una «verge de quaranta anys» que sempre ha reprimit els seus impulsos. (0,75 punts) (c) Teresa s’havia enamorat de Pere Gifreda quan ell era adolescent i ella ja una dona soltera, i sempre havia reprimit aquest amor. Quan veu que Laura també n’està enamorada, esclata dins seu l’enveja i es proposa calumniar Laura escampant el rumor de l’adulteri i després la reclou a les Aulines.

Teresa acaba declarant a Laura la seva passió per Pere Gifreda. (0,75 punts)

Pàgina 2 de 5 Literatura Catalana Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

OPCIÓ B [2 punts]

Els 2 punts assignats es poden atorgar si l’examinand explica que:

(a) Els personatges que es poden identificar amb la Poesia són el grup de comediants que arriben al poble: el Clown, la Zaira i Cop-de-puny.

Representen la bohèmia i la llibertat i contrasten amb la grisor de la gent del poble. (0,5 punts) (b) El Clown representa la concepció de l’artista de Rusiñol: l’home que lluita pel seu reconeixement i per la modernització de la societat. És intel·ligent, de paraula fàcil, irònic, capaç de burlar-se de si mateix, i que no es doblega pels aspectes més materialistes de l’existència. És el defensor de les causes justes i, sobretot, ambaixador de la Bellesa: és el «sacerdot de l’art».

La seva funció en el món modern és portar «bàlsam i consol» a una societat «materialista i prosaica» (tal com Rusiñol descriu en els seus discursos a les festes modernistes de Sitges). Com que la societat burgesa no entén el seu art, resta en una posició minoritària i elitista. (1 punt) (c) Zaira encarna el sacrifici de l’artista en la seva missió de transformar la societat. I Cop-de-puny, al contrari dels altres dos, actua dominat pels seus instints animals i representa la falsa alegria i l’artista impostor. (0,5 punts)

Pàgina 3 de 5 Literatura Catalana Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

Exercici 2 Els 3 punts assignats es poden atorgar si l’examinand explica que:

2.1.

Hi ha diversos passatges del poema en què es manté la imatgeria popular de les bruixes, com les «escombres» (v. 2), els barrets («tarot de poetes», v. 3), les pràctiques màgiques relacionades amb els quatre elements (aigua, terra, foc i aire) (segon quartet) i la dansa de les bruixes (la «roda fetillera» del v. 12). [També es pot esmentar: la por que fan («esbalaïda», v. 13), la serp del pecat original que s’hi relaciona (v. 10), etc.] (1 punt)

2.2 (a) El capgirament simbòlic de la figura de la bruixa el veiem ja en el primer quartet, en què, contràriament a la tradició, les fades i les bruixes s’avenen (solidaritat femenina). Veiem, doncs, segons es diu en el Text 1, que Marçal transforma «la mirada que habitualment es projecta» sobre les bruixes i, tal com fa en aquest poema, destrueix determinats estereotips femenins. (1 punt) (b) En el segon quartet, l’aigua, la terra, el foc i l’aire (amb la referència a la libèl·lula) són els elements simbòlics essencials constitutius del món i integradors de tots els éssers vius, per tant positius. La comparació de la «revessa processó» amb «la serp cargolada entorn de la pomera» remet a l’episodi bíblic del pecat original, comès per una dona, que és el pecat de la saviesa i la curiositat i que resulta positiu en el context d’un poema que celebra la llibertat i el poder femenins. [També es poden esmentar altres elements, com la integració del jo poètic a la rotllana de la dansa, etc.] (1 punt)

Pàgina 4 de 5 Literatura Catalana Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

Exercici 3 OPCIÓ A Els 3 punts assignats al contingut del comentari es poden atorgar si l’examinand tracta, per separat o conjuntament, els aspectes especificats en les preguntes, és a dir, si explica que:

(a) El conte al qual pertany aquest fragment explica l’anècdota de la coincidència a Mequinensa de l’enterrament de l’oncle Nicolau amb el partit de futbol més important de la temporada. El fragment se situa cap al final del conte. Els que assisteixen a l’enterrament, que saben que el partit ja ha començat, es moren de ganes de saber què passa al camp. (0,5 punts) (b) Com en altres contes d’El Cafè de la Granota, el narrador, al principi del conte, posa la història en boca del vell Cristòfol, en reprodueix les paraules.

Tot i que en aquest fragment no es pot comprovar, el narrador d’aquest conte i d’altres del recull és un cronista que aplega informació sobretot del vell Cristòfol i que sovint, com en aquest conte, en reprodueix fidelment les paraules. Veiem que el vell Cristòfol s’adreça al cronista directament amb un vocatiu («xiquet») i amb un comentari en segona persona («No m’ho preguntis, no t’ho sabria dir»). Com que el narrador pretén reproduir les paraules del vell Cristòfol, el fragment conté elements propis de la llengua oral. Hi trobem frases col·loquials («no ens salvarà ni Déu») i locucions i frases fetes («se n’anava en orris», «com un perdigot», «a empentes i rodolons»). (1,25 punts) (c) La mort i els rituals funeraris són tractats amb humor i ironia en diversos contes: la mort es tracta amb quotidianitat, sense transcendència, però sempre hi ha algun element extraordinari o un factor de contrast que desencadena l’humor o la ironia. En aquest fragment, l’humor s’aconsegueix a partir del contrast entre la situació solemne i greu que és un enterrament («el posat greu i seriós que s’escau en ocasions tan tristes», «el capteniment») i l’estat d’emoció, neguit i nervis que provoca un partit de futbol, fins al punt que a l’escolanet se li escapa el crit de «Gol!». També cal destacar l’estructura del relat, que fa coincidir els moments àlgids del partit amb els de la missa («el gol del dominus vobiscum —perquè el crit que el pregonava coincidí amb aquesta llatinada—», «mentre el capellà enllestia les absoltes [...] el gol del requiescat in pace»). (1,25 punts)

Pàgina 5 de 5 Literatura Catalana Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

OPCIÓ B Els 3 punts assignats al contingut del comentari es poden atorgar si l’examinand tracta, per separat o conjuntament, els aspectes especificats en les preguntes, és a dir, si explica que:

(a) El fragment se situa al final de l’obra, després del monòleg d’Antígona, en el qual accepta, davant de Creont, sacrificar-se com a condició per garantir la pau a Tebes. En aquest apart dirigit a «l’amic», el Lúcid Conseller repassa, més enllà del mite clàssic, el destí dels diversos personatges de la tragèdia i avalua, amb un parlament irònic, el valor dels seus actes. (1 punt) (b) Segons la interpretació del Lúcid Conseller, la mort voluntària d’Antígona, que ella considerava un triomf moral, perd qualsevol sentit heroic perquè és estèril: la crueltat no altera la consciència de l’home. A partir de l’oposició plors/somriures i homes/déus, la condició humana es defineix com a grotesca i dominada pel silenci i, la condició divina, indiferent al dolor humà.

(1 punt) (c) En aquest context, el Lúcid Conseller, que no té tradició en el referent clàssic de la tragèdia i que es caracteritza per l’escepticisme i la ironia, fa la funció d’orientar la interpretació de l’obra —el sentit final— cap a una visió desesperançada de l’ésser humà i de la història —la raó no pot res contra el mal i la injustícia— i cap a la intenció de corresponsabilitzar la societat civil —que calla i té por— dels actes de tirania dels dictadors que l’oprimeixen. (1 punt)