Geología y Ciencias Ambientales PAU 2025

Enunciado del examen en texto

Texto sacado del PDF oficial. Las fórmulas, tablas y figuras se ven mejor en el visor de arriba.

2025 Proves d’accés a la universitat

Geologia i ciències ambientals Sèrie 1

Qualificació

Comprovació

2a correcció

1.1 Exercici 1

1.2

1.3

2.1

Exercici 2

2.2

2.3

Exercici 3

3.1

3.2. Opció __

4.1

Exercici 4

4.2

4.3

Suma de notes parcials Qualificació final

Etiqueta de l’estudiant

Ubicació del tribunal ..................................................................................

Número del tribunal ....................................................................................

Etiqueta de qualificació

Etiqueta de correcció

L’examen consta de QUATRE exercicis obligatoris. Cada exercici val 2,5 punts. Feu els exercicis 1, 2 i 4, i responeu a TOTES les qüestions que s’hi plantegen. A l’exercici 3, responeu al primer apartat i trieu UNA de les dues opcions (A o B) que es plantegen en el segon apartat.

Les respostes han de ser clares i han d’estar redactades de manera coherent i cohesionada, amb correcció gramatical, lèxica i ortogràfica.

Exercici 1

[2,5 punts en total]

A Catalunya, els principals riscos geològics estan associats a fenòmens o processos generats per la geodinàmica externa, com les inundacions, els despreniments i les allaus, i per la geodinàmica interna, com els terratrèmols.

Els esfondraments i les subsidències són dos fenòmens externs molt presents al nostre territori, la formació dels quals depèn, entre altres factors, de les característiques litològiques del substrat.

En el mapa de Catalunya adjunt es representen molts dels municipis i zones afectats per esfondraments i subsidències.

Font: Projecte RISKCAT 2008, CADS.

1.1. Ompliu les caselles en blanc de la taula següent indicant el material geològic, la susceptibilitat a la formació d’esfondraments o subsidències, o la raó per la qual el material geològic pot afavorir (o no) la formació d’esfondraments o subsidències, segons el que correspongui.

[0,5 punts]

Material geològic

Susceptibilitat (alta/ mitjana/baixa/nuŀla)

Per què pot afavorir (o no) la formació d’esfondraments o subsidències?

Granit

Alta

Quan es redueix la quantitat d’aigua que conté es compacta gradualment, i això causa esfondraments o flexions.

Té una alta solubilitat i pot formar cavitats per l’acció de l’aigua, fet que provoca coŀlapses sobtats.

1.2. Observeu atentament el mapa geològic següent i, a sota, feu el tall geològic A-A′ (recordeu que cal posar-hi l’orientació i l’escala). Tot seguit, marqueu sobre el mapa les zones amb més possibilitats de patir coŀlapses o esfondraments.

[1 punt]

1.3. Els esfondraments i les subsidències són fenòmens que poden ser afavorits per diversos processos naturals i antròpics. Expliqueu com cadascun dels processos indicats a la taula següent contribueix a l’aparició d’aquests fenòmens.

[1 punt]

Procés

Activitat tectònica

Presència d’aigües subterrànies

Desglaç del permagel

Mineria

Com contribueix a l’aparició d’esfondraments i subsidències?

Exercici 2

[2,5 punts en total]

Les erupcions volcàniques, els sismes i els processos orogènics són fenòmens vinculats a la geodinàmica interna de la Terra, especialment als moviments de les plaques tectòniques.

Cada any es registren al món una mitjana de quinze terratrèmols d’una magnitud superior a 7,0.

La magnitud d’un sisme, però, no és suficient per a determinar el nombre de víctimes que pot causar. Factors com la profunditat del sisme, el tipus de moviment i l’aparició d’esllavissades o tsunamis, així com les condicions meteorològiques, poden agreujar-ne les conseqüències. A més, elements com el tipus de construccions, la concentració d’infraestructures, la densitat de població i el grau de preparació de la comunitat també són determinants a l’hora de mesurar l’impacte d’un terratrèmol.

