Geología y Ciencias Ambientales PAU 2026

Enunciado del examen en texto

Texto sacado del PDF oficial. Las fórmulas, tablas y figuras se ven mejor en el visor de arriba.

2026 Proves d’accés a la universitat

Geologia i ciències ambientals Sèrie 2 Indiqueu les opcions triades:

Exercici 2.3: Opció A

Opció B

Exercici 3.2: Opció A

Opció B

Espai per a la correcció Qualificació

Espai per a la revisió Comprovació

2a correcció

Exercici 1 Exercici 2 Exercici 3 Exercici 4 Suma de notes parcials Qualificació final

Etiqueta de qualificació

Etiqueta de correcció

Etiqueta de l’estudiant

Ubicació del tribunal ..................................................................................

Número del tribunal ....................................................................................

L’examen consta de QUATRE exercicis obligatoris. Cada exercici val 2,5 punts. Als exercicis 1 i 4, responeu a TOTES les qüestions que s’hi plantegen. A l’exercici 2, responeu als dos primers apartats i trieu UNA de les dues opcions (A o B) que es plantegen en el tercer apartat. A l’exercici 3, responeu al primer apartat i trieu UNA de les dues opcions (A o B) que es plantegen en el segon apartat.

Indiqueu a la portada de l’examen les opcions que heu escollit.

Podeu utilitzar calculadora, però no es permet l’ús de calculadores o altres aparells capaços d’emmagatzemar dades o de transmetre o rebre informació.

Les respostes han de ser clares i han d’estar redactades de manera coherent i cohesionada, amb correcció gramatical, lèxica i ortogràfica.

Exercici 1

[2,5 punts en total]

Puntuació total de l’exercici 1

El 29 d’octubre de 2024, la Comunitat Valenciana es va veure afectada per una depressió aïllada en nivells alts (o dana) que va provocar pluges intenses, inundacions i nombrosos danys personals i materials. En el darrer segle, s’han produït quatre situacions més de característiques similars i, una vegada més, aquest fenomen meteorològic ha posat en evidència la vulnerabilitat de les zones costaneres del Mediterrani davant de fenòmens extrems i la importància d’implementar mesures per a mitigar-ne els efectes.

1.1. L’enunciat diu que «en el darrer segle s’han produït quatre situacions més de característiques similars». Com s’anomena el temps mitjà que transcorre entre dos fenòmens de magnitud igual o superior que tenen lloc en una zona determinada? Determineu-lo per a aquest cas concret.

Puntuació de l’apartat 1.1

Denominació del temps mitjà entre dos fenòmens de magnitud igual o superior

Càlculs

Resposta per al cas concret

1.2. Durant aquells dies i els següents, es van sentir molts comentaris en relació amb el fenomen i les seves conseqüències, la major part dels quals, però, no tenien cap fonament científic.

Indiqueu si les afirmacions següents estan fonamentades científicament o no i justifiqueu-ho.

Puntuació de l’apartat 1.2

Comentari

Està fonamentat científicament?

Sí / No

Justificació

«La culpa és de la planificació territorial»

«Ha estat una situació de pluja excepcional que no s’havia vist mai»

«Si controlem els rius i els canalitzem, se solucionaran els problemes»

«El gradient de pressió en superfície no té cap efecte en el mar»

«L’efecte de retorn, que es produeix quan un afluent no pot entrar en el riu principal perquè aquest també va ple, és molt perillós»

1.3. Per a definir el risc, hem de tenir en compte tres factors: perillositat, vulnerabilitat i exposició.

A la taula següent s’enumeren algunes de les mesures que es plantegen en situacions com la dana del 2024. Per a cada mesura proposada, indiqueu un dels factors de risc sobre el qual actua, entre els que s’han esmentat més amunt, i justifiqueu la resposta.

Puntuació de l’apartat 1.3

Mesura

Educar la població

Dissenyar les infraestructures pensant que el riu no és «només aigua», sinó també sediments, roques i arbres

Naturalitzar i ampliar els cursos fluvials, per deixar que el riu retorni al seu llit

Millorar els sistemes de gestió d’emergències

Sobre quin factor de risc actua

Justificació

Exercici 2

[2,5 punts en total]

Puntuació total de l’exercici 2

El 21 d’octubre de 1966 es va produir un dels pitjors desastres relacionats amb la mineria. A la població d’Aberfan (Gaŀles, Gran Bretanya), el runam de residus d’una mina de carbó va sepultar l’escola del poble i diverses zones residencials. L’accident va tenir un fort impacte social i va generar una àmplia reacció en l’opinió pública, que va posar en qüestió les mesures de seguretat i el control de l’activitat minera.

Font: Imatge extreta d’https://www.walesonline.co.uk/news/wales-news/ wales-set-fall-silent-nation-12057055.

2.1. A partir de la imatge, determineu de quin tipus de fenomen geològic es tracta i definiu-lo. Proposeu dues causes que podrien haver generat la inestabilitat del terreny.

Puntuació de l’apartat 2.1

Nom del fenomen geològic

Definició

Dues possibles causes de la inestabilitat del terreny

2.2. A partir del mapa topogràfic següent, elaboreu el perfil topogràfic A-A′ i determineu el pendent entre el punt on es va iniciar la inestabilitat (marcat amb un punt i una fletxa al mapa) i l’escola, situada al punt A′. L’escala vertical ha de ser igual que l’escala horitzontal.

Puntuació de l’apartat 2.2

Càlcul del pendent:

2.3. Trieu UNA de les dues opcions (A o B) i responeu a les qüestions corresponents.

Indiqueu a la portada de l’examen l’opció escollida.

Puntuació de l’apartat 2.3

OPCIÓ A Indiqueu cinc mesures que es podrien haver aplicat per a evitar el desastre.

