Historia de España PAU 2020

Soluciones en texto

Texto sacado del PDF oficial. Las fórmulas, tablas y figuras se ven mejor en el visor de arriba.

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT CONVOCATÒRIA:

PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD CONVOCATORIA:

JULIOL 2020

JULIO 2020

Asignatura: HISTORIA DE ESPAÑA

Assignatura: HISTÒRIA D’ESPANYA

CRITERIS DE CORRECCIÓ / CRITERIOS DE CORRECCIÓN

1a) (fins a 1 punt) Només es corregirà una resposta. En el cas que es responguen les dues, es corregirà la primera.

a) DELS DOCUMENTS 1 i 2 Obtindran fins a 1 punt tots els i les alumnes que descriguen convenientment les seues característiques. En aquest cas, la primera és una font primària, pública i de caràcter polític. La segona és secundària, pública i de caràcter literari.

b) DELS DOCUMENTS 3 i 4 Obtindrà fins a 1 punt tot l’alumnat que descriga convenientment les seues característiques. En aquest cas, les dues són fonts primàries i públiques. La primera és de caràcter jurídic, atès que es tracta d’una llei electoral, en concret la de maig de 1931, que ja considerava les dones elegibles com a diputades. La segona és de caràcter polític, atès que es tracta d’un discurs en les Corts d’octubre de 1931, d’un diputat del Partit Radical en defensa de la igualtat de les dones.

2n) (fins a 2,5 punts) Només es corregirà una resposta. En el cas que es responguen les dues, es corregirà la primera.

a) DELS DOCUMENTS 1 i 2 Obtindrà fins a 2,5 punts l’alumnat que sàpiga extraure les idees principals dels textos i les situen en el procés històric corresponent.

El contingut dels textos pot resumir-se de maneres diferents i igualment vàlides. El primer document reprodueix les paraules que el tinent general Rafael del Riego va pronunciar a Cabezas de San Juan l’1 de gener de 1820 encoratjant els seus oficials a restablir la Sobirania Nacional i l’obra legislativa gaditana. En el segon cas és un fragment de la novel·la La Fontana de Oro, de Benito Pérez Galdós, on relata el costum que es va establir pels liberals durant el Trienni Liberal de concórrer als cafès, com a punt de trobada o lloc de reunió, on s’exposava i debatia públicament sobre la situació política d’aquelles dates. En els dos casos, es valorarà molt positivament que sàpiguen situar aquestes fonts en el context del Trienni Liberal. També es valorarà com a correcte l’enunciat de les idees principals juntament al bloc temàtic en què s’insereix la qüestió plantejada Bloc 3: L’Antic Règim i la seua crisi (1700-1833).

b) DELS DOCUMENTS 3 i 4 Obtindrà fins a 2,5 punts tot l’alumnat que sàpiga extraure les idees principals dels textos i les situe en el procés històric corresponent.

El contingut dels textos pot resumir-se de maneres diferents i igualment vàlides. Ens trobem davant una llei electoral que reforma l’existent per al cas de l’elecció dels diputats a les futures Corts constituents de la República. En aquesta es redueix l’edat per als electors i elegibles de 25 a 23 anys i es permet que les dones i els capellans puguen ser diputats. Aquesta llei va ser la que va permetre que dones com ara Clara Campoamor, Victoria Kent o Margarita Nelken ser diputades en les primeres Corts de la II República espanyola, on es votaria la Constitució que els donaria el dret al vot. En el segon, la idea principal és la defensa de la igualtat absoluta de la dona, el reconeixement de la seua llibertat de pensament i dels drets polítics en igual condicions a l’home. En aquest cas, Guerra del Río mostra el seu orgull per compartir ideals amb Clara Campoamor en el debat sobre el dret al sufragi femení. En els dos casos es valorarà positivament que sàpiguen situar els dos textos en els inicis de la II República espanyola en 1931 i en la voluntat de canvi polític i democràtic d’aquesta. També es valorarà que l’alumnat inserisca la qüestió plantejada en el Bloc temàtic corresponent (Bloc

10. La Segona República. La Guerra Civil en un context de crisi internacional, 1931-1939).

3r) Definir DOS dels conceptes següents (fins a 2 punts) Només s’han de corregir dos conceptes. En el cas que en responguen més de dos, es corregiran els primers.

Obtindrà fins a 2 punts l’alumnat que definisquen els conceptes plantejats de forma clara i sàpiguen situar-los històricament. El primer “Societats patriòtiques”, eren una espècie de clubs la funció del qual era la de propagar el liberalisme al poble en els locals on celebraven les seues sessions. Les Societats Patriòtiques tenien com a llocs de reunió els recintes més diversos, des dels cafès públics fins a les cases particulars, els teatres i fins als convents desamortitzats. El segon, “Pronunciament”, és un alçament militar iniciat en la perifèria (normalment lluny de la capital política madrilenya i del centre del poder) que busca el suport civil i militar, en una

espècie d’efecte va dominar, per a enderrocar al govern. És molt característic del s. XIX espanyol. El tercer “Sufragi femení”, és a dir, el dret de vot exercit per les dones i per tant el dret polític i constitucional a votar als càrrecs públics electes així com a ser votades, fent referència a la lluita de les dones pel reconeixement dels seus drets polítics. El quart, “República democràtica”, com a referència al sistema de govern o organització de l’Estat en el qual el poder executiu és triat per la voluntat dels ciutadans o del Parlament. En ella es reconeixen els drets i llibertats democràtiques, la sobirania popular i principis de justícia social.

4a) (Fins a 2,5 punts) Només es corregirà una resposta. En el cas que es responguen les dues, es corregirà la primera.

1. Per una banda, obtindran fins a 2,5 punts els i les alumnes que desenvolupen un aspecte del nucli temàti utilitzant les fonts com a punt de partida. En aquest cas, que expliquen les reformes polítiques esdevingudes a Espanya durant el Trienni Liberal. Sobre aquest punt s’avaluaran les referències al restabliment de la Constitució de Cadis, les mesures legislatives dirigides a desmantellar l’Antic Règim en aquesta etapa històrica, així com l’oposició mostrada per determinats sectors socials a la implantació de les dites mesures.

2. Per una altra banda, obtindrà fins a 2,5 punts tot l’alumnat que desenvolupe els aspectes fonamentals del nucli temàtic utilitzant les fonts com a punt de partida. En aquest cas, que s’expliquen les principals polítiques reformistes impulsades pels governs de la Segona República (reforma agrària, militar, educativa i política (Constitució de 1931), etc.), incidint especialment en les reformes socials i en el debat sobre el vot femení i els diferents arguments presentats per a donar-li suport o rebutjar-lo per part de les diferents formacions polítiques. En aquest sentit és important ressaltar el control que tradicionalment ha exercit l’Església catòlica sobre les dones i la desigualtat fonamentada en aspectes biològics, com a arguments clau.

4b) (Fins a 2 punts) Només es corregirà una resposta. En el cas que es responguen les dues, es corregirà la primera.

1. D’una banda, obtindran 2 punts els qui assenyalen les diferències entre un règim absolutista i un altre liberal, centrant-se en l’època de 1808-1843. En concret, s’haurà d’explicar la distinció entre la sobirania absoluta, pròpia de l’Antic Règim, i la Sobirania Nacional recollida en la Constitució Espanyola de 1912. Així mateix, ha d’exposar la configuració del poder regi en l’Antic Règim qualificantlo d’autoritari i únic, en aglutinar totes les potestats en la figura del monarca i el principi de Divisió de poders propi del règim constitucional en què es distingeix entre el legislatiu, l’executiu i el judicial. Finalment, haurà de referir-se a la falta de drets en un sistema absolut i el seu reconeixement i protecció en un sistema liberal.

2. D’una altra banda, obtindran fins a 2 punts els qui puguen desenvolupar una comparació en relació amb la situació jurídica de la dona durant la II República (concessió de drets i igualtat, participació en la vida política, etc.) i contrastar-la amb la pèrdua d’aquests drets en la dictadura franquista, on se suprimeixen tots aquests i es relega la dona a l’àmbit privat, familiar i a la construcció de l’estereotip d’àngel de la llar.

En aquesta última pregunta la resposta és molt oberta i permet diversos raonaments correctes. Amb això es valorarà si l’alumnat sap reelaborar dades i idees procedents tant del procés d’aprenentatge de la matèria com de l’anàlisi de les fonts facilitades. La qualificació final sobre 10 s’obtindrà́ després de sumar les quatre qualificacions citades. El corrector només podrà́ exigir els coneixements contemplats en els nuclis temàtics de la programació i els que proporcionen les fonts d’informació. No obstant això, si l’alumnat aporta coneixements no contemplats i estan ben utilitzats en el context, se li valoraran positivament per a augmentar la qualificació obtinguda. Convé recordar que, encara que l’alumnat haurà dé integrar en la composició del text els seus coneixements i la informació facilitada per les fonts, en aquesta prova no es valoraran únicament els coneixements, per la qual cosa per a establir la qualificació definitiva es valorarà el conjunt de la composició.

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT CONVOCATÒRIA:

PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD CONVOCATORIA:

JULIOL 2020

JULIO 2020

Asignatura: HISTORIA DE ESPAÑA

Assignatura: HISTÒRIA D'ESPANYA

CRITERIS DE CORRECCIÓ / CRITERIOS DE CORRECCIÓN

1ª) (Hasta 1 punto) Sólo se corregirá una respuesta. En el caso de que se respondan las dos, se corregirá la primera de ellas.

a) DE LOS DOCUMENTOS 1 y 2 Obtendrán hasta 1 punto todos los alumnos y alumnas que describan convenientemente sus características. En este caso, la primera es una fuente primaria, pública y de carácter político. La segunda es secundaria, pública y de carácter literario.

b) DE LOS DOCUMENTOS 3 y 4 Obtendrá hasta 1 punto todo el alumnado que describa convenientemente sus características. En este caso, las dos fuentes son primarias y públicas. La primera es de carácter jurídico, pues se trata de una ley electoral, en concreto la de mayo de 1931, que ya considera a las mujeres elegibles como diputadas. La segunda es de carácter político, pues se trata de un discurso en las Cortes de octubre de 1931, de un diputado del partido radical en defensa de la igualdad de las mujeres.

2º) (Hasta 2,5 puntos) Sólo se corregirá una respuesta. En el caso de que se respondan las dos, se corregirá la primera de ellas.

a) DE LOS DOCUMENTOS 1 y 2 Conseguirán hasta 2,5 puntos todos los alumnos y alumnas que sepan extraer las ideas principales de los textos y las sitúen en el proceso histórico correspondiente. El contenido de los textos puede resumirse de maneras diferentes e igualmente válidas. El primer documento reproduce unas palabras que el teniente general Rafael del Riego pronunció en Cabezas de San Juan el 1 de enero de 1820 alentando a sus oficiales a restablecer la Soberanía Nacional y la obra legislativa gaditana. En el segundo caso es un fragmento de la novela La Fontana de Oro de Benito Pérez Galdós donde relata la costumbre que se estableció por los Liberales durante el Trienio Liberal de concurrir a los cafés, como punto de encuentro o lugar de reunión, en los que exponer y debatir públicamente sobre la situación política de aquellas fechas. En ambos casos, se valorará muy positivamente que sepan situar estas fuentes en el contexto del Trienio Liberal. También se valorará como correcto el enunciado de las ideas principales junto al bloque temático en el que se inserta la cuestión planteada Bloque 3: El Antiguo Régimen y su crisis (17001833).

b) DE LOS DOCUMENTOS 3 y 4 Conseguirá hasta 2,5 puntos todo el alumnado que sepa extraer las ideas principales de los textos y las sitúe en el proceso histórico correspondiente. El contenido de los textos puede resumirse de maneras diferentes e igualmente válidas. Estamos ante una ley electoral que reforma la existente para el caso de la elección de los diputados a las futuras Cortes constituyentes de la República. En ella se reduce la edad para los electores y elegibles de 25 a 23 años y se permite que las mujeres y los sacerdotes puedan ser diputados. Esta ley fue la que permitió a mujeres como Clara Campoamor, Victoria Kent o Margarita Nelken ser diputadas en las primeras Cortes de la II República española, donde se votaría la Constitución que les concedería el derecho al voto. En el segundo, la idea principal es la defensa de la igualdad absoluta de la mujer, el reconocimiento de su libertad de pensamiento y de los derechos políticos en igual condiciones al hombre. En este caso, Guerra del Río muestra su orgullo por compartir ideales con Clara Campoamor en el debate sobre el derecho al sufragio femenino. En ambos casos se valorará positivamente que sepan situar ambos textos en los inicios de la II República española en 1931 y en la voluntad de cambio político y democrático de ésta. También se valorará que el alumnado inserte la cuestión planteada en el Bloque temático correspondiente. (Bloque 10. La Segunda República. La Guerra Civil en un contexto de Crisis Internacional, 19311939).

3º) Defina DOS de los conceptos siguientes (Hasta 2 puntos) Sólo se corregirán dos conceptos. En el caso de que se respondan más dos, se corregirán los dos primeros.

Obtendrán hasta 2 puntos todos los alumnos y alumnas que definan los conceptos planteados de forma clara y sepan situarlos históricamente. El primero, “Sociedades patrióticas”, eran una especie de clubes cuya función era la de propagar el liberalismo al pueblo en los locales donde celebraban sus sesiones. Las Sociedades Patrióticas tenían como lugares de reunión los recintos más diversos, desde los cafés públicos hasta las casas particulares, los teatros y hasta los conventos desamortizados. El segundo, “Pronunciamiento”, es un levantamiento militar iniciado en la periferia (normalmente lejos de la capital política madrileña y del centro del poder) que busca el apoyo civil y militar, en una especie de efecto dominó, para derrocar al gobierno. Es muy característico del s. XIX español. El tercero, “Sufragio femenino”, es decir, el derecho de voto ejercido por las mujeres y por tanto el derecho político y constitucional a votar a los cargos públicos electos así como a ser votadas, haciendo referencia a la lucha de las mujeres por el reconocimiento de sus derechos políticos. El cuarto, “República democrática”, como referencia al sistema de gobierno u organización del Estado en el que el poder ejecutivo es elegido por la voluntad de los ciudadanos o del Parlamento. En ella se reconocen los derechos y libertades democráticas, la soberanía popular y principios de justicia social.

4a) (Hasta 2,5 puntos) Sólo se corregirá una respuesta. En el caso de que se respondan las dos, se corregirá la primera de ellas.

1. Por un lado, obtendrán hasta 2,5 puntos todos los alumnos y alumnas que desarrollen un aspecto del núcleo …