Historia de España PAU 2026

Enunciado del examen en texto

Texto sacado del PDF oficial. Las fórmulas, tablas y figuras se ven mejor en el visor de arriba.

PROVA D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT PRUEBA DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

CONVOCATÒRIA: ORDINÀRIA 2026 ASSIGNATURA: HISTÒRIA D’ESPANYA

CONVOCATORIA: ORDINARIA 2026 ASIGNATURA: HISTORIA DE ESPAÑA

BAREM DE L’EXAMEN: fins a 10 punts BAREMO DEL EXAMEN: hasta 10 puntos

I. QÜESTIONS BREUS. DEFINICIONS

1. Definiu DOS dels conceptes següents. (fins a 2 punts)

desamortització reforma agrària

carlistes isabelins

II. COMENTARI DE FONT HISTÒRICA (trieu UNA de les dues fonts)

2.1. Descriviu el tipus de font, analitzeu-ne el contingut i comenteu el context històric de la font històrica.

(fins a 2,5 punts) EXPOSICIÓ A S. M. LA REINA GOVERNADORA.

SENYORA:

“Vendre la massa de béns que han vingut a ser propietat de l’Estat, no és tan sols complir una promesa solemne i donar una garantia positiva al deute nacional per mitjà d’una amortització exactament igual al producte de les vendes, és obrir una font abundantíssima de felicitat pública; vivificar una riquesa morta; desobstruir els canals de la indústria de la circulació; apegar el país per l’amor natural i vehement a tot allò propi; eixamplar la pàtria, crear nous i forts vincles que hi lliguen; és, en fi, identificar amb el tron excels d’Isabel II, símbol d’ordre i de la llibertat [...] El Decret que vaig a tindre l’honra de sotmetre a l’aprovació de V. M. sobre la venda d’aquests béns adquirits ja per a la nació, així com en el seu resultat material ha de produir el benefici de minorar la forta suma del deute públic, és menester que en la seua tendència [...] es fonamente en l’alta idea de crear una copiosa família de propietaris, els gaudis i l’existència de les quals es recolze principalment en el triomf complet de les nostres altes institucions”.

Madrid, 19 de febrer de 1836. Juan Álvarez Mendizábal.

Reial decret que declara la venda de béns del clergat de 19 de febrer de 1836, Gaceta de Madrid, núm. 426, 21 de febrer de 1836.

2.2. Descriviu el tipus de font, analitzeu-ne el contingut i comenteu el context històric de la font històrica.

(fins a 2,5 punts) “Article 1. Es declaren en estat de venda (...) tots els predis rústics i urbans, censos i fòrums pertanyents:

a l’Estat, al clergat, a les ordres militars de Santiago, Alcántara, Calatrava, Montesa i Sant Joan de Jerusalem, a confraries, obres pies i santuaris, (...) als propis i comuns dels pobles, a la beneficència, a la instrucció pública i qualssevol altres pertanyents a mans mortes.

Article 3. Es procedirà a l’alienació de tots i cadascun dels béns que s’han demanat vendre per aquesta llei, traient a pública licitació les finques o les seues sorts a mesura que ho reclamen els compradors, i no havent-hi reclamació, segons ho dispose el Govern; vegeu les vendes amb la major divisió possible de les finques, sempre que no perjudique al seu valor (...).

Article 12. Els fons que es recapten conseqüència de les vendes realitzades en virtut d’aquesta llei, exceptuant el 80 per 100 procedent dels béns de propis, i el total del que produïsquen els del clergat (...) es destinen als objectes següents, a saber:

1r. Que el govern cobrisca (...) el dèficit del pressupost de l’Estat si n’hi haguera l’any corrent.

2n. El 50 per 100 del restant, i en els anys successius del total ingrés a l’amortització del deute públic.

3r. El 50 per 100 per restant a obres públiques d’interès i utilitat generals.

Aranjuez, 1 de maig de 1855. Jo, la Reina. El ministre d’Hisenda, Pascual Madoz, Gaceta de Madrid, núm.

852, 3 de maig de 1855.

III. EXPOSICIÓ TEMA (s’ha de triar UNA opció en la pregunta 3 i contestar obligatòriament la pregunta 4)

3. Respongueu UNA de les dues opcions. (fins a 3 punts)

3.1. Exposeu l’ordenament constitucional i les principals polítiques administratives en la construcció de l’Estat liberal, abordant també els objectius i l’abast de la reforma agrària (1833-1855).

3.2. Exposeu el problema successori en el regnat de Ferran VII i la Primera Guerra Carlista.

4. Expliqueu i compareu els principals processos de reforma agrària en el segle XIX i el segle XX. (fins a 2,5 punts)

I. CUESTIONES BREVES. DEFINICIONES

1. Defina DOS de los conceptos siguientes. (hasta 2 puntos)

desamortización reforma agraria

carlistas isabelinos

II. COMENTARIO de FUENTE HISTÓRICA (elija UNA de las dos fuentes)

2.1. Describa el tipo de fuente, analice el contenido y comente el contexto histórico de la fuente histórica.

(hasta 2,5 puntos) EXPOSICIÓN A S. M. LA REINA GOBERNADORA.

SEÑORA:

“Vender la masa de bienes que han venido a ser propiedad del Estado, no es tan solo cumplir una promesa solemne y dar una garantía positiva a la deuda nacional por medio de una amortización exactamente igual al producto de las ventas, es abrir una fuente abundantísima de felicidad pública;

vivificar una riqueza muerta; desobstruir los canales de la industria de la circulación; apegar al país por el amor natural y vehemente a todo lo propio; ensanchar la patria, crear nuevos y fuertes vínculos que liguen a ella; es, en fin, identificar con el trono excelso de Isabel II, símbolo de orden y de la libertad [...] El Decreto que voy a tener la honra de someter a la augusta aprobación de V.M. sobre la venta de esos bienes adquiridos ya para la nación, así como en su resultado material ha de producir el beneficio de aminorar la fuerte suma de la deuda pública, es menester que en su tendencia [...] se funde en la alta idea de crear una copiosa familia de propietarios, cuyos goces y cuya existencia se apoye principalmente en el triunfo completo de nuestras altas instituciones”.

Madrid, 19 de febrero de 1836. Juan Álvarez Mendizábal Real Decreto que declara la venta de bienes del clero de 19 de febrero de 1836, Gaceta de Madrid, núm. 426, 21 de febrero de 1836.

2.2. Describa el tipo de fuente, analice el contenido y comente el contexto histórico de la fuente histórica.

(hasta 2,5 puntos) “Artículo 1. Se declaran en estado de venta (...) todos los predios rústicos y urbanos, censos y foros pertenecientes: al Estado, al clero, a las órdenes militares de Santiago, Alcántara, Calatrava, Montesa y San Juan de Jerusalén, a cofradías, obras pías y santuarios, (...) a los propios y comunes de los pueblos, a la beneficencia, a la instrucción pública y cualesquiera otros pertenecientes a manos muertas.

Artículo 3. Se procederá a la enajenación de todos y cada uno de los bienes mandados vender por esta ley, sacando a pública licitación las fincas o sus suertes a medida que lo reclamen los compradores, y no habiendo reclamación, según lo disponga el Gobierno; verificándose las ventas con la mayor división posible las fincas, siempre que no perjudique a su valor (…).

Artículo 12. Los fondos que se recauden consecuencia de las ventas realizadas en virtud de la presente ley, exceptuando el 80 por 100 procedente de los bienes de propios, y el total de lo que produzcan los del clero (...) se destinan a los siguientes objetos, a saber:

1º. A que el gobierno cubra (...) el déficit del presupuesto del Estado si lo hubiese en el año corriente.

2º. El 50 por 100 de lo restante, y en los años sucesivos del total ingreso a la amortización de la Deuda Pública.

3º. El 50 por 100 por restante a obras públicas de interés y utilidad generales.

Aranjuez, 1º de mayo de 1855. Yo, la Reina. El ministro de Hacienda, Pascual Madoz.

Gaceta de Madrid, núm. 852, 3 de mayo de 1855.

III. EXPOSICIÓN TEMA (se ha de elegir una opción en la pregunta 3 y contestar obligatoriamente la pregunta 4)

3. Responda a UNA de las dos opciones. (hasta 3 puntos)

3.1. Exponga el ordenamiento constitucional y las principales políticas administrativas en la construcción del Estado liberal, abordando también los objetivos y el alcance de la reforma agraria (1833-1855).

3.2. Explique el problema sucesorio en el reinado de Fernando VII y la Primera Guerra Carlista.

4. Explique y compare los principales procesos de reforma agraria en los siglos XIX y XX. (hasta 2,5 puntos)

Soluciones y criterios de corrección en texto

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD CONVOCATORIA: ORDINARIA 2026

CONVOCATÒRIA: ORDINÀRIA 2026

Asignatura: HISTORIA DE ESPAÑA

Assignatura: HISTÒRIA D’ESPANYA

CRITERIS DE CORRECCIÓ / CRITERIOS DE CORRECCIÓN

I. QÜESTIONS BREUS. DEFINICIONS

1. Definiu DOS dels conceptes següents (fins a 2 punts) Només s’han de corregir dos conceptes. En el cas que se’n responguen més de dos, s’han de corregir només els dos primers. Obtindran fins a 2 punts les respostes que definisquen dos dels conceptes plantejats de forma clara i sàpiguen situar-los històricament, en el seu context. El primer concepte, desamortització, és el procés pel qual es liberalitzen els béns que estaven a les anomenades mans mortes, per la qual cosa no podien ser alienats, bé per estar vinculats a un llinatge (mayorazgo) o a institucions (Església, ajuntaments, Estat, hospitals, etc.). Constitueix un dels principals aspectes de la política agrària liberal.

El segon concepte, reforma agrària, és el conjunt de mesures de caràcter polític, econòmic, social i legislatiu destinades a canviar l’estructura de la propietat i les formes de producció.

El tercer concepte, carlistes, eren els partidaris que ocupara el tron l’infant Carles M. Isidre (germà de Ferran VII), defensaven la monarquia absoluta, el manteniment de l’Antic Règim, la preeminència de l’Església i la conservació dels furs (lema: “Déu, pàtria i furs”). Van rebre el suport de la noblesa rural, el clergat i els pagesos.

El quart concepte, isabelins, eren els partidaris d’Isabel II. Proposaven l’abolició de l’Antic Règim i la implantació d’un Estat liberal. Van comptar amb el suport de l’alta noblesa, el funcionariat, la burgesia i els sectors populars de les ciutats.

II. COMENTARI DE FONT HISTÒRICA (trieu UNA de les dues fonts)

2.1. Descriviu el tipus de font, analitzeu-ne el contingut i comenteu el context històric de la font històrica.

(fins a 2,5 punts)

2.2. Descriviu el tipus de font, analitzeu-ne el contingut i comenteu el context històric de la font històrica.

(fins a 2,5 punts) Només s’ha de corregir el comentari d’una de les dues fonts històriques (2.1 o 2.2). En el cas que se’n responga més d’una, s’ha de corregir només la primera de les analitzades. Obtindran fins a 2,5 punts les respostes que comenten adequadament les fonts: descripció del tipus de document, la seua naturalesa, anàlisi del seu contingut i interpretació en relació amb el seu context històric nacional i internacional a mode de valoració. S’ha d’evitar que l’anàlisi siga només un resum del contingut o una paràfrasi d’aquest en el cas d’un document escrit.

La primera (2.1) és una font primària, pública i de caràcter juridicopolític. En concret l’exposició de Mendizábal a la Reina governadora explicant-li els beneficis que per al país tindria la desamortització. La desamortització duta a terme per Mendizábal el 1836 es va dirigir als béns eclesiàstics, amb l’objectiu de reduir el deute, fer front a les despeses de la Primera Guerra Carlista, i va buscar, a més, l’augment del suport social a la causa liberal davant el carlisme. Conseqüències: es van beneficiar de la subhasta les classes mitjanes i altes;

va pujar el preu dels arrendaments, i els llauradors es van convertir en jornalers, tampoc va aconseguir sanejar la hisenda. Context intern: regència de Mª Cristina (1833-1840), Estatut Reial (1834), el Motí de la Granja (1836) que va obligar la regent a restablir la Constitució de 1812, la divisió dels liberals entre moderats i

progressistes, la promulgació de la Constitució de 1837. (Finalment, es pot considerar, la marxa de la regent el 1840 i la regència d’Espartero, 1840-1843).

En el context internacional, cal esmentar com a conseqüència del Tractat de la Quàdruple Aliança, signat l’abril de 1834 entre Gran Bretanya, França, Portugal i Espanya, que França es va comprometre a vigilar les seues fronteres perquè els carlistes no reberen auxilis; Anglaterra a enviar armes i municions, així com forces navals per controlar la costa basca i Portugal a cooperar amb tots els mitjans al seu abast. El 1835 les tres potències van enviar tropes per donar suport a la causa liberal.

La segona (2.2) és una font primària, pública i de caràcter juridicopolític. Es tracta d’un extracte de la llei de desamortització de Madoz de 1855 que s’inscriu dins el regnat d’Isabel II (ja amb majoria d’edat, 18431868). La desamortització de Madoz es va centrar sobretot en els béns municipals i els de les ordes militars (els valors de la desamortització civil van superar els eclesiàstics). La seua finalitat era amortitzar el deute i sufragar la construcció del ferrocarril. Conseqüències: en eliminar-se la propietat comunal va afectar els llauradors més pobres. Context: pronunciament d’O’Donnell (Vicalvarada, 1854), Bienni Progressista (1854-1856), motins de subsistència, Constitució de 1856, etc. Es poden considerar els darrers anys del període isabelí (Pacte d’Ostende, 1866 i la Gloriosa, 1868).

III. EXPOSICIÓ TEMA (heu de triar UNA opció en la pregunta 3 i contestar obligatòriament la pregunta

4)

3. Respongueu UNA de les dues opcions. (fins a 3 punts) Només s’ha de corregir l’exposició d’un dels dos temes (3.1 o 3.2). En el cas que se’n responga més d’un, s’ha de corregir només el primer dels exposats.

En el primer tema (3.1), obtindrà fins a 3 punts l’alumnat que desenvolupe de manera precisa, ordenada i clara els continguts de la temàtica de la pregunta. S’ha de contestar exposant les principals característiques de la Constitució de 1837 i la moderada Constitució de 1845, els partits dinàstics, el centralisme polític i la reforma territorial de l’Estat, amb menció a la qüestió foral i els objectius i resultats dels processos desamortitzadors. La reforma agrària liberal va tenir com a objectiu fonamental alliberar la terra de les traves de l’Antic Règim, instaurar la propietat privada i l’economia de mercat.

Mesures principals: l’abolició dels senyorius i els drets jurisdiccionals, la desvinculació de la propietat privada i la desamortització de la terra en mans de l’església i els ajuntaments. Es completa amb altres mesures com ara l’abolició de la mesta.

Etapes: 1836 a 1844, es correspon amb l’aplicació de la desamortització de Mendizábal i afecta principalment béns eclesiàstics (Regències de M. Cristina i Espartero). 1845 a 1854, el procés pràcticament es paralitza per l’arribada dels moderats al poder (Ramón M. Narváez). 1855-1856, nou impuls desamortitzador, amb els liberals després del pronunciament de Vicálvaro (1854), s’aplica la desamortització de Pascual Madoz:

béns civils (comunals i propis) i eclesiàstics.

Resultats: va afectar més en conjunt els béns eclesiàstics que els civils, no va aconseguir crear una classe de mitjans i xicotets propietaris, persistència del latifundi, empobriment de la pagesia i conflictivitat social. En l’agricultura: va augmentar la producció i la superfície cultivada (cereals, vinyes, pataques, etc.), però no la productivitat (escassa mecanització). El retard agrari va obstaculitzar la industrialització.

En el tema 3.2, obtindrà fins a 3 punts l’alumnat que desenvolupe de manera precisa, ordenada i clara els continguts de la temàtica de la pregunta. En aquest cas han d’explicar el plet dinàstic (Llei sàlica i Pragmàtica sanció). Amb la mort de Fernando VII es produeix l’enfrontament entre els defensors dels drets dinàstics de l’infant Carles M. Isidre, germà del rei, favorables a l’absolutisme i les tradicions (carlistes), i els partidaris d’Isabel, filla i legítima hereva (isabelins o cristins, ja que davant la minoria d’edat d’Isabel II s’estableix la regència de M. Cristina). La Primera Guerra Carlista es va estendre entre 1833 i 1839. Carles va rebre el suport dels absolutistes; la segona, dels liberals, en es quals s’havia recolzat M. Cristina per defensar els drets de la seua filla. Internacionalment van donar suport al “pretendent carlista” amb armes i diners potències absolutistes com Àustria, Rússia i Prússia. Isabel II va comptar amb el suport d’Anglaterra, França i Portugal, favorables a la implantació d’un liberalisme moderat a Espanya. S’ha de fer al·lusió a la fi del conflicte amb el Conveni de Vergara (1839) pel qual van acordar mantenir els furs a les províncies basques i Navarra i integrar l’oficialitat carlista a l’exèrcit liberal. Així com les conseqüències: despeses quantioses que el govern va haver de fer front amb l’emissió de deute públic, fet que va donar pas a la desamortització eclesiàstica de Mendizábal.

4. Pregunta 4 En aquesta última pregunta de caràcter transversal, obtindrà fins a 2,5 punts l’alumnat que desenvolupe de manera precisa, ordenada i clara els continguts de la temàtica de la pregunta. En aquesta última pregunta la resposta és molt oberta i permet diverses argumentacions correctes. Amb això s’ha de valorar si l’alumnat sap refondre dades i idees procedents del procés d’aprenentatge de la matèria i comparar-les adequadament en els seus corresponents contextos històrics. S’han de considerar cinc moments al segle XIX: Corts de Cadis (18101814): abolició dels senyorius, la reducció a propietat particular d’emprius, reialencs i propis i incorporació a l’Estat dels monestirs i convents dissolts per les Corts. Trienni liberal (1820-1823): reposició de la llei de desvinculació i dissolució dels senyorius, tancament de finques, incorporació a l’Estat dels béns de les ordres religioses dissoltes durant la invasió francesa. Regència (1834-1843): restabliment de les lleis de 1820-1823, propietat particular de les terres ermes, dissolució de les ordres religioses i llei de béns nacionals. Dècada moderada (1843-1854): legalització de les venda i ocupacions i restricció de les vendes de béns nacionals.

Bienni progressista (1854-1856): llei de desamortització general (comunals). Al segle XX la Llei de reforma agrària de 1932 amb l’objecte d’acabar amb els latifundis, l’absentisme dels propietaris i estimular la producció. Entre les mesures cal esmentar: la Llei de termes municipals (contractació de jornalers), la creació de l’Institut per a la Reforma Agrària (IRA), encarregat d’assenyalar les finques objecte d’expropiació, la forma d’explotació i el repartiment als llauradors; el problema de les indemnitzacions, l’escàs resultat final i els retrocessos, la mobilització pagesa i la nova Llei de reforma agrària del Front Popular (18 de juny de 1936) que no es va aplicar pel cop d’estat.

*** La nota final sobre 10 punts s’obté després de sumar les quatre qualificacions citades. El corrector o correctora només pot exigir els coneixements contemplats en els nuclis temàtics de la programació a partir dels que proporcionen les fonts històriques de l’examen. No obstant això, si l’alumnat aporta coneixements no contemplats i estan ben utilitzats en el context, se li han de valorar positivament per augmentar la qualificació obtinguda. Convé recordar que, tot i que l’alumnat ha d’integrar en la composició del text els seus coneixements i la informació facilitada per les fonts, en aquesta prova no es valoren només solament els coneixements, per la qual cosa per establir la qualificació definitiva s’ha de valorar el conjunt de la composició i la redacció.

OBSERVACIÓ La qualificació global de l’exercici pot disminuir-se fins a 1 punt per qüestions de correcció gramatical i ortogràfica. En el cas concret de l’ortografia, els dos primers errors ortogràfics no es penalitzen; a partir del tercer error, s’ha de descomptar a raó de 0,10 punts per cada falta que afecte les grafies o per cada accent. Aquest còmput afecta errors nous i no faltes ortogràfiques que puguen anar repetint-se en l’examen.

El corrector o correctora ha de marcar els errors en l’exercici i especificar clarament la deducció efectuada en la nota global en relació amb els criteris anteriors.

I. CUESTIONES BREVES. DEFINICIONES

1. Defina DOS de los conceptos siguientes (hasta 2 puntos) Solo se corregirán dos conceptos. En el caso de que se respondan más de dos, se corregirán solo los dos primeros. Obtendrán hasta 2 puntos las respuestas que definan dos de los conceptos planteados de forma clara y sepan situarlos históricamente, en su contexto.

El primer concepto, desamortización, es el proceso por el cual se liberalizan los bienes que estaban en las llamadas manos muertas, por lo que no podían ser enajenados, bien por estar vinculados a un linaje (mayorazgo) o a instituciones (Iglesia, ayuntamientos, Estado, hospitales, etc.). Constituye uno de los principales aspectos de la política agraria liberal.

El segundo concepto reforma agraria, es el conjunto de medidas de carácter político, económico, social y legislativo destinadas a cambiar la estructura de la propiedad y las formas de producción.

El tercer concepto, carlistas, eran los partidarios de que ocupara el trono el infante Carlos M.ª Isidro (hermano de Fernando VII), defendían la monarquía absoluta, el mantenimiento del Antiguo Régimen, la preeminencia de la Iglesia y la conservación de los fueros (lema: “Dios, Patria y Fueros”). Recibieron el apoyo de la nobleza rural, el clero y los campesinos.

El cuarto concepto, isabelinos, eran los partidarios de Isabel II. Proponían la abolición del Antiguo Régimen y la implantación de un Estado Liberal. Contaron con el apoyo de la alta nobleza, los funcionarios, la burguesía y los sectores populares de las ciudades.

II. COMENTARIO de FUENTE HISTÓRICA (elija UNA de las dos fuentes)

2.1. Describa el tipo de fuente, analice el contenido y comente el contexto histórico de la fuente histórica.

(hasta 2,5 puntos)

2.2. Describa el tipo de fuente, analice el contenido y comente el contexto histórico de la fuente histórica.

(hasta 2,5 puntos) Solo se corregirá el comentario de una de las dos fuentes históricas (2.1 o 2.2). En el caso de que se responda más de una, se corregirá solo la primera de las analizadas. Obtendrán hasta 2,5 puntos las respuestas que comenten adecuadamente las fuentes: descripción del tipo de documento, su naturaleza, análisis de su contenido e interpretación en relación con su contexto histórico nacional e internacional a modo de valoración. Debe evitarse que el análisis sea un mero resumen del contenido o una paráfrasis de este en el caso de un documento escrito.

La primera (2.1) es una fuente primaria, pública y de carácter jurídico-político. En concreto la exposición de Mendizábal a la Reina gobernadora explicándole los beneficios que para el país tendría la desamortización.

La desamortización llevada a cabo por Mendizábal en 1836 se dirigió a los bienes eclesiásticos, con el objetivo de reducir la deuda, hacer frente a los gastos de la Primera Guerra Carlista, y buscó, además, el aumento del apoyo social a la causa liberal frente al carlismo. Consecuencias: se beneficiaron de la subasta las clases medias …