Geología y Ciencias Ambientales PAU 2025

Enunciado del examen en texto

Texto sacado del PDF oficial. Las fórmulas, tablas y figuras se ven mejor en el visor de arriba.

2025 Proves d’accés a la universitat

Geologia i ciències ambientals Sèrie 3

Qualificació

Comprovació

2a correcció

1.1 Exercici 1

1.2

1.3

Exercici 2

2.1

2.2. Opció __

Exercici 3

3.1

3.2

4.1

Exercici 4

4.2

4.3

Suma de notes parcials Qualificació final

Etiqueta de l’estudiant

Ubicació del tribunal ..................................................................................

Número del tribunal ....................................................................................

Etiqueta de qualificació

Etiqueta de correcció

L’examen consta de QUATRE exercicis obligatoris. Cada exercici val 2,5 punts. Feu els exercicis 1, 3 i 4, i responeu a TOTES les qüestions que s’hi plantegen. A l’exercici 2, responeu al primer apartat i trieu UNA de les dues opcions (A o B) que es plantegen en el segon apartat.

Les respostes han de ser clares i han d’estar redactades de manera coherent i cohesionada, amb correcció gramatical, lèxica i ortogràfica.

Exercici 1

[2,5 punts en total]

L’empresa Roques, SA vol ampliar els materials de construcció que ofereix en el seu catàleg. Actualment disposa de roques ornamentals d’origen magmàtic. L’empresa, que ja està consolidada tant nacionalment com internacionalment, vol oferir roques sedimentàries que es puguin fer servir com a àrids, aglomerats, roques de construcció o productes ceràmics.

Per fer-ho, l’empresa ha dut a terme un estudi prop de la població de Benamunt del Solc i ha elaborat el mapa geològic de la zona.

1.1. Amb l’objectiu de conèixer la disposició dels materials i reconèixer les estructures geològiques, a la pàgina següent feu el tall geològic A-A′ indicat al mapa (se us en facilita la topografia) i, a continuació, digueu quin tipus d’estructura heu dibuixat.

[1 punt]

Tipus d’estructura dibuixat

1.2. Marqueu amb una creu, a la casella corresponent de la taula següent, en quins tipus d’aplicacions basades en recursos industrials es poden transformar les calcàries, les lutites i els gresos que afloren a la zona de Benamunt del Solc.

[1 punt. Per cada resposta incorrecta es descomptaran 0,05 punts]

Aplicacions

Calcàries

Lutites

Gresos

Naturals

Àrids

Artificials Ciment

Aglomerats

Calç Formigó

Roques de construcció

Pedres de construcció Roques ornamentals Terrisses i porcellanes

Productes ceràmics

Rajoles o maons Productes refractaris

1.3. Si finalment l’empresa decideix explotar el terreny a la zona situada prop de Benamunt del Solc, haurà de tenir en compte l’afectació negativa sobre el territori. Indiqueu a la taula de sota dos exemples d’impactes negatius que podrien patir els habitants de Benamunt del Solc i quines mesures preventives es podrien aplicar en cada cas per a minimitzar-los.

[0,5 punts]

Impacte

Mesures preventives associades

Exercici 2

[2,5 punts en total]

L’any 2021 es van produir dues erupcions volcàniques importants i amb característiques molt diferents a dues parts del món: l’erupció del volcà Fagradalsfjall a Islàndia (març del 2021) i l’erupció del volcà Semeru a Java, Indonèsia (desembre del 2021). Les imatges següents mostren la cronologia dels esdeveniments principals que van tenir lloc els primers dies de cada erupció.

Erupció del Fagradalsfjall (Islàndia)

• 19 de març: Inici de l’erupció a la fissura del volcà Fagradalsfjall amb emissions de lava.

• 20-23 de març: Emissió de lava contínua, que crea un petit llac de lava. Les emissions de cendra són mínimes.

• 30 de març: El volcà continua en erupció, amb fluxos de lava relativament tranquils.

• 13 d’abril: La colada de lava ja cobreix 4,8 km2 de superfície.

