Historia del Arte PAU 2026

Enunciado del examen en texto

Texto sacado del PDF oficial. Las fórmulas, tablas y figuras se ven mejor en el visor de arriba.

PROVA D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT PRUEBA DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD CONVOCATÒRIA: EXTRAORDINÀRIA 2026

CONVOCATORIA: EXTRAORDINARIA 2026

ASSIGNATURA: HISTÒRIA DE L'ART

ASIGNATURA: HISTORIA DEL ARTE

BAREM DE L’EXAMEN: L’estudiant/a ha de contestar una pregunta de cadascun dels tres apartats (1, 2 i 3). Els apartats 1 i 2 tenen dues preguntes (a triar-ne una) amb un valor de 4 punts cadascuna. L’apartat 3 està format per una única pregunta valorada amb 2 punts.

BAREMO DEL EXAMEN: El/La estudiante tiene que contestar una pregunta de cada uno de los tres apartados (1, 2 y 3). Los apartados 1 y 2 cuentan con dos preguntas (a elegir una) con un valor de 4 puntos cada una. El apartado 3 está formado por una única pregunta valorada con 2 puntos.

PART 1. Comentari explicatiu d’una obra d’art. (4 punts). Realitza el comentari d’una d’aquestes obres d’art (a partir de la imatge de suport), interpretant el seu llenguatge artístic, tècnica, estil i significat i relacionant-la amb altres obres del període o del mateix artista:

1.1. Façana de la Basílica de Santa Maria Novella, de Alberti. 1470. Florència. (imatge 1).

1.2. Eugène Delacroix (1830). La Llibertat guiant al poble. Museu del Louvre, París. (imatge 2).

PART 2. Identificació de les principals característiques dels períodes artístics i dels seus representants (4 punts). Respon una de les següents preguntes:

2.1. Expliqueu les característiques generals de l’arquitectura romana.

2.2. Expliqueu les característiques generals de la imatgeria espanyola.

PART 3. Identificació de les diferents funcions de l'obra d'art (2 punts). Respon a la següent pregunta (fent servir com a material de suport els textos 1 i 2):

3.1. Explica la relació entre la pintura postimpressionista i la societat fi de segle a partir de l'obra i la personalitat del pintor Vincent van Gogh.

Text 1:

“Van Gogh és un cas únic […]. Entre 1880 i 1890, any en què es va suïcidar després de travessar períodes intermitents de bogeria i diversos mesos d'internament voluntari en un manicomi, va pintar més de huit-cents quadres –sense esmentar els dibuixos i la voluminosa correspondència que va mantindre amb el seu germà Theo i altres: una de les relacions més turmentades i implacables de la busca de la pròpia identitat de tota la història de la literatura i l'exposició més prolixa mai brindada per una artista de les seues idees i del propòsit del seu art. Durant els últims setanta dies de la seua vida va pintar setanta quadres. Entre els seus centenars de teles acabades, encara que fora precipitadament, va aconseguir vendre únicament una.”

H. Honour y J. Fleming, Historia del Arte, Reverté, 1987, p. 539.

Text 2:

“La bogeria de Van Gogh ha confós inevitablement la valoració de la seua obra. És veritat que, a vegades, estava boig, encara que la naturalesa exacta de la seua malaltia no va ser mai diagnosticada de manera satisfactòria, però és també inqüestionable que les pintures fetes després del primer atac són més distorsionades en el dibuix, més vehements en les pinzellades, i, fins i tot podria dir-se, més expressives. Però no són per això l'obra d'un boig. Van Gogh pintava només quan tenia la ment clara.” George Heard Hamilton, Pintura y escultura en Europa 1880/1940, Cátedra, 1980, p. 105.

