Literatura Catalana PAU 2025

Enunciado del examen en texto

Texto sacado del PDF oficial. Las fórmulas, tablas y figuras se ven mejor en el visor de arriba.

2025 Proves d’accés a la universitat

Literatura catalana Sèrie 3

Qualificació

Comprovació

2a correcció

Exercici 1. Opció __ Exercici 2

2.1

2.2

Exercici 3. Opció __ Suma de notes parcials Descompte en la redacció Qualificació final

Etiqueta de l’estudiant

Ubicació del tribunal ..............................................................................

Número del tribunal ...............................................................................

Etiqueta de qualificació

Etiqueta de correcció

L’examen consta de TRES exercicis obligatoris. Als exercicis 1 i 3, trieu UNA de les dues opcions proposades (A o B). A l’exercici 2, responeu a TOTES les qüestions plantejades.

Les respostes han de ser clares i han d’estar redactades de manera coherent i cohesionada, amb correcció gramatical, lèxica i ortogràfica. Es descomptaran fins a 2 punts en el conjunt de l’examen per errors de redacció, gramaticals, ortogràfics o lèxics.

Exercici 1 [2 punts]

Trieu UNA de les dues opcions (A o B) i responeu a la qüestió corresponent.

OPCIÓ A A El poema de la rosa als llavis, de Joan Salvat-Papasseit, hi ha alguns recursos formals propis de les avantguardes. Indiqueu-ne tres i exemplifiqueu-los amb poemes del llibre.

OPCIÓ B Descriviu els elements comuns que lliguen els contes d’El Cafè de la Granota, de Jesús Moncada.

Exercici 2

[3 punts en total]

A partir del poema xlvi de La pell de brau (1960) (text 1) i d’aquest fragment d’Antígona (1969) (text 2), ambdues obres de Salvador Espriu, responeu a les qüestions següents:

2.1. El text 2 correspon a l’últim parlament d’Antígona. Relacioneu els quatre primers versos del poema xlvi (text 1) amb el personatge de Creont i el sacrifici d’Antígona. Podeu fer esment de la interpretació política de l’Antígona d’Espriu.

[1 punt]

2.2. La pell de brau s’ha interpretat com una crítica a l’Espanya de la postguerra. Al poema xlvi (text 1), el jo poètic s’adreça a Sepharad (nom que els jueus expulsats el 1492 donaven a la península Ibèrica) i fa un discurs semblant al d’Antígona (text 2). Relacioneu tots dos textos a partir de la significació del personatge d’Antígona en l’obra d’Espriu.

[2 punts]

Text 1 Poema xlvi

Text 2 Antígona

A vegades és necessari i forçós que un home mori per un poble, però mai no ha de morir tot un poble per un home sol:

recorda sempre això, Sepharad.

Fes que siguin segurs els ponts del diàleg i mira de comprendre i estimar les raons i les parles diverses dels teus fills.

Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats i l’aire passi com una estesa mà suau i molt benigna damunt els amples camps.

Que Sepharad visqui eternament en l’ordre i en la pau, en el treball, en la difícil i merescuda llibertat.

Antígona (amb una suprema dignitat): Tan sols tu gosaries acusar-me d’aquest crim, del qual no ignores que soc ben innocent. La meva sang m’ordenava d’arrencar aquell cos de la profanació, però no pertorbaré la pau de Tebes, tan necessària. (A Tirèsias.) Que les teves prediccions no s’acompleixin. (Als consellers, en general.) Calmeu el poble i que torni a les cases, que cadascú torni a casa. No sé si moro justament, però sento que moro amb alegria.

Privada de la llum, en una lenta espera, recordaré fins al darrer moment la ciutat.

Recordaré els carrers, la font, els camps, el riu, aquest cel. Que la maledicció s’acabi amb mi i que el poble, oblidant el que el divideix, pugui treballar. Que pugui treballar, i tant de bo que tu, rei, i tots vosaltres el vulgueu i el sapigueu servir.

