Literatura Dramática PAU 2026

Enunciado del examen en texto

Texto sacado del PDF oficial. Las fórmulas, tablas y figuras se ven mejor en el visor de arriba.

2026 Proves d’accés a la universitat

Literatura dramàtica Sèrie 2 Indiqueu l’opció triada:

Exercici 3:

Opció A

Espai per a la correcció Qualificació

Opció B

Opció C Espai per a la revisió Comprovació

2a correcció

Exercici 1

Exercici 2

Exercici 3 Suma de notes parcials Descompte en la redacció Qualificació final

Etiqueta de qualificació

Etiqueta de correcció

Etiqueta de l’estudiant

Ubicació del tribunal ..................................................................................

Número del tribunal ....................................................................................

L’examen consta de TRES exercicis obligatoris. En els exercicis 1 i 2, responeu a TOTES les qüestions que s’hi plantegen. En l’exercici 3, trieu UNA de les tres opcions (A, B o C) i responeu a TOTES les qüestions de l’opció triada. Indiqueu a la portada de l’examen l’opció que heu escollit.

Les respostes han de ser clares i han d’estar redactades de manera coherent i cohesionada, amb correcció gramatical, lèxica i ortogràfica. Es descomptarà fins a 1 punt en el conjunt de l’examen per errors de redacció, gramaticals, ortogràfics o lèxics.

Exercici 1 [2 punts: la manca de coherència i cohesió en la redacció, i els errors gramaticals, lèxics i ortogràfics, així com les deficiències en la presentació, poden comportar un descompte de fins a 0,2 punts]

Marqueu a la casella corresponent si les definicions següents són correctes o errònies. A continuació, justifiqueu per què les definicions errònies ho són.

— Diàleg: Intercanvi de comunicació verbal que s’estableix entre dos o més personatges i que fa progressar l’acció des de l’inici fins al desenllaç de l’obra. Les característiques, les variants i les possibilitats d’aquest intercanvi són les mateixes en el teatre que en la vida real, és a dir, iŀlimitades.

— Farsa: Obra que transforma irònicament un text anterior conegut pel públic caricaturitzant-lo o invertint-lo. Imitació burlesca d’un personatge famós. Burla, escarni de qualsevol circumstància que es consideri seriosa o important.

— Teatre minimalista: S’oposa al gran espectacle teatral per a centenars o milers d’espectadors. Busca generar una atmosfera d’intimitat entre els actors, el text, la dramatúrgia i els espectadors, que es troben un escenari convertit en un lloc de trobada i de confessió. Temes com la parella, la solitud o el desencís són escollits, habitualment, per a poder parlar de manera directa amb l’espectador.

— Tragicomèdia: Primera manifestació escrita del teatre occidental. Obra dramàtica d’estil elevat en què, generalment, el protagonista és portat per la passió o la fatalitat cap a la catàstrofe.

Correcta

Errònia

Exercici 2

[4 punts en total: la manca de coherència i cohesió en la redacció, i els errors gramaticals, lèxics i ortogràfics, així com les deficiències en la presentació, poden comportar un descompte de fins a 0,4 punts]

Analitzeu l’escena següent de La bona persona de Sezuan, de Bertolt Brecht (amb traducció de Feliu Formosa), responent a les qüestions que es plantegen a continuació del text.

Música. Per última vegada, els déus s’apareixen en somnis a l’aiguader. Han sofert una gran transformació. Presenten senyals evidents de llargues caminades, de gran esgotament i d’haver viscut experiències desagradables. Un d’ells porta el barret xafat, l’altre ha deixat una cama en un parany de guineus, i tots tres van descalços.

Wang: Per fi apareixeu! Passen coses terribles davant l’estanc de Xen Te, Resplendents! Xen Te torna a estar de viatge, ja fa mesos! El cosí ha arrambat amb tot! Avui l’han detingut! Diuen que l’ha assassinada per quedar-se la botiga. Però jo no ho crec, perquè he tingut un somni on ella se m’apareixia i m’explicava que el seu cosí la té presonera. Oh, Resplendents, cal que torneu immediatament a buscar-la.

Déu primer: És espantós. La nostra recerca ha fracassat. De bons, n’hem trobat pocs i, quan n’hem trobat algun, feia una vida indigna d’una persona humana. Ja ens havíem decidit per Xen Te.

Déu segon: Si és que encara és bona.

Wang: És clar que ho és, però no apareix per enlloc!

Déu primer: Doncs tot està perdut.

Déu segon: Calma!

Déu primer: Calma, per què? Haurem de dimitir, si ella no apareix! Amb quin món ens hem topat!

Misèria, baixesa i depravació per tot arreu! Fins i tot el paisatge ens falla. Els arbres, tan bonics, decapitats pels cables elèctrics, i a l’altra banda de les muntanyes, veiem espessos núvols de fum i sentim canonades, i enlloc no hi ha una bona persona que se’n pugui sortir!

Déu tercer: Ai, venedor d’aigua, els nostres manaments semblen destructors! Em temo que caldrà suprimir totes les normes morals que havíem establert. La gent té prou feina a conservar la vida.

Els bons propòsits els porten arran del precipici, i les bones accions els hi fan caure. (Als altres dos déus): El món és inhabitable, cal que ho reconegueu!

Déu segon (amb violència): No, són els homes, els qui no valen res!

Déu tercer: Perquè el món és massa fred!

Déu segon: Perquè els éssers humans són massa febles!

Déu primer: Dignitat, amics, dignitat! Germans, no tenim dret a desesperar-nos. Havíem trobat algú que era bo i que no s’ha tornat dolent, sinó que, simplement, ha desaparegut. Correm a trobarlo. Amb un n’hi haurà prou. No hem dit que tot pot millorar encara, si trobem una sola persona capaç de viure en aquest món, només una?

Surten de pressa.

a) Situeu el sentit de l’escena dins del conjunt de l’obra.

[1 punt]

b) Descriviu el tema, el conflicte, la situació i els personatges de l’escena, i raoneu si en el text són tractats de manera realista o simbòlica.

[2 punts]

c) Identifiqueu el moviment estètic al qual pertany l’obra i justifiqueu-ho a partir de dos elements de l’escena.

[1 punt]

Exercici 3

[4 punts en total: la manca de coherència i cohesió en la redacció, i els errors gramaticals, lèxics i ortogràfics, així com les deficiències en la presentació, poden comportar un descompte de fins a 0,4 punts]

Trieu UNA de les tres opcions següents (A, B o C) i responeu a les qüestions corresponents. Indiqueu a la portada de l’examen l’opció escollida.

OPCIÓ A

Creeu una escena teatral (d’entre dues-centes cinquanta i tres-centes paraules) que contingui elements del gènere de la ciència-ficció a partir de les pautes següents:

Situació: [1 punt] — Al segle xxii un equip d’investigadors descobreix una tècnica per a convertir l’aigua en or.

— Dins l’equip es genera una confrontació entre dos líders, A i B.

Objectius i desenvolupament: [1 punt] — A intenta convèncer la resta de l’equip de la necessitat de donar a conèixer la descoberta i explotar-la econòmicament.

— B s’enfronta a A exposant els problemes ètics, socials i mediambientals que pot comportar la difusió de la tècnica.

— En la discussió intervenen dos científics més, C i D, que fan que les posicions de A i B s’aproximin.

Circumstàncies i antecedents (cal escollir, com a mínim, una de les propostes següents): [1 punt] — La intervenció de C està originada per un motiu: C és la parella de A, però no comparteix la seva ambició.

— La intervenció de D està originada per un motiu: vol passar a ser el líder de l’equip, per sobre de A i B.

— A ha de revelar a C i D una qüestió vergonyosa per a B.

Resolució: [1 punt] — La resolució final que s’imposarà després de la intervenció de C i D serà diferent de la que plantejaven, a l’inici, A i B.

OPCIÓ B

Analitzeu l’escena següent de Macbeth, de William Shakespeare (amb traducció de Salvador Oliva), tenint en compte les qüestions que s’indiquen a continuació del text.

Macbeth: Un dia tan bonic i tan lleig com aquest, no l’havia vist mai.

Banquo: A quant estem de Forres?

