Historia del Arte PAU 2025

Enunciado del examen en texto

Texto sacado del PDF oficial. Las fórmulas, tablas y figuras se ven mejor en el visor de arriba.

PROVA D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT PRUEBA DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

CONVOCATÒRIA:

CONVOCATORIA:

JULIOL 2025

ASSIGNATURA: Història de l’Art

JULIO 2025

ASIGNATURA: Historia del Arte

BAREM DE L’EXAMEN: L’estudiant/a ha de contestar una pregunta de cadascun dels tres apartats (1, 2 i 3). Els apartats 1 i 2 tenen dues preguntes (a triar-ne una) amb un valor de 4 punts cadascuna. L’apartat 3 està format per una única pregunta valorada amb 2 punts.

BAREMO DEL EXAMEN: El/La estudiante tiene que contestar una pregunta de cada uno de los tres apartados (1, 2 y 3). Los apartados 1 y 2 cuentan con dos preguntas (a elegir una) con un valor de 4 puntos cada una. El apartado 3 está formado por una única pregunta valorada con 2 puntos.

APARTAT 1. Comentari explicatiu d’una obra d’art (4 punts). Fes el comentari d’una d’aquestes obres d’art (a partir de la imatge de suport), interpreta'n el llenguatge artístic, la tècnica, l'estil i el significat, i relaciona-la amb altres obres del període o del mateix artista:

1.1. Mesquita de Còrdova (imatge 1).

1.2. La farga de Vulcà, Velázquez (imatge 2).

Imatge 1: Mesquita de Còrdova (segle X).

Imatge 2: La farga de Vulcà, Velázquez, 1630. Museu Nacional del Prado, Madrid.

APARTAT 2. Identificació de les principals característiques dels períodes artístics i dels seus representants (4 punts). Respon a una de les preguntes següents:

2.1. Expliqueu les característiques generals de l’arquitectura del Quattrocento, amb una referència especial a Brunelleschi i Alberti.

2.2. Expliqueu les característiques generals del fauvisme, amb una referència especial a Matisse.

APARTAT 3. Identificació de les diferents funcions de l'obra d'art (2 punts). Respon a la pregunta següent (fent servir com a material de suport els textos 1 i 2):

3.1. Explica la funció i el simbolisme de l’arquitectura en la Roma clàssica, en relació amb el seu context social i polític.

Text 1:

“El primer que salta a la vista als edificis de la Roma augustal són els pròdigs revestiments d’opulència de nou ric, juntament amb fortes insinuacions de neoclassicisme àtic. Aquest era, per descomptat, un element important del programa. Encara que avui no siga del grat de tots, és indubtable que era adequat al gust del seu temps, ja que expressava exactament la meta de pròspera estabilitat que el règim augustal volia fer palesa. Però mentre que els grans monuments estatals són els que capten l’atenció, cal recordar que molta de l’activitat constructiva d’August es troba en camps tan prosaics però necessaris com ara vies i ponts, desenvolupament urbà, subministrament d’aigua i clavegueram.” J. B. Ward-Perkins, Arquitectura romana, Madrid, 1976, p. 82) Text 2:

“Aquesta és una manifestació artística d'arrel estrictament utilitària, d'origen eminentment pràctic.

Com a reflex fidelíssim de l'ambient social, polític i econòmic del poble que la crea, l'arquitectura és una manifestació espontània i natural i, per això mateix, no és exportable ni importable. Cada poble, cada cultura, té la seua manera especial, genuïna i pròpia de concebre i executar els edificis de què ha de valer-se o servir-se.”

A. García y Bellido, Arte romano, Madrid, 1972, p. 2.

PROVA D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT PRUEBA DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

CONVOCATÒRIA:

CONVOCATORIA:

JULIOL 2025

ASSIGNATURA: Història de l’Art

JULIO 2025

ASIGNATURA: Historia del Arte

BAREM DE L’EXAMEN: L’estudiant/a ha de contestar una pregunta de cadascun dels tres apartats (1, 2 i 3). Els apartats 1 i 2 tenen dues preguntes (a triar-ne una) amb un valor de 4 punts cadascuna. L’apartat 3 està format per una única pregunta valorada amb 2 punts.

BAREMO DEL EXAMEN: El/La estudiante tiene que contestar una pregunta de cada uno de los tres apartados (1, 2 y 3). Los apartados 1 y 2 cuentan con dos preguntas (a elegir una) con un valor de 4 puntos cada una. El apartado 3 está formado por una única pregunta valorada con 2 puntos.

APARTADO 1. Comentario explicativo de una obra de arte. (4 puntos). Realiza el comentario de una de estas obras de arte (a partir de la imagen de apoyo), interpretando su lenguaje artístico, técnica, estilo y significado y relacionándola con otras obras del periodo o del mismo artista:

1.1. Mezquita de Córdoba (imagen 1).

1.2. La fragua de Vulcano, Velázquez, (imagen 2).

Imagen 1: Mezquita de Córdoba (siglo X)

Imagen 2: Velázquez, 1630. La fragua de Vulcano. Museo Nacional del Prado, Madrid.

APARTADO 2. Identificación de las principales características de los periodos artísticos y de sus representantes (4 puntos). Responde una de las siguientes preguntas:

2.1. Explica las características generales de la arquitectura del Quattrocento, con referencia especial a Brunelleschi y Alberti.

2.2. Explica las características generales del fauvismo, con referencia especial a Matisse.

APARTADO 3. Identificación de las diferentes funciones de la obra de arte (2 puntos). Responde a la siguiente pregunta (usando como material de apoyo los textos 1 y 2):

3.1. Explica la función y el simbolismo de la arquitectura en la Roma clásica, en relación con su contexto social y político.

Texto 1:

“Lo que primero salta a la vista en los edificios de la Roma augustal son los pródigos revestimientos de opulencia de nuevo rico, junto con fuertes insinuaciones de neoclasicismo ático. Ese era, por supuesto, un elemento importante del programa. Aunque hoy no sea del agrado de todos, es indudable que era adecuado al gusto de su tiempo, al expresar exactamente la meta de próspera estabilidad que el régimen augustal deseaba hacer patente. Pero mientras son los grandes monumentos estatales los que captan la atención, hay que recordar cuánta de la actividad constructiva de Augusto se halla en campos tan prosaicos pero necesarios, como vías y puentes, desarrollo urbano, suministro de agua y alcantarillado” (J.B. Ward-Perkins, Arquitectura romana, Madrid, 1976, p. 82).

Texto 2:

“Es esta una manifestación artística de raíz estrictamente utilitaria, de origen eminentemente práctico.

Como reflejo fidelísimo que es del ambiente social, político y económico del pueblo que la crea, la Arquitectura es una manifestación espontánea y natural y por eso mismo no es exportable ni importable.

Cada pueblo, cada cultura, tiene su modo especial, genuino, propio, de concebir y ejecutar los edificios de que ha de valerse o servirse” (A. García y Bellido, Arte romano, Madrid, 1972, p. 2).