Traducció i adaptació fetes a partir d’un text publicat a Euronews [en línia].

<https://www.euronews.com>

2.1. Completeu el nom de les dues plaques tectòniques que falten en el mapa següent i pinteu-lo utilitzant els colors indicats:

— Vermell: les zones amb una probabilitat més gran que s’hi produeixi vulcanisme.

— Blau: les zones amb una probabilitat més gran que hi hagi terratrèmols de magnitud elevada.

— Verd: les zones amb una probabilitat alta de terratrèmols i vulcanisme.

[0,5 punts]

2.2. Al text es parla de magnitud i de profunditat d’un terratrèmol. Completeu la taula següent responent a les qüestions plantejades.

[1 punt]

Què mesura la magnitud d’un terratrèmol?

Cada terratrèmol té un valor únic pel que fa a la magnitud? (Sí/No) Justifiqueu la resposta Què mesura la intensitat d’un terratrèmol?

Cada terratrèmol té un valor únic pel que fa a la intensitat? (Sí/No) Justifiqueu la resposta Nom del punt on es produeix un terratrèmol Nom del punt situat sobre la superfície més proper al punt on s’origina el terratrèmol

2.3. El risc associat als fenòmens naturals depèn de tres grans factors que es poden relacionar matemàticament. Completeu la taula següent indicant aquesta relació matemàtica i els tres factors que hi intervenen, i identifiqueu dos elements del text de l’inici de l’exercici que estiguin vinculats amb cadascun dels factors.

[1 punt]

Factor

Dos elements del text vinculats amb cada factor

Relació matemàtica entre els tres factors

Exercici 3

[2,5 punts en total]

El dipòsit controlat de la Vall d’en Joan va estar en funcionament des del 1974 fins al 2006. Aquest espai, situat al Garraf, va acumular els residus municipals procedents de trenta-tres poblacions de l’àrea metropolitana de Barcelona. La taula següent inclou dades sobre la gestió dels residus municipals en aquest dipòsit controlat.

Gestió dels residus municipals

1972

1987

1995-1996

1999

2003

2006

Municipis servits

Població servida (habitants)

1 746 142

2 841 156

2 904 941

2 904 940

3 056 505

3 113 460

Total de generació de residus municipals (tones)

584 000

1 031 875

1 290 417

1 449 714

1 611 483

1 638 074

Total de resta final (tones)

1972

1987

1995-1996

1999

2003

2006

Incineració

285 659

316 616

307 891

407 733

334 814

Dipòsit controlat de la Vall d’en Joan

577 257

965 318

917 042

853 060

833 878

Altres dipòsits controlats

8 483

58 516

64 032

82 262

584 000

168 959

166 265

286 658

387 120

Altres

3.1. Responeu a les qüestions següents.

[1,5 punts]

a) A partir de les dades de la taula anterior, calculeu, per a cada any, quin percentatge de residus respecte al total de residus municipals ha acabat al dipòsit controlat de la Vall d’en Joan i quin percentatge s’ha incinerat.

1987

1995-1996

1999

2003

2006

Percentatge de residus enviats al dipòsit controlat de la Vall d’en Joan Percentatge de residus incinerats

b) Elaboreu un únic gràfic de línies en què es mostri l’evolució d’aquests dos percentatges al llarg dels anys.

c) Esmenteu i expliqueu dues causes que podrien justificar la disminució general de la gestió dels residus mitjançant el dipòsit controlat de la Vall d’en Joan i el sistema d’incineració al llarg d’aquests anys.

