Geología y Ciencias Ambientales PAU 2026

Enunciado del examen en texto

Texto sacado del PDF oficial. Las fórmulas, tablas y figuras se ven mejor en el visor de arriba.

2026 Proves d’accés a la universitat

Geologia i ciències ambientals Sèrie 1 Indiqueu l’opció triada:

Exercici 2.2: Opció A

Espai per a la correcció Qualificació

Opció B

Espai per a la revisió Comprovació

2a correcció

Exercici 1 Exercici 2 Exercici 3 Exercici 4 Suma de notes parcials Qualificació final

Etiqueta de qualificació

Etiqueta de correcció

Etiqueta de l’estudiant

Ubicació del tribunal ..................................................................................

Número del tribunal ....................................................................................

L’examen consta de QUATRE exercicis obligatoris. Cada exercici val 2,5 punts. Als exercicis 1, 3 i 4, responeu a TOTES les qüestions que s’hi plantegen. A l’exercici 2, responeu al primer apartat i trieu UNA de les dues opcions (A o B) que es plantegen en el segon apartat. Indiqueu a la portada de l’examen l’opció que heu escollit.

Podeu utilitzar calculadora, però no es permet l’ús de calculadores o altres aparells capaços d’emmagatzemar dades o de transmetre o rebre informació.

Les respostes han de ser clares i han d’estar redactades de manera coherent i cohesionada, amb correcció gramatical, lèxica i ortogràfica.

Exercici 1

Puntuació total de l’exercici 1

[2,5 punts en total]

Llegiu atentament la notícia següent:

Imatges per satèŀlit de la destrucció al poble de Suïssa sepultat per una allau i inundat pel riu Els científics investiguen les causes del despreniment a la glacera Birch que va provocar l’esllavissada a Blatten (Suïssa) i el paper del canvi climàtic en aquest fenomen.

Una enorme allau ha sepultat el poble de Blatten i la crescuda del riu Lonza n’ha inundat les cases. Els 300 habitants ja havien estat evacuats pel risc derivat del desgel accelerat detectat prèviament en les tasques de vigilància. En identificar-se també un augment de la inestabilitat del terreny i del cabal del riu, es va suspendre la recerca d’una persona desapareguda i es van evacuar, per precaució, els residents de Wiler i Kippel davant el risc de noves inundacions.

Segons els experts, es va produir un «efecte cascada» de processos, entre els quals destaca la inestabilitat de la muntanya, que va accelerar la caiguda de roques dies abans de l’esllavissada. La glacera Birch és l’única que avança a Suïssa, no per un augment de les nevades, sinó pel pes dels despreniments, el lliscament del terreny i el fort pendent, que n’acceleren el moviment.

Adaptació feta a partir d’un text publicat a 3CatInfo [en línia] (31 maig 2025)

1.1. El text parla d’una esllavissada i d’un despreniment que van afectar de ple tot un poble a Suïssa.

Les esllavissades i els despreniments són considerats riscos geològics. A la taula següent, expliqueu què és una esllavissada i què és un despreniment, i digueu quins altres dos perills geològics esmenta el text.

Indiqueu també dues mesures predictives i dues mesures preventives que es van dur a terme, a partir de la informació proporcionada al text.

Puntuació de l’apartat 1.1

Què és una esllavissada i què és un despreniment?

Perills geològics esmentats al text

Mesures predictives

Mesures preventives

1.2. En el text es comenta que la glacera Birch és l’única que avança, a causa del pendent pronunciat del terreny. Feu el tall topogràfic A-A′ i, a la pàgina següent, calculeu-ne el pendent.

Es pot deduir del text que la resta de les glaceres no avancen, degut al canvi climàtic.

Ara bé, aquesta explicació és molt genèrica. Concreteu dues causes que influeixen en el retrocés de les glaceres.

[1,5 punts]

Puntuació de l’apartat 1.2

Càlcul del pendent

Causes del retrocés de les glaceres

Exercici 2

[2,5 punts en total]

Puntuació total de l’exercici 2

L’estiu del 2020, el poble de Vilabrisa va decidir obrir les portes al turisme i l’Ajuntament va presentar un nou pla de desenvolupament turístic, que incloïa la construcció d’un alberg i l’ampliació de l’antic hotel.

2.1. Amb aquest propòsit, es van iniciar les obres d’ampliació de l’hotel, però, en fer les excavacions de l’aparcament subterrani, van començar a tenir problemes d’inundacions i, per això, van encarregar a una hidrogeòloga que estudiés la situació. A la primera reunió, la hidrogeòloga els va mostrar el mapa següent, on es poden veure les cotes del nivell freàtic a diferents punts del poble.

[1 punt]

Puntuació de l’apartat 2.1

a) A partir dels valors de les cotes del nivell freàtic dels diferents pous, dibuixeu al mapa les isopiezes amb una equidistància de 5 m i traceu-hi, també, dues línies de flux.

[0,7 punts]

b) Tenint en compte la informació del mapa i que l’hotel està situat en una zona plana, a poca altura respecte al nivell del mar, indiqueu dos motius pels quals es va inundar l’aparcament.

