Lengua Catalana y Literatura PAU 2025

Enunciado del examen en texto

Texto sacado del PDF oficial. Las fórmulas, tablas y figuras se ven mejor en el visor de arriba.

2025 Proves d’accés a la universitat

Llengua catalana i literatura Sèrie 4

Qualificació

Comprovació

2a correcció

1.1

1. Comprensió lectora

1.2

1.3

1.4

2. Estudi del fet literari

2.1

3. Reflexió lingüística

3.1

4. Expressió escrita

4.1

2.2

3.2

4.2

Suma de notes parcials Descompte per errors de normativa Total Qualificació final

Etiqueta de l’estudiant

Ubicació del tribunal ..................................................................................

Número del tribunal ....................................................................................

Etiqueta de qualificació

Etiqueta de correcció

L’examen consta de QUATRE parts obligatòries:

1. Comprensió lectora (2 punts): heu de respondre a TOTES les qüestions que s’hi plantegen.

2. Estudi del fet literari (2 punts): heu de respondre a TOTES les qüestions del bloc 1 i només a DUES de les qüestions plantejades en el bloc 2. Si en responeu més, només es tindran en compte les dues primeres.

3. Reflexió lingüística (3 punts): heu de respondre a TOTES les qüestions del bloc 1 i només a QUATRE de les sis qüestions plantejades en el bloc 2. Si en responeu més, només es tindran en compte les quatre primeres.

4. Expressió escrita (3 punts): heu de respondre a TOTES les qüestions que s’hi plantegen.

Les respostes han de ser clares i han d’estar redactades de manera coherent i cohesionada, amb correcció gramatical, lèxica i ortogràfica. Es descomptaran 0,1 punts per errors de normativa (gramaticals, lèxics o ortogràfics) fins a un màxim de 2 punts.

1. Comprensió lectora [2 punts en total] Llegiu el text següent i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit.

La vida eterna sembla cada vegada més a l’abast amb l’ajuda de la ciència i la tecnologia. Els teòrics més optimistes de la Singularitat i la Iniciativa 2045 consideren factible que, d’aquí a trenta anys, tinguem la tecnologia necessària per aconseguir-la. Empreses com Google, Apple o IBM inverteixen en investigacions sobre la reversió de l’envelliment i la immortalitat. Google ha construït una filial, Calico, amb l’ambició d’augmentar l’esperança de vida en vint anys.

Tanmateix, la fractura social que provocaria la immortalitat seria un tema polític de conseqüències imprevisibles. A l’Egipte faraònic estan documentades diverses revoltes greus perquè els pobres es queixaven que només els rics podien pagar-se la momificació que donava accés a la vida eterna.

Previsiblement, una situació similar amb una població de set mil milions d’humans al planeta seria insostenible. Si la població no morís, hi hauria problemes de repartiment de recursos i d’augment d’índex demogràfic en diverses zones fins aleshores despoblades o a les grans metròpolis, que provocarien dificultats de convivència. Hi hauria prou espai i recursos per a una humanitat immortal?

Caldria cercar altres planetes on viure? O s’hauria de programar una purga o neteja generacional cada cert temps i establir uns períodes de vida?

Respecte a la criogènia o resurrecció, també apareixen arguments contradictoris, perquè si fos possible en un futur reanimar un cos o un cervell, quin sentit tindria la vida sense la companyia de ningú conegut, ni familiars ni amics? L’ésser humà és un animal comunitari i la (re)introducció d’un individu provinent del passat en una societat del futur és, com a mínim, problemàtica pel que fa a l’equilibri emocional del renascut. A part dels problemes ètics, també n’hi hauria d’econòmics i mèdics. Fer reviure algú al cap de, per exemple, cinc-cents anys no assegura que el renascut tingui cap interès per la societat que trobi en retornar al món.

Si el dret a viure iŀlimitadament fos inqüestionable, es podria convertir la vida eterna en un turment també etern? En el cas que visquéssim eternament en forma d’un organisme cibernètic, la controvèrsia també està servida perquè canviaria la concepció que tenim ara de la naturalesa humana. Seguiríem sent humans si deixéssim d’ésser individus de carn (i de sexe)?

La vida eterna ens convertiria en déus o ens tornaria éssers dissortats? Estaríem condemnats a viure un futur solitari i depriment que provocaria un etern avorriment? Potser viure sense límits cronològics o arribar a ser immortals ens conduiria a explorar la possibilitat de colonitzar altres planetes, a replantejar la nostra relació amb la feina o a repensar la sexualitat i la reproducció. Potser disposar de l’opció de ser immortals ens ajudaria també a planificar la nostra mort amb més lucidesa.

