Historia del Arte PAU 2026

Examen · convocatoria ordinaria · Comunitat Valenciana

Examen de Historia del Arte – PAU 2026, convocatoria ordinaria

Abrir el PDF

Cargando el PDF… Si no aparece, ábrelo aquí.

Enunciado del examen en texto

Texto sacado del PDF oficial. Las fórmulas, tablas y figuras se ven mejor en el visor de arriba.

PROVA D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT PRUEBA DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD CONVOCATÒRIA: ORDINÀRIA 2026

CONVOCATORIA: ORDINARIA 2026

ASSIGNATURA: Història de l’art

ASIGNATURA: Historia del arte

BAREM DE L’EXAMEN: L’estudiant/a ha de contestar una pregunta de cadascun dels tres apartats (1, 2 i 3). Els apartats 1 i 2 tenen dues preguntes (a triar-ne una) amb un valor de 4 punts cadascuna. L’apartat 3 està format per una única pregunta valorada amb 2 punts.

BAREMO DEL EXAMEN: El/La estudiante tiene que contestar una pregunta de cada uno de los tres apartados (1, 2 y 3). Los apartados 1 y 2 cuentan con dos preguntas (a elegir una) con un valor de 4 puntos cada una. El apartado 3 está formado por una única pregunta valorada con 2 puntos.

PART 1. Comentari explicatiu d’una obra d’art (4 punts). Fes el comentari d’una d’aquestes obres d’art (a partir de la imatge de suport), interpreta'n el llenguatge artístic, la tècnica, l'estil i el significat, i relaciona-la amb altres obres del període o del mateix artista:

1.1. Pati dels lleons, l’Alhambra (Granada, 1377-1390) (imatge 1).

1.2. Rogier van der Weyden. El davallament de Crist (abans de 1443). Museo del Prado (imatge 2).

PART 2. Identificació de les principals característiques dels períodes artístics i dels seus representants (4 punts). Respon a una de les preguntes següents:

2.1. Expliqueu les característiques generals de l’obra de Peter Paul Rubens.

2.2. Expliqueu les característiques generals del cubisme i l’obra de Pablo Picasso.

PART 3. Identificació de les diferents funcions de l'obra d'art (2 punts). Respon a la pregunta següent (fent servir com a material de suport els textos 1 i 2):

3.1. Explica la funció i el simbolisme de l’arquitectura civil en la Roma clàssica, especialment en relació amb el context social i polític.

Text 1:

“August va fer ús de l’art i l’arquitectura per a potenciar una imatge del seu poder, especialment en la ciutat de Roma, símbol del poder central. En aquesta ciutat conclou el teatre de Marcel, que servirà de model per a totes les províncies; també permet a Agripa, el seu fidel col·laborador, construir diversos edificis, entre ells les primeres termes monumentals de la Urbs, i planifica la construcció del seu mausoleu.

Miguel Ángel Elvira Barba, “El arte etrusco y romano”, en Historia del arte, vol 1. El mundo antiguo. Alianza, 1996, pp. 332-335 [text adaptat].

Text 2:

Igualment, el caràcter unificador del seu regnat es manifesta amb la idea de la “romanització cultural de les províncies”. El seu regnat constitueix, per tant, la primera fase prolongada, i potser la més important, de la romanització monumental del Mediterrani. Quasi sempre per iniciativa estatal, i sens dubte amb arquitectes formats a Roma, veiem sorgir en totes les províncies una vertadera antologia de la construcció i enginyeria romana més pura, i amb trets clarament classicistes. Entre els temples cal recordar, sobretot, per la puresa de les seues línies, la Maison Carrée de Nimes, i podríem continuar la llista amb nombrosos teatres, amfiteatres i altres edificis públics, concloent amb el que és sens dubte el major projecte colonial d’August: el conjunt monumental de Mèrida, destinat a constituir una xicoteta Roma en l’occident d’Hispània”.

Miguel Ángel Elvira Barba, “El arte etrusco y romano”, en Historia del arte, vol 1. El mundo antiguo. Alianza, 1996, pp. 332-335 [text adaptat].

