Geología y Ciencias Ambientales PAU 2025

Enunciado del examen en texto

Texto sacado del PDF oficial. Las fórmulas, tablas y figuras se ven mejor en el visor de arriba.

2025 Proves d’accés a la universitat

Geologia i ciències ambientals Sèrie 4

Qualificació

2a correcció

1.1

Exercici 1

Exercici 2

Comprovació

1.2

2.1

2.2. Opció __

Exercici 3

3.1

3.2

4.1

Exercici 4

4.2

4.3

Suma de notes parcials Qualificació final

Etiqueta de l’estudiant

Ubicació del tribunal ..................................................................................

Número del tribunal ....................................................................................

Etiqueta de qualificació

Etiqueta de correcció

L’examen consta de QUATRE exercicis obligatoris. Cada exercici val 2,5 punts. Feu els exercicis 1, 3 i 4, i responeu a TOTES les qüestions que s’hi plantegen. A l’exercici 2, responeu al primer apartat i trieu UNA de les dues opcions (A o B) que es plantegen en el segon apartat.

Les respostes han de ser clares i han d’estar redactades de manera coherent i cohesionada, amb correcció gramatical, lèxica i ortogràfica.

Exercici 1

[2,5 punts en total]

Catalunya és una regió amb una geografia variada que inclou muntanyes, valls i costes, la qual cosa la fa especialment susceptible de patir fenòmens geològics com els moviments de vessant. Aquestes inestabilitats del terreny són habituals en zones amb pendents pronunciats i materials erosionables, i poden ser desencadenades per factors com ara pluges intenses, esllavissades o l’activitat humana.

En aquest context, estudiar la dinàmica geològica de Catalunya és clau per a entendre i prevenir els riscos associats a aquests processos naturals i, per això, s’ha elaborat un inventari dels riscos geològics de Catalunya.

1.1. A la taula següent es resumeixen tots els fenòmens de vessant que han comportat un risc per a la població des del 1851 fins al 2024 a Catalunya. Calculeu la recurrència o període de retorn amb què s’han produït en cada període de temps. Tot seguit, indiqueu i justifiqueu si s’observa alguna tendència en els valors i, en cas afirmatiu, digueu tres possibles causes de la seva evolució.

[1,5 punts]

Períodes de temps

Nombre de fenòmens que han comportat un risc

1851-1880

1881-1915

1916-1950

1951-1985

1986-2024

S’hi observa alguna tendència? (Sí/No) Justifiqueu la resposta anterior

Indiqueu tres possibles causes de l’evolució dels valors

Recurrència (anys)

1.2. Un dels fenòmens de vessant més recurrents són les esllavissades. A partir del mapa geològic següent feu el tall geològic entre els punts A i B en el perfil topogràfic que hi ha sota el mapa. (Recordeu que cal posar-hi l’orientació.) En el tall geològic, representeu la probable superfície de lliscament, indicant-ne la forma i la trajectòria.

[1 punt]

Exercici 2

[2,5 punts en total]

L’any 2023, els desastres naturals com a conseqüència de fenòmens geològics van ocupar les portades dels noticiaris. El 8 de setembre de 2023, un terratrèmol de magnitud 6,8 va sacsejar l’oest del Marroc, i va deixar un balanç d’unes 2 900 persones mortes i més de 5 000 de ferides.

Llegiu atentament la notícia següent del diari Ara, publicada el 10 de setembre de 2023, amb relació a aquest fet.

Pugen a 2 012 les víctimes pel terratrèmol del Marroc: «No havíem vist mai res així» El sisme, de magnitud 6,8 a l’escala de Richter, s’ha registrat a poca distància de Marràqueix El terratrèmol va colpejar el Marroc a les 23.11 hores de divendres, hora marroquina (les 0.11 h de dissabte a Catalunya). L’epicentre era aproximadament a uns 100 km al sud de Marràqueix (Alt Atles) i a uns 10 km de profunditat, segons l’Institut Geogràfic Nacional del Govern espanyol. En aquesta zona remota de les muntanyes de l’Atles, la més afectada, algunes localitats són de difícil accés, cosa que ha portat el Govern marroquí a mobilitzar l’exèrcit i a enviar-hi helicòpters i altres vehicles militars.