Erupció del Semeru (Java)

• 4 de desembre: Comença l’erupció de manera violenta, amb llançament de cendra i piroclastos que arriben als 12 km d’altura.

• 7-9 de desembre: S’intensifiquen les erupcions, amb noves emissions de lava i de cendra que cobreixen una gran part de la zona.

• 20-31 de desembre: Es manté l’activitat volcànica, amb fluxos piroclàstics que arriben fins a una distància de 4 km respecte al cràter.

2.1. Identifiqueu quin tipus d’erupció correspon a cadascun dels volcans, justifiqueu la resposta amb dues dades de la cronologia de les erupcions i indiqueu dues característiques del magma que expliquin el tipus d’erupció de cada volcà.

[1,5 punts]

Volcà

Tipus d’erupció

Justificació

Característiques del magma

Fagradalsfjall (Islàndia)

Semeru (Java)

Volcà

Tipus de límit

Fagradalsfjall Semeru Quin és l’altre tipus de límit de placa que existeix? Presenta vulcanisme associat? Justifiqueu la resposta.

2.2. Trieu UNA de les dues opcions (A o B) i responeu a les qüestions corresponents.

[1 punt]

OPCIÓ A Responeu a les qüestions següents sobre l’erupció del volcà Fagradalsfjall.

a) Segons el text inicial, l’erupció va ser fissural, amb l’emissió de colades de lava que van acabar cobrint una superfície de 4,8 km². Al mapa topogràfic següent, pinteu de color blau les zones que considereu que van poder quedar afectades per les colades de lava.

La línia discontínua indica la fissura per on va emergir el magma al llarg de l’erupció.

b) Algunes agències de viatges locals van aprofitar les característiques d’aquesta erupció per a organitzar excursions guiades que permetessin veure i fotografiar el fenomen des de ben a prop. Diversos experts van ser crítics amb aquesta decisió, ja que consideraven que era una activitat que comportava un risc important.

A la taula següent, indiqueu quin és el risc principal que podia preocupar als experts a banda de les colades de lava, i quines dues mesures es podrien prendre per a minimitzar aquest risc a l’hora de visitar la zona.

Risc:

Dues mesures per a minimitzar el risc:

OPCIÓ B Les diferències entre els processos eruptius dels dos volcans van influir en els riscos associats per a la població i també en les mesures que van prendre les autoritats locals per a reduir l’afectació sobre els habitants d’aquestes dues illes volcàniques.

A la taula següent, indiqueu dues mesures específiques que es podrien haver implementat en cadascun dels dos casos per a reduir el risc sense repetir-ne cap i justifiqueu en cada cas quin dels factors de càlcul del risc hauria disminuït.

Volcà

Mesura

Factor del risc que hauria disminuït

Justificació

Fagradalsfjall (Islàndia)

Semeru (Java)

Exercici 3

[2,5 punts en total]

Al poble de Castellet volen construir una zona d’aparcament prop del castell. L’Ajuntament proposa dues localitzacions que es mostren al mapa topogràfic següent amb les lletres A i B.

3.1. Analitzeu, a la taula de la pàgina següent, les dues localitzacions proposades (A i B) per a construir-hi la zona d’aparcament valorant aspectes com la proximitat al castell, l’accessibilitat, l’impacte visual des del castell i l’afectació al paisatge. Tot seguit, descriviu de manera clara quins avantatges i inconvenients presenta cadascuna de les dues localitzacions.

[1 punt]

Aspecte

Localització A

Localització B

Localització A

Localització B

Proximitat al castell

Accessibilitat

Impacte visual des del castell

Modificació del paisatge si es construeix l’aparcament

Avantatges

Inconvenients

3.2. Determineu quina de les dues propostes d’aparcament és menys adient (A o B) tenint en compte que tot el terreny que mostra el mapa es troba sobre material calcari amb una inclinació de 45° cap a l’est. Tot seguit, completeu les taules de sota identificant i definint dos fenòmens geològics externs que podrien generar un risc per a aquest aparcament i proposeu, també, dues mesures preventives per a cada fenomen que es podrien aplicar en aquest context, sense repetir-ne cap.