Exercici 3 [5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d’argumentació i d’anàlisi, l’ordenació de les idees i la coherència del discurs]

Trieu UNA de les dues opcions (A o B) i desenvolupeu el comentari de text corresponent.

OPCIÓ A Comenteu el poema «Vuit de març», de Bruixa de dol, de Maria-Mercè Marçal. Tingueu en compte, sobretot, els aspectes següents (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre):

a) La posició que ocupa el poema en el conjunt de l’obra.

b) Els principals aspectes formals i figures retòriques del poema.

c) Les imatges i els símbols del poema que apareixen al llarg de l’obra.

Vuit de març Amb totes dues mans alçades a la lluna, obrim una finestra en aquest cel tancat.

Hereves de les dones que cremaren ahir farem una foguera amb l’estrall i la por.

Hi acudiran les bruixes de totes les edats.

Deixaran les escombres per pastura del foc, cossis i draps de cuina, el sabó i el blauet, els pots i les cassoles, el fregall i els bolquers.

Deixarem les escombres per pastura del foc, els pots i les cassoles, el blauet i el sabó.

I la cendra que resti no la canviarem ni per l’or ni pel ferro per ceptres ni punyals.

Sorgida de la flama sols tindrem ja la vida per arma i per escut a totes dues mans.

El fum dibuixarà l’inici de la història com una heura de joia entorn del nostre cos

i plourà i farà sol i dansarem a l’aire de les noves cançons que la terra rebrà.

Vindicarem la nit i la paraula DONA.

Llavors creixerà l’arbre de l’alliberament.

OPCIÓ B Comenteu aquest fragment de Laura a la ciutat dels sants, de Miquel Llor. Tingueu en compte, sobretot, els aspectes següents (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre):

a) La situació i la contextualització del fragment en l’argument de l’obra.

b) La presència de la boira en el fragment i en la resta de la noveŀla.

c) La veu narrativa de la noveŀla: quina mena de narrador és i quines característiques té.

Surt de pressa; comença l’encalç entre la boira… Boira de novembre, boira amable que l’abriga, l’acull, l’esfuma i potser la fa invisible als ulls de les bones persones de Comarquinal, malgrat ésser ulls que travessen les tenebres, penetrants a la manera d’aquell pampallugueig verdós que, llavors, de joveneta, projectà 5 l’ombra dels pulmons de la seva mare damunt un vidre translúcid. Fugir!, cercar la pau, sigui on sigui, cap enllà d’aquella ombra negra que la boira tenyeix de color d’absenta. S’hi acosta. No res; és l’hospici; més enllà l’asil de Sant Vicenç, amb tants quadrets de finestres, pupiŀles negres que la sotgen, que li barren el pas. Més enllà una resplendor. Horror!; és la plaça, voltada d’arcades: boques obertes a punt de riure, a punt de malparlar, de retreure-li 10 que és la forastera indesitjable, la barcelonina sarnosa, una pobra, una perduda, una carn mísera! Carn mísera, que els ullets dels homes de les Aulines valoraven amb mirades de ramader al mercat, carn venuda a canvi de vestits i de brillants a un amo voluble, que ho pot comprar tot amb els seus diners; carn que ha sentit l’escalfor de les mans impúdiques d’un mig sant amb ulleres verdes, que maleí el fill i ha deixat morir la filla per conveniències 15 mercantils; carn que ha sofert la pressió de les mans d’un home amb egoisme d’amant, carn que conté una ànima abandonada de Déu… Morir! No sentir riure ni parlar ni acompanyar rosaris confegits per boques negres de pecats.

Comprovació:

2a correcció:

3a correcció:

Etiqueta de l’estudiant

L’Institut d’Estudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de l’edició d’aquesta prova d’accés

Soluciones y criterios de corrección en texto

Pàgina 1 de 5 Literatura Catalana Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria extraordinària. Criteri específic d'avaluació

Sèrie 3 Exercici 1 [2 punts]

OPCIÓ A Els 2 punts assignats es poden atorgar si l’examinand explica que:

(a) Joan Salvat-Papasseit no és un poeta avantguardista, però a El poema de la rosa als llavis, entre elements de la lírica tradicional i d’altres, fa servir sovint recursos de les avantguardes. Els moviments d’avantguarda que més el van influir foren el cubisme i el futurisme. (0,5 punts) (b) Un dels recursos que fa servir sovint són els versos tallats o trencats, característics del cubisme. En trobem exemples en molts poemes del llibre, com ara «Deixaré la ciutat», «Perquè has vingut» o «Visca l’amor». A «Sota el meu llavi el seu», el trencament dels versos està estretament relacionat amb el contingut: la forma del poema, marcada pels versos trencats, imita la progressió descendent del bes. Un segon recurs és el collage, també propi del cubisme, que pot ser lingüístic (presència de mots en una altra llengua, per exemple al poema «El cal·ligrama, i 2», en què hi ha frases en francès) o, també, cal·ligramàtic: el cal·ligrama o poema visual, recuperat per Apollinaire i molt recurrent entre els poetes d’avantguarda, és la forma de dos dels poemes del llibre, «El cal·ligrama, 1» i «El cal·ligrama, i 2». Finalment, un altre recurs avantguardista, en aquest cas del futurisme de Marinetti, és la supressió parcial dels signes de puntuació (absència de punts i comes, supressió de les majúscules inicials, etc.), tal com veiem al poema «Ulls clucs l’amor». (1,5 punts)

Pàgina 2 de 5 Literatura Catalana Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria extraordinària. Criteri específic d'avaluació

OPCIÓ B Els 2 punts assignats es poden atorgar si l’examinand explica que:

(a) Si bé El Cafè de la Granota és un recull de contes, hi ha uns elements comuns que els cohesionen i transmeten al lector la sensació d’unitat. El primer element és el lloc on transcorre l’acció dels contes, sempre la vila de Mequinensa, els seus carrers i places, el Cafè de la Granota, i també el riu Ebre i els pobles de la zona. Els personatges dels contes són gairebé tots de Mequinensa. (0,5 punts) (b) Altres elements que refermen el caràcter unitari del llibre són les referències temporals i històriques, que situen els contes a la dècada dels cinquanta o seixanta del segle XX, amb referències explícites a la dictadura i al franquisme.

També es pot destacar, com a element unificador, la veu narrativa dels contes, encara que no sigui sempre la mateixa: d’una banda, alguns contes són narrats per un cronista sense nom que recull la informació i reprodueix les paraules del vell Cristòfol; de l’altra, hi ha contes que són soliloquis, monòlegs directes d’un personatge. D’altres factors unificadors són la ironia i l’humor, elements centrals de la majoria de contes, especialment en el tema de la mort, que és tractat amb quotidianitat, sense transcendència però amb algun element extraordinari que desencadena l’humor o la ironia. Finalment, són elements unitaris l’estil i sobretot la llengua a través de la qual parla el narrador —el vell Cristòfol a través del cronista o altres personatges directament—, de registre oral i col·loquial, amb trets dialectals occidentals. (1,5 punts)

Pàgina 3 de 5 Literatura Catalana Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria extraordinària. Criteri específic d'avaluació

Exercici 2 [3 punts]

2.1.

[1 punt]

Els quatre primers versos podrien servir per descriure el sacrifici d’Antígona en l’obra d’Espriu: Antígona creu que «és necessari i forçós» que ella mori pel poble de Tebes, i per això se sacrifica, perquè hi hagi pau i no mori «tot el poble» de Tebes per un home sol, pel rei Creont. Els versos d’aquest poema i les paraules finals d’Antígona també es poden interpretar com un lament per la Guerra Civil espanyola i el franquisme. (1 punt)

2.2.

