Historia de España PAU 2025

Enunciado del examen en texto

Texto sacado del PDF oficial. Las fórmulas, tablas y figuras se ven mejor en el visor de arriba.

PROVA D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT PRUEBA DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

CONVOCATÒRIA: EXTRA JULIOL 2025 ASSIGNATURA: HISTÒRIA D’ESPANYA

CONVOCATORIA: EXTRA JULIO 2025 ASIGNATURA: HISTORIA DE ESPAÑA

BAREM DE L’EXAMEN: fins a 10 punts BAREMO DEL EXAMEN: hasta 10 puntos

I. QÜESTIONS BREUS. DEFINICIONS

1. Definiu DOS dels conceptes següents (fins a 2 punts)

Laïcisme Encasellat

Setmana Tràgica Cacic

II. COMENTARI de FONT HISTÒRICA (trieu UNA de les dues fonts)

2.1) Descriviu, analitzeu el contingut i comenteu el context històric del document (fins a 2,5 punts) “Però, malgrat les nostres advertències serenes, les nostres queixes metòdiques i fonamentades i les nostres protestes, potser més prudents i mesurades d’allò que exigeix l’agudesa dels dolors que el país pateix, és cert que cada dia que passa representa per al proletariat un agreujament creixent de la misèria ocasionada per la manca de les subsistències i per la falta de faena (…).

El proletariat organitzat ha arribat així al convenciment (…) de la unificació de les seues forces en una lluita comuna contra els qui emparen l’explotació, erigida en sistema de govern. I responent a aquest convenciment, els representants de la Unió General de Treballadors i els de la Confederació Nacional del Treball han acordat per unanimitat:

1. Que, en vista de l’examen minuciós i desapassionat que els signants d’aquest document han fet de la situació actual i de l’actuació dels governants i del Parlament, no trobant, malgrat la seua bona voluntat, satisfetes les demandes formulades per l’últim congrés de la Unió General de Treballadors, i amb l’objectiu d’obligar les classes dominants a aquells canvis fonamentals de sistema que garantisquen al poble el mínim de les condicions decoroses de vida i de desenvolupament de les seues activitats emancipadores, s’imposa que el proletariat utilitze la vaga general, sense termini limitat, com l’arma més poderosa que té per reivindicar els seus drets.

2. Que, a partir d’aquest moment, sense interrompre la seua acció constant de reivindicacions socials, els organismes proletaris, d’acord amb els seus elements directius, procediran a l’adopció de totes aquelles mesures que consideren adients a l’èxit de la vaga general, tot trobant-se preparats per al moment en què ja ha de començar aquest moviment”.

Manifest conjunt UGT-CNT, Madrid, 27 de març del 1917.

2.2) Descriviu, analitzeu el contingut i comenteu el context històric del document (fins a 2,5 punts) “Al país i a l’Exèrcit Espanyols: ha arribat per a nosaltres el moment més temut que esperat (perquè haguérem volgut viure sempre en la legalitat i que ella regira sense interrupció la vida espanyola) d’arreplegar les ànsies, d’atendre el clamorós requeriment dels qui estimem la Pàtria no veuen per a ella una altra

salvació que alliberar-la dels professionals de la política, dels quals per una raó o altra ens ofereixen el quadre de dissorts i immoralitats que van començar l’any 98 i amenacen Espanya amb una pròxima fi tràgica i deshonrosa. L’espessa xarxa de la política de concupisciències ha agafat en les seues malles, segrestant-la, fins a la voluntat real. Amb freqüència sembla demanar que governen els qui ells diuen no deixen governar, al·ludint els qui han sigut el seu únic, encara que feble fre, i van portar a les lleis i costums la poca ètica sana, el tènue tint de moral i equitat que encara té; però en la realitat s’avenen fàcils i contents al torn i al repartiment, i entre ells mateixos designen la successió.

Doncs bé, ara recaptarem totes les responsabilitats i a governar nosaltres o hòmens civils que representen la nostra moral i doctrina. Ja n’hi ha prou de rebel·lies manses que, sense posar remei a res, danyen tant i més la disciplina que està forta i viril al fet que ens llancem per Espanya i pel rei.

Aquest moviment és d’hòmens: el qui no senta la masculinitat completament caracteritzada, que espere en un racó, sense pertorbar els dies bons que per a la Pàtria preparem. Espanyols! Visca Espanya i visca el rei!”.

Manifest del colp d’estat de Primo de Rivera, publicat en el periòdic ABC el 14 de setembre de 1923.

III. EXPOSICIÓ TEMA (s’ha de triar UNA opció en la pregunta 3 i contestar obligatòriament la pregunta 4)

3) Responeu UNA de les dues opcions (fins a 3 punts)

3.1. Exposeu el procés de construcció del sistema polític de la Restauració borbònica iniciat el 1874 i els mecanismes de reproducció del liberalisme dinàstic al poder.

3.2. Exposeu la crisi del sistema liberal parlamentari de la Restauració, i poseu especialment l’atenció en el creixement dels corrents d’oposició i en la mobilització duta a terme en els anys de la Primera Guerra Mundial i posteriors.

4) Comenteu a grans trets els principals conflictes colonials en què va prendre part Espanya, entre 1868 i 1927, i expliqueu les principals repercussions que van tenir en l’evolució política interior durant aquells anys (fins a 2,5 punts)

I. CUESTIONES BREVES. DEFINICIONES

1. Defina DOS de los conceptos siguientes (hasta 2 puntos)

laicismo encasillado

Semana Trágica cacique

II. COMENTARIO de FUENTE HISTÓRICA (elija UNA de las dos fuentes)

2.1) Describa el tipo de fuente, analice el contenido y comente el contexto histórico de la fuente histórica (hasta 2,5 puntos) “Pero, a pesar de nuestras advertencias serenas, nuestras quejas metódicas y fundamentadas y nuestras protestas, quizás más prudentes y mesuradas de aquello que exige la agudeza de los dolores que el país sufre, es cierto que cada día que pasa representa para el proletariado una agravación creciente de la miseria ocasionada por la carencia de las subsistencias y por la falta de trabajo […].

El proletariado organizado ha llegado así al convencimiento […] de la unificación de sus fuerzas en una lucha común contra quienes amparan la explotación, erigida en sistema de gobierno. Y respondiendo a este convencimiento, los representantes de la Unión General de Trabajadores y los de la Confederación Nacional del Trabajo han acordado por unanimidad:

1. Que, en vista del examen minucioso y desapasionado que los firmantes de este documento han hecho de la situación actual y de la actuación de los gobernantes y del Parlamento, no encontrando, a pesar de su buena voluntad, satisfechas las demandas formuladas por el último congreso de la Unión General de Trabajadores, y con el objetivo de obligar las clases dominantes a aquellos cambios fundamentales de sistema que garanticen en el pueblo el mínimo de las condiciones decorosas de vida y de desarrollo de sus actividades emancipadoras, se impone que el proletariado utilice la huelga general, sin plazo limitado, como el arma más poderosa que tiene para reivindicar sus derechos.

2. Que, a partir de este momento, sin interrumpir su acción constante de reivindicaciones sociales, los organismos proletarios, de acuerdo con sus elementos directivos, procederán a la adopción de todas aquellas medidas que consideran adecuadas al éxito de la huelga general, encontrándose preparados para el momento en que ya tiene que empezar este movimiento”.

Manifiesto conjunto UGT-CNT, Madrid, 27 de marzo del 1917.

2.2) Describa el tipo de fuente, analice el contenido y comente el contexto histórico de la fuente histórica (hasta 2,5 puntos) “Al país y al Ejército Españoles: ha llegado para nosotros el momento más temido que esperado (porque hubiéramos querido vivir siempre en la legalidad y que ella rigiera sin interrupción la vida española) de recoger las ansias, de atender el clamoroso requerimiento de cuantos amamos la Patria no ven para ella otra salvación que libertarla de los profesionales de la política, de los que por una u otra razón nos ofrecen el cuadro de desdichas e inmoralidades que empezaron el año 98 y amenazan a España con un próximo fin trágico y deshonroso. La tupida red de la política de concupiscencias ha cogido en sus mallas, secuestrándola, hasta la voluntad real. Con frecuencia parece pedir que gobiernen los que ellos dicen no dejan gobernar, aludiendo a los que han sido su único, aunque débil freno, y llevaron a las leyes y costumbres la poca ética sana, el tenue tinte de moral y equidad que aún tiene; pero en la realidad se avienen fáciles y contentos al turno y al reparto, y entre ellos mismos designan la sucesión.

Pues bien, ahora vamos a recabar todas las responsabilidades y a gobernar nosotros u hombres civiles que representen nuestra moral y doctrina. Basta ya de rebeldías mansas que, sin poner remedio

a nada, dañan tanto y más a la disciplina que está recia y viril a que nos lancemos por España y por el rey.

Este movimiento es de hombres: el que no sienta la masculinidad completamente caracterizada, que espere en un rincón, sin perturbar los días buenos que para la Patria preparamos. ¡Españoles!

¡Viva España y viva el rey!”.

Manifiesto del golpe de Estado de Primo de Rivera, publicado en el periódico ABC el 14 de septiembre del 1923.

III. EXPOSICIÓN TEMA (se ha de elegir una opción en la pregunta 3 y contestar obligatoriamente la pregunta 4) 3ª) Responda a UNA de las dos opciones (hasta 3 puntos)

3.1. Exponga el proceso de construcción del sistema político de la Restauración borbónica iniciado el 1874 y los mecanismos de reproducción del liberalismo dinástico en el poder.

3.2. Exponga la crisis del sistema liberal parlamentario de la Restauración, y ponga especialmente la atención en el crecimiento de las corrientes de oposición y la movilización llevada a cabo en los años de la Primera Guerra Mundial y posteriores.

4ª) Comente a grandes rasgos los principales conflictos coloniales en que tomó parte España, entre 1868 y 1927, y explique las principales repercusiones que tuvieron en la evolución política interior durante aquellos años (hasta 2,5 puntos)

Soluciones y criterios de corrección en texto

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT

PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

CONVOCATÒRIA EXTRA JULIO 2025

CONVOCATORIA EXTRA JULIO 2025

Assignatura: HISTÒRIA D’ESPANYA

Asignatura: HISTORIA DE ESPAÑA

CRITERIS DE CORRECCIÓ / CRITERIOS DE CORRECCIÓN

I. QÜESTIONS BREUS. DEFINICIONS

1. Definiu DOS dels conceptes següents (fins a 2 punts) Únicament es corregiran dos conceptes. En el cas que se’n responga més de dos, es corregiran només els dos primers. Obtindran fins a 2 punts les respostes que definisquen dos dels conceptes plantejats de forma clara i que sàpien situar-los històricament al seu context.

El primer concepte, laïcisme, fa referència al model i la defensa d’una societat i/o estat sense confessió religiosa oficial, qüestió que resta en la llibertat i vida privada dels individus. L’alumnat pot recórrer a l’exemplificació a través de moviments sociopolítics com el republicanisme espanyol, majoritàriament laic, a les constitucions del 1869, 1931 i 1978, o les reformes educatives de la Segona República, entre altres elements.

El segon concepte, encasellat, defineix la llista amb les circumscripcions electorals i els candidats dels partits liberals dinàstics que hi havien de resultar victoriosos en els processos electorals i que s’elaborava des del Ministeri de la Governació. Aquell document es feia circular a través de telegrames xifrats a les diferents diputacions per tal que s’activaren els mecanismes de corrupció i frau electoral amb la finalitat d’aconseguir el resultat acordat, favorable al govern que convocava les eleccions. L’alumnat pot al·ludir al període històric de la Restauració espanyola per tal d’exemplificar aquell concepte, situar-lo al seu context i tractar d’explicar el seu funcionament; en tot cas, el fenomen de la corrupció electoral no es redueix a la cronologia 1876-1923, i com a mínim ja des de meitat del segle XIX funciona a través d’aquest i d’altres mecanismes similars.