Adaptació feta a partir del text d’Anna Sarsanedas.

«Ciència i filosofia de la vida eterna». El Temps [en línia] (22 març 2016)

1.1.

Després de llegir atentament el text anterior, indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

Vertader Fals

a) Diverses multinacionals tecnològiques treballen per aconseguir la immortalitat humana.

b) La Terra té una població de set mil milions d’habitants.

c) El desig de l’ésser humà d’esdevenir immortal és molt recent.

d) La immortalitat podria provocar desigualtats socials.

e) L’article planteja diverses formes en què l’ésser humà podria arribar a ser immortal.

1.2.

Trobeu en el text els cinc mots que poden funcionar com a sinònims dels mots següents. [0,5 punts]

a) Pretensió, aspiració:

b) Disturbis, aldarulls:

c) Depuració, eliminació:

d) Desventurats:

e) Clarividència:

1.3.

Escriviu el referent dels pronoms següents, marcats en negreta en el text. La resposta ha de contenir tots els elements que formen la construcció substituïda pel pronom feble. [0,5 punts]

a) «La vida eterna sembla cada vegada més a l’abast amb l’ajuda de la ciència i la tecnologia. Els teòrics més optimistes de la Singularitat i la Iniciativa 2045 consideren factible que, d’aquí a trenta anys, tinguem la tecnologia necessària per aconseguir-la»:

b) «A part dels problemes ètics, també n’hi hauria d’econòmics i mèdics»:

1.4.

Exposeu, en un màxim de cinquanta mots, quins problemes podria desencadenar el fet que les persones fóssim immortals. [0,5 punts]

2. Estudi del fet literari [2 punts en total] Bloc 1

2.1.

Llegiu el poema següent i responeu a les qüestions plantejades a continuació.

Excelsior Vigila, esperit, vigila, no perdis mai el teu nord, no et deixis dur a la tranquiŀla aigua mansa de cap port.

Gira, gira els ulls enlaire, no miris les platges roïns, dona el front en el gran aire, sempre, sempre mar endins.

Sempre amb les veles suspeses, del cel al mar transparent, sempre entorn aigües esteses que es moguin eternament.

Fuig-ne, de la terra immoble, fuig dels horitzons mesquins:

sempre al mar, al gran mar noble;

sempre, sempre mar endins.

Fora terres, fora platja, oblida’t de ton regrés:

no s’acaba el teu viatge, no s’acabarà mai més.

2.1.1. Quin és el tema del poema «Excelsior», de Joan Maragall?

[0,25 punts]

2.1.2. Què significa, en el poema, «oblida’t de ton regrés» [línia 18]?

2.1.3. Quina és l’estructura externa del poema?

[0,25 punts]

[0,25 punts]

2.2.4. Indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses.

[0,5 punts. Per

cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

Vertader Fals

a) La tanka és una composició lírica d’origen japonès.

b) El dodecasíŀlab és un vers de dotze síŀlabes amb cesura.

c) Pere Calders destaca com a poeta.

d) Els tòpics literaris carpe diem i memento mori tenen el mateix significat.

e) Solitud és una noveŀla de Caterina Albert (Víctor Català).

3. Reflexió lingüística [3 punts en total] Bloc 1

3.1.

Indiqueu l’anàlisi correcta de les oracions o els sintagmes subratllats.

[1 punt. Per

cada resposta errònia es descomptaran 0,2 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

3.1.1. Fer reviure algú al cap de, per exemple, cinc-cents anys no assegura que el renascut tingui cap interès per la societat que trobi en retornar al món.

☐ complement o objecte directe ☐ complement predicatiu ☐ complement o objecte indirecte ☐ complement de règim (o preposicional)

3.1.2. A l’Egipte faraònic estan documentades diverses revoltes greus perquè els pobres es queixaven que només els rics podien pagar-se la momificació que donava accés a la vida eterna.

☐ oració subordinada adverbial consecutiva ☐ oració subordinada substantiva de complement directe ☐ oració subordinada adverbial causal ☐ oració subordinada substantiva de subjecte

3.1.3. Si el dret a viure iŀlimitadament fos inqüestionable, es podria convertir la vida eterna en un turment també etern?

☐ complement o objecte directe ☐ complement circumstancial (o adjunt) ☐ atribut ☐ subjecte

3.1.4. La fractura social que provocaria la immortalitat seria un tema polític de conseqüències imprevisibles.

☐ oració subordinada substantiva de complement o objecte directe ☐ oració subordinada adverbial de complement o objecte directe ☐ oració subordinada substantiva de complement de règim (o preposicional) ☐ oració subordinada adjectiva o de relatiu de complement del nom

3.1.5. O s’hauria de programar una purga o neteja generacional cada cert temps i establir uns períodes de vida?

☐ subjecte ☐ atribut ☐ complement del nom ☐ complement predicatiu Bloc 2

3.2.

[2 punts]

Responeu només a QUATRE de les sis qüestions que es plantegen en aquest bloc.

(Si se’n responen més, només es tindran en compte les quatre primeres.)

3.2.1. Completeu les oracions següents amb la forma correcta de les dues que hi ha entre parèntesis. [0,5 punts]

a) Què podem fer _____________ esperar que arribi? _____________ s’hagués torbat tant, ja hi seria. (si no / sinó)

b) —Em pregunto _____________ arribarà en Joan. —_____________ de temps fa que l’esperes? (quant / quan)

c) —No vagis _____________ de pressa. —No sabia que no t’agradava que corregués _____________. (tan / tant)

d) No es va presentar _____________ representant de l’empresa sinó _____________ el director general. (com / com a)

e) —No sé _____________ fan tant de soroll els veïns de dalt.

—_____________ fan una festa amb trenta convidats. (perquè / per què)

3.2.2. Completeu les oracions següents amb la forma verbal adequada a un registre formal. No podeu utilitzar formes perifràstiques. [0,5 punts]

a) L’acusat ha estat _____________ (interrompre) constantment el tribunal mentre el fiscal exposava el seu punt de vista.

b) Qui ha _____________ (difondre) aquest escrit tan inapropiat?

c) Aliens a tot el que passava, han continuat ballant, rient i _____________ (beure).

d) Mentre m’hi acosto, el gos _____________ ( grunyir) i separa una mica les potes.

e) Per elaborar el pastís, primer ratllaran llimona, després afegiran farina i finalment _____________ (batre) els ous.

3.2.3. Subratlleu en el text següent NOMÉS les cinc grafies que corresponen al so africat prepalatal sord [tʃ ]. (Si se’n subratllen més, la pregunta serà puntuada amb 0.) [0,5 punts] «Era el mes de maig. Vaig veure com un home es posava una caputxa i caminava fins a un cotxe aparcat al mig del carrer. Portava unes botes amb sola de cautxú i reia com un boig.»

3.2.4. Completeu les oracions següents amb els verbs adequats, derivats dels mots que hi ha entre parèntesis. [0,5 punts]

a) Mentre ell _____________ a la butaca, va entrar un lladre a casa seva.

(dormir)

b) Després de molts intents, va aconseguir d’_____________ aquests teixits. (impermeable)

c) En veure l’animal, el va _____________ sense compassió. (bastó)

d) Es mirava al mirall mentre es _____________ amb les mans els cabells.

(clenxa)

e) Encara que s’_____________ cridant, el seu germà no el sentia. ( gargamella)

3.2.5. Assenyaleu i esmeneu els cinc errors que apareixen en el text següent. (Si se n’assenyalen més, la pregunta serà puntuada amb 0.) [0,5 punts] «—La carn amb olives es exquisita.

—D’acort, però a mí m’agrada més el pollastre amb prunes.

—Bé, ja veig que contra gustos no n’hi ha res escrit.»

3.2.6. Identifiqueu a quina de les varietats dialectals del català (rossellonès, central, nord-occidental, valencià, balear i alguerès) pertany el text següent i subratlleu tres característiques diferents pròpies d’aquesta varietat. (Si se’n subratllen més, la pregunta serà puntuada amb 0.) [0,5 punts: 0,2 punts per la varietat dialectal i 0,3 pels trets]

«Sebastiana: No te vullc ni te voldré;

debaes te calfes el cap.

Goriet: Xica, si oïra ton pare eixa expressió que has soltat!… Sebastiana: Mon pare està en tu molt cego…»

4. Expressió escrita [3 punts en total]

4.1.

Reescriviu el fragment següent canviant els temps verbals en present (indicatiu i subjuntiu) per formes d’imperfet. La redacció resultant ha de contenir tota la informació inclosa en el fragment. Subratlleu en els dos textos les formes verbals originals i les reescrites. [1 punt] «La vida eterna sembla cada vegada més a l’abast amb l’ajuda de la ciència i la tecnologia. Els teòrics més optimistes de la Singularitat i la Iniciativa 2045 consideren factible que, d’aquí a trenta anys, tinguem la tecnologia necessària per aconseguir-la. Empreses com Google, Apple o IBM inverteixen en investigacions sobre la reversió de l’envelliment i la immortalitat. […] L’ésser humà és un animal comunitari i la (re)introducció d’un individu provinent del passat en una societat del futur és, com a mínim, problemàtica pel que fa a l’equilibri emocional del renascut. A part dels problemes ètics, també n’hi hauria d’econòmics i mèdics. Fer reviure algú al cap de, per exemple, cinc-cents anys no assegura que el renascut tingui cap interès per la societat que trobi quan retorni al món.»

