Geología y Ciencias Ambientales PAU 2026

Enunciado del examen en texto

Texto sacado del PDF oficial. Las fórmulas, tablas y figuras se ven mejor en el visor de arriba.

2026 Proves d’accés a la universitat

Geologia i ciències ambientals Sèrie 5 Indiqueu l’opció triada:

Exercici 1.1: Opció A Espai per a la correcció Qualificació

Opció B Espai per a la revisió Comprovació

2a correcció

Exercici 1 Exercici 2 Exercici 3 Exercici 4 Suma de notes parcials Qualificació final

Etiqueta de qualificació

Etiqueta de correcció

Etiqueta de l’estudiant

Ubicació del tribunal ..................................................................................

Número del tribunal ....................................................................................

L’examen consta de QUATRE exercicis obligatoris. Cada exercici val 2,5 punts. A l’exercici 1, trieu UNA de les dues opcions (A o B) que es plantegen al primer apartat i responeu al segon i tercer apartats. Indiqueu a la portada de l’examen l’opció que heu escollit. A continuació, als exercicis 2, 3 i 4, responeu a TOTES les qüestions que s’hi plantegen.

Podeu utilitzar calculadora, però no es permet l’ús de calculadores o altres aparells capaços d’emmagatzemar dades o de transmetre o rebre informació.

Les respostes han de ser clares i han d’estar redactades de manera coherent i cohesionada, amb correcció gramatical, lèxica i ortogràfica.

Exercici 1

[2,5 punts en total]

Puntuació total de l’exercici 1

El volcà Sakurajima, situat al sud del Japó, és un estratovolcà de gran bellesa i el més actiu del país asiàtic. Actualment és un geoparc localitzat a menys de 10 km de la ciutat de Kagoshima, amb una població de prop de 600 000 habitants.

1.1. Des d’inicis del segle xx, el Sakurajima ha registrat nombroses erupcions, moltes de les quals han emès colades de lava que han anat modificant la línia de costa.

Puntuació de l’apartat 1.1

Trieu UNA de les dues opcions (A o B) i responeu a les qüestions corresponents.

Indiqueu a la portada de l’examen l’opció escollida.

OPCIÓ A En el mapa següent dibuixeu cinc possibles traçats de colades de lava que es podrien produir en una futura erupció.

OPCIÓ B Expliqueu dos factors que condicionen el recorregut de les colades de lava en un volcà com el Sakurajima.

Factors

Explicació

1.2. El volcà Sakurajima és un dels més actius del Japó. A causa de la seva intensa activitat, es va crear una xarxa avançada de monitoratge que permet l’observació de diferents fenòmens precursors d’una erupció volcànica. Descriviu la funció de la xarxa de monitoratge del volcà Sakurajima responent a les qüestions de la taula següent:

[1 punt]

Indiqueu tres fenòmens precursors que puguin ser detectats per aquests sistemes

Poseu tres exemples de mètodes de monitoratge per a detectar precursors

Expliqueu per què és important monitorar aquests fenòmens precursors en el cas concret d’aquest volcà actiu

Puntuació de l’apartat 1.2

1.3. La divulgació científica és una eina clau per a fomentar el coneixement científic de la nostra societat, com també ho són les matèries que s’imparteixen als instituts. El coneixement dels processos naturals ajuda a salvar vides.

Un exemple de recurs divulgatiu és Descobreix els volcans, un llibre infantil iŀlustrat sobre els volcans que conté informació rigorosa i de qualitat. A continuació, podeu veure una iŀlustració sobre perills volcànics inclosa al llibre.

Font: Iŀlustració modificada a partir d’https//www.descubrelosvolcanes.es.

Puntuació de l’apartat 1.3

Número Nom del perill volcànic

Explicació

Exercici 2

Puntuació total de l’exercici 2

[2,5 punts en total]

Estant de vacances a Budapest, en Pau es va trobar amb la borrasca Boris, un episodi de pluges fortes i persistents que va afectar el centre d’Europa durant el mes de setembre del 2024. El cabal del riu Danubi, al seu pas per Budapest, va augmentar significativament, tal com es pot observar en el gràfic següent. Preocupat per la seva seguretat, en Pau anava seguint les informacions proporcionades pel govern.

Font: Dades extretes d’https://www.vizugy.hu.

2.1. Tenint en compte les dades següents del riu Danubi en passar per Budapest i els nivells d’alerta del Servei de Predicció Hidrològica d’Hongria, calculeu a quina altura màxima va arribar el nivell del riu durant la crescuda i justifiqueu si en Pau tenia motius per a estar preocupat. Considereu que la velocitat de l’aigua és constant.

