Lengua Catalana y Literatura PAU 2025

Enunciado del examen en texto

Texto sacado del PDF oficial. Las fórmulas, tablas y figuras se ven mejor en el visor de arriba.

2025 Proves d’accés a la universitat

Llengua catalana i literatura Sèrie 3

Qualificació

Comprovació

2a correcció

1.1

1. Comprensió lectora

1.2

1.3

1.4

2. Estudi del fet literari

2.1

3. Reflexió lingüística

3.1

4. Expressió escrita

4.1

2.2

3.2

4.2

Suma de notes parcials Descompte per errors de normativa Total Qualificació final

Etiqueta de l’estudiant

Ubicació del tribunal ..................................................................................

Número del tribunal ....................................................................................

Etiqueta de qualificació

Etiqueta de correcció

L’examen consta de QUATRE parts obligatòries:

1. Comprensió lectora (2 punts): heu de respondre a TOTES les qüestions que s’hi plantegen.

2. Estudi del fet literari (2 punts): heu de respondre a TOTES les qüestions del bloc 1 i només a DUES de les qüestions plantejades en el bloc 2. Si en responeu més, només es tindran en compte les dues primeres.

3. Reflexió lingüística (3 punts): heu de respondre a TOTES les qüestions del bloc 1 i només a QUATRE de les sis qüestions plantejades en el bloc 2. Si en responeu més, només es tindran en compte les quatre primeres.

4. Expressió escrita (3 punts): heu de respondre a TOTES les qüestions que s’hi plantegen.

Les respostes han de ser clares i han d’estar redactades de manera coherent i cohesionada, amb correcció gramatical, lèxica i ortogràfica. Es descomptaran 0,1 punts per errors de normativa (gramaticals, lèxics o ortogràfics) fins a un màxim de 2 punts.

1. Comprensió lectora [2 punts en total] Llegiu el text següent i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit.

L’ús d’insectes com a font de proteïna alternativa podria ser una solució davant l’escassetat d’aliments, un dels grans reptes de la humanitat, segons els experts que han participat en el primer congrés Tech4Good sobre la innovació alimentària.

Es calcula que el 2030 es necessitaran seixanta milions de tones de proteïna per satisfer la demanda de la població, un horitzó en el qual la necessitat d’aliments creixerà un 50 %. El cofundador de Nutrinsect, Josep Vidal, ha assegurat que, davant aquesta situació, els insectes són una font d’alimentació «idònia per afrontar els problemes que arribaran d’aquí a poc» i que el seu ús tindrà «un creixement exponencial en els propers anys».

Els experts coincideixen que «la terra sola no podrà aportar tot el que necessitem» i d’aquí ve «la necessitat de buscar fonts alternatives de proteïna i alimentació», com els insectes, també en format de farina. Segons Vidal, els insectes tenen «grans avantatges» respecte del bestiar perquè «poden ser criats en vertical i no requereixen centenars d’hectàrees» i, a més, «tot just contribueixen amb un 1 % a l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, a diferència d’animals com vaques o porcs». Altres avantatges són que «se’n pot aprofitar pràcticament tot» i que el seu «ritme de reproducció és molt alt», ja que amb un quilo d’ous d’insecte, en setanta-dues hores es poden aconseguir tres-cents quilos de larves, mentre que el procés pot durar un any en el cas de les vaques. També ha assenyalat que els insectes tenen una fiabilitat sanitària molt més gran, perquè els riscos de transmissió de malalties són «mínims», comparats amb «la grip aviària o la febre porcina».

Els entesos apunten que la incorporació dels insectes es pot donar en un primer moment en l’alimentació animal i, posteriorment, en el consum humà, atès que la «barrera cultural» és encara molt gran, sobretot en els països occidentals. No obstant això, Vidal ha considerat que els insectes són «un rebost errant» perquè és on es troben «els nutrients necessaris per a l’alimentació humana, des de proteïnes fins a vitamines o calci». De fet, els insectes ja són presents en àmbits quotidians com la cosmètica, els pigments o el tractament d’aigües, tot i que encara no en mengem. Per això, el director científic de l’Àrea de Biotecnologia d’Eurecat, Francesc Puiggròs, ha demanat «pedagogia de veus científiques autoritzades consensuades per explicar els beneficis dels insectes i eliminar falsos mites».

Els experts creuen que la proposta del fisiòleg de la Universitat de Maastricht Mark Post, creador de la primera hamburguesa artificial a partir de cèŀlules mare de vaca, pot ser una altra solució. Post ha defensat que la carn de laboratori permetrà que puguem continuar «menjant carn sense l’efecte perniciós dels gasos contaminants» que actualment es generen en produir-la.

Adaptació feta a partir del text «El menjar del futur: insectes i hamburgueses artificials».

Càtedra AgroBank [en línia] (15 juny 2018)

1.1.

Després de llegir atentament el text anterior, indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

Vertader Fals

a) L’any 2030 s’incrementarà la demanda d’aliments.

b) La cria d’insectes requereix grans espais.

c) Les aus i el bestiar per al consum poden transmetre més malalties que els insectes.

d) Tant els animals com els humans poden alimentar-se d’insectes.

e) Els insectes no són presents en cap àmbit de la vida diària.

1.2.

Trobeu en el text els cinc mots que poden funcionar com a sinònims dels mots següents. [0,5 punts]

a) Dèficit, mancança:

b) Desafiaments:

c) Ràpid, accelerat:

d) Corrents, comuns:

e) Acordades:

1.3.

Escriviu el referent dels pronoms següents, marcats en negreta en el text. La resposta ha de contenir tots els elements que formen la construcció substituïda pel pronom feble. [0,5 punts]

a) «Post ha defensat que la carn de laboratori permetrà que puguem continuar “menjant carn sense l’efecte perniciós dels gasos contaminants” que actualment es generen en produir-la»:

b) «De fet, els insectes ja són presents en àmbits quotidians com la cosmètica, els pigments o el tractament d’aigües, tot i que encara no en mengem»:

1.4.

Exposeu, en un màxim de cinquanta mots, per què els insectes són un aliment alternatiu i quins avantatges té el seu consum. [0,5 punts]

2. Estudi del fet literari [2 punts en total] Bloc 1

2.1.

Llegiu el poema següent i responeu a les qüestions plantejades a continuació.

Cançoneta incerta Aquest camí tan fi, tan fi, qui sap on mena?

És a la vila o és al pi de la carena?

Un lliri blau, color de cel, diu: —Vine, vine—.

Però: —No passis! —diu un vel de teranyina.

Serà drecera del gosat, rossola1 ingrata, o bé un camí d’enamorat, colgat de mata?

És un recer per a adormir qui passi pena?

Aquest camí tan fi, tan fi, qui sap on mena?

Qui sap si trist o somrient acull son hoste?

Qui sap si mor sobtadament, sota la brosta?2 Qui sabrà mai aquest matí a què em convida?

I és camí incert cada camí, n’és cada vida.

1. rossola: ‘lloc pelat i lliscós en un terreny que fa pendent’.

2. brosta: ‘fullatge’.

2.1.1. Quin és el tema del poema «Cançoneta incerta», de Josep Carner?

[0,25 punts]

2.1.2. Expliqueu la mètrica del poema.

[0,25 punts]

3. Reflexió lingüística [3 punts en total] Bloc 1

3.1.

Indiqueu l’anàlisi correcta de les oracions o els sintagmes subratllats.

[1 punt. Per

cada resposta errònia es descomptaran 0,2 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

3.1.1. El seu ús tindrà «un creixement exponencial en els propers anys».

☐ complement o objecte directe ☐ complement predicatiu ☐ complement o objecte indirecte ☐ complement circumstancial (o adjunt)

3.1.2. Post ha defensat que la carn de laboratori permetrà que puguem continuar «menjant carn sense l’efecte perniciós dels gasos contaminants» que actualment es generen en produir-la.

☐ oració subordinada substantiva de complement del nom ☐ oració subordinada adjectiva o de relatiu de complement del nom ☐ oració subordinada substantiva de subjecte ☐ oració subordinada substantiva de complement directe

3.1.3. Es calcula que el 2030 es necessitaran seixanta milions de tones de proteïna per satisfer la demanda de la població, un horitzó en el qual la necessitat d’aliments creixerà un 50 %.

☐ oració subordinada substantiva de complement o objecte directe ☐ oració subordinada adverbial de complement o objecte directe ☐ oració subordinada substantiva de complement de règim (o preposicional) ☐ oració subordinada de relatiu locatiu

3.1.4. El director científic de l’Àrea de Biotecnologia d’Eurecat, Francesc Puiggròs, ha demanat «pedagogia de veus científiques autoritzades […]».

☐ subjecte ☐ atribut ☐ complement del nom ☐ complement predicatiu

3.1.5. Els experts coincideixen que «la terra sola no podrà aportar tot el que necessitem».

☐ complement o objecte directe ☐ complement circumstancial (o adjunt) ☐ atribut ☐ subjecte Bloc 2

3.2.

Responeu només a QUATRE de les sis qüestions que es plantegen en aquest bloc.

(Si se’n responen més, només es tindran en compte les quatre primeres.)

3.2.1. Completeu les oracions següents amb la forma correcta de les dues que hi ha entre parèntesis. [0,5 punts]

a) No sabia _____________ la Maria el mirava d’aquella manera; potser era _____________ li recordava el seu germà. (per què / perquè)

b) Ahir no feia _____________ bo. Avui, en canvi, fa _____________ calor. (massa / gaire)

c) —Aquest camí no du _____________. —Si haguéssim pres el de la dreta, _____________ del de l’esquerra, no ens hauríem perdut.

(enlloc / en lloc)

d) —_____________ del que ell dibuixava agradava als seus coŀlegues;

però, en el fons no li importava _____________ la seva opinió. (gens/ res)

e) —En Joan no ha escrit _____________ dues ratlles. —_____________ hagués perdut tant el temps, ara tindria el text acabat. (sinó / si no)

3.2.2. Completeu les oracions següents amb la forma verbal adequada a un registre formal. No podeu utilitzar formes perifràstiques. [0,5 punts]

a) Jo _____________ (conèixer) en Joan des que va néixer.

b) —És molt probable que en Joan ens _____________ (donar) a tots una excusa.

c) Vosaltres, no _____________ (beure) d’aquesta aigua. Pot estar contaminada.

d) Els tècnics han _____________ (concloure) que l’estructura de l’edifici està malmesa.

e) Quan _____________ (poder), heu de visitar aquest edifici. És magnífic.

3.2.3. Subratlleu en el text següent NOMÉS les cinc grafies que corresponen al so fricatiu alveolar sord [s]. (Si se’n subratllen més, la pregunta serà puntuada amb 0.) [0,5 punts] «Les pluges i les humitats poden provocar avaries en els ascensors i ferne malbé els mecanismes de funcionament.»

3.2.4. Completeu les oracions següents amb els substantius o verbs adequats, derivats dels mots que hi ha entre parèntesis. [0,5 punts]

a) Entre els veïns hi havia molt de malestar i discòrdia; en definitiva, molta mala _____________. (mar)

b) Es passa el dia dormint. És un _____________. (dormir)

c) Mentre em trucaves, la meva mare _____________ a la cuina. (feina)

d) De tant parlar se li ha _____________ la veu. (rogall)

e) Aquesta empresa volia _____________ els tràmits per a obtenir la subvenció. (simple)

3.2.5. Assenyaleu i esmeneu els cinc errors que apareixen en el text següent. (Si se n’assenyalen més, la pregunta serà puntuada amb 0.) [0,5 punts] «Van procurar que tot hi capigués en una sola bossa, però no s’en van sortir. Cercaren aleshores un altra bossa. A la fi, trobaren una maleta vella de cuiro marron en prou bon estat.»

3.2.6. Identifiqueu a quina de les varietats dialectals del català (rossellonès, central, nord-occidental, valencià, balear i alguerès) pertany el text següent i subratlleu tres característiques diferents pròpies d’aquesta varietat. (Si se’n subratllen més, la pregunta serà puntuada amb 0.) [0,5 punts: 0,2 punts per la varietat dialectal i 0,3 pels trets]

«Se’m plante al davant i em diu una cosa que ancara no l’hai antesa ara;

però em va semblar que deie: “Quants mixons!”. “No sé què em dieu”, li vai dir. Anava parlant, però jo li vai fer amb lo cap que no l’antenia de res.»

4. Expressió escrita [3 punts en total]

4.1.

Reescriviu el fragment següent del text canviant els temps verbals en present (indicatiu o subjuntiu) per formes d’imperfet. La redacció resultant ha de contenir tota la informació inclosa en el fragment. Subratlleu en els dos textos les formes verbals originals i les reescrites. [1 punt] «Segons Vidal, els insectes tenen “grans avantatges” respecte del bestiar perquè “poden ser criats en vertical i no requereixen centenars d’hectàrees” i, a més, “tot just contribueixen amb un 1 % a l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, a diferència d’animals com vaques o porcs”. Altres avantatges són que “se’n pot aprofitar pràcticament tot” i que el seu “ritme de reproducció és molt alt”, ja que amb un quilo d’ous d’insecte, en setanta-dues hores es poden aconseguir tres-cents quilos de larves, mentre que el procés pot durar un any en les vaques. També ha assenyalat que els insectes tenen una fiabilitat sanitària molt més gran.»

