Alemán PAU 2026
Examen · convocatoria ordinaria · coincidente · Comunitat Valenciana
Examen de Alemán – PAU 2026, convocatoria ordinaria (examen coincidente)
Cargando el PDF… Si no aparece, ábrelo aquí.
Enunciado del examen en texto
Texto sacado del PDF oficial. Las fórmulas, tablas y figuras se ven mejor en el visor de arriba.
PROVA D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT PRUEBA DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
CONVOCATÒRIA: ORDINÀRIA 2026 (extra)
CONVOCATORIA: ORDINARIA 2026 (extra) ASIGNATURA: ALEMÁN
ASSIGNATURA: ALEMANY
ERKLÄRUNGEN ZUR PRÜFUNG/BAREM DE L’EXAMEN/BAREMO DEL EXAMEN Die Prüfung besteht aus zwei Teilen: Teil A (Leseverständnis) und Teil B (Textproduktion) Teil A. Leseverständnis (6 Punkte) Insgesamt sind vier Fragen zu beantworten, ENTWEDER die vier Fragen zu Text 1 ODER die vier Fragen zu Text 2.
TEIL B. Textproduktion (4 Punkte) Schreiben Sie einen Aufsatz. Wählen Sie EINS de vorgeschlagenen Themen.
L’examen consta de dues parts: Part A (Comprensió lectora) i Part B (Producció escrita) Part A. Comprensió lectora (6 punts) L’estudiantat haurà de contestar a un total de quatre preguntes: o les quatre preguntes sobre el Text 1, o les quatre preguntes sobre el text 2.
Part B. Producció escrita (4 punts) L’estudiantat triarà UN dels temes proposats.
El examen consta de dos partes: Parte A (Comprensión lectora) y Parte B (Producción escrita) Parte A. Comprensión lectora (6 puntos) El alumnado responderá a un total de cuatro preguntas: o las cuatro preguntas sobre el Texto 1, o las cuatro preguntas sobre el texto 2.
Parte B. Producción escrita (4 puntos) El alumnado elegirá UNO de los temas propuestos.
TEIL A: LESEVERSTÄNDNIS (6 Punkte) Lesen Sie die folgenden beiden Texte und beantworten Sie ENTWEDER die Fragen zu Text 1 ODER die Fragen zu Text 2.
Text 1 Generation Z: Abschied vom Partyurlaub auf Mallorca Frische Luft, Wandern, Stressabbau: Was früher eher als Rentnerurlaub galt, wird bei der Generation Z offenbar zum neuen Trend. Laut einer aktuellen Auswertung des Reiseanbieters Airbnb hat die Suche nach Naturreisen innerhalb Deutschlands bei jungen Erwachsenen zwischen 2023 und 2025 um rund 75 Prozent zugenommen – doppelt so stark wie im deutschen Durchschnitt.
Dieser Trend spiegelt sich auch in den Reiseplänen für 2026 wider: Sieben von zehn befragten jungen Erwachsenen wollen in diesem Jahr ein bis drei Kurztrips in die Natur unternehmen, ein Viertel plant sogar, noch häufiger zu verreisen.
Dass die Gen Z so gern in der heimischen Natur Urlaub macht, hat verschiedene Gründe. Laut einer aktuellen Studie, erklärt Studienleiter Alexander Dyskin, ist Party- und Strandurlaub nicht mehr so angesagt, weil die jungen Leute von heute viel gesundheitsbewusster sind. Außerdem hat die Generation Z weniger Geld zur Verfügung als die älteren Generationen, will aber öfter verreisen. Das Ergebnis: kürzere Reisen, nähere Ziele.
Für die Generation Z sind die beliebtesten Ziele in Deutschland die Mittelgebirge wie die Eifel und der Schwarzwald, aber auch die Alpen. Laut der Studie ist die wichtigste Motivation der Wunsch nach Erholung und weniger Stress, gefolgt von einem Interesse, neue Orte zu entdecken und sich der Natur näher zu fühlen.