4.2.

El text que heu llegit planteja moltes qüestions. Escriviu un text formal ben estructurat, de cent vint-i-cinc a cent cinquanta paraules, en què expliqueu com seria la vostra vida si poguéssiu viure eternament. [2 punts]

Comprovació:

2a correcció:

3a correcció:

Etiqueta de l’estudiant

L’Institut d’Estudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de l’edició d’aquesta prova d’accés

Soluciones y criterios de corrección en texto

Pàgina 1 de 9 Llengua Catalana i Literatura Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

SÈRIE 1

1. Comprensió lectora [2 punts en total]

1.1.

[0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

a) Fals

b) Vertader

c) Fals

d) Fals

e) Fals

1.2.

[0,5 punts]

a) lideratge

b) corrobora

c) resilient

d) paradoxalment

e) equitativa

1.3.

[0,5 punts]

a) de la pacificació d’una via o de la creació d’un espai verd

b) als residents

Pàgina 2 de 9 Llengua Catalana i Literatura Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

1.4.

[0,5 punts]

Resposta possible:

Encara que la transició ecològica revaloritza les ciutats mitjançant la creació de zones verdes, sense trànsit, genera també l’expulsió dels residents per raó de l’increment dels preus del lloguer o de la compra d’un habitatge i alhora la desaparició del comerç local. Sols afavoreix nous residents que tenen recursos econòmics elevats i que volen viure al costat d’espais verds.

2.Estudi del fet literari [2 punts en total]

Bloc 1 [1 punt]

2.1.1.

(0,25)

“Desolació” expressa l’estat d’ànim del poeta i descriu la tristesa i el dolor que sent per una desgràcia personal.

2.1.2.

(0,25)

Són versos alexandrins de dotze síl·labes amb cesura a la meitat del vers. És un sonet, que s’estructura en dos tercets i dos quartets.

2.1.3.

(0,25)

Fa servir el polisídenton a la tercera estrofa. Usa la conjunció de coordinació entre les oracions amb la finalitat d’alentir i intensificar l’expressió.

Pàgina 3 de 9 Llengua Catalana i Literatura Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

2.1.4.

(0,25)

“i el llamp fins a la terra ma soca migpartí” o bé “obert i sens entranyes que de la soca resta” o bé “cremar he vist ma llenya” Bloc 2 [1 punt]

Responeu solament 2 de les 4 qüestions que es plantegen en aquest bloc. (Si se’n responen més, només es tindran en compte les dues primeres.)

2.2.1.

[0,5 punts]

Resposta possible:

Encara que l’auca i la corranda són composicions populars, l’auca està formada per quaranta-vuit rodolins, en general heptasíl·labs, i per quaranta-vuit dibuixos o gravats; la corranda, en canvi, és una composició improvisada, formada en general per una quarteta d’heptasíl·labs amb rimes consonàntiques sovint molt senzilles; els temes són amorosos, festius o satírics.

2.2.2.

[0,5 punt. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

a) Vertader

b) Fals

c) Fals

d) Fals

e) Vertader

Pàgina 4 de 9 Llengua Catalana i Literatura Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

2.2.3.

[0,5 punts]

Resposta possible:

Renaixement i Renaixença no són sinònims. Renaixement és el nom que rep un moviment artístic i cultural que va tenir lloc a Europa entre els segles XV i XVI i fa de transició entre l’edat mitjana i l’inici de l’edat moderna. Es caracteritza per intentar reviure i superar idees i assoliments de l’antiguitat clàssica. El terme Renaixença fa referència a un moviment cultural i literari que tingué lloc a Catalunya en el segle XIX. El nom designa l’esforç de fer renéixer el català com a llengua literària i de cultura.

2.2.4.

[0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

a) Fals

b) Vertader

c) Vertader

d) Fals

e) Fals

Pàgina 5 de 9 Llengua Catalana i Literatura Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

3. Reflexió lingüística [3 punts en total]

Bloc 1 [1 punt]

3.1.

[1 punt. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,2 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

3.1.1. complement o objecte directe

3.1.2. complement agent

3.1.3. oració subordinada adjectiva o de relatiu de complement del nom

3.1.4. complement o objecte indirecte

3.1.5. complement de règim (o preposicional) Bloc 2 [2 punts]

(Si se’n responen més, només es tindran en compte les quatre primeres.)

