Historia de España PAU 2020

Soluciones en texto

Texto sacado del PDF oficial. Las fórmulas, tablas y figuras se ven mejor en el visor de arriba.

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT CONVOCATÒRIA:

PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD CONVOCATORIA:

SETEMBRE 2020

Assignatura: HISTÒRIA D’ESPANYA

SEPTIEMBRE 2020

Asignatura: HISTORIA DE ESPAÑA

CRITERIS DE CORRECCIÓ / CRITERIOS DE CORRECCIÓN

1a) (fins a 1 punt) Només es corregirà una resposta. En el cas que es responguen les dues, es corregirà la primera.

a) DELS DOCUMENTS 1 i 2 Obtindran 1 punt tots els i les alumnes que descriguen convenientment les seues característiques. En aquest cas, la primera font és primària, pública i de caràcter polític, ja que és la difusió via publicació periòdica (Gaceta de Madrid) de la renúncia oficial de la Casa de Borbó a la Corona espanyola i la seua cessió d’aquesta a l’emperador Napoleó Bonaparte. La segona font és un text primari, també públic i de caràcter jurídic, atès que es tracta de l’encapçalament i d’alguns articles de la Constitució per a la monarquia espanyola aprovada a Baiona en 1808.

b) DELS DOCUMENTS 3 i 4 Obtindrà fins a 1 punt tot l’alumnat que descriga convenientment les seues característiques. En aquest cas, les dues fonts són primàries i públiques. La primera és de caràcter jurídic i polític, atès que es tracta del Concordat entre Espanya i la Santa Seu en 1953, que estableix i regula les relacions internacionals entre els dos països. La segona és de caràcter polític, atès que es tracta d’un discurs del ministra del govern, Carrero Blanco, davant el secretari del Vaticà en el qual descriu la versió oficial del franquisme sobre la Guerra Civil.

2n) (fins a 2,5 punts) Només es corregirà una resposta. En el cas que es responguen les dues, es corregirà la primera.

a) DELS DOCUMENTS 1 i 2 Obtindran 2,5 punts tots els i les alumnes que sàpiguen extraure les idees principals dels textos i les situen en el procés històric corresponent. El contingut dels textos pot resumir-se de maneres diferents i igualment vàlides. El primer document reprodueix l’acte de tractat oficial conegut com “les abdicacions de Baiona”, mitjançant el qual la Corona d’Espanya va passar de la Casa de Borbó a Napoleó Bonaparte. En el text es remarca la idea que només la pau, l’amistat i la unió entre Espanya i França evitarien els desordres i els moviments populars que arruïnarien el país. En el segon document s’extracta l’encapçalament de l’Estatut constitucional de Baiona (juliol de 1808) i alguns articles referits a la confessionalitat catòlica de l’Estat i a la successió. En els docs casos, es valorarà de forma positiva que sàpiguen situar aquestes fonts en el context de la crisi de l’Antic Règim, en l’Europa de les guerres napoleòniques i, per tant, en l’inici de la Guerra de la Independència espanyola i de la revolució política liberal. També es valorarà com a correcte l’enunciat de les idees principals juntament amb el bloc temàtic en el qual s’insereix la qüestió plantejada en el Bloc 3: L’Antic Règim i la seua crisi (1700-1833).

b) DELS DOCUMENTS 3 i 4 Obtindran 2,5 punts tots els i les alumnes que sàpiguen extraure les idees principals dels textos i les situen en el procés històric corresponent. El contingut dels textos pot resumir-se de maneres diferents i igualment vàlides. Ens trobem davant un tractat internacional que regula les relacions entre Espanya i la Santa Seu. En aquest s’estableix la confessionalitat de l’Estat espanyol, la seua tradició catòlica, l’obligació del clergat espanyol de resar pel cap d’Estat, així com assegurar in patrimoni a l’Església catòlica espanyola. També la difusió de la religió catòlica a través del control dels mitjans d’informació i educació. En el segon, la idea principal és la interpretació de la Guerra Civil com una croada per la fe catòlica i l’alliberament d’Espanya, tant dels enemics estrangers com de l’ateisme. També l’exaltació de la victòria a partir de la grandiositat simbòlica que representa el monument del Valle de los Caídos. En els dos casos es valorarà positivament que sàpiguen situar els dos textos en el context polític del primer franquisme i la seua voluntat de construcció d’una veritat històrica justificativa dels principis del règim. També es valorarà que l’alumnat inserisca la qüestió plantejada en el Bloc temàtic corresponent: Bloc 11. La Dictadura Franquista (1939-1975)

3r) Definiu DOS dels conceptes següents (fins a 2 punts). Només es corregiran dos conceptes. En el cas que es contesten més de dos, es corregiran els dos primers.

Obtindrà 2 punts l’estudiantat que definisca dos dels conceptes plantejats de forma clara i sàpiguen situar-los històricament. El primer concepte “Estat confessional”, és aquell que reconeix en la seua Constitució una religió determinada com la pròpia del país. El dit reconeixement porta associat un tractament privilegiat de la confessió reconeguda com a “nacional” i, sovint, porta implícita una intolerància religiosa envers altres confessions (és el que es reflecteix, per exemple, tant en la Constitució de Baiona de 1808, com en la Constitució espanyola promulgada a Cadis en 1812). El segon concepte “Carta atorgada”, és una Constitució que emana de la voluntat o autoritat reial (en aquest cas per voluntat de l’emperador Napoleó, a través del seu germà Josep I Bonaparte), elaborada per persones notables designades per la dita autoritat. Les cartes atorgades van ser característiques en l’època napoleònica i en el període de la Restauració a Europa. A Espanya es van promulgar dues cartes atorgades: la Constitució de Baiona de 1808, i l’Estatut Reial de 1834. El tercer “Nacionalcatolicisme” fa referència a un dels signes d’identitat del règim franquista pel qual, l’Església catòlica espanyola mantenia una estreta relació amb l’Estat i controlava l’educació, la cultura, la moral pública i altres parcel·les de la vida social. El quart, “Concordat”, fa referència al tractat establit entre Espanya i la Santa Seu per a regular els assumptes eclesiàstics. En aquest cas va significar un augment de poder per a l’Església catòlica espanyola, ja que se’ls sufragaven les despeses del culte i clergat i se’ls assegurava el control de l’ensenyament, entre altres privilegis.

4a) (Fins a 2,5 punts) Només es corregirà una resposta. En el cas que es responguen les dues, es corregirà la primera.

1. Obtindran 2 punts els qui expliquen el factor de la Guerra de la Independència com una guerra civil entre ‘afrancesats’ i ‘patriotes’ (liberals i absolutistes) com un fet fonamental per a entendre la vertadera dimensió i abast de la guerra: els moviments militars dels grans exèrcits van estar acompanyats de partides guerrilleres que van lluitar contra els exèrcits invasors i contra aquells espanyols que van donar suport a Josep I. Entre 1833 i 1840 a Espanya hi va haver una altra guerra civil: la Primera Guerra Carlina entre els contrarevolucionaris partidaris de la monarquia absoluta i de les institucions de l’Antic Règim i els partidaris de la monarquia institucional isabelina.

2. Obtindran fins a 2 punts els qui puguen desenvolupar una comparació entre la política religiosa del règim franquista amb la d’altres períodes de règim democràtic del segle XX espanyol, és a dir, la II República i la Transició. Es tracta de marcar les diferències entre les llibertats religioses, l’estat aconfessional i laic, l’educació laica i igualitària dels períodes democràtics amb el nacionalcatolicisme i el concordat durant el franquisme.

En aquesta última pregunta la resposta és molt oberta i permet diversos raonaments correctes. Amb això es valorarà si l’alumnat sap refondre dades i idees procedents del procés d’aprenentatge de la matèria i els que procedeixen de l’anàlisi de les fonts facilitades. La qualificació final sobre 10 s’obtindrà́ després de sumar les quatre qualificacions citades. El corrector només podrà́ exigir els coneixements contemplats en els nuclis temàtics de la programació i els que proporcionen les fonts d’informació. No obstant això, si l’alumnat aporta coneixements no contemplats i estan ben utilitzats en el context, se li valoraran positivament per a augmentar la qualificació obtinguda. Convé recordar que, encara que l’alumnat haurà dé integrar en la composició del text els seus coneixements i la informació facilitada per les fonts, en aquesta prova no es valoraran solament els coneixements, per la qual cosa per a establir la qualificació definitiva es valorarà el conjunt de la composició.

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT CONVOCATÒRIA:

PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD CONVOCATORIA:

SETEMBRE 2020

SEPTIEMBRE 2020

Asignatura: HISTORIA DE ESPAÑA

Assignatura: HISTÒRIA D'ESPANYA

CRITERIS DE CORRECCIÓ / CRITERIOS DE CORRECCIÓN

1ª) (Hasta 1 punto) Sólo se corregirá una respuesta. En el caso de que se respondan las dos, se corregirá la primera de ellas.

a) DE LOS DOCUMENTOS 1 y 2 Obtendrán 1 punto todos los alumnos y alumnas que describan convenientemente sus características. En este caso, la primera fuente es primaria, pública y de carácter político, pues es la difusión vía publicación periódica (Gaceta de Madrid) de la renuncia oficial de la Casa de Borbón a la Corona española y su cesión de la misma al emperador Napoleón Bonaparte. La segunda fuente es un texto primario, también público y de carácter jurídico, pues se trata del encabezado y de algunos artículos de la Constitución para la monarquía española aprobada en Bayona en 1808.

b) DE LOS DOCUMENTOS 3 y 4 Obtendrá hasta 1 punto todo el alumnado que describa convenientemente sus características. En este caso, las dos fuentes son primarias y públicas. La primera es de carácter jurídico y político, pues se trata del Concordato entre España y la Santa Sede en 1953 que establece y regula las relaciones internacionales entre ambos países. La segunda es de carácter político, pues se trata de un discurso del ministro del gobierno, Carrero Blanco, ante el secretario del Vaticano en el que describe la versión oficial del franquismo sobre la Guerra Civil.