Nadja Orth, HNA, 12.3.2026 (adaptiert) Fragen zu Text 1:
A.1.1.
Beantworten Sie folgende Fragen mit eigenen Worten. (2 Punkte)
a. Worum geht es in diesem Text?
b. Warum reisen junge Menschen der Generation Z nicht mehr so gern weit weg?
A.1.2.
Sind folgende Behauptungen, laut dem Text, richtig (R) oder falsch (F)? (1 Punkt)
a. Die Generation Z bleibt lieber zuhause als zu verreisen.
b. 25% der jungen Erwachsenen planen, 2026 mehr als dreimal zu verreisen.
c. Junge Menschen denken heutzutage mehr an ihre Gesundheit.
d. Die Gen Z reist besonders gern in die Berge.
A.1.3.
Für welche der im Text unterstrichenen Wörter sind die folgenden vier Wörter (a-d) Synonyme? (1 Punkt) früher, offenbar, rund, Durchschnitt, Trend, Kurztrips, verschiedene, wichtigste
a. ungefähr
b. unterschiedliche
c. anscheinend
d. Tendenz
A.1.4. Wie geht es, laut dem Text, weiter (a, b oder c)? (2 Punkte)
1. Zwischen 2023 und 2025
a. haben 75 junge Erwachsene nach Naturreisen innerhalb Deutschlands gesucht.
b. haben besonders viele junge Erwachsene nach Naturreisen innerhalb Deutschlands gesucht.
c. wurden auf Airbnb besonders viele Naturreisen innerhalb Deutschlands angeboten.
2. Im Jahr 2026
a. wollen 70% der befragten jungen Erwachsenen bis zu dreimal in die Natur fahren.
b. wollen sieben der befragten jungen Erwachsenen ein- bis dreimal in die Natur fahren.
c. will ein Viertel der befragten jungen Erwachsenen nicht so oft verreisen.
3. Die Generation Z
a. hat weniger Geld und verreist deshalb seltener.
b. hat mehr Geld und verreist deshalb öfter.
c. hat weniger Geld und verreist trotzdem öfter.
4. Der Urlaub in der heimischen Natur
a. ist oft stressig.
b. soll entspannend sein.
c. kann sehr anstrengend werden.
Text 2 Ein Vierteljahrhundert bei Mama und Papa Mit 25 Jahren noch bei den Eltern zu leben, das ist keine Seltenheit in Deutschland. Laut Statistischem Bundesamt leben 34 Prozent der 25-jährigen Männer noch im Elternhaus; bei den Frauen sind es 21 Prozent. Im Durchschnitt verlassen in Deutschland Söhne mit 24,4 Jahren das Elternhaus, Töchter mit 22,9 Jahren.
Der Jugendforscher Klaus Hurrelmann erklärt: „Junge Frauen sind agiler, selbständiger und selbstbewusster. Deshalb wollen sie sich früher von ihren Eltern lösen.“ Bei jungen Männern sei eher der gegenteilige Trend zu beobachten: „Sie genießen das Hotel Mama so lange sie können. Das ist angenehm, das ist bequem.“ In welchem Alter Kinder ausziehen, ist in Europa sehr unterschiedlich. Besonders früh verlassen Schweden das Elternhaus, mit durchschnittlich 17,8 Jahren, denn in Schweden ziehen viele Jugendliche schon mit 16 Jahren in eine größere Stadt, für die letzten drei Schuljahre vor dem Studium. In Italien bleiben die „Kinder“ ungefähr bis zum 30. Lebensjahr zuhause. Ob das wohl etwas mit dem leckeren italienischen Essen im Hotel Mama zu tun hat?
Neu ist das Thema nicht: In Frankreich, wo Kinder im Schnitt mit 23,7 Jahren ausziehen, wurde 2001 der Film „Tanguy – der Nesthocker“ zum Blockbuster. Ein Elternpaar versucht darin mit allen möglichen Mitteln, ihren Sohn dazu zu bringen, das Elternhaus zu verlassen.
www.tagesschau.de, 5.8.2020 (adaptiert) Fragen zu Text 2:
A.2.1.
