Historia de España PAU 2025

Enunciado del examen en texto

Texto sacado del PDF oficial. Las fórmulas, tablas y figuras se ven mejor en el visor de arriba.

PROVA D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT PRUEBA DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

CONVOCATÒRIA:

CONVOCATORIA: JUNIO 2025

JUNY 2025

ASSIGNATURA: HISTÒRIA D’ESPANYA

ASIGNATURA: HISTORIA DE ESPAÑA

BAREM DE L’EXAMEN: fins a 10 punts BAREMO DEL EXAMEN: hasta 10 puntos

I. QÜESTIONS BREUS. DEFINICIONS

1. Definiu DOS dels conceptes següents (fins a 2 punts)

República unitària Cantonalisme

Federalisme Monarquia

II. COMENTARI de FONT HISTÒRICA (trieu UNA de les dues fonts)

2.1) Descriviu el tipus de font, analitzeu el contingut i comenteu el context històric de la font històrica (fins a 2,5 punts) “El respectable públic sap que hi ha alguns (encara que pocs) enteniments envejables que es figuren que república federal és fer cada poble el que li done la gana, establint tantes repúbliques independents com els pobles vulguen, a la manera d’aquell alcalde d’un lloc d’Aragó, que perquè el govern li demanava l’any passat comptes d’unes terres cultivades contra la voluntat del seu amo, va contestar de la següent ressaladíssima manera, paraula més o menys:

Senyor governador: advertisc a V. S. que he tingut tres dies la bandera de la república federal al balcó de la casa de la Vila, i per tant no he de donar-li compte de res.

Amb molts federals com aquest, ja faríem sort els republicans, ja!

I no obstant això, aquests errors són molt naturals: tothom s’havia preparat per a tirar donya Isabel, però pocs havien pres les seues mesures per a fundar la república. Així és que la paraula federal ens va agafar desprevinguts. (...) Els qui subscriuen, que han estimat i estimen convenient cognomenar-se republicans federals, «han entès i entenen per República democràtica federal aquella forma de govern que, reconeixent i mantenint la unitat nacional amb les seues naturals conseqüències d’unitat de legislació, de fur, de poder polític i indivisibilitat del territori, reconeix i garanteix, sota aquesta unitat, l’autonomia completa del municipi i de la província pel que fa al seu govern interior i a la lliure gestió dels seus interessos polítics, administratius i econòmics. No és, per tant, la República que defensa la confederació d’Estats, o cantons, independents i units, només per pactes i aliances més o menys arbitràries”.

“Declaración de la Prensa”, La Igualdad. Diario Republicano Federal, 7 de maig de 1870.

2.2) Descriviu el tipus de font, analitzeu el contingut i comenteu el context històric de la font històrica (fins a 2,5 punts) “Gran va ser l’honra que vaig merèixer a la Nació espanyola triant-me per a ocupar el seu tron; honra tant més per mi estimada, com que se m’oferia envoltada de les dificultats i perills que porta amb si l’empresa de governar un país tan profundament pertorbat.

(...) decidit a inspirar-me únicament en el bé del país i a col·locar-me per cim de tots els partits; resolt a complir religiosament el jurament per mi prestat davant les Corts Constituents, i prompte a fer tot llinatge de sacrificis per donar a aquest valerós poble la pau que necessita, la llibertat que mereix i la grandesa a què la seua gloriosa història i la virtut i constància dels seus fills li donen dret, vaig creure que la curta experiència de la meua vida en l’art de manar seria suplida per la lleialtat del meu caràcter, i que trobaria poderosa ajuda per a conjurar els perills i vèncer les dificultats que no s’ocultaven a la meua vista, en les simpaties de tots els espanyols amants de la seua Pàtria, desitjosos ja de posar terme a les sagnants i estèrils lluites que fa tant de temps estripen les seues entranyes.

