Literatura Catalana PAU 2025

Enunciado del examen en texto

Texto sacado del PDF oficial. Las fórmulas, tablas y figuras se ven mejor en el visor de arriba.

2025 Proves d’accés a la universitat

Literatura catalana Sèrie 4

Qualificació

Comprovació

2a correcció

Exercici 1. Opció __ Exercici 2

2.1

2.2

Exercici 3. Opció __ Suma de notes parcials Descompte en la redacció Qualificació final

Etiqueta de l’estudiant

Ubicació del tribunal ..............................................................................

Número del tribunal ...............................................................................

Etiqueta de qualificació

Etiqueta de correcció

L’examen consta de TRES exercicis obligatoris. Als exercicis 1 i 3, trieu UNA de les dues opcions proposades (A o B). A l’exercici 2, responeu a TOTES les qüestions plantejades.

Les respostes han de ser clares i han d’estar redactades de manera coherent i cohesionada, amb correcció gramatical, lèxica i ortogràfica. Es descomptaran fins a 2 punts en el conjunt de l’examen per errors de redacció, gramaticals, ortogràfics o lèxics.

Exercici 1 [2 punts]

Trieu UNA de les dues opcions (A o B) i responeu a la qüestió corresponent.

OPCIÓ A Descriviu el personatge de Teresa de la noveŀla Laura a la ciutat dels sants, de Miquel Llor, i expliqueu quina relació manté amb Tomàs de Muntanyola i amb Pere Gifreda.

OPCIÓ B Digueu quins són els personatges de L’alegria que passa, de Santiago Rusiñol, que es poden identificar amb la poesia. Descriviu-los com a personatges individuals i com a grup.

Exercici 2

[3 punts en total]

A partir d’aquest fragment d’un estudi de Caterina Riba sobre l’obra de Maria-Mercè Marçal (2012) (text 1) i d’aquest poema de Bruixa de dol (el primer de la secció «Les fades i les bruixes s’estimen»), de Maria-Mercè Marçal (1977) (text 2), responeu a les qüestions següents:

2.1. Segons el text 1, en l’obra poètica de Marçal es manté la imatgeria popular de les bruixes.

Indiqueu quatre mots, expressions o versos del poema (text 2) que ho exemplifiquin.

[1 punt]

2.2. Segons el text 1, la figura de la bruixa en l’obra de Marçal, tot i basar-se en la imatgeria popular, experimenta un capgirament simbòlic. Justifiqueu amb dos passatges del poema (text 2) aquesta revalorització de la figura de la bruixa de què parla el text 1.

[2 punts]

Text 1 L’obra poètica de Maria-Mercè Marçal L’autora [Marçal] revaloritza elements associats a la feminitat (el cos, la natura, l’oralitat, les cançons, la tradició popular) i efectua una sèrie de capgiraments simbòlics, el més destacat dels quals és el de la figura de la bruixa, ressignificada positivament. […] Reflectides dins la tradició oral i la literatura com a bonyegudes, plenes de berrugues i prestes a fer el mal, les bruixes són reivindicades per l’autora en tant que dones indòcils i rebels, maltractades injustament per la societat androcèntrica a causa de la seva negativa a subordinar-se a l’ordre establert. Marçal no transforma la imatgeria popular de les bruixes, que en els seus versos mantenen l’escombra que les caracteritza i es reuneixen al voltant del foc on dansen sota la lluna, sinó la mirada que habitualment es projecta sobre elles.

Text 2 Bruixa de dol Avui, sabeu? Les fades i les bruixes s’estimen.

Han canviat entre elles escombres i varetes.

I amb cucurull de nit i tarot de poetes endevinen l’enllà, on les ombres s’animen.

És que han begut de l’aigua de la Font dels Lilàs i han parlat amb la terra, baixet, arran d’orella.

Han ofert al no-res foc de cera d’abella i han aviat libèŀlules per desxifrar-ne el traç.

Davallen a la plaça en revessa processó, com la serp cargolada entorn de la pomera, i enceten una dansa, de punta i de taló.

Jo, que aguaito de lluny la roda fetillera, esbalaïda veig que venen cap a mi i em criden perquè hi entri. Ullpresa, els dic que sí.

Exercici 3 [5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d’argumentació i d’anàlisi, l’ordenació de les idees i la coherència del discurs]

Trieu UNA de les dues opcions (A o B) i desenvolupeu el comentari de text corresponent.