Beantworten Sie folgende Fragen mit eigenen Worten. (2 Punkte)
a. Worum geht es in dem Text?
b. Warum verlassen Frauen das Elternhaus früher als Männer?
A.2.2.
Sind folgende Behauptungen, laut dem Text, richtig (R) oder falsch (F)? (1 Punkt)
a. In Deutschland ist es eine Seltenheit, mit 25 Jahren noch bei den Eltern zu wohnen.
b. Junge Frauen würden gern länger bei ihren Eltern wohnen.
c. In Schweden verlassen viele Kinder ihr Elternhaus, bevor sie 18 sind.
d. Im Film „Tanguy – der Nesthocker“ wollen die Eltern, dass ihr Sohn sich eine eigene Wohnung sucht.
A.2.3.
Für welche der im Text unterstrichenen Wörter sind die folgenden vier Wörter (a-d) Synonyme? (1 Punkt) leben, deshalb, eher, Trend, Alter, ungefähr, wohl, darin
a. darum
b. wohnen
c. etwa
d. Tendenz
A.2.4. Wie geht es, laut dem Text, weiter (a, b oder c)? (2 Punkte)
1. In Deutschland
a. bleiben Töchter länger im Elternhaus als Söhne.
b. verlassen Töchter früher ihr Elternhaus als Söhne.
c. verlassen Kinder ihr Elternhaus mit durchschnittlich 25 Jahren.
2. Klaus Hurrelmann erklärt,
a. was man tun kann, damit die Kinder das Elternhaus früher verlassen.
b. dass Jugendliche in Schweden schon sehr früh das Elternhaus verlassen.
c. warum Männer und Frauen nicht gleich lange im Elternhaus bleiben.
3. Das Hotel Mama
a. ist ein Hotel in Italien.
b. ist das Elternhaus.
c. ist nicht so bequem.
4. In Frankreich verlassen Kinder ihr Elternhaus
a. viel früher als in Deutschland.
b. viel später als in Deutschland.
c. ungefähr im gleichen Alter wie in Deutschland.
Teil B. TEXTPRODUKTION (4 Punkte) Schreiben Sie einen kurzen Aufsatz (ca. 130 Wörter) über EINS der folgenden Themen:
THEMA 1 Finden Sie es wichtiger, im Urlaub ferne Länder und fremde Kulturen kennenzulernen oder sich in der heimischen Natur zu entspannen? Was wäre für Sie ein idealer Urlaubsort, und warum? Begründen Sie bitte Ihre Meinung.
THEMA 2 Was halten Sie davon, dass viele junge Erwachsene noch im Elternhaus wohnen? Was sind die Vorund Nachteile, für Eltern und Kinder? Begründen Sie bitte Ihre Antworten.
Soluciones y criterios de corrección en texto
PROVA D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT PRUEBA DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
CONVOCATÒRIA:
ORDINARIA 2026
CONVOCATORIA: ORDINARIA 2026 ASIGNATURA: ALEMÁN
ASSIGNATURA: ALEMANY
CRITERIS DE CORRECCIÓ / CRITERIOS DE CORRECCIÓN Estructura de la prova L’examen de l’assignatura Alemany de les Proves d’Accés a la Universitat (PAU) del Sistema Universitari Valencià té dues parts, una (Part A) de comprensió lectora i una (Part B) de producció escrita.
La Part A correspon a un 60% de la nota; es pot aconseguir un màxim de 6 punts.
La Part B correspon a un 40% de la nota; es pot aconseguir un màxim de 4 punts.
Estructura de la Part A Es presenten dos textos d’aproximadament 200-300 paraules, cadascun seguit de quatre preguntes de comprensió lectora. L’estudiantat ha de llegir els dos textos i contestar a les quatre preguntes que es refereixen a UN dels dos textos.