Conec que em va enganyar el meu bon desig. Dos anys llargs fa que cenyisc la Corona d’Espanya, i l’Espanya viu en constant lluita, veient cada dia més llunyana l’era de pau i de ventura que tan ardentment anhele. Si foren estrangers els enemics de la seua felicitat, llavors, al capdavant d’aquests soldats tan valents com patits, seria el primer a combatre’ls; però tots els que amb l’espasa, amb la ploma, amb la paraula agreugen i perpetuen els mals de la Nació són espanyols (...) entre el confús, eixordador i contradictori clam dels partits; entre tantes i tan oposades manifestacions de l’opinió pública, és impossible encertar quina és la verdadera, i més impossible encara trobar el remei per a tan grans mals.

(...) Aquestes són, Srs. Diputats, les raons que em mouen a retornar a la Nació, i en el seu nom a vosaltres, la Corona que em va oferir el vot nacional, fent-ne renúncia per mi, pels meus fills i successors.

“Renuncia a la Corona de España de D. Amadeo I de Saboya”, Diario de Sesiones del Congreso de los Diputados, Núm. 108, 10 de febrer de 1873.

III. EXPOSICIÓ TEMA (s’ha de triar UNA opció en la pregunta 3 i contestar obligatòriament la pregunta 4)

3) Responeu UNA de les dues opcions (fins a 3 punts)

3.1. Exposeu el període de la I República, desenvolupant també els problemes polítics i socials als quals va haver de fer front.

3.2. Exposeu els actors, successos i polítiques de la Restauració borbònica des de desembre de 1874 a novembre de 1885.

4) Expliqueu els processos de crisi política i instauració dels règims republicans a Espanya en el segle XIX i el segle XX (fins a 2,5 punts)

I. CUESTIONES BREVES. DEFINICIONES

1. Defina DOS de los conceptos siguientes (hasta 2 puntos)

República unitaria Cantonalismo

Federalismo Monarquía

II.- COMENTARIO de FUENTE HISTÓRICA (elija UNA de las dos fuentes)

2.1) Describa el tipo de fuente, analice el contenido y comente el contexto histórico de la fuente histórica (hasta 2,5 puntos) “El respetable público sabe que hay algunos (aunque pocos) entendimientos envidiables que se figuran que república federal es hacer cada pueblo lo que le de la gana, estableciendo tantas repúblicas independientes como los pueblos quieran, a la manera de aquel alcalde de un lugar de Aragón, que porque el gobierno le pedía el año pasado cuenta de unas tierras cultivadas contra la voluntad de su dueño, contestó de la siguiente resaladísima manera, palabra más o menos:

Señor gobernador: advierto a V. S. que he tenido tres días la bandera de la república federal en el balcón de la casa de la Villa, y por lo tanto no tengo que darle cuenta de nada.

¡Con muchos federales como este, ya haríamos suerte los republicanos, ya!

Y sin embargo, estos errores son muy naturales: todo el mundo se había preparado para echar a doña Isabel, pero pocos habían tomado sus medidas para fundar la república. Así es que la palabra federal nos cogió de nuevas. (...) Los que suscriben, que han estimado y estiman conveniente apellidarse republicanos federales, «han entendido y entienden por República democrática federal aquella forma de gobierno que, reconociendo y manteniendo la unidad nacional con sus naturales consecuencias de unidad de legislación, de fuero, de poder político e indivisibilidad del territorio, reconoce y garantiza, bajo esta unidad, la autonomía completa del municipio y de la provincia en lo que toca a su gobierno interior y a la libre gestión de sus intereses políticos, administrativos y económicos. No es, por tanto, la República que defiende la confederación de Estados, o cantones, independientes y unidos, sólo por pactos y alianzas más ó menos arbitrarias”.

“Declaración de la Prensa”, La Igualdad. Diario Republicano Federal, 7 de mayo de 1870.

2.2) Describa el tipo de fuente, analice el contenido y comente el contexto histórico de la fuente histórica (hasta 2,5 puntos) “Grande fué la honra que merecí á la Nacion española eligiéndome para ocupar su trono; honra tanto más por mí apreciada, cuanto que se me ofrecia rodeada de las dificultades y peligros que lleva consigo la empresa de gobernar un país tan hondamente perturbado.