[1,5 punts]

Aparcament menys adient

Fenomen geològic extern 1 Identificació

Definició

Mesures preventives

Fenomen geològic extern 2 Identificació

Definició

Mesures preventives

Exercici 4

[2,5 punts en total]

Per primer cop, la regió de Ponent (que comprèn les comarques del Segrià, les Garrigues, l’Urgell i el Pla d’Urgell) ocupa la segona posició del rànquing d’avisos preventius per contaminació de l’aire de tot Catalunya.

La Secretaria d’Acció Climàtica ha activat des de principis d’aquest any fins a cinc avisos al pla de Lleida, una xifra que només està per sota de la de l’àrea metropolitana de Barcelona (que en suma vuit). Es tracta d’avisos a la població per la presència excessiva de partícules PM10, les que tenen un diàmetre inferior als 10 micròmetres. A més, l’ozó també és un dels principals contaminants en aquestes zones. Aquest tipus de contaminació és la causa de més de 300 000 morts prematures anuals a la Unió Europea.

Adaptació feta a partir d’un text publicat a Ara (25 octubre 2022)

4.1. Els contaminants als quals fa referència el text d’aquest article periodístic són les partícules en suspensió PM10 i l’ozó. Ompliu les dues taules següents amb la informació corresponent a aquests dos contaminants.

[1 punt]

PM10 Exemples

Font

Efecte sobre la salut i el medi ambient

Ozó Com es forma?

Dos efectes sobre la salut i el medi ambient:

4.2. La quantitat mesurada d’aquests contaminants pot dependre d’altres factors ambientals.

En el text inicial de l’exercici se n’expliquen alguns.

Raoneu, a la taula de sota, la validesa de les afirmacions escrites entre cometes que trobareu a continuació:

[1 punt]

— Sobre l’orografia/relleu de la zona (tingueu en compte que el Montsec, la Segarra i el

Montsant són zones més elevades que les indicades en el text):

«Una zona plana i envoltada pel Montsec, la Segarra i el Montsant, cosa que pot provocar una acumulació més gran de contaminants.»

— Sobre la pressió atmosfèrica:

«La importància de l’arribada d’anticiclons africans en relació amb l’augment de

contaminants.»

Sobre l’orografia/relleu:

Sobre la pressió atmosfèrica:

4.3. Raoneu si els valors indicats en el paràgraf següent de l’article (no inclòs en el text inicial) corresponen a la immissió o l’emissió del contaminant.

[0,5 punts]

Una de les estacions que estan registrant els índexs més alarmants des de fa temps és la de Juneda. Aquest any s’han repetit diàriament valors al voltant dels 40 micrograms, cosa que es qualifica tècnicament com una qualitat de l’aire «regular». Durant l’estiu, a Juneda es va arribar a pics puntuals de partícules superiors als 50 micrograms («qualitat pobra») i fins i tot vorejant els 100 en determinades hores.

Soluciones y criterios de corrección en texto

Pàgina 1 de 11 Geologia i Ciències Ambientals Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria extraordinària. Criteri específic d'avaluació

SÈRIE 3 Exercici 1 [2,5 punts en total]

1.1.

[1 punt]

Tall geològic, en el qual les capes es disposen plegades formant un antiforme. El tall té una orientació O-E.

L’estructura és un antiforme o anticlinal.

Pàgina 2 de 11 Geologia i Ciències Ambientals Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria extraordinària. Criteri específic d'avaluació

1.2.

[1 punt]

Aplicacions

Calcàries

Lutites

Gresos

Artificials

Ciment

Calç

Formigó

Pedres de construcció

Roques ornamentals

Naturals

Àrids

Aglomerats

Roques de construcció

Productes ceràmics

Terrisses i porcellanes

Rajoles o maons

Productes refractaris

1.3.