**********

PARTE 1. Comentario explicativo de una obra de arte. (4 puntos). Realiza el comentario de una de estas obras de arte (a partir de la imagen de apoyo), interpretando su lenguaje artístico, técnica, estilo y significado y relacionándola con otras obras del periodo o del mismo artista:

1.1. Fachada de la Basílica de Santa María Novella, de Alberti. 1470. Florencia. (imagen 1).

1.2. Eugène Delacroix (1830). La Libertad guiando al pueblo. Museo del Louvre, París. (imagen 2).

PARTE 2. Identificación de las principales características de los periodos artísticos y de sus representantes (4 puntos). Responde una de las siguientes preguntas:

2.1. Explica las características generales de la arquitectura romana.

2.2. Explica las características generales de la imaginería española.

PARTE 3. Identificación de las diferentes funciones de la obra de arte (2 puntos). Responde a la siguiente pregunta (usando como material de apoyo los textos 1 y 2):

3.1. Explica la relación entre la pintura postimpresionista y la sociedad fin de siglo a partir de la obra y la personalidad del pintor Vincent van Gogh.

Texto 1:

“Van Gogh es un caso único […]. Entre 1880 y 1890, año en que se suicidó tras atravesar periodos intermitentes de locura y varios meses de internamiento voluntario en un manicomio, pintó más de ochocientos cuadros -sin mencionar los dibujos y la voluminosa correspondencia que mantuvo con su hermano Theo y otros: una de las relaciones más atormentadas e implacables de la búsqueda de la propia identidad de toda la historia de la literatura y la exposición más prolija jamás brindada por una artista de sus ideas y del propósito de su arte. Durante los últimos setenta días de su vida pintó setenta cuadros. Entre sus cientos de telas acabadas, aunque fuera precipitadamente, logró vender únicamente una.”

H. Honour y J. Fleming, Historia del Arte, Reverté, 1987, p. 539.

Texto 2:

“La locura de Van Gogh ha confundido inevitablemente la valoración de su obra. Es verdad que, a veces, estaba loco, aunque la naturaleza exacta de su enfermedad no fue nunca diagnosticada de manera satisfactoria, pero es también incuestionable que las pinturas hechas después del primer ataque son más distorsionadas en el dibujo, más vehementes en las pinceladas, e, incluso podría decirse, más expresivas. Pero no son por ello la obra de un loco. Van Gogh pintaba solo cuando tenía la mente clara.” George Heard Hamilton, Pintura y escultura en Europa 1880/1940, Cátedra, 1980, p. 105.

IMATGES / IMÁGENES

Imatge 1: Façana de la Basílica de Santa Maria Novella. Alberti. 1470. Florència.

Imagen 1: Fachada de la Basílica de Santa María Novella. Alberti. 1470. Florencia.

Imatge 2: Eugène Delacroix (1830). La Llibertat guiant al poble. Museu del Louvre, París.

Imagen 2: Eugène Delacroix (1830). La Libertad guiando al pueblo. Museo del Louvre, París.

Soluciones y criterios de corrección en texto

PROVA D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT PRUEBA DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

CONVOCATÒRIA: EXTRAORDINÀRIA 2026

CONVOCATORIA: EXTRAORDINÀRIA 2026

ASSIGNATURA: HISTÒRIA DE L'ART

ASIGNATURA: HISTORIA DEL ARTE

CRITERIS DE CORRECCIÓ / CRITERIOS DE CORRECCIÓN art 1.

En l'anàlisi de la façana de la Basílica de Santa Maria Novella, es valorarà que, en el comentari, es realitze una correcta descripció formal i estilística, ateses les característiques arquitectòniques pròpies del Renaixement i a la trajectòria de l'arquitecte Alberti; es valorarà la capacitat de comparar amb altres exemples contemporanis a l'obra així com identificar la seua connexió amb la tradició artística; es tindran en compte també els aspectes funcionals i simbòlics de l'exemple arquitectònic a comentar, ateses les implicacions socials, polítiques, culturals o religioses que es troben darrere d'esta obra i de la seua funció, i que permeten connectar-la amb un entramat històric i artístic més ampli.