**********

PARTE 1. Comentario explicativo de una obra de arte. (4 puntos). Realiza el comentario de una de estas obras de arte (a partir de la imagen de apoyo), interpretando su lenguaje artístico, técnica, estilo y significado y relacionándola con otras obras del periodo o del mismo artista:

1.1. Patio de los leones, la Alhambra (Granada, 1377-1390) (imagen 1).

1.2. Rogier van der Weyden. El descendimiento de Cristo (antes de 1443). Museo del Prado. (imagen 2).

PARTE 2. Identificación de las principales características de los periodos artísticos y de sus representantes (4 puntos). Responde una de las siguientes preguntas:

2.1. Explica las características generales de la obra de Pedro Pablo Rubens.

2.2. Explica las características generales del cubismo y de la obra de Pablo Picasso.

PARTE 3. Identificación de las diferentes funciones de la obra de arte (2 puntos). Responde a la siguiente pregunta (usando como material de apoyo el texto 1):

3.1. Explica la función y simbolismo de la arquitectura civil en la Roma clásica, especialmente en relación con el contexto social y político.

Texto 1:

“Augusto hizo uso del arte y la arquitectura para potenciar una imagen de su poder, especialmente en la ciudad de Roma, símbolo del poder central. En esta ciudad concluye el teatro de Marcelo, que servirá de modelo para todas las provincias; también permite a Agripa, su fiel colaborador, levantar varios edificios, entre ellos las primeras termas monumentales de la Urbe y planifica la construcción de su mausoleo.

Miguel Ángel Elvira Barba, “El arte etrusco y romano”, en Historia del arte, vol 1. El mundo antiguo. Alianza, 1996, pp. 332-335 [text adaptat].

Texto 2:

Igualmente, el carácter unificador de su reinado, se manifiesta con la idea de la “romanización cultural de las provincias”. Su reinado constituye, por tanto, la primera fase prolongada, y quizás la más importante, de la romanización monumental del Mediterráneo. Casi siempre por iniciativa estatal, y sin duda con arquitectos formados en Roma, vemos surgir en todas las provincias una verdadera antología de la construcción e ingeniería romana más pura, y con rasgos netamente clasicistas. Entre los templos ha de recordarse, sobre todo, por la pureza de sus líneas, la Maison Carrée de Nimes, y podríamos continuar la lista con numerosos teatros, anfiteatros y otros edificios públicos, concluyendo con el que es sin duda el mayor proyecto colonial de Augusto: el conjunto monumental de Mérida, destinado a constituir una pequeña Roma en el occidente de Hispania” Miguel Ángel Elvira Barba, “El arte etrusco y romano”, en Historia del arte, vol 1. El mundo antiguo. Alianza, 1996, pp. 332-335 [text adaptat].

IMATGES / IMÁGENES

Imatge 1: Pati dels lleons, l’Alhambra (Granada, 1377-1390).

Imagen 1: Patio de los leones, la Alhambra (Granada, 1377-1390).

Imatge 2: Rogier van der Weyden. El davallament de Crist (abans de 1443). Museo del Prado.

Imagen 2: Rogier van der Weyden. El descendimiento de Cristo (antes de 1443). Museo del Prado.

Soluciones y criterios de corrección en texto

PROVA D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT PRUEBA DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

CONVOCATÒRIA: ORDINÀRIA 2026

CONVOCATORIA: ORDINARIA 2026

ASSIGNATURA: Història de l’art

ASIGNATURA: Historia del arte

CRITERIS DE CORRECCIÓ / CRITERIOS DE CORRECCIÓN PART 1. Comentari explicatiu d’una obra d’art Aquest apartat està format per dues preguntes (a triar-ne una) en les quals l'alumnat ha de fer el comentari d'una de les dues obres d'art:

Pregunta 1.1

Es valorarà que se'n faça una correcta descripció formal i estilística, ateses les característiques arquitectòniques pròpies de l’art islàmic; es valorarà la capacitat de comparar l'obra amb altres exemples de l’art islàmic (en sentit global) a l’hora d’explicar les característiques general. Fins a 2 punts.