[0,5 punts]

Impacte

Mesures preventives associades

Contaminació de l’aire

L’activitat minera pot generar pols i partícules a l'aire, cosa que afecta la salut dels habitants, especialment les persones amb problemes respiratoris o altres malalties pulmonars.

Mesures preventives:

• Implementar sistemes per reduir la generació de pols.

• Utilitzar màquines amb sistemes de filtratge de pols per minimitzar-ne l’emissió.

• Instal·lar pantalles o tanques a les àrees d’extracció per evitar que la pols es desplaci cap al poble.

Contaminació d’aigua

Les activitats mineres poden afectar els cursos d’aigua locals, amb l’emissió de substàncies tòxiques o sediments que poden contaminar les aigües subterrànies i superficials, i posar en perill la qualitat de l’aigua per a consum humà i agrícola.

Mesures preventives:

• Instal·lar sistemes de depuració i filtratge a les aigües residuals generades per l'explotació per evitar que es

Pàgina 3 de 11 Geologia i Ciències Ambientals Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria extraordinària. Criteri específic d'avaluació

contaminin els rius o aqüífers.

Monitoritzar constantment la qualitat de les aigües per detectar qualsevol alteració a temps.

Evitar l'abocament directe d'aigües residuals a rius o embassaments, i redirigir-les a sistemes de tractament adequats.

L'extracció de materials pot modificar el paisatge natural de la zona.

Mesures preventives:

• Establir un pla de restauració del paisatge que inclogui la rehabilitació de les zones explotades un cop Degradació del paisatge finalitzada l'extracció, com la reforestació i el disseny de zones verdes.

• Limitar l’àrea d’explotació per evitar l’impacte excessiu sobre el territori.

• Promoure activitats de turisme sostenible en les zones no afectades per l'explotació.

Soroll i vibracions

Pèrdua o modificació d’hàbitats

L’activitat minera, especialment si inclou explosions o trituració de roques, pot generar sorolls intensos i vibracions que afecten la qualitat de vida de la població i poden danyar estructures d'edificis propers.

Mesures preventives:

• Utilitzar tecnologies i equips amb sistemes de reducció de soroll, com ara màquines més silencioses i processos més eficients.

• Establir horaris per a l'activitat minera que no coincideixin amb els moments de descans dels habitants, per reduir l’impacte del soroll.

• Instaurar una vigilància constant sobre el nivell de soroll i vibracions per garantir que es mantenen dins dels límits legals i segurs per a les persones.

Les activitats mineres poden destruir hàbitats naturals, desplaçant o eliminant espècies locals de flora i fauna, fet que pot provocar la pèrdua de biodiversitat.

Mesures preventives:

• Realitzar estudis d'impacte ambiental exhaustius per identificar espècies protegides i establir plans protegirles.

• Crear zones de protecció de fauna i flora al voltant de les àrees d’explotació per evitar-ne l’afectació directa a la biodiversitat.

• En cas de necessitat, traslladar temporalment espècies

Pàgina 4 de 11 Geologia i Ciències Ambientals Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria extraordinària. Criteri específic d'avaluació

vulnerables a altres àrees segures fins que es restableixi el seu hàbitat.

Desplaçament de la població

Si l'activitat minera afectés intensament les zones residencials, podria ser necessari desplaçar alguns habitants, amb el conseqüent impacte social i econòmic.

Mesures preventives:

• Realitzar un pla de compensació per a aquells residents que s’hi puguin veure afectats, ja sigui mitjançant l'oferta de nous habitatges o indemnitzacions adequades.

• Establir programes de recol·locació temporal o definitiva, sempre amb la voluntat de mantenir la cohesió social i econòmica de la comunitat.

• Implicar els habitants en el procés de presa de decisions i informar-los adequadament sobre les conseqüències de l'explotació i les possibles mesures de compensació.

Exercici 2 [2,5 punts en total]

2.1.

[1,5 punts]

Volcà

Fagradalsfjall (Islàndia)

Semeru (Java)

Tipus d’erupció

Efusiva

Explosiva

Justificació

- Emissions de lava

- Emissions de cendra mínimes

- Fluxos de lava tranquils

Característiques del magma

- Fluid o poc viscós.