[0,3 punts]

Motiu 1:

Motiu 2:

2.2. Trieu UNA de les dues opcions (A o B) i responeu a les qüestions corresponents.

Indiqueu a la portada de l’examen l’opció escollida.

[1,5 punts]

Puntuació de l’apartat 2.2

OPCIÓ A Amb l’ampliació de l’hotel ja encaminada, l’Ajuntament va iniciar els tràmits per a construir l’alberg juvenil al punt indicat al mapa. Abans de començar les obres, però, la normativa municipal exigia un estudi del subsol de la zona.

Es van fer tres sondatges a la parceŀla on es volia construir l’alberg i la informació que van aportar és la següent:

Sondatge S1

S2

S3

Profunditat

Material

0-4 metres

Sorres

4-6 metres

Argiles

6-10 metres

Granit

0-2 metres

Sorres

2-3 metres

Graves

3-5 metres

Sorres

5-7 metres

Argiles

7-10 metres

Granit

0-2 metres

Sorres

2-4 metres

Graves

4-6 metres

Sorres

5-10 metres

Argiles

a) Completeu el tall geològic a partir de la informació dels sondatges. Utilitzeu les trames de la llegenda.

[1 punt]

b) A l’alberg tenien previst construir un soterrani a 4 metres de profunditat per a fer-hi una sala de jocs. Com que la parceŀla es trobava a 20 m sobre el nivell del mar, es podia preveure que hi pogués haver problemes d’inundacions d’aigües freàtiques? Justifiqueu la resposta a partir de les característiques hidràuliques dels materials excavats i del nivell freàtic de la zona.

[0,5 punts]

Característiques hidràuliques dels materials fins als 4 metres de profunditat

Nivell freàtic de la zona

Justificació

OPCIÓ B Al cap d’un temps, l’Ajuntament de Vilabrisa valora molt positivament el projecte turístic, que es va iniciar amb l’ampliació de l’hotel l’estiu del 2020. No obstant això, s’han observat alguns canvis en llocs emblemàtics del poble, com la font de la plaça Vella, l’aigua de la qual s’ha tornat salobre.

Preocupats per la situació, han tornat a contractar la hidrogeòloga, que ha consultat les dades sobre l’evolució dels clorurs a l’aigua del poble i ha obtingut els resultats següents:

2019

2020

2022

Data

Febr.

Ag.

Febr.

Ag.

Febr.

Ag.

Febr.

Ag.

Clorurs (mg/L)

2023

2021

2024

2025

Data

Febr.

Ag.

Febr.

Ag.

Febr.

Ag.

Clorurs (mg/L)

1 020

Nom del procés

En què consisteix?

Pot ser el turisme el causant de la salinització de la font?

Justifiqueu-ho esmentant dues raons coherents amb les dades del gràfic

Exercici 3

[2,5 punts en total]

Puntuació total de l’exercici 3

3.1. Els mapes següents de l’Institut Geogràfic Nacional (IGN) mostren, respectivament, la densitat de població i la perillositat sísmica a Espanya. El mapa de perillositat sísmica mostra un escenari associat a un període de retorn de 475 anys, i la perillositat sísmica s’expressa mitjançant l’acceleració màxima del terreny (PGA), que indica la força amb què es mou el sòl durant un terratrèmol. Valors més alts d’acceleració solen provocar més danys i, per tant, intensitats sísmiques més elevades.

Puntuació de l’apartat 3.1

L’exposició a la perillositat sísmica és uniforme?

Expliqueu quines zones tenen una perillositat superior a la resta

Quines zones tindrien el risc més elevat si la vulnerabilitat fos semblant a tot arreu?

Tenint en compte el període de retorn, podria haver-hi un terratrèmol amb una acceleració del terreny alta dins del proper segle? I en els propers deu anys?

A partir dels mapes, expliqueu per què una mateixa acceleració del terreny pot tenir conseqüències diferents segons la zona afectada

3.2. A Catalunya, la gestió de les emergències sísmiques es coordina mitjançant el Pla especial d’emergències sísmiques a Catalunya (SISMICAT), que estableix com han d’actuar les autoritats i els serveis d’emergència abans, durant i després d’un terratrèmol, així com els mecanismes d’informació i protecció de la població.

Els mapes següents mostren la distribució dels epicentres dels terratrèmols històrics que han causat danys importants a Catalunya i la distribució dels epicentres dels terratrèmols del segle xx fortament percebuts per la població.

Puntuació de l’apartat 3.2

Font: Mapes d’epicentres, Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC).

a) Descriviu com es distribueixen els epicentres al territori català i expliqueu una possible causa geològica que justifiqui aquesta distribució.

[0,5 punts]

Distribució dels epicentres:

Causa geològica:

b) Un dels terratrèmols històrics, conegut com el terratrèmol de la Candelera, va tenir lloc el 2 de febrer de 1428 amb epicentre prop de Camprodon (Ripollès). Les estimacions modernes indiquen que va assolir una magnitud aproximada de 6,5 i una intensitat de IX a l’escala MSK.

A partir d’aquesta informació, descriviu a la taula següent com devia ser aquest terratrèmol i quins efectes devia provocar al territori.

[0,5 punts]