Lengua Catalana y Literatura PAU 2025

Enunciado del examen en texto

Texto sacado del PDF oficial. Las fórmulas, tablas y figuras se ven mejor en el visor de arriba.

2025 Proves d’accés a la universitat

Llengua catalana i literatura Sèrie 1

Qualificació

Comprovació

2a correcció

1.1

1. Comprensió lectora

1.2

1.3

1.4

2. Estudi del fet literari

2.1

3. Reflexió lingüística

3.1

4. Expressió escrita

4.1

2.2

3.2

4.2

Suma de notes parcials Descompte per errors de normativa Total Qualificació final

Etiqueta de l’estudiant

Ubicació del tribunal ..................................................................................

Número del tribunal ....................................................................................

Etiqueta de qualificació

Etiqueta de correcció

L’examen consta de QUATRE parts obligatòries:

1. Comprensió lectora (2 punts): heu de respondre a TOTES les qüestions que s’hi plantegen.

2. Estudi del fet literari (2 punts): heu de respondre a TOTES les qüestions del bloc 1 i només a DUES de les qüestions plantejades en el bloc 2. Si en responeu més, només es tindran en compte les dues primeres.

3. Reflexió lingüística (3 punts): heu de respondre a TOTES les qüestions del bloc 1 i només a QUATRE de les sis qüestions plantejades en el bloc 2. Si en responeu més, només es tindran en compte les quatre primeres.

4. Expressió escrita (3 punts): heu de respondre a TOTES les qüestions que s’hi plantegen.

Les respostes han de ser clares i han d’estar redactades de manera coherent i cohesionada, amb correcció gramatical, lèxica i ortogràfica. Es descomptaran 0,1 punts per errors de normativa (gramaticals, lèxics o ortogràfics) fins a un màxim de 2 punts.

1. Comprensió lectora [2 punts en total] Llegiu el text següent i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit.

La competició per veure quina és la ciutat més verda i més sostenible ha començat, i el lideratge d’aquesta transició ecològica està en joc. La majoria de ciutats que persegueixen aquest objectiu busquen transformar l’espai públic pacificant espais abans destinats al vehicle privat, prioritzant la mobilitat activa i introduint verd per aconseguir una ciutat més resilient, amb una millor qualitat de l’aire i que compleixi amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de l’Agenda 2030.

Objectius, però, que no només són de caràcter ambiental, sinó també socials i econòmics, i que busquen combatre les desigualtats.

Fa poc coneixíem les conclusions de l’estudi de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental de la Universitat Autònoma de Barcelona liderat per la urbanista i geògrafa Isabelle Anguelovski. Aquestes conclusions apuntaven que renaturalitzar les ciutats promou la desigualtat social, ja que fa que nous habitants amb més recursos s’instaŀlin a la vora d’aquestes noves zones verdes, i expulsin els veïns i veïnes del barri amb un poder adquisitiu més baix. És el que coneixem com a gentrificació verda o greentification.

Aquest estudi corrobora la realitat en la qual es troben la majoria dels veïns de les grans ciutats, que, després d’anys de lluita per aconseguir la pacificació d’una via o la creació d’un espai verd, veuen que no podran gaudir-ne. Acabaran expulsats de casa seva, sigui per la impossibilitat d’assumir la pujada de lloguers que se’ls aplicarà per la revalorització de la zona sigui per la desaparició del teixit comercial de proximitat que donarà pas a activitats adreçades a un altre tipus de públic.

Paradoxalment, els lobbies que més s’oposen a les pacificacions són els que les acaben aprofitant més per treure’n profit, comprant edificis per subministrar habitatges a unes elits que volen ser a la vora dels espais verds. Un exemple d’aquesta realitat el podem veure a Barcelona, en llocs com el 22@, al Poblenou, on part dels residents van ser desplaçats per uns altres amb un poder adquisitiu més alt que van privar-los de gaudir de les millores urbanes implantades.

Davant d’aquest fenomen, no pertoca aturar la creació d’espais verds, ja que només amb aquests espais podrem assolir els objectius climàtics i de salut plantejats. El que cal és que aquestes transformacions físiques s’implantin de manera democràtica i equitativa arreu, i no de manera desigual, començant pels barris amb més vulnerabilitat i a la vegada acompanyades de mesures complementàries que permetin aturar-ne els efectes negatius sobre la població. Mesures com ara plans d’usos, polítiques actives d’adquisició i mobilització d’habitatges i locals cap al parc públic, control dels lloguers, millora del transport públic a la zona, implantació d’equipaments de proximitat com escoles a les zones verdes o continuïtat del comerç de proximitat i reducció del monocultiu comercial.

Adaptació feta a partir del text de Joan Maria Boronat i Pujals.

«La gentrificació verda, el perill obviat». Galeries [en línia] (16 gener 2023)

1.1.

Després de llegir atentament el text anterior, indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

Vertader Fals

a) Els ODS afecten sols el medi ambient.

b) Els termes gentrificació verda i greentification són sinònims.

c) Els residents d’un barri són els que més es beneficien de la seva renaturalització.

d) Els nous residents que desplacen els oriünds tenen un poder adquisitiu més baix.

e) La solució per a aturar la gentrificació és reduir la creació d’espais verds.

1.2.

Trobeu en el text els cinc mots que poden funcionar com a sinònims dels mots següents. [0,5 punts]

a) Comandament, guiatge:

b) Ratifica, confirma:

c) Resistent, robusta:

d) Contradictòriament:

e) Proporcional:

1.3.

Escriviu el referent dels pronoms següents, marcats en negreta en el text. La resposta ha de contenir tots els elements que formen la construcció substituïda pel pronom feble. [0,5 punts]

a) «Aquest estudi corrobora la realitat en la qual es troben la majoria dels veïns de les grans ciutats, que, després d’anys de lluita per aconseguir la pacificació d’una via o la creació d’un espai verd, veuen que no podran gaudir-ne»:

b) «Un exemple d’aquesta realitat el podem veure a Barcelona, en llocs com el 22@, al Poblenou, on part dels residents van ser desplaçats per uns altres amb un poder adquisitiu més alt que van privar-los de gaudir de les millores urbanes implantades»:

1.4.

Exposeu, en un màxim de cinquanta mots, per què la transició ecològica a les ciutats provoca desigualtats socials. [0,5 punts]

2. Estudi del fet literari [2 punts en total] Bloc 1

2.1.

Llegiu el poema següent i responeu a les qüestions plantejades a continuació.

Desolació Jo só l’esqueix d’un arbre, esponerós ahir, que als segadors feia ombra a l’hora de la sesta;

mes branques una a una va rompre la tempesta, i el llamp fins a la terra ma soca migpartí.

Brots de migrades fulles coronen el bocí obert i sens entranyes que de la soca resta;

cremar he vist ma llenya; com fumerol de festa, al cel he vist anar-se’n la millor part de mi.

I l’amargor de viure xucla ma rel esclava, i sent brostar* les fulles i sent pujar la saba, i m’aida a esperar l’hora de caure un sol de conhort.

Cada ferida mostra la pèrdua d’una branca:

sens jo, res parlaria de la meitat que em manca;

jo visc sols per plànyer lo que de mi s’és mort.

* brostar: ‘brotar’.

2.1.1. Què expressa el poema «Desolació», de Joan Alcover?

2.1.2. Quin tipus de versos componen el poema?

[0,25 punts]

[0,25 punts]

2.1.3. En quina estrofa el poeta fa servir el polisíndeton?

[0,25 punts]

2.1.4. Assenyaleu un exemple d’hipèrbaton en el poema.

[0,25 punts]

Bloc 2

2.2.

Responeu només a DUES de les quatre qüestions que es plantegen en aquest bloc.

(Si se’n responen més, només es tindran en compte les dues primeres.)

2.2.1. En un màxim de cinquanta mots, expliqueu quines diferències hi ha entre una auca i una corranda. [0,5 punts]

2.2.2. Indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses.

[0,5 punts. Per cada

resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

Vertader Fals

a) Un quintet i una quinteta es refereixen al mateix tipus d’estrofa.

b) El haiku és una composició d’origen turc.

c) El monòleg és un diàleg entre dos personatges en una obra teatral.

d) Un vers hendecasíŀlab té deu síŀlabes.

e) El mim és una representació muda.

2.2.3. En un màxim de cinquanta mots, expliqueu si els termes Renaixement i Renaixença són sinònims. [0,5 punts]

2.2.4. Indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses.

[0,5 punts. Per cada

resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

Vertader Fals

a) Àngel Guimerà només va escriure una obra de teatre.

b) El tòpic locus amoenus vol dir ‘lloc amè’.

c) La personificació atribueix qualitats humanes a animals o a éssers inanimats.

d) Els termes hipèrbole i hipèrbaton són sinònims.

e) El panegíric és una composició breu i incisiva, sovint de caràcter satíric o moral.

3. Reflexió lingüística [3 punts en total] Bloc 1

3.1.

Indiqueu l’anàlisi correcta dels pronoms, les oracions o els sintagmes subratllats.

[1 punt. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,2 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

3.1.1. Un exemple d’aquesta realitat el podem veure a Barcelona.

☐ complement agent ☐ complement o objecte directe ☐ complement circumstancial (o adjunt) ☐ complement de l’adjectiu

3.1.2. Un exemple d’aquesta realitat el podem veure a Barcelona, en llocs com el 22@, al Poblenou, on part dels residents van ser desplaçats per uns altres amb un poder adquisitiu més alt.

☐ complement de règim verbal ☐ complement agent ☐ subjecte ☐ complement circumstancial (o adjunt)

3.1.3. La majoria de ciutats que persegueixen aquest objectiu busquen transformar l’espai públic.

☐ oració subordinada substantiva de complement directe ☐ oració subordinada adjectiva o de relatiu de complement del nom ☐ oració subordinada substantiva de subjecte ☐ construcció o clàusula d’infinitiu temporal

3.1.4. Acabaran expulsats de casa seva, sigui per la impossibilitat d’assumir la pujada de lloguers que se’ls aplicarà per la revalorització de la zona sigui per la desaparició del teixit comercial de proximitat.

☐ subjecte ☐ atribut ☐ complement o objecte directe ☐ complement o objecte indirecte

3.1.5. Els lobbies que més s’oposen a les pacificacions són els que les acaben aprofitant més per treure’n profit.

☐ complement de règim (o preposicional) ☐ complement circumstancial (o adjunt) ☐ complement del nom ☐ complement agent

Bloc 2

3.2.

Responeu només a QUATRE de les sis qüestions que es plantegen en aquest bloc.

(Si se’n responen més, només es tindran en compte les quatre primeres.)

3.2.1. Completeu les oracions següents amb la forma correcta de les dues que hi ha entre parèntesis. [0,5 punts]

a) _____________ de bo en Joan arribés a trobar l’anell que havia perdut.

Poques coses l’haurien fet _____________ feliç. (tan / tant)

b) M’agradaria saber _____________ no t’agrada el llibre d’en Quim Monzó El _____________ de tot plegat. (perquè / per què)

c) No te’l mengis, _____________ t’agrada. No recordava que no t’agrada el peix _____________ la carn. (sinó / si no)

d) No sé _____________ argumentava la Maria, però per molt _____________ digui no la deixaré sortir a la nit. (que / què)

e) Encara que en Joan és tan bon dibuixant _____________ el seu germà, el supera _____________ retratista. (com a / com)

3.2.2. Completeu les oracions següents amb la forma verbal adequada a un registre formal. No podeu utilitzar formes perifràstiques. [0,5 punts]

a) Fa uns quants anys, al pare li _____________ (complaure) que vinguessin amics a casa nostra.

b) Joan, cal que _____________ (collir) tot el que has llençat a terra.

c) Mai no hauria cregut que tots nosaltres _____________ (cabre) en aquest balcó.

d) A l’acusat, a la fi, l’han _____________ (absoldre) de tots els presumptes delictes.

e) D’aquí a una setmana la infermera et _____________ (treure) els punts de la ferida.

3.2.3. Subratlleu en el text següent NOMÉS les cinc grafies que corresponen al so africat prepalatal sord [tʃ]. (Si se’n subratllen més, la pregunta serà puntuada amb 0.) [0,5 punts] «El 2 de maig van trobar el cartutx perdut al mig del bosc. Un home en va donar l’avís i el policia se’l va posar a la butxaca. Van veure també un raig de sang de color ben roig que era al seient d’un cotxe de matrícula de Txèquia.»

3.2.4. Completeu les oracions següents amb els substantius adequats, derivats dels mots que hi ha entre parèntesis. [0,5 punts]

a) La caiguda li va provocar un gran _____________ a tot el cos. (dolor)

b) En l’excavació, els arqueòlegs van fer una gran _____________.

(trobar)

c) Era un home despietat; es caracteritzava per la seva _____________.

(cruel)

d) El _____________ designa l’actitud que nega fets històrics demostrats o teories avalades per la comunitat científica. (negació)

e) Volia cursar _____________, és a dir, la disciplina que estudia tots els fenòmens relacionats amb la música. (música)

3.2.5. Assenyaleu i esmeneu els cinc errors que apareixen en el text següent.

(Si se n’assenyalen més, la pregunta serà puntuada amb 0.) [0,5 punts] «Ens obriran les portes del palau i ens instalarem en el mateix. No sabia que el patje dúia un casc dorat i a la mà, una llança de dos metres.»

3.2.6. Identifiqueu a quina de les varietats dialectals del català (rossellonès, central, nord-occidental, valencià, balear i alguerès) pertany el text següent i subratlleu tres característiques diferents pròpies d’aquesta varietat. (Si se’n subratllen més, la pregunta serà puntuada amb 0.) [0,5 punts: 0,2 punts per la varietat dialectal i 0,3 pels trets]

«A nosaltres crec que això reeixiria.

Què arrisquem d’ho provar? Pas res!

Sí, sí! li diu la seua amiga, tenes raó. Provem. A ne jo, ja me triga.

Veiam si gosarà me repetir, en Jaume, que som bèstia com una sauma quan sentirà el francès que vaig a li parlar.»

4. Expressió escrita [3 punts en total]

4.1.

Reescriviu el fragment següent del text canviant els temps verbals en present (indicatiu o subjuntiu) per formes d’imperfet. La redacció resultant ha de contenir tota la informació inclosa en el fragment. Subratlleu en els dos textos les formes verbals originals i les reescrites. [1 punt] «Paradoxalment, els lobbies que més s’oposen a les pacificacions són els que les acaben aprofitant més per treure’n profit, comprant edificis per subministrar habitatges a unes elits que volen ser a la vora dels espais verds. Un exemple d’aquesta realitat el podem veure a Barcelona, en llocs com el 22@, al Poblenou, on part dels residents van ser desplaçats per uns altres amb un poder adquisitiu més alt que van privar-los de gaudir de les millores urbanes implantades.

Davant d’aquest fenomen, no pertoca aturar la creació d’espais verds, ja que només amb aquests podrem assolir els objectius climàtics i de salut plantejats. El …

Soluciones y criterios de corrección en texto

Pàgina 1 de 7 Llengua Catalana i Literatura Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

SÈRIE 4

1. Comprensió lectora [2 punts en total]

1.1.

[0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

a) Vertader

b) Vertader

c) Fals

d) Vertader

e) Vertader

1.2.

[0,5 punts]

a) ambició

b) revoltes

c) purga

d) dissortats

e) lucidesa

1.3.

[0,5 punts]

a) la vida eterna

b) problemes

Pàgina 2 de 7 Llengua Catalana i Literatura Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

1.4.

[0,5 punts]

Resposta possible:

A més de qüestions ètiques, la immortalitat humana planteja problemes diversos, tant de tipus polític com social i econòmic. Seria possible que tothom no hi tingués accés arran dels costos elevats que podria suposar. D’altra banda, no hi hauria prou recursos alimentaris i també es generarien problemes d’espai. Tot plegat podria provocar dificultats de convivència.

2.Estudi del fet literari [2 punts en total]

Bloc 1 [1 punt]

2.1.1.

(0,25)

El poema explica el viatge inacabable de l’ésser humà, de l’artista, del poeta, que cal que s’impregni de tot el coneixement i que pugi els graons d’aquest coneixement sense fi. És, doncs, un viatge espiritual que el condueix a l’espai infinit del coneixement.

2.1.2.

(0,25)

“Oblida’t de ton regrés” significa que mai cal mirar enrere en el viatge de la vida.

2.1.3.

(0,25)

El poema es divideix en cinc quartetes amb rima consonant.

2.1.4.

(0,25).

El poeta, en aquesta expressió, fa referència a conceptes com l’immobilisme i el tradicionalisme, que eren propis de la societat burgesa de l’època. I, en general, al conformisme.

Pàgina 3 de 7 Llengua Catalana i Literatura Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

Bloc 2 [1 punt]

2.2.1.

[0,5 punts]

Resposta possible:

La paradoxa i l’antítesi són dues figures retòriques. Es diferencien pel fet que la paradoxa uneix idees oposades que generen contradiccions, mentre que l’antítesi enfronta idees fent servir antònims i frases que tenen un significat oposat. El vers conté una antítesi.

2.2.2.

[0,5 punt. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

a) Vertader

b) Fals

c) Fals

d) Vertader

e) Vertader

2.2.3.

[0,5 punts]

Resposta possible:

D’acord amb el recompte sil·làbic, el ritme i la rima, els versos isosil·làbics són els que tenen el mateix nombre de síl·labes i el mateix repartiment accentual, mentre que els versos anisosil·làbics tenen un nombre de síl·labes diferent o diversa estructuració sil·làbica.

2.2.4.

[0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

a) Vertader

b) Fals

c) Fals

d) Fals

e) Vertader

Pàgina 4 de 7 Llengua Catalana i Literatura Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

3. Reflexió lingüística [3 punts en total]

Bloc 1 [1 punt]

3.1.