Puntuació de l’apartat 2.1

Característiques del riu Danubi

Amplada (m) Nivell en condicions normals (cm) Cabal en condicions normals (m3/s)

3 800

Nivells d’alerta del riu del Servei de Predicció Hidrològica d’Hongria

1r nivell d’alerta

2n nivell d’alerta

3r nivell d’alerta

Nivell d’inundació

620 cm

700 cm

800 cm

891 cm

Càlculs:

Altura màxima de l’avinguda:

Justificació:

2.2. En Pau es va assabentar que a Budapest hi ha un pla de gestió de riscos d’avingudes dissenyat per a minimitzar els seus impactes sobre la salut, el medi ambient, l’economia, el patrimoni i les infraestructures, que coordina les accions de les autoritats competents. A la taula següent trobareu una sèrie d’actuacions relacionades amb aquest pla. Analitzeu cada mesura i classifiqueu-la com a predictiva, preventiva o correctora. Justifiqueu les respostes en funció de l’objectiu de reduir els riscos i els efectes de les avingudes.

Puntuació de l’apartat 2.2

Actuació

Restringir la construcció d’habitatges o infraestructures en zones inundables

Elaborar mapes de risc d’inundació

Incrementar la capacitat d’absorció del sòl mitjançant la reforestació i la preservació d’espais naturals

Instaŀlar sistemes d’alerta primerenca (sensors i estacions meteorològiques)

Reparar i millorar les lleres

Tipus de mesura (predictiva/preventiva/ correctora)

Justificació

Exercici 3

[2,5 punts en total]

Puntuació total de l’exercici 3

A la història de ciència-ficció Dune, Arrakis se’ns presenta com un planeta desèrtic, amb ergs extensos i grans formacions rocoses. A mesura que avança la trama, però, es produeix una transformació profunda al planeta, el que s’anomena una terraformació, i Arrakis adquireix característiques més semblants a les de la Terra.

Després del procés de terraformació, a la superfície del planeta flueix aigua líquida, s’hi han desenvolupat boscos i es pot trobar neu als cims de les muntanyes. A més a més, quan hi ha pluges intenses, la depressió de Hagga s’inunda i s’hi forma un estany, ja que no té cap sortida d’aigua natural.

3.1. Observeu el mapa de la pàgina següent d’una part del planeta Arrakis.

a) Feu el perfil topogràfic indicat al mapa (utilitzant una escala vertical d’1:100 000) i pinteu al perfil la zona que quedaria coberta per la neu si n’hi hagués a partir dels 3 000 m d’altura. (Recordeu que cal posar-hi l’orientació i l’escala.)

b) Marqueu al mapa els límits de la conca hidrogràfica que es formaria a la depressió de Hagga i dos possibles cursos fluvials que arribarien fins al fons d’aquesta depressió.

Puntuació de l’apartat 3.1

Font: Mapa adaptat a partir d’https://elordenmundial.com/mapas-y-graficos/ mapa-arrakis-planeta-dune.

3.2. El procés de terraformació d’Arrakis ha estat possible gràcies a un canvi profund en les característiques del sòl. A l’observatori ambiental es guarden mostres de sòls tant de l’Arrakis desèrtic com d’altres planetes que han servit com a model en el procés de terraformació.

La taula següent mostra els percentatges dels components del sòl de dues mostres diferents. Situeu les mostres sobre el diagrama triangular, indiqueu-ne la textura i, a la taula de sota, digueu quina de les dues mostres correspon a Arrakis i quina al planeta amb vegetació. Justifiqueu les respostes.

Puntuació de l’apartat 3.2

Mostra

Mostra

Llims

Argiles

Sorres

Arrakis desèrtic / Planeta amb vegetació

Textura

Justificació

Exercici 4

[2,5 punts en total]

Puntuació total de l’exercici 4

En Josep està avaluant si és convenient o no construir a la zona d’interès assenyalada al tall geològic esquemàtic següent. Segons la informació addicional que li ha arribat, a la zona d’interès s’observen esfondraments i dolines deguts a la carstificació que presenta la capa 7.

4.1. Ajudeu en Josep a interpretar el tall geològic.

[1 punt]

Puntuació de l’apartat 4.1

a) Observeu el tall geològic i ordeneu de més antic a més modern els esdeveniments següents: falla, plegament de les capes de la 1 a la 5, sedimentació de la capa 2, sedimentació de la capa 7 i intrusió d’un dic.

Més antic

Més modern

b) Sabent que a la zona d’interès s’observen esfondraments i dolines, quines litologies podria tenir la capa 7? Justifiqueu la resposta.

Litologia més habitual i altres litologies:

Justificació: