Historia de España PAU 2026

Enunciado del examen en texto

Texto sacado del PDF oficial. Las fórmulas, tablas y figuras se ven mejor en el visor de arriba.

PROVA D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT PRUEBA DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

CONVOCATÒRIA: EXTRAORDINÀRIA 2026 ASSIGNATURA: HISTÒRIA D’ESPANYA

CONVOCATORIA: EXTRAORDINARIA 2026 ASIGNATURA: HISTORIA DE ESPAÑA

BAREM DE L’EXAMEN: fins a 10 punts BAREMO DEL EXAMEN: hasta 10 puntos

I. QÜESTIONS BREUS. DEFINICIONS

1. Definiu DOS dels conceptes següents. (fins a 2 punts) Afrancesats Pronunciament

Sobirania nacional Milícia Nacional

II. COMENTARI DE FONT HISTÒRICA (trieu UNA de les dues fonts)

2.1. Descriviu el tipus de font, analitzeu-ne el contingut i comenteu el context històric de la font històrica.

(fins a 2,5 punts) “Les Corts generals i extraordinàries, de conformitat del seu Decret de 24 de setembre de l’any vinent passat, en què van declarar nul·les i de cap valor les renúncies fetes a Baiona pel legítim Rei d’Espanya i de les Índies, el Senyor D. Ferran VII, no només per falta de llibertat, sinó també per mancar de l’essencialíssima i indispensable circumstància del consentiment de la Nació, declaren que no reconeixeran, i abans bé tindran i tenen per nul i de cap valor ni efecte tot acte, tractat, conveni o transacció, de la classe i la naturalesa que hagen estat o foren atorgats pel Rei, mentre romanga en l’estat d’opressió i falta de llibertat en què es troba, ja es verifique el seu atorgament al país de l’enemic, o ja dins d’Espanya, sempre que en aquest cas es trobe la seua Reial persona envoltada de les armes, o baix l’influx directe o indirecte de l’usurpador de la seua Corona; perquè mai el considerarà lliure la Nació, ni li prestarà obediència fins a veure’l entre els seus fidels súbdits en el si del Congrés Nacional, que ara existeix o en endavant existirà, o del Govern format per les Corts. (…) I declaren per últim les Corts que la generosa Nació a qui representen, no deixarà un moment les armes de la mà, ni donarà oïdes a proposició d’acomodament o concert, de la naturalesa que fora, com no precedisca la total evacuació d’Espanya i Portugal per les tropes que tan iniquament les han envaït; perquè les Corts estan resoltes amb la Nació sencera a barallar-se incessantment fins a deixar assegurades la Religió santa dels seus majors, la llibertat del seu estimat Monarca, i l’absoluta independència i integritat de la Monarquia”.

Decret XIX, d’1 de gener de 1811, Col·lecció dels decrets i ordres que han expedit les Corts Generals i Extraordinàries

2.2. Descriviu el tipus de font, analitzeu-ne el contingut i comenteu el context històric de la font històrica.

(fins a 2,5 punts)

Afusellament de Torrijos i els seus companys a les platges de Màlaga, 1831. Oli d’Antonio Gisbert.

III. EXPOSICIÓ TEMA (s’ha de triar UNA opció en la pregunta 3 i contestar obligatòriament la pregunta 4)

3. Respongueu UNA de les dues opcions. (fins a 3 punts)

3.1. Expliqueu el regnat de Ferran VII (1814-1833), parant especial atenció a les característiques polítiques del Sexenni Absolutista (1814-1820).

3.2. Exposeu i analitzeu l’obra legislativa de les Corts de Cadis i la seua aplicació efectiva durant el Trienni Liberal, amb especial atenció a les reformes socials, econòmiques i religioses.

4) Expliqueu el paper polític de l’Exèrcit a Espanya durant els segles XIX i XX. En especial, feu referència als pronunciaments i a la influència dels militars durant aquest període. (fins a 2,5 punts)

PROVA D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT PRUEBA DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

CONVOCATÒRIA: EXTRAORDINÀRIA 2026 ASSIGNATURA: HISTÒRIA D’ESPANYA

CONVOCATORIA: EXTRAORDINARIA 2026 ASIGNATURA: HISTORIA DE ESPAÑA

BAREM DE L’EXAMEN: fins a 10 punts BAREMO DEL EXAMEN: hasta 10 puntos

I. CUESTIONES BREVES. DEFINICIONES

1. Defina DOS de los conceptos siguientes (hasta 2 puntos) Afrancesados Pronunciamiento

Soberanía Nacional Milicia Nacional

II. COMENTARIO de FUENTE HISTÓRICA (elija UNA de las dos fuentes)

2.1. Describa el tipo de fuente, analice el contenido y comente el contexto histórico de la fuente histórica.

(hasta 2,5 puntos) “Las Cortes generales y extraordinarias, en conformidad de su decreto de 24 de Septiembre del año próximo pasado, en que declararon nulas y de ningún valor las renuncias hechas en Bayona por el legítimo Rey de España y de las Indias el Señor D. Fernando VII, no solo por falta de libertad, sino también por carecer de la esencialísima e indispensable circunstancia del consentimiento de la Nación, declaran que no reconocerán, y antes bien tendrán y tienen por nulo y de ningún valor ni efecto todo acto, tratado, convenio o transacción, de cualquier clase y naturaleza que hayan sido o fueren otorgados por el Rey, mientras permanezca en el estado de opresión y falta de libertad en que se halla, ya se verifique su otorgamiento en el país del enemigo, o ya dentro de España, siempre que en este caso se halle su Real persona rodeada de las armas, o bajo el influjo directo o indirecto del usurpador de su Corona; pues jamás le considerará libre la Nación, ni le prestará obediencia hasta verle entre sus fieles súbditos en el seno del Congreso Nacional, que ahora existe o en adelante existiere, o del Gobierno formado por las Cortes. (…) Y declaran por último las Cortes que la generosa Nación a quien representan, no dejara un momento las armas de la mano, ni dará oídos a proposición de acomodamiento o concierto, de cualquier naturaleza que fuere, como no preceda la total evacuación de España y Portugal por las tropas que tan inicuamente las han invadido; pues las Cortes están resueltas con la Nación entera a pelear incesantemente hasta dejar aseguradas la Religión santa de sus mayores, la libertad de su amado Monarca, y la absoluta independencia e integridad de la Monarquía.” Decreto XIX, de 1º de enero de 1811, Colección de los decretos y órdenes que han expedido las Cortes Generales y Extraordinarias

2.2. Describa el tipo de fuente, analice el contenido y comente el contexto histórico de la fuente histórica.

(hasta 2,5 puntos)

Fusilamiento de Torrijos y sus compañeros en las playas de Málaga, 1831. Óleo de Antonio Gisbert.

III. EXPOSICIÓN TEMA (se ha de elegir una opción en la pregunta 3 y contestar obligatoriamente la pregunta 4)

3. Responda a UNA de las dos opciones. (hasta 3 puntos)

3.1. Explique el reinado de Fernando VII (1814-1833), prestando especial atención a las características políticas del Sexenio Absolutista (1814-1820).

3.2. Exponga y analice la obra legislativa de las Cortes de Cádiz y su aplicación efectiva durante el Trienio Liberal, con especial atención a las reformas sociales, económicas y religiosas.

4. Explique el papel político del Ejército en España durante los siglos XIX y XX. En especial, haga referencia a los pronunciamientos y a la influencia de los militares a lo largo de este periodo.

(hasta 2,5 puntos)

Soluciones y criterios de corrección en texto

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT

PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD CONVOCATORIA: EXTRAORDINARIA 2026

CONVOCATÒRIA: EXTRAORDINÀRIA 2026

Asignatura: HISTORIA DE ESPAÑA

Assignatura: HISTÒRIA D’ESPANYA

CRITERIS DE CORRECCIÓ / CRITERIOS DE CORRECCIÓN

I. QÜESTIONS BREUS. DEFINICIONS

1. Definiu DOS dels conceptes següents. (fins a 2 punts) Només s’han de corregir dos conceptes. En el cas que se’n responguen més de dos, s’han de corregir només els dos primers. Obtindran fins a 2 punts les respostes que definisquen dos dels conceptes plantejats de forma clara i sàpiguen situar-los històricament, en el seu context.

El primer concepte, afrancesats, es refereix als intel·lectuals i funcionaris que van donar suport a Josep I durant la Guerra de la Independència. S’ha de valorar que s’esmente la seua creença en les reformes il·lustrades i el seu posterior exili després de 1814.

El segon concepte, sobirania nacional, és el principi polític conforme al qual l’autoritat en la qual resideix el poder polític no són els subjectes que componen la col·lectivitat aïlladament considerats, sinó la nació en el seu conjunt. S’ha de citar la seua formulació inicial a les Corts de Cadis en oposició a la sobirania absoluta. L’alumne o alumna ha de situar el terme cronològicament i explicar la seua funció en la transició al liberalisme.

El tercer concepte, pronunciament, es tracta d’una sublevació militar iniciada per un cap militar (o una guarnició) per tal de pressionar un canvi de govern o del seu signe polític. A través d’un manifest, busca el suport de l’opinió pública i dels partits civils. L’alumne o alumna ha de situar el terme cronològicament i explicar la seua funció en la transició al liberalisme com a mecanisme fonamental d’accés al poder. S’ha de valorar que se citen exemples paradigmàtics com el de Riego.

El quart concepte, Milícia Nacional, era el cos de ciutadans armats creat per la Constitució de 1812 per defensar el règim liberal. Cal esmentar el seu paper clau com a braç armat del liberalisme davant les partides realistes en el trienni.

II. COMENTARI DE FONT HISTÒRICA (trieu UNA de les dues fonts)

2.1. Descriviu el tipus de font, analitzeu el contingut i comenteu el context històric de la font histórica.

(fins a 2,5 punts)

2.2. Descriviu el tipus de font, analitzeu el contingut i comenteu el context històric de la font histórica.

(fins a 2,5 punts) Només s’ha de corregir el comentari d’una de les dues fonts històriques (2.1 o 2.2). En el cas que se’n responga més d’una, s’ha de corregir només la primera de les analitzades. Obtindran fins a 2,5 punts les respostes que comenten adequadament les fonts: descripció del tipus de document, la seua naturalesa, anàlisi del seu contingut i interpretació en relació amb el seu context històric nacional i internacional a mode de valoració. S’ha d’evitar que l’anàlisi siga només un resum del contingut o una paràfrasi d’aquest en el cas d’un document escrit.

La primera (2.1) és una font primària, pública i de caràcter juridicopolític. En concret, es tracta del Decret promulgat per les Corts de Cadis en plena Guerra de la Independència, mentre estava captiu el rei a Valençay. Com a idees clau, l’alumnat pot identificar l’afirmació de la sobirania nacional com a principi

revolucionari, plasmat en la declaració d’invalidesa per part d’un òrgan de representació nacional de qualsevol acte de Ferran VII mentre estiga en “estat d’opressió i falta de llibertat”. És el primer intent formal de desmantellar l’Antic Règim i finalitzar amb la sobirania absoluta. Així mateix, pot assenyalar el reconeixement exprés de Ferran VII com a rei legítim després de l’ocupació francesa. Pel que fa al context històric, s’espera que l’estudiantat siga capaç d’aprofundir en la crisi de l’Antic Règim, esmentant els monarques implicats.

Igualment ha de reflexionar sobre la legitimitat monàrquica en un context de dualitat del poder (mentre les Corts de Cadis proclamaven el principi de sobirania nacional, Ferran VII recupera el seu tron mitjançant un pacte bilateral amb l’emperador francès, i ignora de facto la legalitat gaditana que l’esperava a Espanya). I no s’ha d’oblidar el context bèl·lic que envolta la font. En l’àmbit internacional, s’ha de fer referència a les colònies americanes, el procés d’independència de les quals havia començat el 1808 i es veia influït pels debats gaditans sobre sobirania i buit de poder. Les autoritats americanes no van acatar la monarquia de Josep I i van formar juntes que, a poc a poc, es van desvincular de l’autoritat de la Junta Central Suprema. A més, s’ha de valorar la menció al fracàs napoleònic a Europa i la pressió de les tropes anglo-espanyoles de Wellington a la península.

La segona (2.2) és un oli sobre llenç que representa l’execució de José María Torrijos, militar liberal, qui va tindre una participació destacada durant el Trienni Liberal (i que va arribar a ser ministre de la Guerra).

El 1823 va marcar exiliat a Gran Bretanya i des de Gibraltar va protagonitzar per mar un intent d’insurrecció liberal amb 60 homes més. Havien de desembarcar a Màlaga el desembre de 1831, però van ser detinguts i afusellats sense judici previ, per delicte d’alta traïció i conspiració contra els sagrats drets de la sobirania de Ferran VII. Aquesta obra constitueix un dels grans manifests polítics de la història de la pintura espanyola en defensa de la llibertat de l’home aixafada per l’autoritarisme. Va ser encarregada per al museu del Prado durant la regència de Maria Cristina d’Habsburg-Lorena pel govern liberal de Sagasta a l’alacantí Antonio Gisbert. La idea principal és la fi del Trienni Liberal i la repressió i el càstig exemplaritzant contra els qui van desafiar el poder absolut de Ferran VII. Una altra idea central és la derogació de la Constitució de 1812 i l’inici de la Dècada Ominosa. La presència de l’escamot d’afusellament subratlla que el règim absolutista ha estat restablert mitjançant la força. Els botxins apareixen gairebé desdibuixats, davant la humanitat individualitzada de les víctimes, que són retratades com a dignes cavallers que mantenen la integritat. Pel que fa al context històric, l’estudiantat ha d’explicar la fi del Trienni Liberal i l’inici d’una violenta repressió (que comença amb l’execució de Riego) i la restauració de les institucions de l’Antic Règim. Així mateix, s’ha d’assenyalar la importància de la intervenció dels Cent Mil Fills de Sant Lluís, liderats pel Duc d’Angulema. En aquest sentit, mereix especial atenció l’àmbit internacional ja que l’èxit del decret va dependre de la conjuntura europea de la Restauració. Com expressa el mateix text, les potències absolutistes van veure a Espanya un focus revolucionari que va amenaçar l’equilibri europeu absolutista (en concret, l’aixecament de 1820 havia servit d’inspiració per a altres esclats liberals a Nàpols, el Piemont i Portugal). D’aquesta manera, cal esmentar el paper de la Santa Aliança i el Congrés de Verona en la restauració de l’absolutisme.

III. EXPOSICIÓ TEMA (s’ha de triar UNA opció en la pregunta 3 i contestar obligatòriament la pregunta.

4)

3. Respongueu UNA de les dues opcions. (fins a 3 punts) Només s’ha de corregir l’exposició d’un dels dos temes (3.1 o 3.2). En el cas que es responga més d’un, s’ha de corregir només el primer dels exposats.

En el primer tema (3.1), obtindrà fins a 3 punts l’alumnat que desenvolupe de manera precisa, ordenada i clara els continguts de la temàtica de la pregunta. La resposta ha de situar el marc cronològic després de la Guerra de la Independència. S’ha de valorar positivament la menció al Tractat de Valençay (1813) i les tensions que van envoltar el retorn de Ferran VII. En concret, l’estudiantat ha d’identificar el Manifest dels Perses com a justificació ideològica de la derogació de la Constitució de 1812 i l’abolició de tota l’obra legislativa de les Corts gaditanes duta a terme pel Decret de 4 de maig de 1814. Així mateix cal esmentar la restauració de l’Antic Règim i de les seues institucions (la Inquisició, els consells i el règim senyorial), sense oblidar la crisi econòmica que va afrontar el país com a conseqüència de la guerra i de la independència de les colònies americanes. Finalment, s’ha d’exposar l’oposició al règim que, davant la falta d’opcions democràtiques, es va manifestar a través de múltiples aixecaments militars (Espoz y Mina, Lacy...) i fer especial referència al de Riego com a l’únic triomfant. A partir d’aquest moment es va restablir el sistema liberal. L’estudiantat ha de fer especial referència a l’acceptació forçosa de la Constitució de 1812 pel monarca i a la fractura que experimenta

el sector liberal (entre moderats -doceañistas- i exaltats -veinteañistas-). El període conclou amb la intervenció dels Cent Mil Fills de Sant Lluís, que dona pas a la Dècada Ominosa.

4. Pregunta 4 En aquesta última pregunta de caràcter transversal, obtindrà fins a 2,5 punts l’alumnat que desenvolupe de manera precisa, ordenada i clara els continguts de la temàtica de la pregunta. En aquesta última pregunta la resposta és molt oberta i permet diverses argumentacions correctes. Amb això s’ha de valorar si l’alumnat sap refondre dades i idees procedents del procés d’aprenentatge de la matèria i comparar-les adequadament en els seus corresponents contextos històrics.

L’alumnat ha d’explicar l’evolució del paper de l’exèrcit al llarg d’aquest període històric, durant el qual es va convertir en el centre de la vida política. En la seua exposició ha de connectar els pronunciaments de l’etapa de Ferran VII (Riego) amb el militarisme del regnat d’Isabel II (Espartero, Narváez, O’Donnell), el Sexenni Democràtic (Prim), i el pronunciament de Martínez Campos a Sagunt que retorna els Borbons al tron i dona pas a un sistema on Cánovas intenta allunyar l’exèrcit de la política. La resposta ha de reflexionar sobre el paper de l’exèrcit com a actor polític motor de canvis, i diferenciar entre el caràcter liberal dels primers pronunciaments i el posterior gir cap al conservadorisme. L’alumnat ha d’assenyalar el desastre del 98 com a punt d’inflexió i impulsor del regeneracionisme militar. Així mateix, és fonamental el cop de Primo de Rivera (1923) i les reformes que es van intentar implementar durant la Segona República, destinades a modernitzar i sotmetre l’exèrcit al poder civil (en especial la impulsada per Azaña, que va provocar un fort rebuig en els sectors africanistes i conservadors). A més, cal esmentar el fallit cop d’estat de juliol de 1936 i el paper de l’exèrcit durant el règim. Finalment, s’ha de valorar positivament la referència al cop del 23-F com l’últim ressò de l’intervencionisme militar.

*** La nota final sobre 10 punts s’obté després de sumar les quatre qualificacions esmentades. El corrector o correctora només pot exigir els coneixements contemplats en els nuclis temàtics de la programació a partir dels que proporcionen les fonts històriques de l’examen. No obstant això, si l’alumnat aporta coneixements no contemplats i estan ben utilitzats en el context, se li han de valorar positivament per augmentar la qualificació obtinguda. Convé recordar que, tot i que l’alumnat ha d’integrar en la composició del text els seus coneixements i la informació facilitada per les fonts, en aquesta prova no es valoren solament els coneixements, per la qual cosa per establir la qualificació definitiva s’ha de valorar el conjunt de la composició i la redacció.

OBSERVACIÓ La qualificació global de l’exercici pot disminuir-se fins a 1 punt per qüestions de correcció gramatical i ortogràfica. En el cas concret de l’ortografia, els dos primers errors ortogràfics no es penalitzen;

a partir del tercer error, s’ha de descomptar a raó de 0,10 punts per cada falta que afecte les grafies o per cada accent. Aquest còmput afecta a errors nous i no a faltes ortogràfiques que puguen anar repetint-se en l’examen. El corrector o correctora ha de marcar els errors en l’exercici i especificar clarament la deducció efectuada en la nota global en relació amb els criteris anteriors.

I. CUESTIONES BREVES. DEFINICIONES

1. Defina DOS de los conceptos siguientes (hasta 2 puntos) Solo se corregirán dos conceptos. En el caso de que se respondan más de dos, se corregirán solo los dos primeros. Obtendrán hasta 2 puntos las respuestas que definan dos de los conceptos planteados de forma clara y sepan situarlos históricamente, en su contexto.

El primer concepto, afrancesados, se refiere a los intelectuales y funcionarios que apoyaron a José I durante la Guerra de la Independencia. Se valorará que se mencione su creencia en las reformas ilustradas y su posterior exilio tras 1814.

El segundo concepto soberanía nacional, es el principio político conforme al cual la autoridad en la que reside el poder político no son los sujetos que componen la colectividad aisladamente considerados, sino la nación en su conjunto. Debe citarse su formulación inicial en las Cortes de Cádiz en oposición a la soberanía absoluta.

El alumno o alumna debe situar el término cronológicamente y explicar su función en la transición al liberalismo.

El tercer concepto, pronunciamiento, se trata de una sublevación militar iniciada por un jefe militar (o una guarnición) con el fin de presionar un cambio de gobierno o de su signo político. A través de un manifiesto, busca el respaldo de la opinión pública y de los partidos civiles. El alumno o alumna debe situar el término cronológicamente y explicar su función en la transición al liberalismo como mecanismo fundamental de acceso al poder. Se valorará que se citen ejemplos paradigmáticos como el de Riego.

El cuarto concepto, Milicia Nacional, era el cuerpo de ciudadanos armados creado por la Constitución de 1812 para defender el régimen liberal. Debe mencionarse su papel clave como brazo armado del liberalismo frente a las partidas realistas en el trienio.

II. COMENTARIO DE FUENTE HISTÓRICA (elija UNA de las dos fuentes)

2.1. Describa el tipo de fuente, analice el contenido y comente el contexto histórico de la fuente histórica.

(hasta 2,5 puntos)

2.2. Describa el tipo de fuente, analice el contenido y comente el contexto histórico de la fuente histórica.

(hasta 2,5 puntos) Solo se corregirá el comentario de una de las dos fuentes históricas (2.1 o 2.2). En el caso de que se responda más de una, se corregirá solo la primera de las analizadas. Obtendrán hasta 2,5 puntos las respuestas que comenten adecuadamente las fuentes: descripción del tipo de documento, su naturaleza, análisis de su contenido e interpretación en relación con su contexto histórico nacional e internacional a modo de valoración.

Debe evitarse que el análisis sea un mero resumen del contenido o una paráfrasis del mismo en el caso de un documento escrito.

La primera (2.1) es una fuente primaria, pública y de carácter jurídico-político. En concreto, se trata del …