Qui són aquestes tan pansides, vestides d’una forma tan estranya, que ni semblen pertànyer a aquesta terra, encara que l’habitin? Teniu vida? Sou coses amb qui nosaltres ens puguem comunicar?

Sembla que m’entengueu, si totes tres us poseu sobre els llavis prims el dit callós.

Deveu ser dones, pro les barbes que porteu fan que em costi de creure que ho sigueu.

Macbeth: Parleu-nos, si és que ho podeu fer. Qui sou?

Bruixa I: Salut, Macbeth! Salut, baró de Glamis!

Bruixa II: Salut, Macbeth! Salut, baró de Cawdor!

Bruixa III: Salut, Macbeth, que seràs rei!

a) Esmenteu una característica del teatre del Renaixement anglès que s’observi a l’escena.

[1 punt]

b) Digueu quina és la situació que planteja l’escena i a quin gènere pertany l’obra, i mencioneu una característica de cadascun dels personatges que hi apareixen.

[2 punts]

c) Comenteu algun altre recurs expressiu de l’obra (l’ús de l’espai escènic, la construcció dramàtica del text, etc.) que observeu a l’escena.

[1 punt]

OPCIÓ C

Analitzeu, utilitzant entre dues-centes i dues-centes cinquanta paraules, com la crítica teatral següent descriu l’experiència dels espectadors i en quins elements es basa per a expressar-la. Per a dur a terme l’anàlisi, tingueu en compte les pautes següents, a més d’altres elements que considereu pertinents:

a) Digueu si la crítica fa referència a aspectes temàtics, polítics o ideològics de l’obra o a altres aspectes.

[1 punt]

b) Expliqueu si té en compte la realització escènica de l’obra i de quina manera.

[2 punts]

c) Relacioneu algun dels elements que subratlla la crítica amb la vostra pròpia experiència com a espectador o espectadora d’una obra que hàgiu vist.

[1 punt]

‘El monstre’ de Josep Maria Miró: una criatura desconcertant El monstre de qui ens parla Josep Maria Miró habita en una petita comunitat rural molt semblant a aquella on s’esdevenia la multipremiada tragèdia El cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc (2022) i no gaire lluny de La majordoma (2024). A més de l’espai geogràfic i mental (o potser per això mateix), a El monstre, com a les obres esmentades, es fa evident l’estrany i l’incomprensible en un marc de violència tensa.

Però si en aquelles la sempre rica i estimulant paraula de Miró fluïa arrossegant-nos per un viatge teatral tens i expectant, aquest Monstre és tot un desafiament per als espectadors. El públic intenta esbrinar, amb poca sort, un misteri que de segur l’autor i director coneix àmpliament, però que sobre l’escenari transcendeix amb un excés de clarobscur, d’incògnites sense resoldre dins d’un ambiciós joc formal que, al nostre entendre, hi juga en contra. Segurament un punt de vista aliè —el d’un director que s’enfrontés al text sense el background de l’autor— hauria servit per trobar una claredat expositiva.

Davant d’aquest desconcert, cal celebrar el gran treball interpretatiu i la bellesa de la paraula en el marc d’una posada en escena d’extrema sobrietat, austera i esteticista, molt en voga actualment. El teatre de Miró és un teatre de la paraula ben escrita. Una paraula que amplifica el sentit, unes descripcions que van més enllà del que descriuen, una acció narrativa carregada de sentiment.

L’autor vol parlar de la por. I aquesta hi és i ens arriba amb l’harmoniosa quotidianitat de la Berta d’Àurea Màrquez i el desconcert emocional del Santi d’Albert Prat, desperts de matinada en una casa isolada d’un petit poble amb tradicions masclistes. Una conversa que propicia la visita d’un àngel negre (Joan Negrié), que fa vint anys vivia al poble i que va tenir relacions amb tots dos. Un amic.

Potser més que un amic que va haver de marxar. I un pare violent. Els elements hi són. El misteri també, però acabem perduts.

Santi Fondevila. Ara [en línia] (4 juliol 2025)

Comprovació i 2a correcció:

3a correcció:

Etiqueta de l’estudiant

L’Institut d’Estudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de l’edició d’aquesta prova d’accés.