3.2.

3.2.1.

[0,5 punts]

a) TANT / TAN

b) PER QUÈ / PERQUÈ

c) SI NO / SINÓ

d) QUÈ / QUE

e) COM / COM A

Pàgina 6 de 9 Llengua Catalana i Literatura Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

3.2.2.

[0,5 punts]

a) COMPLAÏA

b) CULLIS

c) CABÉSSIM

d) ABSOLT

e) TRAURÀ

3.2.3.

[0,5 punts] (Si se’n subratllen més, la pregunta serà puntuada amb 0.)

El 2 de maig van trobar el cartutx perdut al mig del bosc. Un home en va donar l’avís i el policia se’l va posar a la butxaca. Van veure també un raig de sang de color ben roig que era al seient d’un cotxe de matrícula de Txèquia.

3.2.4.

[0,5 punts]

a) ADOLORIMENT

b) TROBALLA

c) CRUELTAT

d) El NEGACIONISME

e) MUSICOLOGIA

3.2.5.

[0,5 punts] (Si se n’assenyalen més, la pregunta serà puntuada amb 0.)

instal·larem ens hi instal·larem patge duia daurat

Pàgina 7 de 9 Llengua Catalana i Literatura Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

3.2.6.

[0,5 punts: 0,2: la varietat dialectal + 0,3: els trets característics (si s’han marcat bé els trets característics, la pregunta tindrà la puntuació indicada, encara que no estigui ben identificat el dialecte)] (Si se’n subratllen més, la pregunta serà puntuada amb 0.)

A nosaltres crec que això reeixiria.

Què arrisquem d’ho provar? Pas res!

Sí, sí! li diu la seua amiga, tenes raó. Provem. A ne jo, ja me triga.

Veiam si gosarà me repetir, en Jaume, que som bèstia com una sauma quan sentirà el francès que vaig a li parlar.

Rossellonès

Pàgina 8 de 9 Llengua Catalana i Literatura Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

4. Expressió escrita [3 punts en total]

4.1.

[1 punt]

Paradoxalment, els lobbies que més s’oposaven a les pacificacions eren els que les acabaven aprofitant més per treure’n profit, comprant edificis per subministrar habitatges a unes elits que volien ser a la vora dels espais verds.

L’exemple d’aquesta realitat el podíem veure a Barcelona, en llocs com el 22@, al Poble Nou, on part dels residents van ser desplaçats per uns altres amb un poder adquisitiu més alt que van privar-los de gaudir de les millores urbanes implantades.

Davant d’aquest fenomen, no pertocava aturar la creació d’espais verds, ja que només amb aquests podrem assolir els objectius climàtics i de salut plantejats. El que calia era que aquestes transformacions físiques s’implantessin de manera democràtica i equitativa arreu, i no de manera desigual, començant pels barris amb més vulnerabilitat i a la vegada acompanyades de mesures complementàries que permetessin aturar-ne els efectes negatius sobre la població.

4.2.

[2 punts]

Resposta oberta.

A l’examen es demana un text formal. Atès que no se’n demana el títol, no es penalitzarà que no es posi.

En relació amb la correcció d’aquesta prova, la norma no s’ha modificat, ja que les novetats principals de la Gramàtica de la llengua catalana (2016) afecten l’admissió de solucions per a registres no formals.

Recordeu que cal aplicar al text els criteris d’adequació (al registre formal i al tema que es demana), coherència (estructura i organització del text i de les idees exposades) i cohesió (oracions ben construïdes). En aquest sentit, els 2 punts de l’exercici es poden graduar en segments de 0,25 punts.

L’extensió del text s’ha d’ajustar al nombre de paraules que s’han demanat. La distribució dels 2 punts d’aquesta prova és la següent:

a) adequació (0,5 punts, que es pot fraccionar en segments de 0,25 punts)

Pàgina 9 de 9 Llengua Catalana i Literatura Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

b) coherència (0,75 punts, que es pot fraccionar en segments de 0,25 punts)

c) cohesió (0,75 punts, que es pot fraccionar en segments de 0,25 punts) Pel que fa a la correcció, les faltes, encara que siguin repetides, resten 0,1 fins a 2 punts. Es resten les que s’han comès en tots els exercicis d’expressió escrita de l’examen.

D’altra banda, en relació amb la sinonímia, es poden acceptar altres formes alternatives, sempre que siguin admeses normativament i concordin amb el valor semàntic que tenen en el text.