4.2.

En el text s’afirma que consumir insectes és sostenible. Escriviu un text formal ben estructurat, de cent vint-i-cinc a cent cinquanta paraules, en què expliqueu altres mesures econòmiques, socials i ambientals, a més d’aquesta pràctica, que caldria aplicar per a establir una relació d’equilibri entre les activitats humanes i els recursos de la Terra. [2 punts]

Comprovació:

2a correcció:

3a correcció:

Etiqueta de l’estudiant

L’Institut d’Estudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de l’edició d’aquesta prova d’accés

Soluciones y criterios de corrección en texto

Pàgina 1 de 9 Llengua Catalana i Literatura Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria extraordinària. Criteri específic d'avaluació

SÈRIE 3

1. Comprensió lectora [2 punts en total]

1.1.

[0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

a) Vertader

b) Fals

c) Vertader

d) Vertader

e) Fals

1.2.

[0,5 punts]

a) Dèficit, mancança: escassetat

b) Desafiaments: reptes

c) Ràpid, accelerat: exponencial

d) Corrents, comuns: quotidians

e) Acordades: consensuades

1.3.

[0,5 punts]

a) ......la carn.................

b) ........insectes/d’insectes.............

Pàgina 2 de 9 Llengua Catalana i Literatura Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria extraordinària. Criteri específic d'avaluació

1.4.

[0,5 punts]

Resposta possible:

Els insectes, també consumits en forma de farina, poden ser una solució a l’escassetat d’aliments que es preveu que hi haurà en un futur no gaire llunyà, ja que aporten les proteïnes necessàries per a humans i animals. A més, en comparació amb altres animals que mengem, es crien amb facilitat, es reprodueixen amb un ritme ràpid i els riscos de transmetre malalties són baixos.

2. Estudi del fet literari [2 punts en total]

Bloc 1 [1 punt]

2.1.1.

(0,25)

El tema principal són les incerteses de la vida, les quals, d’acord amb les eleccions que fem, ens condueixen a un destí o a un altre.

2.1.2.

(0,25)

El poema està compost de tres estrofes de vuit versos cadascuna. Hi alternen els octosíl·labs i els tetrasíl·labs.

2.1.3.

(0,25)

El “camí incert” s’identifica amb la vida.

Pàgina 3 de 9 Llengua Catalana i Literatura Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria extraordinària. Criteri específic d'avaluació

2.1.4.

(0,25)

“Un lliri blau, color de cel, diu: -Vine, vine-”.

o bé “Però: -No passis! -diu un vel de teranyina”.

Pàgina 4 de 9 Llengua Catalana i Literatura Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria extraordinària. Criteri específic d'avaluació

Bloc 2 [1 punt]

2.2.1.

[0,5 punts]

Resposta possible:

El vers blanc no té rima regular. La seva mètrica es limita al ritme, al nombre de síl·labes o a un patró estròfic concret. El vers lliure, en canvi, no està sotmès a cap estructura regular, rítmica o mètrica; és a dir, no presenta cap mena de regularitat.

2.2.2.

[0,5 punt. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

a) Fals

b) Fals

c) Vertader

d) Fals

e) Vertader

2.2.3.

[0,5 punts]

Resposta possible:

Sinestèsia. Aquesta figura retòrica associa dos elements relacionats amb dos camps sensorials diferents (“color d’olor de poma”).

o bé Personificació. Aquesta figura retòrica atribueix qualitats humanes a conceptes, coses o animals (“ morint la llum”).

o bé Metàfora. Aquesta figura retòrica consisteix a emprar un mot que expressa literalment una cosa per a expressar-ne una altra que té una certa semblança amb aquell (“ morint la llum”).

Pàgina 5 de 9 Llengua Catalana i Literatura Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria extraordinària. Criteri específic d'avaluació

2.2.4.

[0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

a) Fals

b) Fals

c) Vertader

d) Vertader

e) Fals

Pàgina 6 de 9 Llengua Catalana i Literatura Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria extraordinària. Criteri específic d'avaluació

3. Reflexió lingüística [3 punts en total]

Bloc 1 [1 punt]

3.1.