(...) decidido á inspirarme únicamente en el bien del país y á colocarme por cima de todos los partidos;

resuelto á cumplir religiosamente el juramento por mí prestado ante las Córtes Constituyentes, y pronto á hacer todo linaje de sacrificios por dar á este valeroso pueblo la paz que necesita, la libertad que merece y la grandeza á que su gloriosa historia y la virtud y constancia de sus hijos le dan derecho, creí que la corta experiencia de mi vida en el arte de mandar sería suplida por la lealtad de mi carácter, y que hallaria poderosa ayuda para conjurar los peligros y vencer las dificultades que no se ocultaban á mi vista, en las simpatías de todos los españoles amantes de su Pátria, deseosos ya de poner término á las sangrientas y estériles luchas que hace tanto tiempo desgarran sus entrañas.

Conozco que me engañó mi buen deseo. Dos años largos há que ciño la Corona de España, y la España vive en constante lucha, viendo cada dia más lejana la era de paz y de ventura que tan ardientemente anhelo. Si fuesen extranjeros los enemigos de su dicha, entonces, al frente de estos soldados tan valientes como sufridos, seria el primero en combatirlos; pero todos los que con la espada, con la pluma, con la palabra agravan y perpetúan los males de la Nacion son españoles (...) entre el confuso, atronador y contradictorio clamor de los partidos; entre tantas y tan opuestas manifestaciones de la opinion pública, es imposible atinar cuáles la verdadera, y más imposible todavia hallar el remedio para tamaños males.

(...) Estas son, Sres. Diputados, las razones que me mueven á devolver á la Nacion, y en su nombre á vosotros, la Corona que me ofreció el voto nacional, haciendo de ella renuncia por mí, por mis hijos y sucesores”.

“Renuncia a la Corona de España de D. Amadeo I de Saboya”, Diario de Sesiones del Congreso de los Diputados, Núm. 108, 10 de febrero de 1873.

III. EXPOSICIÓN TEMA (se ha de elegir una opción en la pregunta 3 y contestar obligatoriamente la pregunta 4) 3ª) Responda a UNA de las dos opciones (hasta 3 puntos)

3.1. Exponga el periodo de la I República, desarrollando también los problemas políticos y sociales a los que tuvo que hacer frente.

3.2. Exponga los actores, sucesos y políticas de la Restauración borbónica desde diciembre de 1874 a noviembre de 1885.

4ª) Explique los procesos de crisis política e instauración de los regímenes republicanos en España en el siglo XIX y el siglo XX (hasta 2,5 puntos)

Soluciones y criterios de corrección en texto

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT

PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD CONVOCATORIA JUNIO 2025

CONVOCATÒRIA JUNY 2025

Asignatura: HISTORIA DE ESPAÑA

Assignatura: HISTÒRIA D’ESPANYA

CRITERIS DE CORRECCIÓ / CRITERIOS DE CORRECCIÓN

I. QÜESTIONS BREUS. DEFINICIONS

1. Definiu DOS dels conceptes següents (fins a 2 punts) Només es corregiran dos conceptes. En el cas que se’n responguen més de dos, es corregiran només els dos primers. Obtindran fins a 2 punts les respostes que definisquen dos dels conceptes plantejats de manera clara i sàpien situar-los històricament, en el seu context.

El primer concepte, “República unitària”, pot ser definit com la forma de govern que conserva un poder central i que, a més, es compon d’estructures territorials que, encara que gaudeixen d’àmplia autonomia, estan sempre subjectes a unes lleis i codis únics per a tot l’Estat. Aquesta organització política és la que trobem, a tall d’exemple, durant el règim de la III República Francesa. El “cantonalisme” va ser un moviment que es va produir a Espanya en 1873, durant la I República, i que aspirava a dividir l’Estat en cantons independents, establint un sistema federal de baix a dalt, això és, a través de pactes entre els diferents pobles o regions. El terme “federalisme” és la doctrina política que busca l’autonomia de les entitats territorials sota una constitució federal comuna a totes elles. Les autoritats de cadascuna de les entitats federals poden prendre decisions polítiques, legislatives i judicials que siguen de la seua competència. els Estats Units és un exemple de república federal. “Monarquia”, es refereix a la forma institucional d’organització de l’Estat, en la qual la direcció i representació supremes són exercides per una persona, que, a títol de rei, ha rebut el poder per via hereditària, l’exerceix de manera vitalícia i pot transmetre’l als seus descendents. Cal diferenciar diversos tipus d’institució monàrquica: la monarquia absoluta, la monarquia liberal i la monarquia representativa.

II. COMENTARI de FONT HISTÒRICA (trieu UNA de les dues fonts)

2.1) Descriviu el tipus de font, analitzeu el contingut i comenteu el context històric de la font històrica (fins a 2,5 punts)

2.2) Descriviu el tipus de font, analitzeu el contingut i comenteu el context històric de la font històrica (fins a 2,5 punts) Només es corregirà el comentari d’una de les dues fonts històriques (2.1 o 2.2). En el cas que se’n responga més d’una, es corregirà només la primera de les analitzades. Obtindran fins a 2,5 punts les respostes que comenten adequadament les fonts: descripció del tipus de document, la seua naturalesa, anàlisi del seu contingut i interpretació en relació amb el seu context històric nacional i internacional a mode de valoració. Ha d’evitar-se que l’anàlisi siga un mer resum del contingut o una paràfrasi en el cas d’un document escrit.

La primera font (2.1) és un document escrit, un article de premsa, publicat en el diari La Igualtat. Diari Republicà Federal, òrgan de premsa més qualificat del federalisme espanyol del període. Es tracta d’un document de naturalesa informativa i de caràcter polític, en reflectir les manifestacions d’un grup d’intel·lectuals i periodistes afins al Partit Republicà Federal durant l’interregne monàrquic existent entre 1868 i 1871. És, per tant, font primària i pública, els destinataris del qual són els lectors del periòdic. En el text es posa de manifest la discussió regnant entorn del model d’organització territorial que havia d’adoptar l’Estat. En aquest sentit elabora un concepte de federalisme en el qual es manté la unitat nacional, entenent aquesta com a

unitat jurídica, política i territorial, i reconeixent l’autonomia municipal i provincial. D’aquesta manera, inspirant-se en el model dels Estats Units, un dels pocs estats federals existents en aquest moment, oposa el federalisme a altres postures intransigents o extremistes, defensores de la confederació o el cantonalisme. Una idea secundària seria la caiguda de la dinastia dels Borbó, l’exili d’Isabel II i la busca d’un nou candidat al tron.

Una altra idea secundària és el desordre polític i social que va caracteritzar el període. Es tracta, sens dubte, d’una etapa convulsa, no sols a Espanya, també a altres països d’Europa. Així, pot esmentar-se l’enfonsament del Segon Imperi francès de Napoleó III, la proclamació del II Reich alemany o la unificació de tot Itàlia sota una sola Corona.

La segona font (2.2) és un document escrit, extracte del Diari de Sessions del Congrés dels Diputats. És, per tant, primària, de caràcter juridicopolític, i pública, dirigida als representants de la nació i, en un sentit ampli, a tot el poble espanyol. Es tracta d’un text redactat per Amadeu de Savoia, en el qual explica les raons per les quals abdica la Corona espanyola després d’haver sigut designat per les Corts de 1870. Destaca, en aquest sentit, el convuls ambient social i polític existent: l’esclat de la Tercera Guerra Carlista, la recrudescència de la Guerra dels Deu Anys a Cuba, els alçaments republicans i la crisi governamental regnant en el període. Una altra idea que es pot extraure del text és la falta de suport que va rebre el monarca entre els grups polítics, després de la defunció del general Prim, qui fora el seu principal valedor. D’altra banda, ha de ressenyar-se la naturalesa democràtica i constitucional del regnat, com ho demostra la seua intenció d’ocupar un paper d’àrbitre i moderador, col·locat “per cim de tots els partits”. Es valorarà que l’alumnat contextualitze la temàtica d’aquests documents en el període del Sexenni Democràtic, entre els successos de la Revolució Gloriosa al setembre de 1868 i l’exili d’Isabel II, i la restauració borbònica amb el pronunciament del general Arsenio Martínez Campos el 29 de desembre de 1874, que va posar fi a la Primera República Espanyola. Així mateix, serà convenient que es faça referència al context internacional, mentre la vacant del tron espanyol després de la caiguda d’Isabel II es va convertir en un assumpte d’interès supranacional, afectat per la tensió francoprussiana que finalment va desembocar en un conflicte bèl·lic.