Pregunta 1 (màxim 2 punts): Comprensió general L’estudiantat ha de respondre, en les seues pròpies paraules, a dues preguntes sobre el text. Una pregunta és més general, amb l’objectiu d’obtindre una resposta que demostre que l’estudiantat ha identificat correctament el tema principal del text. La segona pregunta busca una resposta sobre un contingut o aspecte més concret que es tracta en el text.
Les respostes han de constar de dues o tres oracions cadascuna, o d’una oració més llarga i complexa. S’ha de respondre amb oracions completes, sense copiar del text de manera literal.
Encara que l’enfocament principal està en la comprensió correcta del text, també es valora la correcció gramatical, lèxica i ortogràfica, així com la coherència i cohesió.
Pregunta 2 (màxim 1 punt): Comprensió específica Es proposen quatre afirmacions. L’estudiantat ha de decidir quins són correctes i incorrectes (vertader/fals), segons la informació presentada en el text.
Per a cada afirmació, cal decidir si és vertadera o falsa. No fa falta copiar l’oració corresponent del text.
Pregunta 3 (màxim 1 punt): Comprensió lèxica Es presenta una llista de huit paraules que apareixen subratllades en el text. L’estudiantat ha d’identificar els sinònims de quatre d’aquestes paraules.
Pregunta 4 (màxim dos punts): Comprensió concreta Es presenten quatre oracions incompletes, cadascuna amb tres opcions de completar-les. Únicament una de les opcions és la correcta, segons la informació presentada en el text. L’estudiantat ha de triar, per a cada oració, el final correcte (a, b, c).
Estructura de la Part B (màxim 4 punts) L’estudiantat ha d’escriure una redacció d’aproximadament 130 paraules (entre 110 i 150 paraules) sobre UN dels temes proposats. Per a cada tema, s’ofereix una sèrie de preguntes que serveixen com a base per a la redacció. Es combinen preguntes de caràcter fàctic amb preguntes d’opinió personal.
Criteris de correcció Ortografia La qualificació global de l’exercici podrà disminuir-se fins a un punt per qüestions de correcció ortogràfica, segons el número i la gravetat dels errors.
La puntuació màxima que es resta per errors ortogràfics és d’1 punt. Es consideren faltes greus d’ortografia l’ús incorrecte de majúscules i minúscules, així com l’omissió dels signes de puntuació adequats al final de cada oració. Es restaran 0,2 punts per aquest tipus de faltes.
Es consideren faltes lleus les de puntuació, cometes, etc. Es restaran 0,1 punts per aquest tipus de faltes.
Únicament es computarà una falta per paraula, encara que aquesta continga més d’un error. Si la mateixa paraula apareguera erròniament més d’una vegada, fins i tot amb errors diferents, es computaria únicament una falta.
La reducció de la nota per errors ortogràfics no s’aplica per separat en cada pregunta, sinó de manera global a la prova sencera.
Part A
Pregunta 1
a) Les respostes han de contestar a les preguntes. Si la resposta no s’ajusta a la pregunta, la puntuació serà de zero. La qualitat del contingut correspon a un 30% de la puntuació.
b) Les respostes han de formular-se de manera clara; les oracions s’han de construir de manera correcta quant a la sintaxi i de manera coherent quant a la semàntica. Es pot descomptar fins a un 30% de la puntuació per falta de coherència, fins a un 20% per faltes de gramàtica, i fins a un 20% per errors de lèxic.
c) La qualificació global de la prova podrà disminuir-se fins a un punt per qüestions de correcció ortogràfica, segons el número i la gravetat dels errors (vegeu apartat “ortografia” a dalt). La reducció de la nota per errors ortogràfics no s’aplica per separat en cada pregunta, sinó de manera global a la prova sencera.
Es penalitza, amb un descompte de fins a un 50%, copiar literalment del text en lloc d’emprar formulacions pròpies.