OPCIÓ A Comenteu el fragment següent del conte «Absoltes i sepeli de Nicolau Vilaplana», d’El Cafè de la Granota, de Jesús Moncada. Tingueu en compte, sobretot, els aspectes següents (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre):

a) La situació del fragment en el conte.

b) La veu narrativa (qui parla i a qui s’adreça) i com és la llengua que fa servir.

c) La ironia en el tractament del tema de la mort.

Quina estona que vam passar, xiquet, quina estona! D’una banda calia estar pel que es celebrava i mantenir el posat greu i seriós que s’escau en ocasions tan tristes; de l’altra, però, com et podies desentendre del que passava al camp? ¿Com podies evitar rumiar, cada cop que un udol ens arribava encanonat pel carrer Major i feia tremolar els vidres dels balcons 5 i les finestres de la plaça: ara marcarem, o, aquesta vegada no ens salvarà ni Déu? Només quan el nostre equip va fer el que el meu cunyat, el Pere Savina, anomena el gol del dominus vobiscum —perquè el crit que el pregonava coincidí amb aquesta llatinada— va semblar que el capteniment se n’anava en orris. El personal, però, ens vam dominar. Com? No m’ho preguntis, no t’ho sabria dir. Només un escolanet, que després es posà vermell com un perdigot 10 i arrencà a plorar sense consol, va esclafir:

—Gol!

Ara, no et pensis que allí es va acabar el nostre patiment; mentre el capellà enllestia les absoltes a empentes i rodolons, i la gent començava a espesseir-se darrere el taüt, a punt d’emprendre el carrer Major, camí del cementiri, els de Masos de Cinca ens van clavar el 15 gol del requiescat in pace.

OPCIÓ B Comenteu aquest fragment d’Antígona, de Salvador Espriu. Tingueu en compte, sobretot, els aspectes següents (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre):

a) La situació i contextualització del fragment en l’argument de l’obra.

b) El valor i el sacrifici d’Antígona segons el Lúcid Conseller.

c) Les característiques i la funció del Lúcid Conseller.

El Lúcid Conseller […] Ningú no contemplarà la [mort] d’Antígona, quan a la fosca les hores la vagin despullant a poc a poc de la força del seu determini i n’esborrin a la consciència els complexos motius. El seu suplici és, per massa llarg, molt impolític, i convindria a Creont de decretar un notori mitjà d’abreujar-lo, encara que sovint les pitjors crueltats no alteren la nostra 5 indiferència i ens trasbalsa, en canvi, una tonada estúpida. On trobaríem un home complet? El qui és només inteŀligent no és ni tan sols inteŀligent, i la més sòlida raó és ineficaç contra el mal més lleu. Qui sap si els plors dels homes únicament serveixen per mantenir sense mudança l’impassible somriure dels déus. Tot retorna i llisca de seguida i no deixa solc, i què hi ha rere les brillants paraules sinó una cadena de fets buits de sentit? I així 10 amollaria un enfilall de conceptes, però cap d’ells ja no evitaria el suplici d’Antígona, la qual ha estat capaç d’assumir i superar la tragèdia sencera del seu llinatge, incloses les nècies i funestes discòrdies dels seus germans. Notaràs, però, que el seu àmbit mental i emocional no era prou ampli per acceptar el sinistre però indefectible Creont, perquè no varen collocar Antígona en un inaccessible cim, amb els hipotètics déus, sinó, com a tu i com a mi,

15 a nivell de la confusa vida, és a dir, a nivell del sofriment. I com establir i repartir, doncs, amb nítida precisió, des d’aquest movedís nivell comú, responsabilitats i culpes? La responsabilitat, per exemple, del nostre silenci, fill tant del que sé que anomenes la meva distanciada lucidesa com del que permetràs que qualifiqui de temor, el teu temor de desplaure al nou rei. Confessa que ha estat còmode al teu espant d’apuntalar-se en la meva recomanació. […]

Comprovació:

2a correcció:

3a correcció:

Etiqueta de l’estudiant

L’Institut d’Estudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de l’edició d’aquesta prova d’accés

Soluciones y criterios de corrección en texto

Pàgina 1 de 5 Literatura Catalana Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

Sèrie 1 Exercici 1 [2punts]

Opció A Els 2 punts assignats es poden atorgar si l’examinand explica que:

(a) Eumolp i el Lúcid Conseller es poden interpretar com a alter egos d’Espriu: el primer dona la visió de l’Espriu de 1939 i, el Lúcid Conseller, la de l’Espriu dels anys seixanta. (0,5 punts) (b) Eumolp és un bufó geperut, el pigall de Tirèsias. És un esclau estranger sense ciutadania ni drets, per això pot actuar al marge de les lleis. Fa de contrapunt dels personatges, és lúcid i escèptic i manifesta obertament els seus pensaments. Es manté fidel a Antígona i decideix acompanyar-la en el seu destí. (0,75 punts) (c) El Lúcid Conseller és un personatge que Espriu incorpora en la segona versió d’Antígona (publicada el 1969). Apareix només a la tercera part de l’obra, sempre en un apart de l’escena principal i es dirigeix a un «amic» anònim que li fa d’interlocutor sense rèplica —mirall de l’espectador/lector—, a qui comenta de manera crítica els fets. El Lúcid Conseller és irònic, escèptic i, evidentment, lúcid. Fa la funció de contrapunt, per remoure la consciència de l’espectador/lector, acostar els fets a la realitat política del moment i posar de manifest la universalitat de la baixesa de la condició humana. (0,75 punts)

Pàgina 2 de 5 Literatura Catalana Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

Opció B Els 2 punts assignats es poden atorgar si l’examinand explica que:

(a) Bruixa de dol té dues parts ben marcades. A la primera part (formada per una divisa i les seccions 1-4), destaca el tractament del tema de l’amor a partir de l’experiència amorosa i sexual, la ruptura i la solitud, i també el desig. En general, l’experiència vital condueix a una reafirmació personal del jo poètic. A la segona part (que s’inicia amb la secció «Avui les fades i les bruixes s’estimen» i culmina amb el poema «Vuit de març»), el jo poètic abandona la visió més personal per identificar-se en la col·lectivitat. En aquesta segona part, la denúncia de les desigualtats entre homes i dones, el sentiment de pertinença a la col·lectivitat feminista i la reivindicació del moviment feminista esdevenen els eixos temàtics centrals. (1 punt) (b) Al llarg de l’obra, Marçal construeix tot un seguit d’elements simbòlics, molts de recurrents. El més rellevant és la bruixa, la «bruixa de dol» del títol, que uneix el món infantil i màgic amb la idea de la dona proscrita, perseguida («hereves de les dones / que cremaren ahir», al poema «Vuit de març»). Els elements màgics com la fada, el mag i el mirall representen sovint la identitat femenina.

La lluna és una imatge tradicional de la dona: element nocturn, irracional, misteriós, amb canvis rítmics associats al període menstrual i de fecundació;

Marçal matisa i subverteix la imatge popular, tradicional, de la lluna reflex de la llum del sol. D’altres símbols s’emmarquen en l’erotisme i la reivindicació del cos (el llangardaix, la petxina, l’espasa, la flor, el foc) i d’altres remeten al dolor (els ganivets, els ullals, la sang). (1 punt)

Pàgina 3 de 5 Literatura Catalana Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

Exercici 2 Els 3 punts assignats es poden atorgar si l’examinand explica que:

2.1.

(a) El tema comú d’ambdós textos és la grisor del poble: la indiferència de la gent, sense il·lusions ni emocions profundes, que viu en una realitat monòtona i intranscendent, marcada pels costums. (0,25 punts) (b) Les coincidències o semblances lèxiques que connecten tots dos textos són:

«ensopiment» / «ensopiment»-«ensopits», «condemnats»-«condemna» / «condemnat», «dormen» / «dormim»-«adormits», «alegries» / «alegria», «trista»-«tristeses» / «trista», «viure» / «viure». Se n’han d’indicar tres per obtenir la puntuació màxima. (0,75 punts)