Es valorarà que l’alumne/a considere els aspectes funcionals i simbòlics de l’obra, en relació a la tipologia constructiva (el palau dins de la tradició islàmica), especialment atenent les implicacions socials, polítiques, culturals o religioses que es troben darrere d'aquesta obra, i de la seua funció, les quals permeten connectar-la amb un entramat històric i artístic més ampli. Es tindrà en compte la seua capacitat de relacionar-ho tant amb el context general de l’art islàmic a al-Àndalus com al context històric concret de l’art del període nassarí.

Fins a 2 punts.

Com a aspecte transversal als criteris anteriors: s’espera que l’alumne identifique el Pati dels Lleons com a espai d’un dels palaus de l’Alhambra del període nassarí (palau dels Lleons) però es valorarà, igualment, comentaris i referències generals sobre el conjunt monumental, així com a altres palaus, com el de Comares.

Igualment, la referència i/o comentari del Generalife no es necessària però tampoc es penalitzarà.

Pregunta 1.2

Es valorarà que l'alumnat realitze una correcta descripció formal i estilística (tècnica, composició, llum, color, etc.), assenyalant la seua relació amb la trajectòria de l'autor i el període o moviment artístic en el qual s'emmarca; que es duga a terme una anàlisi iconogràfica (identificació temàtica i dels principals personatges representats i els seus atributs iconogràfics) i una interpretació iconològica (la seua funció i les implicacions socials, polítiques, culturals o religioses que es troben darrere de l'obra i que permeten connectar-la amb un entramat històric i artístic més ampli). fins a 4 punts.

PART 2. Identificació de les principals característiques dels períodes artístics i dels seus representants Aquest apartat està format per dues preguntes (a triar-ne una):

Pregunta 2.1

Si l'alumne/a identifica les característiques formals, estilístiques, tècniques de l'estil artístic Rubens: si explica els aspectes temàtics de la seua obra i ho relaciona amb el context cultural, històric, polític i religiós fins a 3 punts.

Si l'alumne/a utilitza d’obres de Rubens com a exemples per assenyalar, al menys, les més destacades característiques artístiques d’aquest artista: fins a 1 punt.

Pregunta 2.2

Si l'alumne/a identifica les característiques formals, estilístiques, tècniques i simbòliques del cubisme, tot i atenent al context històric del període, i situa l’estil en el marc de les avantguardes; si identifica altres autor cubistes, a més de Picasso: fins a 3 punts.

Si l'alumne/a fa una breu síntesis de la producció artística de Picasso; si utilitza exemples de les seues obres per assenyalar, al menys, les seues característiques artístiques més destacades i/o les característiques generals del cubisme: fins a 1 punts.

PART 3. Identificació de les diferents funcions de l'obra d'art Aquest apartat està format per una única pregunta:

Pregunta 3.1

Si l'alumne/a, fent ús del text de suport, identifica la funció i el propòsit de l’arquitectura civil a la Roma clàssica, el seu ús per part del poder civil (imperial), assenyalant les principals tipologies arquitectòniques i la singularitat de les mateixes per a l’art romà: fins a 2 punts.

Amb caràcter general: el text aporta a l’alumnat la possibilitat de centrar-se en la participació de l’arquitectura civil en el procés de la romanització en les províncies. Per tant, es considerarà vàlida la resposta que es centre en analitzar la funció i el propòsit de l’arquitectura civil en el context de la Hispània Romana.

Si la resposta es centra únicament en la descripció del context històric no complirà amb els requisits.

En línies generals, es valorarà la capacitat expressiva i la correcció idiomàtica dels estudiants (correcció ortogràfica, coherència, la cohesió, la correcció gramatical, la correcció lèxica i la presentació).