[1 punt. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,2 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

3.1.1. complement de règim (o preposicional)

3.1.2.oració subordinada adverbial causal

3.1.3. atribut

3.1.4. oració subordinada adjectiva o de relatiu de complement del nom

3.1.5. complement del nom Bloc 2 [2 punts]

3.2.1.

[0,5 punts]

a) SINÓ / SI NO

b) QUAN / QUANT

c) TAN / TANT

d) COM A / COM

e) PER QUÈ /PERQUÈ

3.2.2.

[0,5 punts]

a) INTERROMPENT

b) DIFÓS

c) BEVENT

d) GRUNY

e) BATRAN

Pàgina 5 de 7 Llengua Catalana i Literatura Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

3.2.3.

[0,5 punts] (Si se’n subratllen més, la pregunta serà puntuada amb 0.)

Era el mes de maig. Vaig veure com un home es posava una caputxa i caminava fins a un cotxe aparcat al mig del carrer. Portava unes botes amb sola de cautxú i reia com un boig.

3.2.4.

[0,5 punts]

a) DORMISQUEJAVA/DORMITAVA

b) d’IMPERMEABILITZAR

c) BASTONEJAR

d) CLENXINAVA

e) ESGARGAMELLAVA

3.2.5.

[0,5 punts] (Si se n’assenyalen més, la pregunta serà puntuada amb 0.)

- La carn amb olives es exquisita.

- D’acort, però a mí m’agrada més el pollastre amb prunes.

- Bé, ja veig que contra gustos no n’hi ha res escrit.

3.2.6.

[0,5 punts: 0,2: la varietat dialectal + 0,3: els trets característics (si s’han marcat bé els trets característics, la pregunta tindrà la puntuació indicada, encara que no estigui ben identificat el dialecte)] (Si se’n subratllen més, la pregunta serà puntuada amb 0.)

Sebastiana:

No te vullc ni te voldré;

debaes te calfes el cap.

Goriet:

Xica, si jo oïra ton pare eixa expressió que has soltat!...

Sebastiana:

Valencià

Mon pare està en tu molt cego...

Pàgina 6 de 7 Llengua Catalana i Literatura Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

4. Expressió escrita [3 punts en total]

4.1.

[1 punt]

La vida eterna semblava cada vegada més a l’abast amb l’ajuda de la ciència i la tecnologia. Els teòrics més optimistes de la Singularitat i la Iniciativa 2045 consideraven factible que, d’aquí a 30 anys, tinguéssim la tecnologia necessària.

Empreses com Google, Apple o IBM invertien en investigacions sobre la reversió de l’envelliment i la immortalitat. [...] L’ésser humà era un animal comunitari i la (re)introducció d’un individu provinent del passat en una societat del futur era, com a mínim, problemàtica pel que fa a l’equilibri emocional del renascut. A part dels problemes ètics, també n’hi hauria d’econòmics i mèdics. Fer reviure algú al cap de, per exemple, 500 anys no assegurava que potser el renascut no tingués cap interès per la societat que trobés quan retornés al món.

4.2.

[2 punts]

Resposta oberta.

A l’examen es demana un text formal. Atès que no se’n demana el títol, no es penalitzarà que no es posi.

En relació amb la correcció d’aquesta prova, la norma no s’ha modificat, ja que les novetats principals de la Gramàtica de la llengua catalana (2016) afecten l’admissió de solucions per a registres no formals.

Recordeu que cal aplicar al text els criteris d’adequació (al registre formal i al tema que es demana), coherència (estructura i organització del text i de les idees exposades) i cohesió (oracions ben construïdes). En aquest sentit, els 2 punts de l’exercici es poden graduar en segments de 0,25 punts.

L’extensió del text s’ha d’ajustar al nombre de paraules que s’han demanat. La distribució dels 2 punts d’aquesta prova és la següent:

a) adequació (0,5 punts, que es pot fraccionar en segments de 0,25 punts)

b) coherència (0,75 punts, que es pot fraccionar en segments de 0,25 punts)

c) cohesió (0,75 punts, que es pot fraccionar en segments de 0,25 punts)

Pàgina 7 de 7 Llengua Catalana i Literatura Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

Pel que fa a la correcció, les faltes, encara que siguin repetides, resten 0,1 fins a 2 punts. Es resten les que s’han comès en tots els exercicis d’expressió escrita de l’examen.

D’altra banda, en relació amb la sinonímia, es poden acceptar altres formes alternatives, sempre que siguin admeses normativament i concordin amb el valor semàntic que tenen en el text.