Mesures

OPCIÓ B Durant el judici es va mostrar un mapa a escala 1:1 000 on la zona de la població afectada apareix ombrejada amb un gris més fosc. Calculeu la superfície que va quedar sepultada.

Font: Wikimedia Commons. Imatge modificada a partir de l’informe oficial del tribunal d’Aberfan (1967).

Càlcul de la superfície sepultada:

Exercici 3

Puntuació total de l’exercici 3

[2,5 punts en total]

3.1. L’estudi dels terratrèmols es basa en l’anàlisi de dades obtingudes a partir de xarxes sismològiques distribuïdes arreu del planeta. Aquests registres permeten localitzar els sismes, analitzar la propagació de les ones sísmiques i interpretar la distribució espacial de l’activitat sísmica a escala global.

Puntuació de l’apartat 3.1

a) La imatge següent correspon a un mapa mundial de sismicitat on es representen alguns terratrèmols que es van registrar arreu del món al llarg del mes de desembre del 2025.

Expliqueu per què els terratrèmols es concentren en determinades zones del planeta i indiqueu tres grans àrees que tinguin una elevada activitat sísmica.

[0,5 punts]

Font: Imatge modificada a partir d’https://www.iris.edu.

Explicació

Grans àrees amb elevada activitat sísmica

b) A partir de l’anàlisi del registre sísmic següent, identifiqueu al sismograma l’arribada de les ones P, les ones S i les ones superficials, senyaleu el punt de màxima amplitud i, en el text de sota, marqueu l’opció correcta (subratllant-la o encerclant-la) entre les que apareixen en negreta.

[1 punt]

Indiqueu al sismograma:

— L’arribada de les ones P — L’arribada de les ones S — L’arribada de les ones superficials — El punt de màxima amplitud

Font: Imatge adaptada a partir d’https://www.gns.cri.nz/out reach/qt/quaketrackers/curr/seismic_waves.htm.

Les ones P es caracteritzen per una elevada velocitat de propagació / amplitud / intensitat, fet que permet que es propaguin eficientment pel medi. Aquestes ones es poden transmetre a través de materials sòlids i fluids / només materials sòlids / només materials fluids.

Les ones S es propaguen a través de materials sòlids i fluids / només materials sòlids / només materials fluids.

Les ones superficials es propaguen per la superfície terrestre / l’astenosfera / la discontinuïtat de Mohorovičić i concentren una gran part de l’energia sísmica, cosa que explica la seva elevada intensitat / velocitat / freqüència en superfície.

El punt de màxima amplitud del sismograma correspon al moment en què el desplaçament / l’energia / la velocitat del sòl és més gran.

3.2. Quan es produeix un terratrèmol, els serveis sismològics nacionals elaboren informes amb la informació bàsica del sisme, la qual sovint es presenta de manera sintètica mitjançant requadres informatius com els que es mostren a continuació, corresponents a tres terratrèmols registrats al Japó i a Xile.

Puntuació de l’apartat 3.2

Font: Figura adaptada a partir d’https://erccportal.jrc.ec.europa.eu/ECHO-Products/ Maps#/.

Trieu UNA de les dues opcions (A o B) i responeu a les qüestions corresponents.

Indiqueu a la portada de l’examen l’opció escollida.

OPCIÓ A Tenint en compte els tres requadres anteriors, compareu els terratrèmols i expliqueu com es relacionen la magnitud, la profunditat del focus (depth) i la intensitat. Justifiqueu per què presenten efectes diferents en superfície tot i tenir magnituds similars.

OPCIÓ B Seleccioneu un dels tres terratrèmols i expliqueu com es poden interpretar els efectes del sisme en superfície a partir de la magnitud, la profunditat (depth) i la intensitat que apareixen al requadre corresponent. Indiqueu també quines limitacions té aquesta informació.

Interpretació:

Encercleu el terratrèmol seleccionat:

Japó, 8 d’agost Xile, 19 de juliol Japó, 1 de gener

Limitacions de la informació:

Exercici 4

Puntuació total de l’exercici 4

[2,5 punts en total]

El Segre té una longitud total de 265 km, dels quals 232 km recorren la província de Lleida. Al llarg del seu recorregut hi ha diverses estacions d’aforament, com ara l’estació 9111, situada a Organyà. La taula mostra el cabal mitjà mensual (QMM) de l’estació en el període 1949-2020.

Estació 9111 (Organyà) Mes

Gen. Febr. Març Abr. Maig Juny

Jul.

Ag.

Set.

Oct.

Nov.

Des.

QMM (m3/s)

18,14 17,38 24,65 36,35 59,17 49,78 21,87 13,83 14,70 19,80 23,71 20,07

4.1. Elaboreu l’hidrograma del riu Segre al seu pas per l’estació d’aforament 9111 i expliqueu quina informació aporten, en general, els hidrogrames.

Puntuació de l’apartat 4.1

Quina informació aporten els hidrogrames?

4.2. El coeficient de cabal (K) expressa la relació entre el cabal d’un mes i el cabal mitjà anual.

En l’hidrograma elaborat a l’apartat anterior, traceu una línia horitzontal corresponent al cabal mitjà anual (K = 1) i indiqueu en quins mesos el coeficient de cabal és superior a 1.

A continuació, expliqueu per què hi ha períodes en què els cabals són més alts, tenint en compte que el riu Segre neix a la Cerdanya i recorre Catalunya de nord a sud, i indiqueu quin tipus de clima representen.

Puntuació de l’apartat 4.2

Mesos en què el coeficient de cabal és superior a 1

A què són deguts els períodes amb cabals més alts?

Quin és el clima que fa que es generi un diagrama com el que heu representat?