******** PARTE 1. Comentario explicativo de una obra de arte Este apartado está formado por dos preguntas (a elegir una) en las que el alumno/a debe realizar el comentario de una de las dos obras de arte:

Pregunta 1.1

Se valorará que se realice una correcta descripción formal y estilística, atendiendo a las características arquitectónicas propias del arte islámico; se valorará la capacidad de comparar la obra con otros ejemplos del arte islámico (en sentido global) a la hora de explicar las características generales. Hasta 2 puntos.

Se valorará que el/la alumno/a considere los aspectos funcionales y simbólicos de la obra, en relación con la tipología constructiva (el palacio dentro de la tradición islámica), especialmente atendiendo a las implicaciones sociales, políticas, culturales o religiosas que se encuentran detrás de esta obra y de su función, las cuales permiten conectarla con un entramado histórico y artístico más amplio. Se tendrá en cuenta su capacidad de relacionarlo tanto con el contexto general del arte islámico en al-Ándalus como con el contexto histórico concreto del arte del periodo nazarí. Hasta 2 puntos.

Como aspecto transversal a los criterios anteriores: se espera que el alumno identifique el Patio de los Leones como espacio de uno de los palacios de la Alhambra del periodo nazarí (palacio de los Leones), pero se valorarán igualmente comentarios y referencias generales sobre el conjunto monumental, así como a otros palacios, como el de Comares. Igualmente, la referencia y/o comentario del Generalife no es necesaria, pero tampoco se penalizará.

Pregunta 1.2

Se valorará que el alumnado realice una correcta descripción formal y estilística (técnica, composición, luz, color, etc.), señalando su relación con la trayectoria del autor y el período o movimiento artístico en el que se enmarca; que se lleve a cabo un análisis iconográfico (identificación temática y de los principales personajes representados y sus atributos iconográficos) y una interpretación iconológica (su función y las implicaciones sociales, políticas, culturales o religiosas que se encuentran detrás de la obra y que permiten conectarla con un entramado histórico y artístico más amplio). Hasta 4 puntos.

PARTE 2. Identificación de las principales características de los periodos artísticos y de sus representantes.

Este apartado está formado por dos preguntas (a elegir una):

Pregunta 2.1

Si el alumno/a identifica las características formales, estilísticas y técnicas del estilo artístico de Rubens; si explica los aspectos temáticos de su obra y lo relaciona con el contexto cultural, histórico, político y religioso: hasta 3 puntos.

Si el alumno/a utiliza obras de Rubens como ejemplos para señalar, al menos, las características artísticas más destacadas de este artista: hasta 1 punto.

Pregunta 2.2

Si el alumno/a identifica las características formales, estilísticas, técnicas y simbólicas del cubismo, atendiendo al contexto histórico del período, y sitúa el estilo en el marco de las vanguardias; si identifica a otros autores cubistas, además de a Picasso: hasta 3 puntos.

Si el alumno/a hace una breve síntesis de la producción artística de Picasso; si utiliza ejemplos de sus obras para señalar, al menos, sus características artísticas más destacadas y/o características generales del cubismo:

hasta 1 puntos.

PARTE 3. Identificación de las diferentes funciones de la obra de arte Este apartado está formado por una única pregunta:

Pregunta 3.1

Si el alumno/a, haciendo uso del texto de apoyo, identifica la función y el propósito de la arquitectura civil en la Roma clásica, su uso por parte del poder civil (imperial), señalando las principales tipologías arquitectónicas y la singularidad de las mismas para el arte romano: hasta 2 puntos.

Con carácter general: el texto aporta al alumnado la posibilidad de centrarse en la participación de la arquitectura civil en el proceso de la romanización en las provincias. Por tanto, se considerará válida la respuesta que se centre en analizar la función y el propósito de la arquitectura civil en el contexto de la Hispania Romana.

Si la respuesta se centra únicamente en la descripción del contexto histórico no cumplirá con los requisitos.

En líneas generales, se valorará la capacidad expresiva y la corrección idiomática de los estudiantes (corrección ortográfica, coherencia, la cohesión, la corrección gramatical, la corrección léxica y la presentación).

Fuente oficial: Generalitat Valenciana.

Ver todos los exámenes de Historia del Arte en Valencia.