2º) (Hasta 2,5 puntos) Sólo se corregirá una respuesta. En el caso de que se respondan las dos, se corregirá la primera de ellas.

a) DE LOS DOCUMENTOS 1 y 2 Conseguirán 2,5 puntos todos los alumnos y alumnas que sepan extraer las ideas principales de los textos y las sitúen en el proceso histórico correspondiente. El contenido de los textos puede resumirse de maneras diferentes e igualmente válidas. El primer documento reproduce el acto de tratado oficial conocido como “las abdicaciones de Bayona”, mediante el cual la Corona de España pasó de la Casa de Borbón a Napoleón Bonaparte. En el texto se hace hincapié en la idea de que solo la paz, la amistad y la unión entre España y Francia evitarían los desórdenes y los movimientos populares que arruinarían al país. En el segundo documento se extracta el encabezado del Estatuto constitucional de Bayona (julio de 1808) y algunos artículos referidos a la confesionalidad católica del Estado y a la sucesión. En ambos casos, se valorará de forma positiva que sepan situar estas fuentes en el contexto de la crisis del Antiguo Régimen, en la Europa de las guerras napoleónicas y, por tanto, en el inicio de la Guerra de la Independencia española y de la revolución política liberal. También se valorará como correcto el enunciado de las ideas principales junto al bloque temático en el que se inserta la cuestión planteada Bloque 3: El Antiguo Régimen y su crisis (1700-1833).

b) DE LOS DOCUMENTOS 3 y 4 Conseguirá hasta 2,5 puntos todo el alumnado que sepa extraer las ideas principales de los textos y las sitúe en el proceso histórico correspondiente. El contenido de los textos puede resumirse de maneras diferentes e igualmente válidas.

Estamos ante un tratado internacional que regula las relaciones entre España y la Santa Sede. En él se establece la confesionalidad del Estado español, su tradición católica, la obligación del clero español de rezar por el Jefe del Estado, así como asegurar un patrimonio a la Iglesia católica española. También la difusión de la religión católica a través del control de los medios de información y educación. En el segundo, la idea principal es la interpretación de la guerra civil como una cruzada por la fe católica y la liberación de España, tanto de los enemigos extranjeros como del ateísmo.

También la exaltación de la victoria a partir de la grandiosidad simbólica que representa el monumento del Valle de los Caídos. En ambos casos se valorará positivamente que sepan situar ambos textos en el contexto político del primer franquismo y su voluntad de construcción de una verdad histórica justificativa de los principios del régimen. También se valorará que el alumnado inserte la cuestión planteada en el Bloque temático correspondiente: Bloque 11. La Dictadura Franquista (1939-1975).

3º) Defina DOS de los conceptos siguientes (Hasta 2 puntos) Sólo se corregirán dos conceptos. En el caso de que se respondan más dos, se corregirán los dos primeros.

Obtendrán 2 puntos quienes definan dos de los conceptos planteados de forma clara y sepan situarlos históricamente. El primer concepto, “Estado confesional”, es aquel que reconoce en su Constitución una religión determinada como la propia del país. Dicho reconocimiento lleva asociado un tratamiento privilegiado de la confesión reconocida como “nacional” y, a menudo, lleva implícito una intolerancia religiosa hacia otras confesiones (es lo que se refleja, por ejemplo, tanto en la Constitución de Bayona de 1808 como en la Constitución española promulgada en Cádiz en 1812). El segundo concepto, “Carta otorgada”, es una Constitución que emana de la voluntad o autoridad real (en este caso por voluntad del emperador Napoleón, a través de su hermano José I Bonaparte), elaborada por personas notables designadas por dicha autoridad. Las cartas otorgadas fueron características en la época napoleónica y en el periodo de la Restauración en Europa. En España se promulgaron dos cartas otorgadas: la Constitución de Bayona de 1808 y el Estatuto Real de 1834. El tercero, “Nacionalcatolicismo”, hace referencia a una de las señas de identidad del régimen franquista por la cual, la Iglesia católica española, mantenía una estrecha relación con el Estado y controlaba la educación, la cultura, la moral pública y otras parcelas de la vida social. El cuarto, “Concordato”, hace referencia al tratado establecido entre España y la Santa Sede para regular los asuntos eclesiásticos. En este caso significó un aumento de poder para la Iglesia católica española ya que se les sufragaban los gastos del culto y clero y se les aseguraba el control de la enseñanza, entre otros privilegios.

4a) (Hasta 2,5 puntos) Sólo se corregirá una respuesta. En el caso de que se respondan las dos, se corregirá la primera de ellas.

…