Causes

Explicació

3.2. Trieu UNA de les dues opcions (A o B) i responeu a les qüestions corresponents.

[1 punt]

OPCIÓ A Entre els anys 2002 i 2010 es va dur a terme la restauració paisatgística del dipòsit controlat de la Vall d’en Joan, la qual va quedar finalista l’any 2014 a la Biennal Internacional de Paisatge de Barcelona. Actualment és un espai que es pot visitar. Des de l’entitat que organitza les visites al recinte, us demanen que elaboreu una taula per a poder explicar quines característiques té un dipòsit controlat.

Completeu la taula següent esmentant dues qualitats que ha de tenir un terreny per a poder-hi construir un dipòsit controlat segur i tres elements o mesures que ha d’incloure el dipòsit per a evitar possibles impactes ambientals.

Qualitats que ha de tenir el terreny per a poder-hi construir un dipòsit controlat

Elements o mesures que ha d’incloure el dipòsit controlat per a evitar possibles impactes ambientals

OPCIÓ B Tot i que el dipòsit controlat de la Vall d’en Joan es va clausurar l’any 2006, encara s’hi produeix biogàs.

a) Segons les dades de l’empresa gestora, l’any 2022 es van produir, a partir del biogàs generat, 27 039,10 MWh d’energia elèctrica. Calculeu quantes persones es podrien abastir d’energia si cada habitant consumeix 3 899,81 kWh.

b) Tenint en compte que el gas principal que forma el biogàs és el metà, completeu la taula següent i justifiqueu la resposta.

Es tracta d’un risc, un impacte directe o un impacte indirecte?

Resposta i justificació:

Exercici 4

[2,5 punts en total]

Els 118,4 litres de pluja caiguda aquest octubre, segons dades oficials de l’Observatori Fabra (Barcelona), fan que aquest sigui ja l’octubre més plujós des del 2018 (aleshores van ser 195,6 litres). La pluja d’aquest 2024 ja frega, a falta de dos mesos sencers, la mitjana anual. Si es mantenen les pluges, l’any 2024 podria suposar la fi de la sequera. Malgrat tot, la modificació de les variables climàtiques s’està produint amb una velocitat i una intensitat sense precedents a causa del canvi climàtic, i l’alteració dels patrons habituals provoca una freqüència més gran de fenòmens inusuals i extrems.

Adaptació feta a partir d’un text publicat a Betevé [en línia].

<https://www.beteve.cat>

4.1. La sequera es defineix com una deficiència prolongada de precipitació respecte a la mitjana anual durant un període de temps llarg. Marqueu al gràfic següent els períodes de sequera de tres o més anys de durada i els pics corresponents a pluja anormalment elevada (per sobre de 900 L/m2). A continuació, completeu la taula de sota identificant el nombre de sequeres de tres o més anys de durada i el període de retorn corresponent calculat en dos períodes d’anys diferents.

[0,5 punts]

Precipitació anual acumulada (L/m2) Observatori Fabra (1914-2024)

Font: Observatori Fabra (RACAB).

1914-2024 (110 anys) Sequeres (≥ 3 anys)

Període de retorn

1994-2024 (30 anys) Sequeres (≥ 3 anys)

Període de retorn

4.2. Al text inicial de l’exercici es diu que el canvi climàtic comporta una freqüència més gran de fenòmens inusuals i extrems. Completeu la taula següent amb quatre característiques concretes observables al gràfic de l’apartat anterior que confirmin la tendència esmentada en relació amb el canvi climàtic.

[1 punt]

Característiques concretes del gràfic relacionades amb el canvi climàtic

4.3. L’octubre del 2018 i el novembre del 2024 hi va haver a Catalunya episodis de fortes pluges torrencials, un fenomen característic del clima mediterrani. Completeu la taula següent amb els trets d’aquest clima.

[1 punt]

Característiques del clima mediterrani Estació de l’any Primavera

Temperatures elevades/ suaus/variables Variables

Estiu Tardor Hivern S’observa dèficit hídric al climograma? (Sí/No) Definiu què és el dèficit hídric en un climograma:

Pluges (en un climograma típic): màxim / mínim / mínim absolut

Soluciones y criterios de corrección en texto

Pàgina 1 de 11 Geologia i Ciències Ambientals Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

SÈRIE 1 Exercici 1 [2,5 punts en total]

1.1.