[2 punts]

(a) Antígona representa la voluntat de concòrdia i el sacrifici per la pau. (0,5 punts) (b) En aquest parlament final, Antígona expressa que el seu sacrifici és per mantenir la pau a Tebes: «no pertorbaré la pau de Tebes, tan necessària». Per això fa tornar la gent a casa, perquè no s’iniciï una guerra: «Calmeu el poble i que torni a les cases». És un sacrifici alegre («moro amb alegria»), no hi ha tristor perquè sap que salva Tebes i que «la maledicció» s’acaba amb ella. (0,5 punts) (c) Al poema de La pell de brau (Text 1), la voluntat de concòrdia i de pau s’expressa als versos 5-8 amb termes clau com «ponts de diàleg», «estimar», «comprendre». Tant al Text 1 com al Text 2 hi ha la idea que el poble no ha d’estar dividit, que cal intentar la reconciliació entre germans, («mira de comprendre i estimar/les raons i les parles diverses dels teus fills», Text 1;

«que el poble, oblidant el que el divideix [...]», Text 2). En tots dos textos s’expressa el desig de pau duradora («que el poble visqui eternament», Text 1;

«que la maledicció s’acabi en mi», Text 2) i de normalitat («en l’ordre i en la pau, en el treball», Text 1; «que el poble [...] pugui treballar», Text 2). Tots dos textos acaben amb un clam que expressa el desig de llibertat, més explícit en el poema («en la difícil i merescuda llibertat», Text 1) i adreçat a Creont i els seus consellers a Antígona («i tant de bo que tu, rei, i tots vosaltres el vulgueu i el sapigueu servir», Text 2). [Es poden comentar altres aspectes com ara la noblesa d’esperit d’Antígona, la proposta humanista que fa, les lleis de la consciència vs. les lleis dels homes (llei de sang vs. llei autoritària), la rebel·lia i la pietat envers els morts, etc.] (1 punt) En aquest exercici cal valorar la precisió i la brevetat (2.1.) i la capacitat de síntesi (2.2.). Es poden valorar altres respostes correctes diferents de les que es proposen en aquestes pautes de correcció.

Pàgina 4 de 5 Literatura Catalana Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria extraordinària. Criteri específic d'avaluació

Exercici 3 [5 punts]

OPCIÓ A Els 3 punts assignats al contingut del comentari es poden atorgar si l’examinand tracta, per separat o conjuntament, els aspectes especificats en les preguntes, és a dir, si explica que:

(a) Aquest poema és l’últim de Bruixa de dol i recull alguns dels aspectes clau de l’obra a tall de tancament. El títol, Vuit de març, ja ens indica que serà un poema programàtic, atès que aquesta data és la del dia de la dona treballadora. En efecte, el poema es construeix com una dansa col·lectiva i un clam a l’alliberament de les dones. (0,5 punts) (b) El poema està format per quatre estrofes: una d’inicial de quatre versos, que fa de divisa o exordi, i tres de més llargues, de dotze versos cadascuna. Tots els versos són de sis síl·labes sense rima. Aquest vers curt remet a la poesia popular, igual que alguns dels recursos que es fan servir al llarg del poema, com les repeticions (per exemple, la segona part de la segona estrofa es repeteix a la primera part de la tercera, amb alguns canvis, com ara el pas de la tercera persona, «Deixaran», a la primera persona, «Deixarem») i els encavallaments que marquen el ritme de la seqüència cronològica que va del passat (les bruixes) al futur (totes les dones). A l’última estrofa torna a haver-hi el record de la cançó infantil «Plou i fa sol les bruixes es pentinen» en el vers «i plourà i farà sol». D’altra banda, el poema s’inicia amb una metàfora, «obrim una finestra/en aquest cel tancat» («cel tancat», un oxímoron que representa el món oprimit de la dona), i es clou amb una altra, «vindicarem la nit/i la paraula DONA» (la nit entesa com la feminitat). (1,25 punts) (c) En aquest poema hi ha temes i símbols que han aparegut al llarg de l’obra, com la lluna de la primera estrofa, que representa tot l’univers femení. Les escombres tenen un doble sentit: com a element característic de la iconografia tradicional de les bruixes i com a estri de la neteja. Aquests estris quotidians (l’escombra, els pots i les cassoles, el blauet, el sabó i els bolquers) representen les feines domèstiques que encadenen les dones (netejar, cuinar, tenir cura dels fills) i totes les opressions de les quals s’han d’alliberar. El poema també conté els símbols que representen el poder masculí: l’or, el ferro, el ceptre i el punyal, que cal deixar enrere per posar al centre la vida (estrofa tercera). Així, a l’última estrofa hi apareixen dos elements vegetals positius:

l’heura i l’arbre de l’alliberament (marcat per un encavallament que encara dona més força al mot final, «alliberament»). (1,25 punts) Si l’examinand desenvolupa de manera correcta i coherent alguna altra qüestió pertinent no explicitada en l’enunciat, se li pot atorgar per aquest concepte fins a 1 punt, amb el benentès que la puntuació no pot sobrepassar els 3 punts assignats al contingut. Els altres 2 punts s’atorgaran segons la capacitat de presentar, estructurar i redactar el comentari, la claredat i la coherència expositives, i la capacitat d’anàlisi.

Pàgina 5 de 5 Literatura Catalana Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria extraordinària. Criteri específic d'avaluació

OPCIÓ B [5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d’argumentació i d’anàlisi, l’ordenació de les idees i la coherència del discurs]

Els 3 punts assignats al contingut del comentari es poden atorgar si l’examinand tracta, per separat o conjuntament, els aspectes especificats en les preguntes, és a dir, si explica que:

(a) Aquest fragment pertany al final de la novel·la, quan Laura està desesperada i fuig cap a Barcelona. (0,5 punts) (b) La boira és, al llarg de la novel·la, el símbol de l’aïllament de Comarquinal, però en aquest fragment la Laura la busca («comença l’encalç de la boira»), la boira és «amable» i l’«abriga», perquè l’aïlla i la fa «invisible als ulls de les bones persones de Comarquinal». La boira difumina la realitat: l’hospici és una «ombra negra» i la plaça de Comarquinal gairebé pren vida: les voltes de la plaça —les «arcades»— són «boques a punt de riure» i de «malparlar» i insultar-la (tota la part final del fragment recull els insults que Laura s’imagina que rebrà de la gent de Comarquinal). Ara la boira és com un vel d’oblit («tenyeix d’absenta») que l’aïlla de la vergonya i la ignomínia. (1,25 punts) (c) La novel·la, narrada en tercera persona, sovint projecta el punt de vista en els personatges principals, com en aquest fragment, focalitzat en Laura. Així, s’hi fa ús de tècniques narratives modernes a l’època: la memòria involuntària (com en el passatge en què Laura recorda «el pampallugueig verdós...», un record «de joveneta»), el discurs indirecte lliure («Fugir!», «Horror!» i altres exclamacions) i el monòleg interior (tot el passatge, de fet). A més, tot de recursos retòrics doten el fragment d’un ritme ràpid que es correspon amb el pas apressat de Laura fugint: les anàfores (repeticions a l’inici de la frase:

«Boira de novembre, boira amable»; «carn mísera»/«carn que»/«carn que», etc.), les enumeracions («una pobra, una perduda, una carn mísera!»), etc.

(1,25 punts) Si l’examinand desenvolupa de manera correcta i coherent alguna altra qüestió pertinent no explicitada en l’enunciat, se li pot atorgar per aquest concepte fins a 1 punt, amb el benentès que la puntuació no pot sobrepassar els 3 punts assignats al contingut. Els altres 2 punts s’atorgaran segons la capacitat de presentar, estructurar i redactar el comentari, la claredat i la coherència expositives, i la capacitat d’anàlisi.