Es penalitzen, amb un descompte de fins a un 40%, les respostes massa curtes i simples. Les respostes han de constar, com a mínim, de dues o tres oracions simples, o bé d’una oració més llarga i complexa.
Pregunta 2 Cada resposta correcta suma 0,25 punts; les respostes incorrectes sumen 0 punts.
Pregunta 3 Cada sinònim que s’identifica correctament suma 0,25 punts.
Pregunta 4 Cada resposta correcta suma 0,5 punts; les respostes incorrectes sumen 0 punts.
Part B
a) Les respostes han de contestar a les preguntes. Si la resposta no s’ajusta a la pregunta, la puntuació serà de zero. La qualitat del contingut correspon a un 30% de la puntuació.
b) Les respostes han de formular-se de manera clara; les oracions s’han de construir de manera correcta quant a la sintaxi i de manera coherent quant a la semàntica. Es pot descomptar fins a un 30% de la puntuació per falta de coherència, fins a un 20% per faltes de gramàtica, i fins a un 20% per errors de lèxic.
c) La qualificació global de la prova podrà disminuir-se fins a un punt per qüestions de correcció ortogràfica, segons el número i la gravetat dels errors (vegeu apartat “ortografia” a dalt). La reducció de la nota per errors ortogràfics no s’aplica per separat en cada pregunta, sinó de manera global a la prova sencera.
L’extensió de la redacció ha de ser d’aproximadament 130 paraules (entre 100 i 150 paraules).
- Si la redacció té menys de 100 paraules, s’aplica una deducció proporcional al nombre de paraules que falten.
- En les redaccions que superen el límit de 150 paraules, s’avaluaran solament les primeres 150 paraules.
Estructura de la prueba El examen de la asignatura Alemán de las Pruebas de Acceso a la Universidad (PAU) del Sistema Universitario Valenciano tiene dos partes, una (Parte A) de comprensión lectora y una (Parte B) de producción escrita.
La Parte A corresponde a un 60 % de la nota; se puede conseguir un máximo de 6 puntos.
La Parte B corresponde a un 40 % de la nota; se puede conseguir un máximo de 4 puntos.
Estructura de la Parte A Se presentan dos textos de aproximadamente 200-300 palabras, cada uno seguido de cuatro preguntas de comprensión lectora. El alumnado debe leer los dos textos y contestar a las cuatro preguntas que se refieren a UNO de los dos textos.
Pregunta 1 (máximo 2 puntos): Comprensión general El alumnado debe responder, en sus propias palabras, a dos preguntas sobre el texto. Una pregunta es más general, con el objetivo de obtener una respuesta que demuestre que el alumnado ha identificado correctamente el tema principal del texto. La segunda pregunta busca una respuesta sobre un contenido o aspecto más concreto que se trata en el texto.
Las respuestas deben constar de dos o tres oraciones cada una, o de una oración más larga y compleja. Se debe responder con oraciones completas, sin copiar del texto de manera literal.
Aunque el enfoque principal está en la comprensión correcta del texto, también se valora la corrección gramatical, léxica y ortográfica, así como la coherencia y cohesión.
Pregunta 2 (máximo 1 punto): Comprensión específica Se proponen cuatro afirmaciones. El alumnado debe decidir cuáles son correctas e incorrectas (verdadero/falso), según la información presentada en el texto.
Para cada afirmación, hay que decidir si es verdadera o falsa. No hace falta copiar la oración correspondiente del texto.
Pregunta 3 (máximo 1 punto): Comprensión léxica Se presenta una lista de ocho palabras que aparecen subrayadas en el texto. El alumnado debe identificar los sinónimos de cuatro de estas palabras.
Pregunta 4 (máximo 2 puntos): Comprensión concreta Se presentan cuatro oraciones incompletas, cada una con tres opciones de completarlas. Únicamente una de las opciones es la correcta, según la información presentada en el texto. El alumnado debe elegir, para cada oración, el final correcto (a, b, c).
