Valenciano PAU 2026

Enunciado del examen en texto

Texto sacado del PDF oficial. Las fórmulas, tablas y figuras se ven mejor en el visor de arriba.

PROVA D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT PRUEBA DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

CONVOCATÒRIA: EXTRAORDINÀRIA 2026

CONVOCATORIA: EXTRAORDINARIA 2026

ASSIGNATURA: VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA II

ASIGNATURA: VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA II

BAREM DE L’EXAMEN: Comprensió del text, 3 punts. Anàlisi lingüística del text, 3 punts. Expressió i reflexió escrita, 4 punts.

BAREMO DEL EXAMEN: Comprensión del texto, 3 punts. Análisis lingüística del texto, 3 puntos. Expressión i reflexión escrita, 4 puntos.

TEXT

Fa exactament cinc-cents anys que Isabel de Villena, “en l’any 1490, a dos de juliol, dia de la Visitació” —tal com podem llegir en el postfaci que acompanya les diverses edicions de la seva Vita Christi—, morí en el convent de la Trinitat, als afores de València. Hi havia entrat a quinze anys, com a novícia de l’orde de Santa Clara. La seva elecció abacial ens ha arribat sobredaurada per la llegenda que atribueix el seu desenllaç favorable a una intervenció miraculosa de l’arcàngel sant Gabriel. Collita assaonada de l’època, aquesta mena de deutes amb el meravellós, però, també, indici d’un prestigi i d’una personalitat que atiaren el foc de la imaginació col·lectiva, i que, al capdavall, una obra justifica i fa present, encara, entre nosaltres.

A aquesta obra, doncs, m’he volgut encarar com un petit homenatge personal que aquestes ratlles volen fer transferible, si això es pot fer, a qui les llegeixi. No pretenc afegir gran cosa de nou a tot el que fins ara s’ha escrit sobre l’autora d’aquesta Vita Christi. Tot i el seu títol, aquesta és una obra de dona, conscientment, deliberadament de dona, si voleu femenina, però encara més, feminista, adjectiu, és clar, que resulta anacrònic en aplicar-lo a una autora i a una obra del segle XV, però que ens és útil si en precisem l’abast. Perquè la vida de Crist villeniana, no tan sols s’interessa pels personatges femenins dels Evangelis d’una manera primordial, sinó que aquest fet determina en gran part la selecció d’episodis que s’hi inclouen. De tota manera, si l’adjectiu feminista escau a Isabel de Villena és, sobretot, per la reiterada defensa que fa al llarg de tot el llibre de la dignitat del sexe femení, en clara oposició i potser en deliberada polèmica contra la forta tradició misògina medieval que havia tret, en la València d’aquell moment, el fruit més saborós en l’Espill de Jaume Roig. I que ho fa amb uns arguments que situen la monja valenciana dins del corrent que polemitza amb els detractors sistemàtics del gènere femení.

Dins d’aquest corrent que podem anomenar ginecofílic, profeminista o potser protofemeninista —també majoritàriament masculí, val a dir-ho—, havia destacat, en el París de mitjan segle XIV, una dona excepcional: Christine de Pizan. Com ella, la nostra Isabel de Villena és una de les poques dones que intervenen amb veu pròpia en una polèmica que, tot i afectar ben directament el sexe femení, constitueix quasi exclusivament un feu dels homes. Com la mateixa literatura, si fa no fa: ben pocs són els casos que coneixem de dones escriptores medievals.

Text adaptat de Maria-Mercè Marçal, “Isabel de Villena i el seu feminisme literari”, Revista de Catalunya, 1990, vol. 44, p. 120-130

1. Comprensió del text Contesta les 4 preguntes. La (d) et permet elegir entre dues opcions: (d1) o (d2). En total podràs obtenir 3 punts repartits de la següent manera: a) 1 punt; b) 1 punt; c) 0,5 punts i d) 0,5 punts. (Total: 3 punts).

a) Descriu el tema i les parts bàsiques del text. [1 punt]

b) Resumeix el contingut del text amb una extensió de 50 a 70 paraules. [1 punt]

c) Identifica la tipologia textual del text i especifica’n, almenys, dues característiques presents en aquest text.

[0,5 punts]

d) Tria una de les possibilitats següents. [0,5 punts] d1) Busca en el text dues marques de modalització diferents. En els dos casos, ha de comentar breument el tret i has de copiar l’exemple extret del text.

d2) Analitza breument l’ús de la metàfora en el text, i extreu-ne dos exemples diferents.

Busca en el text dos trets característics del registre lingüístic formal o informal. Copia’ls i comenta’ls breument.

2. Anàlisi lingüística del text Respon a les 4 preguntes (total 3 punts). La pregunta (a) et permet elegir entre (a1) o (a2). La pregunta (a) val 0,5 punts; les preguntes (b) i (c), 0,75 punts cada una; i la pregunta (d), 1 punt.

a) Respon a una de les dues preguntes següents sobre la pronunciació dels elements subratllats. [0,5 punts] a1) Indica la pronunciació dels elements subratllats, extrets del text (cada encert suma 0,1; cada resposta errònia resta 0,1):

Prestigi (línia 6). Sorda o sonora?

