Historia de España PAU 2019

Enunciado del examen en texto

Texto sacado del PDF oficial. Las fórmulas, tablas y figuras se ven mejor en el visor de arriba.

COMISSIÓ GESTORA DELS PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT CONVOCATÒRIA:

PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD CONVOCATORIA:

JULIOL 2019

JULIO 2019

Asignatura: HISTORIA DE ESPAÑA

Assignatura: HISTÒRIA D’ESPANYA

BAREM DE L'EXAMEN

1. Descriviu el tipus de fonts utilitzades (1 punt).

2. Identifiqueu les idees principals dels textos i situeu-les en el seu context històric i en el bloc temàtic corresponent.

(2,5 punts)

3. Expliqueu, a grans trets, el significat dels conceptes "sobirania nacional” i "llibertat d'impremta”. (2 punts)

4. a) Exposeu les principals lleis i decrets adoptats per les Corts de Cadis des de la seua instal·lació el 1810 fins a la seua dissolució el 1814. Utilitzeu per fer-ho els textos proposats (2,5 punts). b) Desenvolupeu breument el contingut de la Constitució promulgada el 19 de març de 1812 i compareu-la amb les que es van aprovar al nostre país el 1845, el 1869 i el 1876. (2 punts) PRIMERA OPCIÓ Document 1 “Els diputats que componen aquest Congrés, i que representen la nació espanyola, es declaren legítimament constituïts en Corts generals i extraordinàries, i que hi resideix la sobirania nacional.

Les Corts generals i extraordinàries de la nació espanyola, congregades a la Real Isla de León, de conformitat en tot amb la voluntat general, pronunciada de la manera més enèrgica i palesa, reconeixen, proclamen i juren de nou com a únic i legítim rei el Sr. Ferran VII de Borbó i declaren nul·la, de cap valor ni efecte, la cessió de la corona que es diu feta a favor de Napoleó, no solament per la violència que va intervenir en aquells actes injustos i il·legals, sinó principalment per faltar el consentiment de la nació.

No convenint que queden reunits el poder legislatiu, l'executiu i el judiciari, declaren les Corts generals i extraordinàries que es reserven l'exercici del poder legislatiu en tota la seua extensió (…)” Decret de 24 de setembre de 1810

Document 2

“-Papà, papà…! Porte una bona notícia, grossa i segura.

-Vinga, dis-me quina? Acaba aviat, què hi ha de nou?

-Vinc de l'illa. Les Corts han decretat la llibertat de la impremta. Només 32 vots, si no m'enganye, va haver-hi en contra.

-Molt que me n'alegre: mai no vaig dubtar de tal resolució; era ofendre a tan august Congrés sospitar una altra cosa.

Però, dis-me, què saps tu si aquesta notícia és bona o dolenta?

- I tant! Si tots hi sospiraven! Però, dis-me papà, què és la llibertat de la impremta?

- És la facultat que recobra tot individu de la societat d'imprimir sense permís d'altri, i lliurement les seues opinions i pensaments.

- Que recobra?... Que li l'havien llevada?

-Sí, fill; els governs tirànics deixen als seus pobles les menys facultats que poden, el do mateix de la paraula està coartat, on dominen dèspotes.

-I on és això, papà?

-Quasi a tot arreu, excepte a Anglaterra i als Estats Units.

-Que també prohibeixen parlar?... Però, ben segur que ací ja podrem escriure com ens vinga de gust, no és veritat, papà?

-Cert; però amb compte i raó, que totes les coses tenen els seus límits (…)” El Conciso, dissabte, 20 d'octubre de 1810

COMISSIÓ GESTORA DELS PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT CONVOCATÒRIA:

PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD CONVOCATORIA:

JULIOL 2019

JULIO 2019

Asignatura: HISTORIA DE ESPAÑA

Assignatura: HISTÒRIA D’ESPANYA

BAREM DE L'EXAMEN:

1. Descriviu el tipus de fonts utilitzades. (1punt)

2. Identifiqueu les idees principals dels textos i situeu-los breument en el seu context històric i en el bloc temàtic corresponent. (2,5 punts).

3. Definiu, en el context de la Transició, els conceptes de “referèndum” i “platajunta”. (2 punts)

4. A) Expliqueu, a grans trets, l'ideari, les actuacions de les forces d'oposició al franquisme i els canvis polítics derivats. Utilitzeu per fer-ho els textos proposats. (2,5 punts)

B) Compareu el procés que va permetre la instauració de la democràcia parlamentària el 1978 amb els esdeveniments que van portar a la proclamació de la II República. (2 punts) SEGONA OPCIÓ Document 1 “La Junta Democràtica propugna:

1 La formació d'un Govern provisional que substituïsca l'actual, per retornar a l'home i a la dona espanyols, majors de divuit anys, la seua plena ciutadania mitjançant el reconeixement legal de totes les llibertats, drets i deures democràtics.

2 L'amnistia absoluta de totes les responsabilitats per fets de naturalesa política, i l'alliberament immediat de tots els detinguts per raons polítiques o sindicals.

3 La legalització dels partits polítics, sense exclusions.

4 La llibertat sindical, i la restitució al moviment obrer del patrimoni del Sindicat Vertical.

5 Els drets de vaga, de reunió i de manifestació pacífica.

6 La llibertat de premsa, de ràdio, d'opinió, d'informació objectiva en els mitjans de comunicació social, especialment en la televisió.

7 La independència i la unitat jurisdiccional de la funció judicial.

8 La neutralitat política i la professionalitat, exclusivament militar per a la defensa exterior, de les forces armades.

9 El reconeixement, sota la unitat de l'Estat espanyol, de la personalitat política dels pobles català, basc, gallec i de les comunitats regionals que ho decidisquen democràticament.

10 La separació de l'església i de l'estat.” Declaració de la Junta Democràtica d'Espanya, Madrid, 29 de juliol de 1974 Document 2 “Remès a consulta de la Nació i ratificat per majoria de vots en el referèndum celebrat el dia 15 de desembre de 1976, el projecte de Llei per a la Reforma Política, de rang Fonamental, que havia sigut aprovat per les Corts en sessió plenària del 18 de novembre de 1976, DISPOSE:

Article primer U. La democràcia, en l'Estat espanyol, es basa en la supremacia de la Llei, expressió de la voluntat sobirana del poble.

Els drets fonamentals de la persona són inviolables i vinculen tots els òrgans de l'estat.

Dos. La potestat d'elaborar i aprovar les lleis resideix en les Corts. El Rei sanciona i promulga les lleis.

Article tercer (…) Dos. Qualsevol reforma constitucional requereix l'aprovació per la majoria absoluta dels membres del Congrés i del Senat (…).

Tres. El Rei, abans de sancionar una Llei de Reforma Constitucional, ha de sotmetre el Projecte a referèndum de la Nació.” Llei 1/1977, de 4 de gener, per a la Reforma Política

COMISSIÓ GESTORA DELS PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT CONVOCATÒRIA:

PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD CONVOCATORIA:

JULIOL 2019

JULIO 2019

Asignatura: HISTORIA DE ESPAÑA

Assignatura: HISTÒRIA D’ESPANYA

BAREMO DEL EXAMEN

1. Describa el tipo de fuentes utilizadas (1 punto).

2. Identifique las ideas principales de los textos, situándolas en su contexto histórico y en el bloque temático correspondiente (2,5 puntos).

3. Explique, a grandes rasgos, el significado de los conceptos "Soberanía Nacional” y "Libertad de imprenta” (2 puntos).

4. a) Exponga los principales leyes y decretos adoptados por las Cortes de Cádiz desde su instalación en 1810 hasta su disolución en 1814. Utilice para ello los textos propuestos (2,5 puntos). b) Desarrolle brevemente el contenido de la Constitución promulgada el 19 de marzo de 1812 y compárela con las aprobadas en nuestro país en 1845, 1869 y 1876. (2 puntos).

PRIMERA OPCIÓN Documento 1 “Los Diputados que componen este Congreso, y que representan a la Nación española, se declaran legítimamente constituidos en Cortes Generales y extraordinarias, y que reside en ellas la soberanía nacional.

Las Cortes generales y extraordinarias de la Nación española, congregadas en la Real Isla de León, conformes en todo con la voluntad general, pronunciada del modo más enérgico y patente, reconocen, proclaman y juran de nuevo como único y legítimo Rey al Señor D. Fernando VII de Borbón y declaran nula, de ningún valor ni efecto la cesión de la corona que se dice hecha a favor de Napoleón, no solo por la violencia que intervino en aquellos actos injustos e ilegales, sino principalmente por faltarle el consentimiento de la Nación.

No conviniendo queden reunidos el Poder legislativo, el executivo y el judiciario, declaran las Cortes generales y extraordinarias que se reservan el exercicio del Poder legislativo en toda su extensión (…)” Decreto de 24 de septiembre de 1810.

Documento 2 “-¡Papá, papá… Traigo una buena noticia, gorda y segura.

-Vamos; dila ¿qual es? Acaba pronto, ¿qué hay de nuevo?

-Vengo de la Isla. Las Córtes han decretado la libertad de la imprenta. Solo 32 votos, si no me engaño, hubo en contra.

-Mucho me alegro: jamás dudé de tal resolución; era ofender á tan augusto Congreso sospechar otra cosa. Pero, dime, ¿qué sabes tú si esta noticia es buena ó mala?

- ¡Toma! Pues si todos suspiraban por ella! Pero dígame vm. papá! ¿qué cosa es la libertad de la imprenta?

- Es la facultad que recobra todo individuo de la sociedad de imprimir sin permiso de otro, y libremente sus opiniones y pensamientos.

- ¿Qué recobra?... ¿Pues qué se la habían quitado?

-Sí, hijo; los gobiernos tiránicos dexan á sus pueblos las menos facultades que pueden, el mismo don de la palabra está coartado, donde dominan déspotas.

-¿Y dónde es eso, papá?

-Casi en todas partes, excepto en Inglaterra y en los Estados Unidos.

-¿Con que también prohiben hablar?... Pero á bien que aquí ya podremos escribir como nos diere la gana, ¿no es verdad, papá?

-Cierto; pero con su cuenta y razón: todas las cosas tiene sus límites (…)” El Conciso, sábado, 20 de octubre de 1810.

COMISSIÓ GESTORA DELS PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT CONVOCATÒRIA:

PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD CONVOCATORIA:

JULIOL 2019

JULIO 2019

Asignatura: HISTORIA DE ESPAÑA

Assignatura: HISTÒRIA D’ESPANYA

BAREMO DEL EXAMEN:

1. Describa el tipo de fuentes utilizadas (1punto).

2. Identifique las ideas principales de los textos, situándolos brevemente en su contexto histórico y en el bloque temático correspondiente (2,5 puntos).

3. Defina en el contexto de la Transición, los conceptos de “referéndum” y “platajunta” (2 puntos).

4. A) Explique a grandes rasgos, el ideario, las actuaciones de las fuerzas de oposición al franquismo y los cambios políticos derivados. Utilice para ello los textos propuestos (2,5 puntos).

B) Compare el proceso que permitió la instauración de la democracia parlamentaria en 1978 con los acontecimientos que llevaron a la proclamación de la II República (2 puntos).

SEGUNDA OPCIÓN Documento 1 “La Junta Democrática propugna:

1 La formación de un Gobierno provisional que sustituya al actual, para devolver al hombre y a la mujer españoles, mayores de dieciocho años, su plena ciudadanía mediante el reconocimiento legal de todas las libertades, derechos y deberes democráticos.

2 La amnistía absoluta de todas las responsabilidades por hechos de naturaleza política, y la liberación inmediata de todos los detenidos por razones políticas o sindicales.

3 La legalización de los partidos políticos, sin exclusiones.

4 La libertad sindical, y la restitución al movimiento obrero del patrimonio del Sindicato Vertical.

5 Los derechos de huelga, de reunión y de manifestación pacífica.

6 La libertad de prensa, de radio, de opinión, de información objetiva en los medios de comunicación social, especialmente en la televisión.

7 La independencia y la unidad jurisdiccional de la función judicial.

8 La neutralidad política y la profesionalidad, exclusivamente militar para la defensa exterior, de las fuerzas armadas.

9 El reconocimiento, bajo la unidad del Estado español, de la personalidad política de los pueblos catalán, vasco, gallego, y de las comunidades regionales, que lo decidan democráticamente.

10 La separación de la Iglesia y del Estado.” Declaración de la Junta Democrática de España, Madrid, 29 de julio de 1974 Documento 2 “Remitido a consulta de la Nación y ratificado por mayoría de votos en el referéndum celebrado el día quince de diciembre de mil novecientos setenta y seis el Proyecto de Ley para la Reforma Política, de rango Fundamental, que había sido aprobado por las Cortes en sesión plenaria del dieciocho de noviembre de mil novecientos setenta y seis, DISPONGO:

Artículo primero Uno. La democracia, en el Estado español, se basa en la supremacía de la Ley, expresión de la voluntad soberana del pueblo.

Los derechos fundamentales de la persona son inviolables y vinculan a todos los órganos del Estado.

Dos. La potestad de elaborar y aprobar las leyes reside en las Cortes. El Rey sanciona y promulga las leyes.

Artículo tercero (…) Dos. Cualquier reforma constitucional requerirá la aprobación por la mayoría absoluta de los miembros del Congreso y del Senado (…).

Tres. El Rey, antes de sancionar una Ley de Reforma Constitucional, deberá someter el Proyecto a referéndum de la Nación.” Ley 1/1977, de 4 de enero, para la Reforma Política

Soluciones y criterios de corrección en texto

COMISSIÓ GESTORA DELS PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT CONVOCATÒRIA:

PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD CONVOCATORIA:

JULIOL 2019

JULIO 2019

Asignatura: HISTORIA DE ESPAÑA

Assignatura: HISTÒRIA D’ESPANYA

CRITERIS DE CORRECCIÓ / CRITERIOS DE CORRECCIÓN

Primer: Obtindran 1 punt tots els i les alumnes que en descriguen convenientment les característiques. En tots dos casos som davant de fonts primàries, públiques. La primera és de caràcter jurídic i es tracta d'un conegut decret promulgat per les Corts de Cadis el dia de la seua instal·lació. La segona és un text periodístic publicat en el diari El Conciso, que dona compte dels debats que tingueren lloc en les Corts gaditanes entorn de l'aprovació del decret de llibertat d'impremta.

Segon: Aconseguiran 2,5 punts tots els i les alumnes que sàpiguen extraure les idees principals dels textos i les situen en el procés històric corresponent. El contingut dels textos pot resumir-se de maneres diferents i igualment vàlides. El primer és el decret d’instal·lació de les Corts de Cadis, en el qual es proclama el principi de sobirania nacional, alhora que es reconeix la divisió de poders com els axiomes polítics que caracteritzaran al nou estat liberal. El segon explica el debat parlamentari que va donar lloc a l'aprovació per les Corts de la llibertat d'impremta.

Analitza la importància d'aquest dret per a l'estat liberal i els avantatges que el seu reconeixement té per a la societat en general. En tots dos casos s’ha de valorar molt positivament que sàpiguen situar aquestes fonts en el context de la Guerra de la Independència i les Corts de Cadis. També s’ha de valorar com a correcte l'enunciat de les idees principals juntament amb el bloc temàtic en què s'insereix la qüestió plantejada. Bloc temàtic 3: L'Antic Règim i la seua crisi (1700-1833).

Tercer: Obtindran 2 punts tots els i les alumnes que definisquen els conceptes plantejats de manera clara i sàpiguen situar-los històricament. La sobirania nacional es refereix al fet que el poder legitimador de l'Estat resideix en la Nació espanyola representada per mitjà de diputats elegits mitjançant un procés electoral dels ciutadans. Es contraposa a la sobirania reial, en què la legitimitat de l'estat recau en el rei mitjançant el seu poder absolut conferit per la via de legitimitat divina. El segon, la llibertat d'impremta és la facultat de tot ciutadà d’imprimir sense permís o autorització d'altri les seues opinions i pensaments.

Quart: D'una banda, obtindran 2,5 punts tots els i les alumnes que desenvolupen un aspecte del nucli temàtic utilitzant les fonts com a punt de partida. En aquest cas, que expliquen les principals lleis i decrets promulgats per les Corts de Cadis entre 1810 i 1814 per acabar amb l'Antic Règim i instaurar l'Estat liberal, entre altres:

reconeixement de la sobirania nacional, abolició de senyories, supressió de la Inquisició, reconeixement de la llibertat d'impremta, supressió de gremis, etc. D'altra banda, obtindran 2 punts, els i les qui expliquen les principals característiques del text constitucional de 1812 (sobirania nacional, divisió de poders, drets individuals) i el comparen en aquests mateixos aspectes amb les constitucions de 1845, 1869 i 1876.

En aquesta última pregunta la resposta és molt oberta i permet diversos raonaments correctes. Amb això, s’ha de valorar si l'alumnat sap refondre dades i idees procedents del procés d'aprenentatge de la matèria i els que procedeixen de l'anàlisi de les fonts facilitades.

La qualificació final sobre 10 s'obtindrà després de sumar les quatre qualificacions citades. El corrector només pot exigir els coneixements exigits en els nuclis temàtics de la programació i els que proporcionen les fonts d'informació.

No obstant això, si l'alumnat aporta coneixements no exigits i estan ben utilitzats en el context, se li han de valorar positivament per augmentar la qualificació obtinguda. Convé recordar que, encara que l'alumnat haja d'integrar en la composició del text els seus coneixements i la informació facilitada per les fonts, en aquesta prova no s’han de valorar solament els coneixements, per la qual cosa per establir la qualificació definitiva s’ha de valorar el conjunt de la composició.

COMISSIÓ GESTORA DELS PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT CONVOCATÒRIA:

PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD CONVOCATORIA:

JULIOL 2019

JULIO 2019

Asignatura: HISTORIA DE ESPAÑA

Assignatura: HISTÒRIA D’ESPANYA

CRITERIS DE CORRECCIÓ / CRITERIOS DE CORRECCIÓN

Primer: Obtindran 1 punt tots els i les alumnes que en descriguen convenientment les característiques. En aquest cas, les dues fonts són primàries. El primer fragment és un document de naturalesa política, d’autoria col·lectiva i caràcter públic.

Correspon a la Junta Democràtica d'Espanya, liderada per Santiago Carrillo, secretari del Partit Comunista d'Espanya, presentada davant l'opinió pública a París en representació de diverses organitzacions i personalitats que integraven l'oposició al franquisme.

El segon, és un fragment de la Llei per a la Reforma Política, un text de naturalesa politico-jurídica i caràcter públic.

Segon: Aconseguiran 2,5 punts tots els i les alumnes que sàpiguen extraure les idees principals dels textos i les situen en el procés històric corresponent. El text s'inscriu en el període final del franquisme. La conjuntura política de l'any 1974 es caracteritza per l'increment de la protesta obrera i la conflictivitat laboral durant el període 1971-1975. També es produeix una escalada terrorista duta a terme per grups d'oposició armada al règim – ETA, FRAP, GRAPO- i el nombre d'atemptats aconsegueix altes cotes en el període 1974-1975. A més, hi ha un enduriment de la repressió del règim cap a qualsevol tipus d'oposició a aquest, que es manifesta en les execucions de l'anarquista Puig Antich i de cinc militants antifranquistes (1974 i 1975), així com en l'empresonament dels membres de la Junta Democràtica de Madrid. El front d'oposició s'amplia amb altres sectors socials (estudiants, professionals, premsa). Finalment, cal afegir el conflicte entre el Govern i part de la jerarquia catòlica, l'enfrontament amb part de l'exèrcit (grups d'oficials demòcrates organitzats en la Unió Militar Democràtica), i en el pla internacional la fi de les dictadures mediterrànies (Grècia i Portugal) i el conflicte marroquí al Sàhara Occidental. També s’ha de valorar com a correcte l'enunciat del bloc temàtic en què s'insereix la qüestió plantejada (Bloc 8: La Transició democràtica i el procés de consolidació).

Tercer: Obtindran 2 punts tots els i les alumnes que definisquen els conceptes plantejats de forma clara i sàpiguen situarlos històricament. El primer, “referèndum”, es refereix a un mecanisme legal que permet a la població ratificar o rebutjar certes resolucions d'un govern. És una eina pròpia de la democràcia directa que pot ser vinculant o no. El referèndum sobre la Llei de Reforma Política, al desembre de 1976, va obrir la porta al sistema parlamentari actual. El segon, “platajunta”, també anomenada Coordinació Democràtica, va ser un organisme unitari d'oposició al règim franquista creat el 1976. Va sorgir de la fusió de la Junta Democràtica d'Espanya (establerta el 1974 pel PCE i altres forces polítiques i socials), que reclamava una total “ruptura” amb la legalitat de la dictadura, i la Plataforma de Convergència Democràtica (creada el 1975 pel PSOE i altres forces polítiques i socials), que plantejava una “ruptura pactada”, és a dir, la transformació de la dictadura en democràcia partint de la seua pròpia legalitat, comptant fins i tot amb la voluntat de les forces oberturistes.

Quart: D'una banda, obtindran 2,5 punts tots els i les alumnes que desenvolupen un aspecte del nucli temàtic utilitzant les fonts com a punt de partida. En aquest cas, han d’explicar el procés de transició a la democràcia, analitzant les diverses alternatives polítiques al franquisme i els seus objectius (continuisme, reforma o ruptura), els conflictes socials, el paper dels moviments democràtics i la promulgació de la Llei per a la reforma política, peça clau d'aquest procés, que va suposar la liquidació política del franquisme i el punt d'arribada a un sistema parlamentari semblant al dels països europeus del nostre entorn. En segon lloc, aconseguiran 2 punts els i les qui comparen el procés de transició a la democràcia exposat en l'apartat anterior amb el desenvolupament de l'oposició al règim i l'enfonsament de la Monarquia que van derivar en la proclamació de la II República. L’alumnat ha de posar l'accent principalment en els objectius del Pacte de Sant Sebastià (1930) i les forces polítiques que van acordar una acció conjunta antimonàrquica (socialistes, republicans, catalanistes d'esquerres, una part important dels intel·lectuals i de l'exèrcit). En aquesta última pregunta la resposta és molt oberta i permet diversos raonaments correctes. Amb això, s’ha de valorar si l'alumnat sap reelaborar dades i idees procedents tant del procés d'aprenentatge de la matèria com de l'anàlisi de les fonts facilitades.

La qualificació final sobre 10 s'obtindrà després de sumar les quatre qualificacions citades. El corrector només pot exigir els coneixements establerts en els nuclis temàtics de la programació i els que proporcionen les fonts d'informació. No obstant això, si l'alumnat aporta coneixements no exigits i estan ben utilitzats en el context, se li han de valorar positivament per augmentar la qualificació obtinguda. Convé recordar que, encara que l'alumnat haja d'integrar en la composició del text els seus coneixements i la informació facilitada per les fonts, en aquesta prova no s’han de valorar solament els coneixements, per la qual cosa per establir la qualificació definitiva s'ha d’avaluar el conjunt de la composició.

COMISSIÓ GESTORA DELS PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT CONVOCATÒRIA:

PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD CONVOCATORIA:

JULIOL 2019

JULIO 2019

Asignatura: HISTORIA DE ESPAÑA

Assignatura: HISTÒRIA D’ESPANYA

CRITERIS DE CORRECCIÓ / CRITERIOS DE CORRECCIÓN

Primero: Obtendrán 1 punto todos los alumnos y alumnas que describan convenientemente sus características. En ambos casos estamos ante fuentes primarias, públicas. La primera es de carácter jurídico y se trata de un conocido decreto promulgado por las Cortes de Cádiz el día de su instalación. La segunda es un texto periodístico publicado en el diario El Conciso dando cuenta de los debates acaecidos en las Cortes gaditanas en torno a la aprobación del decreto de libertad de imprenta.