El tercer concepte, Setmana Tràgica, designa el període de protesta i violència urbana viscut a Catalunya, fonamentalment a Barcelona, l’estiu de l’any 1909, a finals de juliol i principi d’agost. L’esclat d’aquell fenomen es vincula a la guerra colonial espanyola al Marroc, la mobilització en contra de la qual va motivar l’inici de les protestes que pretenien evitar l’embarcament de les tropes cap al nord d’Àfrica des del port de Barcelona. Si bé republicans, socialistes i anarquistes tractaren de canalitzar el descontent social, a través de l’organització d’una vaga general, el moviment es va descontrolar i es van multiplicar els enfrontaments entre la població i les forces d’ordre públic i els atacs i incendis als edificis religiosos de Barcelona. La repressió va ser molt dura, tant pel que fa al control de les protestes com a la repressió posterior exercida des de l’Estat, que comptà amb destacats episodis com l’execució de Francesc Ferrer i Guàrdia.

L’alumnat pot situar aquells fets en la dinàmica d’enfortiment de l’oposició al sistema de la Restauració.

El quart concepte, cacic, fa referència a una persona influent, habitualment un terratinent del món rural, que influïa decididament en els processos polítics a través de diferents mecanismes: pressió econòmica, coerció i amenaça, falsejament electoral, entre d’altres. El cacic estava insert en una xarxa de relacions de poder, clientelars, que s’activava amb la finalitat de satisfer les peticions del govern durant els processos electorals.

L’alumnat pot exemplificar la seua existència i desenvolupament en el període històric de la Restauració, quan va ser assenyalat públicament com a característic del sistema, per bé que cronològicament haja tingut un recorregut anterior i posterior als anys 1876-1923.

II. COMENTARI de FONT HISTÒRICA (trieu UNA de les dues fonts)

2.1) Descriviu el tipus de font, analitzeu el contingut i comenteu el context històric de la font històrica (fins a 2,5 punts)

2.2) Descriviu el tipus de font, analitzeu el contingut i comenteu el context històric de la font històrica (fins a 2,5 punts) Únicament es corregirà el comentari d’una de les dues fonts històriques (2.1 o 2.2). En el cas que se’n responga més d’una, es corregirà sols la primera de les analitzades. Obtindran fins a 2,5 punts les respostes que comenten adequadament la font: descripció del tipus de document, la seua naturalesa, anàlisi del seu contingut i interpretació en relació amb el context històric nacional i internacional a mode de valoració. Cal evitar que l’anàlisi esdevinga un simple resum del contingut o una paràfrasi d’aquest, en el cas d’un document escrit.

La primera font (2.1) és un document escrit. Es tracta d’una font de naturalesa primària, política i pública, atès que es tracta del fragment d’un manifest fet públic per les principals centrals sindicals del moment a Espanya. Pel que fa al contingut del document, la idea principal és l’afirmació del compromís de les centrals sindicals, Confederació Nacional del Treball i Unió General de Treballadors, amb l’estratègia de la vaga general indefinida, amb la finalitat d’assolir les mesures que els Parlaments i els governs no garantien. Aquell seria un gir molt important, perquè va ser la primera vegada que aquella unitat obrera es donava i es feia real, així, la col·laboració entre anarquistes i ugetistes. El canvi d’estratègia va arribar relacionat amb el creixent malestar sociolaboral generat a partir de la Primera Guerra Mundial i el creixement de les forces d’oposició a la Restauració, concretat a Espanya en la triple amenaça al sistema de la mà dels militars, el moviment obrer i els parlamentaris, aquell estiu del 1917. Tot plegat, es pretenia una evolució democràtica de la monarquia alfonsina. Finalment, l’alumne hauria de citar la crisis socioeconòmica vinculada a la Gran Guerra, així com també l’èxit revolucionari a Rússia, com a elements del context internacional dins del qual cobra sentit el text.