Adaptació feta a partir d’un text publicat al diari Ara (10 setembre 2023)

El diari local del vostre municipi us demana que escriviu un article per respondre a certs dubtes que tenen els seus lectors.

A la premsa escrita es poden llegir frases com les següents: «ha estat un sisme devastador», «ha mort molta gent perquè les cases no són resistents», «altres vegades ja hi ha hagut alguna tragèdia semblant prop de la mateixa localitat», «la tremolor s’ha sentit a ciutats com Marràqueix o Rabat»…

2.1. Amb tota la informació proporcionada des de l’inici de l’exercici i tenint en compte que el risc sísmic es valora en funció de tres paràmetres: perillositat, exposició i vulnerabilitat, completeu la taula següent indicant si a la zona de l’Alt Atles marroquí (on es va produir el sisme) el risc sísmic és baix, mitjà o alt. Analitzeu també la importància de cada paràmetre a l’hora de valorar el risc sísmic en aquesta zona. Finalment, proposeu tres mesures que es podrien aplicar a la zona de l’Alt Atles marroquí per a reduir el risc sísmic en el futur i expliqueu com aquestes mesures poden influir en cadascun dels seus tres paràmetres (perillositat, exposició i vulnerabilitat).

[1,5 punts]

Risc sísmic (alt/mitjà/baix) Anàlisi dels tres paràmetres del risc sísmic a l’Alt Atles marroquí Paràmetres

Valoració (alta/ mitjana/baixa)

Raonament

Perillositat

Exposició

Vulnerabilitat

Mesures per a reduir el risc sísmic a l’Alt Atles marroquí (expliqueu a quin paràmetre és aplicable cada mesura)

2.2. Trieu UNA de les dues opcions (A o B) i responeu a les qüestions corresponents.

[1 punt]

OPCIÓ A Observeu el mapa anterior i indiqueu quina ha estat la causa d’aquest sisme. Raoneu també si, en el cas que l’epicentre s’hagués situat a l’oceà Atlàntic, davant de les costes del Marroc, les costes atlàntiques d’aquest país i de la península Ibèrica podrien haver patit algun altre fenomen geològic que suposés un risc i com es podria prevenir aquest nou risc. Per finalitzar la recollida d’informació, esmenteu dues mesures preventives per a fer front a aquest fenomen geològic.

Causa del sisme

Fenomen geològic en el cas que l’epicentre s’hagués situat a l’oceà Atlàntic

Mesures preventives per a fer-hi front

OPCIÓ B El director del diari us comenta que estan arribant a la bústia de cartes al director moltes preguntes sobre terratrèmols que necessiten resposta.

a) En una de les cartes es demana quina probabilitat hi ha que tingui lloc un sisme de magnitud similar a Catalunya. Per tal d’estructurar la vostra resposta, completeu la taula següent indicant si la perillositat de la zona geogràfica esmentada és alta, moderada o baixa, i justifiqueu-ho.

Zona geogràfica Costa

Plana de Lleida

Pirineu català

Perillositat (alta/moderada/baixa)

Justificació

b) En una segona carta es pregunta com es comporten les ones sísmiques en funció dels materials del subsol i per a respondre-la heu elaborat la figura adjunta. Tenint en compte aquesta informació gràfica i l’amplitud i l’amplificació de les ones sísmiques, així com el material del subsol per on es propaguen, indiqueu a la taula de sota quin sismograma correspon a la roca o als sediments. Raoneu la resposta.

Font: Figura modificada a partir d’una imatge de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC).

Sismograma

Amplitud (alta/baixa)

Amplificació (Sí/No)

Material del subsol

Raonament

Exercici 3

[2,5 punts en total]

Durant el mes de setembre del 2024 van tenir lloc diversos episodis de pluges més o menys intenses a la costa est de la península Ibèrica.

El mapa de la dreta correspon a un dels avisos per pluges intenses de l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMet), en el qual estan marcades les zones afectades pels diferents estats d’alerta.

El mapa meteorològic següent correspon a un d’aquells dies de principis de setembre.

3.1. Analitzeu per què aquesta situació isobàrica es correspon amb un episodi de pluges al litoral de llevant de la península Ibèrica. Per fer-ho, descriviu i justifiqueu el tipus de temps esperat per a la zona est de la Península en aquella data concreta. A continuació, completeu el mapa indicant el sentit de gir de totes les isòbares dibuixades i els valors de les isòbares que falten.