Homenatge (l. 8). Sorda o sonora?

Defensa (l. 16). Oberta o tancada?

Forta (l. 17). Oberta o tancada?

Sexe (l. 23). Sorda o sonora?

a2) En aquest fragment, localitza dos casos de vocal e oberta o o oberta. Copia les paraules seleccionades i subratlla-hi les vocals obertes (cada encert val 0,25; no pots destriar-ne més de dues o la pregunta quedarà invalidada; les respostes errònies no resten).

No pretenc afegir gran cosa de nou a tot el que fins ara s’ha escrit sobre l’autora d’aquesta Vita Christi. (línies 9-10).

b) Indica el temps, el mode, la persona i el nombre, i la forma d’infinitiu de les següents formes verbals, extretes del text. [0,75 punts] Atiaren (línia 6) Llegeixi (l. 9) Escau (l. 15) Per a completar aquest exercici, cal dibuixar una taula i respondre de manera oportuna on corresponga. Si en algun dels espais la resposta no és pertinent, indica-ho posant-hi una X.

atiaren llegeixi escau

TEMPS

MODE

PERSONA

NOMBRE

INFINITIU

c) Indica a quins elements del text fan referència els mots subratllats i quina funció sintàctica realitzen. [0,75 punts]

1. Hi havia entrat a quinze anys, com a novícia de l’orde de Santa Clara. (línies 3-4).

2. ... resulta anacrònic en aplicar-lo a una autora i a una obra del segle XV (l. 12).

3. ... ens és útil si en precisem l’abast (l. 12-13).

d) Digues el significat que adquireixen en el text aquestes paraules o posa’n un sinònim. [1 punt] Novícia (línia 3) Sobredaurada (l. 4) Escau (l. 15) Misògina (l. 17) Feu (l. 24)

3. Expressió i reflexió crítica Contesta les tres preguntes següents. Les preguntes (a) i (b) valen 1 punt cada una i la (c) val 2 punts. En la pregunta (a) tens dos opcions, tria’n una (a1 o a2). (Total: 4 punts).

a) Respon una de les dues qüestions amb un text de 70 a 90 paraules. [1 punt] a1) Situa La plaça del diamant en el context en què va sorgir i, a través de les contínues referències simbòliques als coloms que s’hi inclouen, explica com evoluciona la protagonista des de l’inici fins al final de l’obra.

a2) Situa el Diccionari per a ociosos en el context en què va sorgir i, a partir de tres entrades diferents de l’obra, defineix quines són les característiques essencials del pensament de Joan Fuster.

b) Llig aquest fragment. [1 punt] LAURA. Però, què farem amb Guzmán?

JOAN. El convidarem al nostre casament.

LAURA. Serà un colp molt dur per a ell.

JOAN. Vols que siga jo qui li ho explique?

LAURA. No. Ho faré jo mateixa i com més prompte millor.

(Sona el telèfon.) JOAN. Deu ser ma mare. (Va cap al telèfon.) Què penses dir-li a Guzmán?

LAURA. Que per fi he trobat el meu príncep blau. (Es besen.) (Sense deixar d’abraçar-se s’apropen al telèfon.) JOAN. Creus que ho entendrà?

LAURA. Li ho diré en castellà.

Carles Alberola, Mandíbula afilada Redacta un text de 70 a 90 paraules que tracte sobre els aspectes següents: 1) tenint en compte l’estructura de l’obra, indica on se situa aquest passatge i com s’ha d’interpretar; 2) analitza el recurs de l’humorisme a partir de l’ús del telèfon en aquest fragment i en la resta de l’obra, i explica la caracterització i les relacions que s’estableixen entre Laura, Joan i Guzmán.

c) Tot partint de l’article de Maria-Mercè Marçal sobre sor Isabel de Villena, elabora un text argumentatiu de 150 a 180 paraules en què valores fins a quin punt les dones escriptores tenen o no prou visibilitat en un entorn literari que tradicionalment ha estat dominat pels homes. Expressa de manera raonada fins a quin punt, amb el pas del temps, s’han produït o no millores en aquest aspecte. [2 punts]

Soluciones y criterios de corrección en texto

CRITERIS DE CORRECCIÓ PAU 2026 VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA-II

1. Comprensió del text Puntuació: 3 punts.

a) 1 punt

b) 1 punt

c) 0,5

d) 0,5 (a triar entre dues possibilitats de pregunta)