La segona font, (2.2) és un document escrit. Es tracta d’una font primària, de naturalesa pública i política, en tractar-se de la declaració del colp d’estat a càrrec del capità general Miguel Primo de Rivera, en contra de la Constitució del 1876 i del sistema liberal parlamentari de la Restauració, aparegut en el periòdic ABC. A propòsit del contingut, com a idea principal, al text s’afirma la voluntat d’establir un poder nou per part de l’exèrcit, amb la missió autoimposada de regenerar la nació i posar fi a les pràctiques corruptes dominants aleshores i que, segons el text, amenaçarien l’existència mateixa de la nació. Pel que fa al context, el document es va publicar l’any 1923, després de la Primera Guerra Mundial, uns anys d’intensificació de les crítiques a la Restauració. Concretament, aleshores la implicació i responsabilitat de la Corona en la conquesta espanyola al nord d’Àfrica va ser un factor articulador de l’oposició, amb la discussió parlamentària de l’Expedient Picasso com a fet destacat. Des del punt de vista internacional, per últim, l’alumnat pot observar que el colp d’estat i la Dictadura de Primo de Rivera tenen lloc en el context d’auge i destrucció de la democràcia a l’Europa d’entreguerres, i fins i tot fixar-se en el feixisme italià que en aquells anys arribava al govern i influïa en altres països, com en el cas espanyol.

III. EXPOSICIÓ TEMA (s'ha de triar UNA opció en la pregunta 3 i contestar obligatòriament la pregunta 4)

3) Responeu UNA de les dues opcions (fins a 3 punts) Únicament es corregirà l’exposició d’un dels dos temes (3.1 o 3.2). En el cas que es responga més d’un, sols es corregirà el primer dels temes exposats.

En el primer tema (3.1), obtindrà fins a 3 punts l’alumnat que desenvolupe de manera precisa, ordenada i clara els continguts de la temàtica de la pregunta. S’ha de respondre exposant, en primer lloc, la restauració borbònica en la figura d’Alfons XII, a partir del colp d’estat de Martínez Campos que, definitivament, va posar fi a l’experiència de la I República. Seguidament, l’alumnat hauria de fer al·lusió a la Constitució del 1876 com a text jurídic fonamental i ordenador del sistema de la Restauració, la fi de les guerres carlina i colonial i la posada en peu de dos partits liberals dinàstics, la missió dels quals seria alternar-se pacíficament al poder. En

tercer lloc, l’alumnat hauria d’explicar la manipulació electoral i el caciquisme com a mecanismes i sistemes que permeteren aquella alternança, sota l’arbitratge de la Corona. D’aquell torn i, per tant, de la participació política efectiva van quedar marginats, en bona part, carlins, republicans i el moviment obrer, encara que, juntament amb els nacionalismes alternatius a l’espanyol i els regionalismes, aquelles formacions acabaren per integrar-se parcialment i, sobretot, per dinamitzar la vida política espanyola, a partir del segle XX especialment.

En el segon tema (3.2), obtindrà fins a 3 punts l’alumnat que desenvolupe de manera precisa, ordenada i clara els continguts de la temàtica de la pregunta. En aquest cas, s’ha d’explicar com al segle XX, i especialment durant la dècada del 1910, es va accelerar la desintegració del sistema de la Restauració i comentar-ne les causes i dinàmiques que ho van provocar. Al respecte, seria necessari posar de manifest el desgast del liberalisme dinàstic, l’enfortiment de republicans, socialistes i forces nacionalistes alternatives, que van ser capaços de trencar el torn a l’escala local, i fins i tot provincial, com també del sindicalisme revolucionari, l’activitat del qual va anar en creixement en aquells anys. Igualment, l’alumnat hauria de fer palès que la Primera Guerra Mundial i les seues conseqüències van ser clau en la desfeta final del sistema, amb l’any 1917 com a moment clau en el desafiament al sistema, i la dinàmica repressiva de la qual va dependre cada cop més el sistema i que va conduir al colp d’estat de Miguel Primo de Rivera el setembre del 1923, davant de la pressió de l’oposició.

4) Pregunta 4 En l’última qüestió, de caràcter transversal, obtindrà fins a 2,5 punts l’alumnat que desenvolupe de manera precisa, ordenada i clara els continguts de la pregunta. La resposta és molt oberta i permet diverses argumentacions correctes igualment. Amb això, es valorarà si l’alumnat sap refondre dades i idees procedents del procés d’aprenentatge de la matèria i comparar-los adequadament en els seus corresponents contexts històrics, amb la finalitat d’elaborar amb rigor la seua resposta.