[1 punt]

Descripció i justificació del tipus de temps esperat:

3.2. Aquells dies alguns diaris van explicar que hi ha altres variables que poden influir en el volum de les precipitacions o en el cabal que portaran els barrancs i els rius. Llegiu aquestes frases i argumenteu si estan ben fonamentades científicament.

[1,5 punts]

Frase

Raonament

En el cas que arribi una massa d’aire fred en altura (gota freda o DANA), el risc de pluges intenses podria ser més alt.

Darrerament es relacionen les situacions de pluges intenses amb la temperatura de l’aigua del mar.

La DANA va ser provocada per canvis observats a la ionosfera.

El relleu de les zones costaneres mediterrànies pot fer augmentar la quantitat d’aigua recollida per metre quadrat.

La mala gestió de l’espai destinat a la construcció d’infraestructures per al transport terrestre (carreteres, autopistes, vies de tren…) ha estat un obstacle per a la circulació de l’aigua, ja que aquestes infraestructures travessaven rius i barrancs.

Exercici 4

[2,5 punts en total]

L’Àlex ha anat a veure la final del campionat de futbol que el seu equip juga amb el Schalke 04, a Gelsenkirchen (Alemanya). Quan ha arribat a l’estadi s’ha sorprès en adonar-se que el túnel que comunica els vestidors amb el camp imita el túnel d’entrada a una mina de carbó. Això és perquè Gelsenkirchen es troba al land del Rin del Nord-Westfàlia, una regió alemanya molt rica en carbó, l’explotació del qual ha estat el seu principal motor econòmic durant el segle xx.

4.1. El tipus de carbó que s’ha explotat principalment ha estat el lignit. Completeu la taula següent amb les dades que hi falten sobre el tipus de carbó, el seu contingut en carboni (C) (50-65 %, 92-95 %) o el seu poder calorífic (3 800-5 800 kcal/kg, 6 200-7 200 kcal/kg).

[0,5 punts]

Tipus

Contingut en C (%)

Poder calorífic (kcal/kg) 2 400-3 900

Lignit

65-75 75-92 > 7 600

4.2. El gràfic de línies següent mostra l’origen de l’energia produïda a Alemanya des del 1990. A la taula que hi ha a continuació, digueu quines fonts d’energia són renovables i quines no. Tot seguit, a partir de les dades del gràfic, descriviu l’evolució de les energies renovables i no renovables al llarg del temps i indiqueu quines fonts d’energia han estat dominants en cada període i com han anat variant.

[1,5 punts]

Font: https://www.iea.org/data-and-statistics/data-product/electricity-information.

Fonts d’energia renovable

Fonts d’energia no renovable Descripció de l’evolució temporal

Fonts d’energia dominants en cada període i variacions

4.3. A partir de la informació del gràfic, calculeu la variació percentual en la producció d’energia eòlica i la que prové del carbó entre els anys 2000 i 2023, i indiqueu en cada cas si ha augmentat o disminuït.

[0,5 punts]

Variació en la producció d’energia eòlica (en %)

Variació en la producció d’energia provinent del carbó (en %)

Comprovació:

2a correcció:

3a correcció:

Etiqueta de l’estudiant

L’Institut d’Estudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de l’edició d’aquesta prova d’accés

Soluciones y criterios de corrección en texto

Pàgina 1 de 9 Geologia i Ciències Ambientals Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

SÈRIE 4 Exercici 1 [2,5 punts en total]

1.1)

S’hi observa alguna tendència?

Sí/No

Sí

Justifiqueu la resposta anterior

S’observa una tendència a la baixa en la recurrència o període de retorn dels fenòmens de vessant que han comportat risc en la població.

Indiqueu tres possibles causes de l’evolució dels valors

Augment de les zones poblades en zones de risc Augment del nombre de carreteres Augment del volum de vehicles circulant per les carreteres Augment de l'activitat humana que indueix moviments de vessant Disminució de la massa forestal Augment dels fenòmens violents de pluges

[1,5 punts]

Períodes de temps

Nombre de fenòmens que han comportat un risc

1851-1880

30/3 = 10 anys

1881-1915

35/7 = 5 anys

1916-1950

35/10 = 3,5 anys

1951-1985

35/14 = 2,5 anys

1986-2024

39/28 = 1,4 anys

Recurrència (anys)

Pàgina 2 de 9 Geologia i Ciències Ambientals Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

1.2) [1 punt]

Mapa geològic en el que s’hi destaquen en diferents trames les litologies dels materials que afloren. En aquest mapa s’hi marca també la traça per on s’ha de realitzar el tall (A-A’). Associat al mapa geològic hi ha el tall geològic, en el que s’observa com totes les capes cabussen cap al NO. També s’hi inclou la traça i direcció d’una possible esllavissada.