2.2 (a) El poble del text 1 no és cap poble concret («un de tants pobles», «extracte de poble», «poble concentrat»), però té les característiques de molts pobles («dormen igual, treballen igual»). La gent hi està ensopida i duu una vida monòtona («varien de mena d’ensopiment, però tots n’estan apoderats», «condemnats [...] a no tenir grans alegries», etc.). (0,75 punts) (b) La descripció del poble del text 1 encaixa amb el poble de L’alegria que passa i els seus habitants, simbolitzats en la prosa, tal com expressa Joanet en aquest fragment. Viure al poble és, segons Joanet, estar «encastat en la prosa», «condemnat» a «morir d’ensopiment» i a no adonar-se del «viure», a veure passar l’alegria, la poesia, simbolitzada en els artistes. La prosa adorm («Dormim al llit de la prosa») amb la monotonia de la rutina i els costums, tal com es diu al text 1, en què el poble està condemnat «a viure, a viure, i sobretot a més viure». La prosa i la poesia, el poble i la colla del circ, representen a L’alegria que passa el conflicte entre la societat burgesa — materialisme, vida superficial com la del poble d’El poble gris— i l’artista — idealisme, art i poesia com a valors essencials— tal com l’entenien Rusiñol i el Modernisme. (1,25 punts)

Pàgina 4 de 5 Literatura Catalana Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

Exercici 3 Opció A Els 3 punts assignats al contingut del comentari es poden atorgar si l’examinand tracta, per separat o conjuntament, els aspectes especificats en les preguntes, és a dir, si explica que:

(a) Aquest fragment és l’inici del conte «Un barril de sabó moll» i, per tant, l’inici també del llibre El Cafè de la granota. Ens situa en l’escenari espacial de l’acció dels contes, Mequinensa —sobretot els seus carrers i el Cafè de la granota— i ens presenta algunes poblacions properes, les mines i els llaüts del riu Ebre. (0,5 punts) (b) El narrador posa la història en boca del vell Cristòfol («em digué el vell Cristòfol a La Granota mentre bevíem cafè»), en reprodueix les paraules. Tot i que en aquest fragment no es pot comprovar, el narrador d’aquest conte i d’altres del recull és un cronista que aplega informació sobretot del vell Cristòfol i que sovint, com en aquest conte, en reprodueix fidelment les paraules. Veiem que el vell Cristòfol s’adreça al cronista directament amb un vocatiu («xiquet») i amb un comentari en segona persona («això ja ho saps»). (1,25 punts) (c) Com que el narrador pretén reproduir les paraules del vell Cristòfol, el fragment conté elements propis de la llengua oral. Hi trobem des de diminutius («horeta»), frases col·loquials («dic d’estalzí i no dic mentida»), dislocacions («De sabó moll, a la vila no en fabricàvem») i trets característics dels dialectes occidentals («hòmens», «estalzí», «xiquet», «pareixia»). També cal remarcar el lèxic relacionat amb la navegació per l’Ebre («llaüt», «lligar amarres», «molló», «patró», «peons», etc.). (1,25 punts)

Pàgina 5 de 5 Literatura Catalana Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

Opció B Els 3 punts assignats al contingut del comentari es poden atorgar si l’examinand tracta, per separat o conjuntament, els aspectes especificats en les preguntes, és a dir, si explica que:

(a) El poema de la rosa als llavis es pot llegir com una història d’amor, en la qual el poema «Sota el meu llavi el seu» és el moment del petó. A més, el poema intenta reproduir el bes en el moment present. (0,5 punts) (b) El poema és un madrigal —composició breu d’origen medieval en què s’expressava un pensament delicat adreçat a una dama— que combina versos alexandrins amb cesura 6+6 (v. 1, v. 2 i v. 6), els versos «sencers», i decasíl·labs (v. 3, hipomètric, v. 4 i v. 5), els «trencats». El poema descriu una acció, el bes, en què hi intervenen els sentits del tacte, la mirada («l’ombra corba incitant de l’esguard») i l’olfacte («perfum de magnòlia», «pit odorant»), però no hi ha cap verb —com per reproduir l’instant— i hi predomina la juxtaposició. Al primer vers hi ha un símil que compara els llavis de tots dos amb el foc i la brasa, elements que contrasten cromàticament amb l’espatlla «ben blanca» de la noia. Al quart vers hi ha una metàfora, «l’ombra corba incitant de l’esguard», les pestanyes que li fan ombra als ulls, la mirada incitant.

(1,25 punts) (c) Els guions tenen la funció de tancar el bes, com un acte íntim. No hi ha pràcticament puntuació (ni comes ni punts), per tal de crear, juntament amb la juxtaposició, la sensació d’instant present i intens. El trencament dels versos va lligat amb el contingut del poema, indica que el poeta besa la noia des de dalt i que la progressió del bes és descendent: comença a la boca (v. 1) i baixa pel coll (v. 2) i l’espatlla (v. 3) fins a arribar al pit (v. 6). (1,25 punts)