[0,5 punts]

Material geològic

Susceptibilitat (alta/mitjana/baixa/nul·la)

Per què pot afavorir (o no) la formació d’esfondraments

subsidències?

Granit

Nul·la

Es tracta d’una roca dura i compacta, no soluble.

Alta

Quan es redueix la quantitat d’aigua que conté es compacta gradualment,

això causa esfondraments o flexions.

Alta

Té una alta solubilitat i pot formar cavitats per l’acció de l’aigua, fet que provoca col·lapses sobtats.

Argiles

Sal

Pàgina 2 de 11 Geologia i Ciències Ambientals Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

1.2.

[1 punt]

Pàgina 3 de 11 Geologia i Ciències Ambientals Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

1.3.

[1 punt]

Procés

Activitat tectònica

Presència d’aigües subterrànies

Desglaç del permagel

Mineria

Com contribueix a l’aparició d’esfondraments i subsidències?

Els moviments causats pels terratrèmols poden generar subsidències, si el material afectat presenta fractures o falles.

Si les aigües subterrànies erosionen o dissolen el subsol es poden formar cavitats que donin lloc a petites subsidències o, fins i tot, un esfondrament.

Aquesta dissolució es coneix amb el nom de “carstificació”, El permagel actua com una capa sòlida. Quan es descongela, perd estructura i pot reduir-se el volum, cosa que afavoreix la formació de subsidències (i de manera menys comuna, esfondraments).

L’extracció de material del subsol produeix que es generi una cavitat sota el terreny. Aquest fet, si no es fa seguint unes mesures adequades, pot produir l’esfondrament o subsidència del material de la part superior.

Pàgina 4 de 11 Geologia i Ciències Ambientals Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

Exercici 2 [2,5 punts en total]

2.1.

[0,5 punts]

2.2.

[1 punt]

Què mesura la magnitud d’un terratrèmol?

L’energia alliberada pel terratrèmol.

Cada terratrèmol té un valor únic pel que fa a la magnitud (Sí/No).

Justifiqueu la resposta

Sí, la magnitud és un indicador de l’energia alliberada pel terratrèmol i, per tant, cada terratrèmol en té una i prou.

Què mesura la intensitat d’un terratrèmol?

Els efectes produïts pel terratrèmol.

Cada terratrèmol té un valor únic pel que fa a la intensitat? (Sí/No).

Justifiqueu la resposta

No, la intensitat indica els efectes sobre persones i infraestructures, és un valor que, entre d’altres, canvia en funció de la distància a l’epicentre.

Nom del punt on es produeix un terratrèmol

Focus sísmic / hipocentre

Nom del punt sobre la superfície més proper al punt on s’origina el terratrèmol

Epicentre

Pàgina 5 de 11 Geologia i Ciències Ambientals Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

2.3.

[1 punt]

Factor Perillositat (P)

Dos elements del text que vinculats amb cada factor Erupció volcànica, terratrèmol (sismes), tsunami, esllavissada

Vulnerabilitat (V)

Tipus d’edificis, preparació de la població

Exposició (E)

Concentració d’infraestructures, densitat de població Definició matemàtica entre els tres factors R=P·V·E

Pàgina 6 de 11 Geologia i Ciències Ambientals Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

Exercici 3 [2,5 punts en total]

3.1.

[1,5 punts]

1987 Percentatge de residus enviats al dipòsit 55,94 controlat de la Vall d’en Joan Percentatge de 27,68

Causes

1995-96

Any 1999

2003

2006

74,81

63,26

52,94

50,9

24,54

21,24

25,3

20,44

Explicació Amb el temps, molts municipis han implementat Canvis en les polítiques de polítiques de reducció, reutilització i reciclatge de gestió de residus residus, cosa que pot haver reduït la necessitat de recórrer al dipòsit controlat i la incineració.