Pàgina 3 de 9 Geologia i Ciències Ambientals Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

Exercici 2 [2,5 punts en total]

2.1) [1,5 punts]

Tenint en compte els tres paràmetres, el risc sísmic s’hauria de considerar MITJÀ o ALT (s’acceptaran les dues respostes, però no s’acceptarà un risc baix) Anàlisi dels tres paràmetres del risc sísmic a l’Alt Atles marroquí Valoració Raonament Paràmetres (alta/mitjana/baixa)

Anàlisi del risc sísmic (alt/mitjà/baix)

Perillositat

La perillositat alta

Valors propers a 7 indiquen una gran quantitat d’energia alliberada. També podem acceptar que raonin aquest punt indicant que magnituds de 7 poden produir danys greus.

Exposició

L’exposició és baixa o mitjana (S’admetran les dues respostes)

El text parla de «zones remotes» (exposició baixa), però el titular es refereix a més de 2000 morts (pot fer pensar en població d’un nombre d’habitants alt).

Vulnerabilitat

La vulnerabilitat és alta

Els articles parlen de cases destruïdes, no preparades, accés difícil als pobles,

Mesures per a reduir el risc sísmic a l’Alt Atles marroquí (expliqueu a quin paràmetre és aplicable cada mesura) Normes de construcció sísmica (vulnerabilitat), formació i educació de la població (vulnerabilitat), refugis d’emergència (vulnerabilitat), planificació urbana (exposició), reforçar infraestructures crítiques (exposició)...

Pàgina 4 de 9 Geologia i Ciències Ambientals Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

2.2) [1 punt]

OPCIÓ A Han de fer referència al xoc de la placa africana i l'eurasiàtica (o ibèrica) Causa del sisme

S'admetran de forma parcial respostes més generalistes, com xoc de plaques, existència de falles, tectònica de plaques

Fenomen geològic en el cas que l’epicentre s’hagués situat a l’oceà Atlàntic

Han d’explicar que podria haver tingut lloc un tsunami i si que podria haver afectat les costes indicades. (0,2 punts)

-xarxa de sismògrafs -xarxa de boies marines amb els sensors corresponents Mesures preventives per a fer-hi front

-ordenació del territori (construccions, ...) -mapes de risc -educació de la població -plans d’evacuació.

Pàgina 5 de 9 Geologia i Ciències Ambientals Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

OPCIÓ B a) Zona geogràfica

Perillositat

Justificació

(alta/moderada/baixa) Costa

Moderada

Falles paral·leles a la línia de costa (rift Europeu)

Plana de Lleida

Baixa

Zona estable des del punt de vista tectònic

Pirineu català

Moderada-Alta

Xoc subplaca Europea

Ibèrica

amb

placa

b)

Sismograma

Amplitud (alta/baixa)

Amplificació (Sí/No)

Material del subsol

baixa

no

Roca

alta

si

Sediments

Raonament En materials poc cohesionats poden donarse fenòmens de ressonància, que provoquen l’augment de l’amplitud.

Pàgina 6 de 9 Geologia i Ciències Ambientals Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

Exercici 3 [2,5 punts en total]

3.1) [1 punt]

El mapa meteorològic corresponent a la península ibèrica en la que s’observen les isòbares i està marcada una depressió. En vermell s’hi senyala el sentit de gir de les isòbares, així com els valors de les isòbares.

Descripció i justificació del tipus de temps esperat Es pot apreciar una depressió centrada al sud de la península. Això implica inestabilitat i pluges. A més, els vents tenen component Est a la costa catalana, que seran humits i per tant ajudaran a que plogui. Aquests vents seran fluixos. Les temperatures no canviaran doncs no s’aprecia el moviment de cap massa d’aire freda o càlida (també poden dir que els vents de l’est no provoquen canvis en la temperatura en la costa).