Amb això, es valorarà positivament que l’alumnat puga reconèixer els principals conflictes colonials i internacionals en què Espanya va prendre part en la cronologia proposada, com ara les guerres a Cuba (Guerra dels Déu Anys, 1868-1878; Guerra Chiquita, 1879-1880; Guerra de Cuba, 1895-1898) i les campanyes militars al nord d’Àfrica (Guerra de Melilla, 1893 i 1909; Guerra del Rif, 1920-1927). L’alumnat pot explicar com aquells conflictes van ser motiu d’inestabilitat política i social durant els períodes del Sexenni Democràtic, la Restauració i la Dictadura de Primo de Rivera. Molt sovint, el malestar al voltant d’aquelles guerres i els seus resultats es va traduir en moviments de protesta popular i política de primera magnitud, tant com també els conflictes van proporcionar visibilitat i protagonisme a l’exèrcit en la vida política espanyola. L’alumnat podrà desenvolupar aquestes i altres qüestions relacionades amb un fenomen clau de l’època contemporània espanyola com és l’imperialisme.

*** La nota final sobre 10 punts s’obtindrà després de sumar les quatre qualificacions citades. El corrector només podrà exigir els coneixements previstos als nuclis temàtics de la programació a partir dels que proporcionen les fonts històriques de l’examen. No obstant, si l’alumnat aporta coneixements no previstos i estan ben utilitzats en el context, es valorarà positivament per tal d’augmentar la qualificació obtinguda. Convé recordar que, tot i que l’alumnat ha d’integrar en la composició del text els seus coneixements i la informació facilitada per les fonts, en aquesta prova no s’han de valorar únicament els coneixements, motiu pel qual per a establir la qualificació definitiva es valorarà el conjunt de la composició i la redacció.

OBSERVACIÓ La qualificació global de l’exercici podrà disminuir-se fins a 1 punt per qüestions de correcció gramatical i ortogràfica. En el cas concret de l’ortografia, els dos primers errors ortogràfics no es penalitzaran; a partir del tercer error, es descomptarà a raó de 0,10 punts per cada falta que afecte les grafies o per cada accent. Aquest còmput afectarà errors nous i no afectarà faltes ortogràfiques que pogueren repetir-se al llarg de l’examen.

El corrector marcarà els errors en l'exercici i especificarà clarament la deducció efectuada en la nota global en relació amb els criteris anteriors.

I. CUESTIONES BREVES. DEFINICIONES

1. Defina DOS de los conceptos siguientes (hasta 2 puntos) Únicamente se corregirán dos conceptos. En el supuesto de que se responda más de dos, se corregirán solo los dos primeros. Obtendrán hasta 2 puntos las respuestas que definan dos de los conceptos planteados de forma clara y que sepan situarlos históricamente en su contexto.

El primer concepto, laicismo, hace referencia al modelo y la defensa de una sociedad y/o estado sin confesión religiosa oficial, cuestión que queda en la libertad y vida privada de los individuos. El alumnado puede recurrir a la ejemplificación a través de movimientos sociopolíticos como el republicanismo español, mayoritariamente laico, en las Constituciones de 1869, 1931 y 1978, o las reformas educativas de la Segunda República, entre otros elementos.

El segundo concepto, encasillado, define el listado con las circunscripciones electorales y los candidatos de los partidos liberales dinásticos que tenían que resultar victoriosos en los procesos electorales y que se elaboraban desde el Ministerio de la Gobernación. Aquel documento se hacía circular a través de telegramas cifrados a las diferentes Diputaciones para que se activaran los mecanismos de corrupción y fraude electoral con el fin de conseguir el resultado acordado, favorable en el gobierno que convocaba las elecciones. El alumnado puede aludir en el periodo histórico de la Restauración española para ejemplificar aquel concepto, situarlo a su contexto, y tratar de explicar su funcionamiento; en todo caso, el fenómeno de la corrupción electoral no se reduce a la cronología 1876-1923, y como mínimo ya desde mitad del siglo XIX funciona a través de este y otros mecanismos similares.

El tercer concepto, Semana Trágica, designa el periodo de protesta y violencia urbana vivido en Cataluña, fundamentalmente en Barcelona, el verano del año 1909, a finales de julio y principio de agosto. El estallido de aquel fenómeno se vincula a la guerra colonial española en Marruecos, la movilización en contra de …