- Màfic (bàsic)

- Amb poca presència de gasos

- Temperatura elevada

- Erupció violenta

- Viscós

- Llançament de cendra i - Fèlsic (àcid) piroclasts

- Major presència de

- Fluxos piroclàstics gasos

- Temperatura baixa

Pàgina 5 de 11 Geologia i Ciències Ambientals Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria extraordinària. Criteri específic d'avaluació

Volcà

Tipus de límit

Fagradalsfjall

Divergent o constructiu (dorsal oceànica)

Semeru

Convergent o destructiu (zona de subducció)

Quin és l’altre tipus de límit de placa que existeix? Presenta vulcanisme associat?

Justifiqueu la resposta L’altre tipus de límit de plaques tectòniques que existeix és el límit passiu o transformant, en el qual no hi ha vulcanisme associat ja que en aquestes zones les plaques tectòniques es desplacen horitzontalment una respecte a l'altra, sense que el material es fongui.

2.2.

[1 punt]

OPCIÓ A

Mapa topogràfic de la zona de Fagradalsfjall. En blau es pinta l’àrea que va quedar afectada per l’erupció. Les fletxes indiquen les possibles vies.

Pàgina 6 de 11 Geologia i Ciències Ambientals Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria extraordinària. Criteri específic d'avaluació

Risc: Emanacions de gasos tòxics Dues mesures per a minimitzar el risc:

Ús de màscares de protecció Visita des de llocs allunyats de la fissura Seguir les indicacions de les autoritats Visitar la zona només amb guies qualificats

OPCIÓ B

Volcà

Fagradalsfjall (Islàndia)

Mesura

Factor de risc que hauria disminuït

Justificació

Construcció de dics per desviar la lava

Vulnerabilitat

Protegeix la població que viu a la zona afectada

Construcció de rases per canalitzar la lava

Vulnerabilitat

Protegeix la població que viu a la zona afectada

Evitar construir en zones situades en el fons de valls

Exposició

Disminueix el volum de població que viu a la zona

Refredar la lava amb mànegues per aturar-la

Vulnerabilitat

Protegeix la població que viu a la zona afectada

Construcció de teulades inclinades per evitar l’acumulació de cendra

Vulnerabilitat

Disminueix la possibilitat que caiguin edificis

Evitar construir prop de l’edifici volcànic

Exposició

Semeru (Java) Disminueix el volum de població que viu a la zona

Pàgina 7 de 11 Geologia i Ciències Ambientals Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria extraordinària. Criteri específic d'avaluació

Implementar sistemes d’avís a la població

Vulnerabilitat

Prepara la població davant l’erupció

Disseny de vies d’evacuació ràpides de la zona

Vulnerabilitat

Prepara la població davant l’erupció

Exercici 3 [2,5 punts en total]

3.1.

[1 punt]

Aspecte

Localització A

Localització B

Proximitat al castell

Més propera al castell

Una mica més allunyada del castell. Requereix més desplaçament

Accessibilitat

Situada en una zona de pendent. Més dificultat d’accés

Més propera a la pista forestal i zona amb poc pendent i amb corriols. Accés més fàcil i directe

Impacte visual des del castell

Molt visible des del castell

Menys visible, més integrada al paisatge

Modificació del paisatge si es construeix l’aparcament

Zona més accidentada, requerirà més moviments de terra

Terreny més estable cosa que implica una menor intervenció sobre el medi

Pàgina 8 de 11 Geologia i Ciències Ambientals Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria extraordinària. Criteri específic d'avaluació

Localització A

Localització B

Avantatges

Més propera al castell

Més allunyada, però amb accés fàcil i directe. A més a més la seva construcció implica pocs canvis en el paisatge

Inconvenients

Més dificultat d’accés. Molt visible des del castell. La seva construcció requereix canvis importants en el paisatge

Visible des del castell

Pàgina 9 de 11 Geologia i Ciències Ambientals Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria extraordinària. Criteri específic d'avaluació

3.2.