Pàgina 7 de 9 Geologia i Ciències Ambientals Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

3.2) [1,5 punts]

Frase

En el cas que arribi una massa d’aire fred en altura (gota freda o DANA), el risc de pluges intenses podria ser més alt.

Raonament Si tenim episodis de pluja, vol dir que hi ha moviments ascendents d’aire humit. Si aquest aire humit troba aire fred en el seu camí, el valor de saturació disminuirà i plourà més quantitat d’aigua.

Aquests fenòmens passen a les capes altes de la Troposfera, a pressions de 500hPa o menys.

Darrerament es relacionen les situacions de pluges intenses amb la temperatura de l’aigua del mar.

Una temperatura més alta als mars i oceans implica una superior potencialitat d’evaporació i, per tant, de transmissió d’energia latent a les masses d’aire. Aquesta es manifesta quan es produeix la condensació del vapor d’aigua i que intensifica la inestabilitat de les masses d’aire.

La frase és falsa.

La DANA va ser provocada per canvis observats a la ionosfera.

El relleu de la zones costaneres mediterrànies pot fer augmentar la quantitat d’aigua recollida per metre quadrat.

Els processos meteorològics que donen lloc a precipitacions tenen lloc a la troposfera. Les DANA o gota freda són degudes a la presència d’aire fred en les capes altes de la troposfera. La ionosfera està compresa entres 85-500 km, arribant a temperatures superiors a 1000ºC per la interacció de la radiació solar i les partícules que s’ionitzen.

La presència de les serralades litorals i/o prelitorals fa que l’aire humit procedent de la Mediterrània ascendeixi i es refredi. Aquest refredament és més acusat (també s’accepta «ràpid») que en zones més planes, provocant un augment de la intensitat de la pluja i/o de la quantitat acumulada.

La construcció de barreres artificals (carreteres, vies La mala gestió de l’espai destinat a la construcció d’infraestructures per transport de tren, autopistes, etc) que tallin els rius i barrancs poden actuar com a preses, retenint l’aigua que recull terrestre (carreteres, autopistes, vies de la conca (compliquen el desguàs de la conca). El tren, ...) ha estat un obstacle per a la càlcul del cabal haurà de travessar aquestes circulació de l’aigua, ja que aquestes infraestructures és indispensable (molt important, ...) infraestructures travessaven rius i barrancs.

Pàgina 8 de 9 Geologia i Ciències Ambientals Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

Exercici 4 [2,5 punts en total]

4.1) [0,5 punts]

Tipus

Contingut en C (%)

Torba Lignit Hulla Antracita

Poder calorífic (en kcal/kg)

50-65

2.400 – 3.900

65-75

3.800 – 5.800

75-92

6.200 – 7.200

92-95

>7600

4.2) [1,5 punts]

Fonts d’energia renovable Fonts d’energia no renovable

Biocombustible, Hidroelèctrica, Solar, Eòlica Carbó, Petroli, Gas natural, Nuclear

Descripció de l’evolució temporal Cal que diguin que es veu un canvi en l’origen de les fonts d’energia. A partir del 2000-2005, i especialment a partir del 2015, l’energia provinent de les fonts renovables comença a créixer, mentre que la provinent de les fonts no renovables comença a baixar.

Fonts d’energia dominants en cada període i variacions Cal que diguin que les més importants fins el 2015 eren el carbó i la nuclear però que a partir del 2015 l’eòlica té un paper més important Tot i ser minoritàries la contribució de la solar i la de biocombustibles augmenta, la hidroelèctrica es manté constant i la de gas natural augmenta.

Pàgina 9 de 9 Geologia i Ciències Ambientals Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

4.3) [0,5 punts]

Variació en la producció d’energia eòlica (en %) Producció any 2000: 10.000 GWh Producció any 2023: 140.000 GWh Canvi: (140.000-10.000)/10.000 × 100 = 1300 % La producció d’energia eólica ha augmentat un 1300% en relació al 2000

Variació en la producció d’energia provinent del carbó (en %) Producció any 2000: 300.000 GWh Producció any 2023: 140.000 GWh Canvi: (140.000-300.000)/300.000 × 100 = -53% La producció d’energia provinent del carbó ha disminuït un 53% en relació al 2000