2. Anàlisi lingüística del text Puntuació: 3 punts.

a) 0,5 punts: 0,1 per ítem (a triar entre dues possibilitats de pregunta)

b) 0,75 punt: 0,25 per ítem

c) 0,75 punt: 0,25 per ítem

d) 1 punt: 0,2 per ítem

3. Expressió i reflexió crítica Puntuació: 4 punts

a) 1 punt (a triar entre dues possibilitats de pregunta)

b) 1 punt

c) 2 punts Tant en el primer apartat com en el tercer, les respostes es valoraran més positivament si responen amb precisió la pregunta, expressen amb claredat i ordre les idees i els conceptes, es presenten ben estructurades (paràgrafs, signes de puntuació, connectors discursius) i demostren un bon domini de la normativa gramatical i de l'expressió lèxica. En aquests apartats s'aplicarà una rúbrica amb diferents tipus d’errades: per una banda, d'adequació i coherència; per altra banda, de cohesió, morfosintaxi, lèxic i ortografia. Les errades d'adequació i coherència es descomptaran sobre la puntuació específica de cada pregunta, mentre que les errades de cohesió, morfosintaxi, lèxic i ortografia descomptaran 0,1 per

errada (i com a màxim 2 punts en total) sobre la nota final de la prova. La repetició de faltes de cohesió, morfosintaxi, lèxic i ortografia no penalitzarà.

______________________________________________________________________

RÚBRICA DE CORRECCIÓ D’ERRADES LINGÜÍSTIQUES DE TOTA MENA PER A LA PROVA DE LES PAU-2026 de VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA-II Aquest és un document orientatiu tant per al professorat que imparteix 2n de batxillerat i que orienta l’alumnat en la preparació de la prova PAU, com per al professorat de batxillerat i universitari que participe en les comissions correctores de les PAU de juny i juliol de 2025

a) ERRADES D’ADEQUACIÓ I COHERÈNCIA a.1) ADEQUACIÓ.- Les errades d’adequació que es relacionen tot seguit incideixen negativament en la valoració de l’expressió dels mateixos continguts de les preguntes de Comprensió del text i Expressió i reflexió crítica. Si hi ha desajustaments entre el contingut que es demana i com ho diu i no aconsegueix l’objectiu comunicatiu i/o el registre és inadequat, és a dir, vulgar (d’entre -0’1 i 0,3) (qui corregeix l’examen, quan considere que hi ha errades d’adequació, les haurà d’expressar explícitament per escrit en l’examen)

a.2) COHERÈNCIA.- Les errades de coherència que es relacionen tot seguit incideixen negativament en la valoració dels continguts de les preguntes de Comprensió del text i Expressió i reflexió crítica (qui corregeix l’examen les haurà d’expressar explícitament per escrit):

-Hi ha informació irrellevant (-0,1) -Manca la progressió lògica (-0,1) -El text no està ben organitzat (D’entre -0,1 i -0,2) -L’explicació és confusa (d’entre –0,1 i -0,3) -Hi ha contradiccions, repeticions d’idees i informació irrellevant (d’entre -01 i si hi ha ambigüitats (d’entre -01 i -0,3) -Hi ha oracions inacabades (d’entre -0,1 i -0,3) -El contingut està globalment desorganitzat i confús (d’entre -0’3 i -0,9) *En cap cas una pregunta podrà ser qualificada amb una nota negativa, és a dir, inferior a zero (0) per més que l’examinand acumule moltes errades d’adequació i coherència.

b) ERRADES DE COHESIÓ, MORFOSINTAXI, LÈXIC I ORTOGRAFIA [Es corregiran des de l’inici del text de l’examen, estiguen les preguntes en l’ordre que estiguen. La mateixa errada no es podrà comptar dues vegades, però sí que és convenient marcar-la] b.1) COHESIÓ I MORFOSINTAXI.- Les errades de cohesió que es relacionen tot seguit incideixen negativament en el conjunt d’errades total de l’examen, la suma dels descomptes per les quals, junt a les de lèxic i ortografia, no pot superar mai els 2 punts en el total de l’examen per la normativa de les PAU (qui corregeix l’examen les ha d’expressar per escrit en el mateix examen):

-Cada error de puntuació (-0,1) -Cada error de construcció sintàctica (-0,1) -Cada error pronominal i de relatiu (-0,1) -Cada error d’ús verbal, preposicional i adverbial (-0,1) -Cada error d’ús de perífrasi verbal (-0,1) -Cada error de concordança (-0,1) -Cada error d’interjecció i/o interrogació (-0,1) -Altres errors de cohesió i morfosintaxi que considere el/la corrector/a i explicite per escrit (-0,1) b.2) LÈXIC I ORTOGRAFIA.- Les errades de lèxic i ortografia que es relacionen tot seguit incideixen negativament en el conjunt d’errades total de l’examen, la suma dels descomptes per les quals, junt a les de cohesió i morfosintaxi, no pot superar mai els 2 punts en el total de l’examen per la normativa de les PAU (qui corregeix l’examen les ha de marcar i expressar per escrit la forma correcta):

-Cada errada de lèxic imprecís o erroni (-0,1)

- Cada errada de lèxic interferit per altres llengües com castellà, anglés, francés, etc.

(-0,1) -Cada errada ortogràfica (-0,1) -Cada repetició lèxica innecessària (-0,1) -Cada expressió que manifeste pobresa lèxica per la repetició freqüent d’una mateixa paraula (-0,1) *En cap cas una pregunta podrà ser qualificada amb una nota negativa, és a dir, inferior a zero (0) per més que l’examinand acumule moltes errades de cohesió, morfosintaxi, lèxic i ortografia..