Per al comentari de la pintura La llibertat guiant al poble es valorarà que l'alumnat realitze una correcta descripció formal i estilística (tècnica, composició, llum, color, etc.), assenyalant la seua relació amb la trajectòria de Delacroix i el Romanticisme; que es duga a terme una anàlisi iconogràfica (identificació temàtica i dels principals personatges representats i els seus atributs iconogràfics) i una interpretació iconològica (la seua funció i les implicacions socials, polítiques, culturals o religioses que es troben darrere de l'obra i que permeten connectar-la amb un entramat històric i artístic més ampli).

En els dos casos, es valorarà l'ús correcte del vocabulari de la història de l'art i l'arquitectura i la capacitat de relacionar amb altres obres del període.

Part 2.

Es valorarà que l'estudiantat identifique les característiques formals, estilístiques, tècniques i simbòliques de l'arquitectura romana o de la imatgeria espanyola; que utilitze exemples del període com a demostració.

Part 3.

Es valorarà que, fent ús dels textos de suport, l'alumnat identifique la funció i propòsit de la pintura postimpressionista a través de la personalitat i l'obra del pintor Vincent van Gogh, i siga capaç d'interpretar-la indagant sobre el seu significat i intenció i sobre les seues connexions amb les societats i personalitats que la van acollir. Es valorarà la capacitat d'analitzar la funció artística en un període històric concret, amb el que una resposta que només se centre en el context històric no complirà amb els requeriments.

En línies generals, es valorarà la capacitat expressiva i la correcció idiomàtica dels estudiants (correcció ortogràfica, coherència, la cohesió, la correcció gramatical, la correcció lèxica i la presentació).

Parte 1.

En el análisis de la fachada de la Basílica de Santa María Novella, se valorará que, en el comentario, se realice una correcta descripción formal y estilística, atendiendo a las características arquitectónicas propias del Renacimiento y a la trayectoria del arquitecto Alberti; se valorará la capacidad de comparar con otros ejemplos contemporáneos a la obra así como identificar su conexión con la tradición artística; se tendrán en cuenta también los aspectos funcionales y simbólicos del ejemplo arquitectónico a comentar, atendiendo a las implicaciones sociales, políticas, culturales o religiosas que se encuentran detrás de esta obra y de su función, y que permiten conectarla con un entramado histórico y artístico más amplio.

Para el comentario de la pintura La libertad guiando al pueblo se valorará que el alumnado realice una correcta descripción formal y estilística (técnica, composición, luz, color, etc.), señalando su relación con la trayectoria de Delacroix y el Romanticismo; que se lleve a cabo un análisis iconográfico (identificación temática y de los principales personajes representados y sus atributos iconográficos) y una interpretación iconológica (su función y las implicaciones sociales, políticas, culturales o religiosas que se encuentran detrás de la obra y que permiten conectarla con un entramado histórico y artístico más amplio).

En ambos casos, se valorará el uso correcto del vocabulario de la historia del arte y la arquitectura y la capacidad de relacionar con otras obras del periodo.

Parte 2.

Se valorará que el estudiantado identifique las características formales, estilísticas, técnicas y simbólicas de la arquitectura romana o de la imaginería española; que utilice ejemplos del periodo como demostración.

Parte 3.

Se valorará que, haciendo uso de los textos de apoyo, el alumnado identifique la función y propósito de la pintura postimpresionista a través de la personalidad y la obra del pintor Vincent van Gogh, y sea capaz de interpretarla indagando sobre su significado e intención y sobre sus conexiones con las sociedades y personalidades que la cobijaron. Se valorará la capacidad de analizar la función artística en un periodo histórico concreto, con lo que una respuesta que solo se centre en el contexto histórico no cumplirá con los requerimientos.

En líneas generales, se valorará la capacidad expresiva y la corrección idiomática de los estudiantes (corrección ortográfica, coherencia, la cohesión, la corrección gramatical, la corrección léxica y la presentación).