Segundo: Conseguirán 2,5 puntos todos los alumnos y alumnas que sepan extraer las ideas principales de los textos y las sitúen en el proceso histórico correspondiente. El contenido de los textos puede resumirse de maneras diferentes e igualmente válidas. El primero es el decreto de instalación de las Cortes de Cádiz y en él se proclama el principio de Soberanía Nacional, al tiempo que se reconoce la División de poderes como los axiomas políticos que van a caracterizar al nuevo Estado Liberal. El segundo explica el debate parlamentario que dio lugar a la aprobación por las Cortes de la Libertad de imprenta. Analiza la importancia de este Derecho para el Estado Liberal y las ventajas que su reconocimiento tiene para la sociedad en general. En ambos casos, se valorará muy positivamente que sepan situar estas fuentes en el contexto de la Guerra de la Independencia y las Cortes de Cádiz. También se valorará como correcto el enunciado de las ideas principales junto al bloque temático en el que se inserta la cuestión planteada. Bloque temático 3: El Antiguo Régimen y su crisis (1700-1833).

Tercero: Obtendrán 2 puntos todos los alumnos y alumnas que definan los conceptos planteados de forma clara y sepan situarlos históricamente. La Soberanía Nacional se refiere a que el poder legitimador del Estado reside en la Nación española representada por medio de diputados elegidos mediante un proceso electoral de los ciudadanos.

Se contrapone a la Soberanía Real en donde la legitimidad del Estado recae en el Rey mediante su poder absoluto conferido por la vía de legitimidad divina. El segundo, la Libertad de imprenta es la facultad de todo ciudadano para imprimir sin permiso o autorización de otro sus opiniones y pensamientos.

Cuarto: Por un lado, obtendrán 2,5 puntos todos los alumnos y alumnas que desarrollen un aspecto del núcleo temático utilizando las fuentes como punto de partida. En este caso, que expliquen las principales leyes y decretos promulgados por las Cortes de Cádiz entre 1810 y 1814 para acabar con el Antiguo Régimen e instaurar el Estado Liberal, entre otras: reconocimiento de la soberanía nacional, abolición de señoríos, supresión de la Inquisición, reconocimento de la libertad de imprenta, supresión de gremios, etc... De otro lado, obtendrán 2 puntos, quienes expliquen las principales características del texto constitucional de 1812 (soberanía nacional, división de poderes, derechos individuales) y lo comparen en estos mismos extremos con las Constituciones de 1845, 1869 y 1876.

En esta última pregunta la respuesta es muy abierta y permite diversos razonamientos correctos. Con ello se valorará si el alumnado sabe refundir datos e ideas procedentes del proceso de aprendizaje de la materia y los que proceden del análisis de las fuentes facilitadas.

La calificación final sobre 10 se obtendrá después de sumar las cuatro calificaciones citadas. El corrector sólo podrá exigir los conocimientos contemplados en los núcleos temáticos de la programación y los que proporcionen las fuentes de información. No obstante, si el alumnado aporta conocimientos no contemplados y están bien utilizados en el contexto, se le valorarán positivamente para aumentar la calificación obtenida. Conviene recordar que, aunque el alumnado deberá integrar en la composición del texto sus conocimientos y la información facilitada por las fuentes, en esta prueba no se valorarán solamente los conocimientos, por lo que para establecer la calificación definitiva se valorará el conjunto de la composición.

COMISSIÓ GESTORA DELS PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT CONVOCATÒRIA:

PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD CONVOCATORIA:

JULIOL 2019

JULIO 2019

Asignatura: HISTORIA DE ESPAÑA

Assignatura: HISTÒRIA D’ESPANYA

CRITERIS DE CORRECCIÓ / CRITERIOS DE CORRECCIÓN Primero: Obtendrán 1 punto todos los alumnos y alumnas que describan convenientemente sus características. En este caso, las dos fuentes son primarias. El primer fragmento es un documento de naturaleza política, autoría colectiva y carácter …