Estructura de la Parte B (máximo 4 puntos) El alumnado debe escribir una redacción de aproximadamente 130 palabras (entre 110 y 150 palabras) sobre UNO de los temas propuestos. Para cada tema, se ofrece una serie de preguntas que sirven como base para la redacción. Se combinan preguntas de carácter fáctico con preguntas de opinión personal.
Criterios de corrección Ortografía La calificación global del ejercicio podrá disminuirse hasta un punto por cuestiones de corrección ortográfica, según el número y la gravedad de los errores.
La puntuación máxima que se resta por errores ortográficos es de 1 punto. Se consideran faltas graves de ortografía el uso incorrecto de mayúsculas y minúsculas, así como la omisión de los signos de puntuación adecuados al final de cada oración. Se restarán 0,2 puntos por este tipo de faltas.
Se consideran faltas leves las de puntuación, comillas, etc. Se restarán 0,1 puntos por este tipo de faltas.
Únicamente se computará una falta por palabra, aunque ésta contenga más de un error. Si la misma palabra apareciera erróneamente más de una vez, incluso con errores diferentes, se computaría únicamente una falta.
La reducción de la nota por errores ortográficos no se aplica por separado en cada pregunta, sino de forma global a la prueba entera.
Parte A
Pregunta 1
a) Las respuestas deben contestar a las preguntas. Si la respuesta no se ajusta a la pregunta, la puntuación
será de cero. La calidad del contenido corresponde a un 30% de la puntuación.
b) Las respuestas deben formularse de manera clara; las oraciones se deben construir de forma correcta en
cuanto a la sintaxis y de forma coherente en cuanto a la semántica. Se puede descontar hasta un 30% de la puntuación por falta de coherencia, hasta un 20% por faltas de gramática, y hasta un 20% por errores de léxico.
c) La calificación global de la prueba podrá disminuirse hasta un punto por cuestiones de corrección
ortográfica, según el número y la gravedad de los errores (véase apartado “ortografía” arriba). La reducción de la nota por errores ortográficos no se aplica por separado en cada pregunta, sino de forma global a la prueba entera.
- Se penaliza, con un descuento de hasta un 50%, copiar literalmente del texto en lugar de emplear formulaciones propias.
- Se penalizan, con un descuento de hasta un 40%, las respuestas demasiado cortas y simples. Las respuestas deben constar, como mínimo, de dos o tres oraciones simples, o bien de una oración más larga y compleja.
Pregunta 2 Cada respuesta correcta suma 0,25 puntos; las respuestas incorrectas suman 0 puntos.
Pregunta 3 Cada sinónimo que se identifica correctamente suma 0,25 puntos.
Pregunta 4 Cada respuesta correcta suma 0,5 puntos; las respuestas incorrectas suman 0 puntos.
Parte B
a) Las respuestas deben contestar a las preguntas. Si la respuesta no se ajusta a la pregunta, la puntuación
será de cero. La calidad del contenido corresponde a un 30% de la puntuación.
b) Las respuestas deben formularse de manera clara; las oraciones se deben construir de forma correcta en
cuanto a la sintaxis y de forma coherente en cuanto a la semántica. Se puede descontar hasta un 30% de la puntuación por falta de coherencia, hasta un 20% por faltas de gramática, y hasta un 20% por errores de léxico.
c) La calificación global de la prueba podrá disminuirse hasta un punto por cuestiones de corrección
ortográfica, según el número y la gravedad de los errores (véase apartado “ortografía” arriba). La reducción de la nota por errores ortográficos no se aplica por separado en cada pregunta, sino de forma global a la prueba entera.
La extensión de la redacción debe ser de aproximadamente 130 palabras (entre 100 y 150 palabras).
- Si la redacción tiene menos de 100 palabras, se aplica una deducción proporcional al número de palabras que faltan.
- En las redacciones que superen el límite de 150 palabras, se evaluarán solamente las primeras 150 palabras.
Fuente oficial: Generalitat Valenciana.