[1 punt. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,2 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

3.1.1. complement circumstancial (o adjunt)

3.1.2. oració subordinada substantiva de complement directe

3.1.3. oració subordinada de relatiu locatiu

3.1.4. complement del nom

3.1.5. complement o objecte directe Bloc 2 [2 punts]

3.2.

Responeu solament QUATRE de les SIS qüestions que es plantegen en aquest bloc. (Si se’n responen més, només es tindran en compte les quatre primeres.)

3.2.1.

[0,5 punts]

a) PER QUÈ / PERQUÈ

b) GAIRE / MASSA

c) ENLLOC / EN LLOC

d) RES / GENS

e) SINÓ / SI NO

Pàgina 7 de 9 Llengua Catalana i Literatura Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria extraordinària. Criteri específic d'avaluació

3.2.2.

[0,5 punts]

a) CONEC

b) DONI

c) BEGUEU

d) CONCLÒS

e) PUGUEU

3.2.3.

[0,5 punts]

Les pluges i les humitats poden provocar avaries en els ascensors i fer-ne malbé els mecanismes de funcionament.

3.2.4.

[0,5 punts]

a) MAROR

b) DORMILEGA/DORMILEC

c) FEINEJAVA

d) ENROGALLAT

e) SIMPLIFICAR

3.2.5.

[0,5 punts] (Si se n’assenyalen més, la puntuació d’aquesta pregunta és 0.)

Van procurar que tot hi capigués en una sola bossa, però no s’en van sortir.

Cercaren aleshores un altra bossa. A la fi, trobaren una maleta vella de cuiro marron en prou bon estat.

hi > ∅ cabés se’n una marró

Pàgina 8 de 9 Llengua Catalana i Literatura Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria extraordinària. Criteri específic d'avaluació

3.2.6.

[0,5 punts: 0,2: la varietat dialectal i 0,3: els trets] (Si se’n subratllen més, la puntuació d’aquesta pregunta és 0.)

Se’m plante al davant i em diu una cosa que ancara no l’hai antesa ara; però em va semblar que deie: “Quants mixons!”. “No sé què em dieu”, li vai dir. Anava parlant, però jo li vai fer amb lo cap que no l’antenia de res.

Nord-occidental

Pàgina 9 de 9 Llengua Catalana i Literatura Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria extraordinària. Criteri específic d'avaluació

4. Expressió escrita [3 punts en total]

4.1.

[1 punt]

Segons Vidal, aquests tenien “grans avantatges” davant del bestiar perquè “podien ser criats en vertical i no requerien centenars d’hectàrees” i, a més, “tot just contribuïen amb un 1% d’emissió de gasos hivernacle, a diferència d’animals com vaques o porcs. Altres avantatges eren que “se’n podia aprofitar pràcticament tot” i que el seu “ritme de conversió era molt alt”, ja que amb un quilo d’ous d’insecte, en 72 hores es podien aconseguir 300 quilos de larves, mentre que el procés podia durar un any en les vaques. També ha assenyalat que els insectes tenien una fiabilitat sanitària molt més gran.

4.2.

[2 punts]

Resposta oberta.

A l’examen es demana un text formal. Atès que no se’n demana el títol, no es penalitzarà que no es posi.

Recordeu que cal aplicar al text els criteris d’adequació (al registre formal i al tema que es demana), coherència (estructura i organització del text i de les idees exposades) i cohesió (oracions ben construïdes). En aquest sentit, els 2 punts de l’exercici es poden graduar en segments de 0,25 punts.

L’extensió del text s’ha d’ajustar al nombre de paraules que s’han demanat. La distribució dels 2 punts d’aquesta prova és la següent:

a) adequació (0,5 punts, que es pot fraccionar en segments de 0,25 punts)

b) coherència (0,75 punts, que es pot fraccionar en segments de 0,25 punts)

c) cohesió (0,75 punts, que es pot fraccionar en segments de 0,25 punts) Pel que fa a la correcció, les faltes, encara que siguin repetides, resten 0,1 fins a 2 punts. Es resten les que s’han comès en tots els exercicis d’expressió escrita de l’examen.

D’altra banda, en relació amb la sinonímia, es poden acceptar altres formes alternatives, sempre que siguin admeses normativament i concordin amb el valor semàntic que tenen en el text.