III. EXPOSICIÓ TEMA (s’ha de triar UNA opció en la pregunta 3 i contestar obligatòriament la pregunta 4)

3) Responeu UNA de les dues opcions (fins a 3 punts) Només es corregirà l’exposició d’un dels dos temes (3.1 o 3.2). En el cas que se’n responga més d’un, es corregirà només el primer dels exposats.

En el primer tema (3.1), obtindrà fins a 3 punts l’alumnat que desenvolupe de manera precisa, ordenada i clara els continguts de la temàtica de la pregunta. Es tracta d’exposar la situació política després de l’abdicació d’Amadeu I, fent referència així mateix a les problemàtiques a les quals va haver de fer front el nou règim republicà, com són el cantonalisme, els moviments socials i obrers, i el carlisme, sense oblidar la convulsa realitat a Hispanoamèrica. No es perdrà de vista la crisi econòmica internacional ni la seua repercussió a Espanya.

En el tema 3.2, obtindrà fins a 3 punts l’alumnat que desenvolupe de manera precisa, ordenada i clara els continguts de la temàtica de la pregunta. En concret, es tracta d’explicar el procés de restauració de la monarquia a Espanya des del pronunciament del general Martínez Campos fins a la mort d’Alfons XII. Serà necessari, en aquest sentit, destacar el paper del seu principal dissenyador, Cánovas del Castillo, i les bases del seu sistema. Així mateix, es farà referència a l’estabilitat, com a principal característica del règim en contraposició a l’immediatament anterior, identificant els aspectes que van coadjuvar el seu establiment, com el propi text constitucional, el bipartidisme i torn de partits, el final dels conflictes bèl·lics (carlista i cubà), la marginalització de les forces de l’oposició, o la il·legalització i persecució de l’internacionalisme o moviment obrer.

4) Pregunta 4 En aquesta última pregunta de caràcter transversal, obtindrà fins a 2,5 punts l’alumnat que desenvolupe de manera precisa, ordenada i clara els continguts de la temàtica de la pregunta. La resposta és molt oberta i permet diverses argumentacions correctes. Amb això es valorarà si l’alumnat sap refondre dades i idees procedents del procés d’aprenentatge de la matèria i comparar-les adequadament en els seus corresponents contextos històrics. D’aquesta manera, es pretén que els/les estudiants siguen capaços de desenvolupar, entre altres aspectes, la inestabilitat política i social existent en tots dos períodes de la nostra història, destacant la

polarització i la divisió interna com a factors clau i el paper decisiu dels militars en la caiguda de tots dos règims.

*** La nota final sobre 10 punts s’obtindrà després de sumar les quatre qualificacions citades. El corrector només podrà exigir els coneixements previstos en els nuclis temàtics de la programació a partir dels quals proporcionen les fonts històriques de l’examen. No obstant això, si l’alumnat aporta coneixements no previstos i estan ben utilitzats en el context, se li valoraran positivament per a augmentar la qualificació obtinguda.

Convé recordar que, encara que l’alumnat haurà d’integrar en la composició del text els seus coneixements i la informació facilitada per les fonts, en aquesta prova no es valoraran solament els coneixements, per la qual cosa per a establir la qualificació definitiva es valorarà el conjunt de la composició i la redacció.

OBSERVACIÓ La qualificació global de l’exercici podrà disminuir-se fins a 1 punt per qüestions de correcció gramatical i ortogràfica. En el cas concret de l’ortografia, els dos primers errors ortogràfics no es penalitzaran; a partir del tercer error, es descomptarà a raó de 0,10 punts per cada falta que afecte les grafies o per cada titla. Aquest còmput afectarà errors nous i no afectarà faltes ortogràfiques que pogueren anar repetint-se en l’examen.

El corrector marcarà els errors en l’exercici i especificarà clarament la deducció efectuada en la nota global en relació amb els criteris anteriors.

I. CUESTIONES BREVES. DEFINICIONES

1. Defina DOS de los conceptos siguientes (hasta 2 puntos) Solo se corregirán dos conceptos. En el caso de que se respondan más de dos, se corregirán solo los dos primeros. Obtendrán hasta 2 puntos las respuestas que definan dos de los conceptos planteados de forma clara y sepan situarlos históricamente, en su contexto.