[1,5 punts]

Aparcament menys adient

Fenomen geològic extern 1 Identificació

Esllavissada o lliscament

Definició

Lliscament de material per sobre d’una o diverses superfícies sense perdre mai el contacte amb la superfície.

Mesures preventives

-Construcció de dics -Ancoratges -Bancals -Drenatges interiors i en superfície.

-Canalitzacions -Construcció de contraforts de formigó i gabions -Talussos dissenyats amb formes còncaves -Reforestació dels vessants

Fenomen geològic extern 2

Identificació

Definició

Mesures preventives

a. Despreniment

b. Bolcada

a. Blocs de roca de mides diverses es desprenen del massís i cauen amb un recorregut parcial o total per l’aire.

b. Moviment superficial d’un bloc de terreny causat per la gravetat, que produeix una girada al voltant d’un eix per sota el centre de gravetat de la massa inestable.

- Ancoratges

- Malles metàl·liques

- Retirar els blocs inestables del vessant

- Modificar el perfil del vessant

Pàgina 10 de 11 Geologia i Ciències Ambientals Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria extraordinària. Criteri específic d'avaluació

Exercici 4 [2,5 punts en total]

4.1.

[1 punt]

PM10 Exemples Cendres d’incendis fums de fàbriques, fums de vehicles, pol·len, espores, argiles, llims, pols de pedreres, pols de construcció, pols de mineria a cel obert, cendres d’erupcions volcàniques, pols sahariana, altres

Font

Trànsit Fonts estacionàries de combustió: calefacció domèstica, indústria, incineració de residus industrials i urbans i centrals tèrmiques de combustibles fòssils.

Construcció, pedreres i mineria.

Cimenteres Indústria ceràmica Foneries Focs forestals i agrícoles Agricultura Vent sud (Sàhara)

Efecte sobre la salut i el medi ambient Afeccions respiratòries, afeccions a persones amb asma, problemes cardiovasculars, càncer, afeccions a fetus i nens petits, disminució de la transpiració de les plantes per deposició en fulles, disminució de la taxa de fotosíntesi per deposició en fulles, transparència aire, altres

Pàgina 11 de 11 Geologia i Ciències Ambientals Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria extraordinària. Criteri específic d'avaluació

Ozó Com es forma? L'ozó és un contaminant secundari, és a dir, no emès directament a l'atmosfera per una font, sinó format a partir de reaccions fotoquímiques (activades per la llum solar) entre contaminants primaris. Concretament, es forma ozó quan coexisteixen els òxids de nitrogen (NOx), els compostos orgànics volàtils (COV) i una radiació solar intensa al llarg d'un període de temps prou llarg (un mínim de diverses hores).

Dos efectes sobre la salut i el medi ambient:

Sobre les persones: tos, irritacions a la faringe, el coll i els ulls, i dificultats respiratòries com ara gola seca.

Agreujament de l'asma, la reducció de la funció pulmonar i una inflamació de les vies respiratòries.

Increment de la mortalitat diària.

4.2.

[1 punt]

Sobre l’orografia/relleu:

En zones de menys altitud es poden concentrar els contaminants, sobretot en absència de vent i pluges. Les zones més elevades actuen com a parets que contenen l’aire contaminat, i impossibiliten moviments laterals.

Sobre la pressió atmosfèrica:

Quan hi ha situacions anticiclòniques la pressió atmosfèrica és alta i no es mou l’aire entre les capes de la troposfera (situació d’estabilitat atmosfèrica), l’alliberament de contaminats provoca que augmenti la concentració de contaminant dia a dia al no haver dispersió ni deposició sobre la superfície.

4.3.

[0,5 punts]

Aquestes dades fan referència a la immissió de contaminants, és dir, la quantitat mesurada en qualsevol lloc que no sigui la font de contaminant. L’emissió és la quantitat de contaminant alliberada per una font i per tant es mesura directament en la font emissora.