Es podria haver incrementat la quantitat de residus Millores en el reciclatge i reciclats i compostats, la qual cosa disminueix el volum compostatge de residus que acaben en dipòsits controlats o es cremen.

La conscienciació creixent sobre els impactes Augment de la ambientals podria haver impulsat canvis en les sensibilització ambiental estratègies de gestió de residus, amb més inversió en alternatives més sostenibles.

En lloc d'incinerar residus o abocar-los en dipòsits, Tecnologies alternatives de alguns municipis poden haver implementat tecnologies gestió de residus alternatives com, per exemple, la gestió més eficient a través de plantes de compostatge avançades.

Si la generació de residus municipals ha disminuït per algun motiu (per exemple, una disminució en el Reducció de la generació de consum o l’eficiència en la gestió dels recursos), això residus també podria haver influït en la disminució de la necessitat d'incinerar o dipositar els residus en abocadors controlats.

Pàgina 7 de 11 Geologia i Ciències Ambientals Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

3.2.

OPCIÓ A [1 punt]

1. Terreny pla Qualitats que ha de tenir el terreny per a poder-hi construir un dipòsit controlat.

2. Materials impermeables o amb poca permeabilitat

1. Sortida i recollida de gasos per xemeneies.

Elements o mesures que ha d’incloure el dipòsit controlat per a evitar possibles 2. Canalització i bassa de lixiviats.

impactes ambientals.

3. Impermeabilització del sòl amb un plàstic aïllant o material impermeable.

OPCIÓ B [1 punt]

a) [0,5 punts]

Passar de Mw a kw: 27.039,10*1000 = 27.039.100 Kwh Dividir per saber els habitants: 27.039.100/3899,81= 6.933 habitants.

Pàgina 8 de 11 Geologia i Ciències Ambientals Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

b) [0,5 punts]

Es tracta d’un impacte indirecte.

És un impacte, ja que és un canvi del medi ambient causat per l’home.

El metà es produeix a partir de la descomposició de la matèria orgànica que hi ha a la resta de l’abocador. L’impacte directe és l’abocador i l’indirecte, els productes originats a partir de la descomposició del material que pugui contenir.

Pàgina 9 de 11 Geologia i Ciències Ambientals Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

Exercici 4 [2,5 punts en total]

a) [0,5 punts]

1914-2024 (110 anys)

1994-2024 (30 anys)

Sequeres (≥3 anys)

Període de retorn

Sequeres (≥3 anys)

Període de retorn

13,75 anys

7,5 anys

Pàgina 10 de 11 Geologia i Ciències Ambientals Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

b) [1 punt]

Característiques concretes del gràfic relacionades amb el canvi climàtic

La darrera sequera és la més severa pel que fa al dèficit de pluges.

La sequera és més recurrent en els darrers 30 anys que no pas en els darrers 110.

En 110 anys només hi ha tres anys amb precipitació anual <400 l/m2 i són molt recents: 2015, 2021, 2022 i 2023.

Els anys anormalment plujosos són més freqüents en els darrers 50 anys.

El segon any més plujós en 110 anys és força recent: 2018.

c) [1 punt]

Característiques del clima Mediterrani Mes de l’any

Temperatures elevades/suaus/variables

Primavera

Variables

Estiu Tardor Hivern

Pluges (en un climograma típic): màxim/mínim/mínim absolut Màxim

Elevades

Mínim absolut

Variables

Màxim

Suaus

Mínim

Pàgina 11 de 11 Geologia i Ciències Ambientals Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

S’observa dèficit hídric en el climograma? (Sí/No): Sí Definiu què és el dèficit hídric en un climograma: mesos en què la corba de temperatura queda per sobre de la precipitació mitjana