El primer concepto, “República unitaria”, puede ser definido como la forma de gobierno que conserva un poder central y que, además, se compone de estructuras territoriales que, aunque gozan de amplia autonomía, están siempre sujetas a unas leyes y códigos únicos para todo el Estado. Esta organización política es la que encontramos, a modo de ejemplo, durante el régimen de la III República Francesa. El “cantonalismo” fue un movimiento que se produjo en España en 1873, durante la I República, y que aspiraba a dividir el Estado en cantones independientes, estableciendo un sistema federal de abajo a arriba, esto es, a través de pactos entre los distintos pueblos o regiones. El término “federalismo” es la doctrina política que busca la autonomía de las entidades territoriales bajo una constitución federal común a todas ellas. Las autoridades de cada una de las entidades federales pueden tomar decisiones políticas, legislativas y judiciales que les competan. Estados Unidos es un ejemplo de república federal. “Monarquía”, se refiere a la forma institucional de organización del Estado, en la que la jefatura y representación supremas son ejercidas por una persona, que, a título de rey, ha recibido el poder por vía hereditaria, lo ejerce vitaliciamente y puede transmitirlo a sus descendientes. Cabe diferenciar varios tipos de institución monárquica: la monarquía absoluta, la monarquía liberal y la monarquía representativa.

II. COMENTARIO de FUENTE HISTÓRICA (elija UNA de las dos fuentes)

2.1) Describa el tipo de fuente, analice el contenido y comente el contexto histórico de la fuente histórica (hasta 2,5 puntos)

2.2) Describa el tipo de fuente, analice el contenido y comente el contexto histórico de la fuente histórica (hasta 2,5 puntos)

Solo se corregirá el comentario de una de las dos fuentes históricas (2.1 o 2.2). En el caso de que se responda más de una, se corregirá solo la primera de las analizadas. Obtendrán hasta 2,5 puntos las respuestas que comenten adecuadamente las fuentes: descripción del tipo de documento, su naturaleza, análisis de su contenido e interpretación en relación con su contexto histórico nacional e internacional a modo de valoración.

Debe evitarse que el análisis sea un mero resumen del contenido o una paráfrasis del mismo en el caso de un documento escrito.

La primera fuente (2.1) es un documento escrito, un artículo de prensa, publicado en el diario La Igualdad. Diario Republicano Federal, órgano de prensa más cualificado del federalismo español del periodo.

Se trata de un documento de naturaleza informativa y de carácter político, al reflejar las manifestaciones de un grupo de intelectuales y periodistas afines al Partido Republicano Federal durante el interregno monárquico existente entre 1868 y 1871. Es, por tanto, fuente primaria y pública, siendo sus destinatarios los lectores del periódico. En el texto se pone de manifiesto la discusión reinante en torno al modelo de organización territorial que debía adoptar el Estado. En este sentido elabora un concepto de federalismo en el que se mantiene la unidad nacional, entendiendo la misma como unidad jurídica, política y territorial, y reconociendo la autonomía municipal y provincial. De esta forma, inspirándose en el modelo de Estados Unidos, uno de los pocos Estados federales existentes en dicho momento, opone el federalismo a otras posturas intransigentes o extremistas, defensoras de la confederación o el cantonalismo. Una idea secundaria sería la caída de la dinastía de los Borbón, el exilio de Isabel II y la búsqueda de un nuevo candidato al trono. Otra idea secundaria es el desorden político y social que caracterizó al periodo. Se trata, sin duda, de una etapa convulsa, no solo en España, también en otros países de Europa. Así, puede mencionarse el hundimiento del Segundo Imperio francés de Napoleón III, la proclamación del II Reich alemán o la unificación de toda Italia bajo una sola Corona.

La segunda fuente (2.2) es un documento escrito, extracto del Diario de Sesiones del Congreso de los Diputados. Es, por tanto, primaria, de carácter jurídico-político, y pública, dirigida a los representantes de la Nación y, en un sentido amplio, a todo el pueblo español. Se trata de un texto redactado por Amadeo de Saboya, en el que explica las razones por las que abdica la Corona española tras haber sido designado por las …