Latín PAU 2025

Enunciado del examen en texto

Texto sacado del PDF oficial. Las fórmulas, tablas y figuras se ven mejor en el visor de arriba.

2025 Proves d’accés a la universitat

Llengua i cultura llatines Sèrie 4

Qualificació

Comprovació

2a correcció

Exercicis

Suma de notes parcials Qualificació final

Etiqueta de l’estudiant

Ubicació del tribunal ..................................................................................

Número del tribunal ....................................................................................

Etiqueta de qualificació

Etiqueta de correcció

L’examen consta de QUATRE exercicis obligatoris: 1. Traducció; 2. Morfosintaxi i etimologia;

3. Cultura llatina i el seu llegat; 4. Exposició d’un tema de cultura llatina i el seu llegat.

Feu els exercicis 1, 2 i 4 responent a TOTES les qüestions que s’hi plantegen. En l’exercici 3, trieu UNA de les dues opcions (A o B) i responeu a les qüestions corresponents.

Podeu utilitzar el diccionari i l’apèndix gramatical en tots els exercicis de l’examen.

Les respostes han de ser clares i han d’estar redactades de manera coherent i cohesionada, amb correcció gramatical, lèxica i ortogràfica.

1. Exercici de traducció [4 punts]

Feu la versió del text següent:

Ptolemeu refusa educadament l’oferta romana d’ajut en la guerra contra Antíoc Finito Punico bello primo, quod per tres et uiginti annos tractum est, Romani legatos ad Ptolemaeum Aegypti regem miserunt, auxilia promittentes, quia rex Syriae Antiochus ei bellum intulerat. Ille gratias Romanis egit, auxilia autem non accepit.

Flavi Eutropi. Breviari d’història de Roma, III, 1 Lèxic subratllat (per ordre alfabètic):

Aegyptus, -i (f.): Egipte (regne d’Àfrica).

ago, egi, actum (3a, tr.): dur a terme, complir; gratias agere, donar les gràcies.

Antiochus, -i (m.): Antíoc (nom de diversos reis de Síria).

autem (conj.): però.

auxilia, -orum (n. pl.): (mil.) tropes auxiliars.

gratia, -ae (f.): agraïment; vegeu ago.

infero, intuli, illatum (irr., tr.): portar a; (esp. mil.) bellum inferre (amb dat.), fer, declarar la guerra.

Ptolemaeus, -i (m.): Ptolemeu (nom de la majoria dels reis de la dinastia ptolemaica).

quia (conj.): perquè.

Syria, -ae (f.): Síria (regió d’Àsia).

traho, traxi, tractum (3a, tr.): allargar; (pass.) allargar-se.

tres, tria (adj. num.): tres.

uiginti (adj. num. indecl.): vint.

2. Exercici de morfosintaxi i etimologia [2 punts en total]

L’exercici consta de dos apartats. Responeu a les qüestions plantejades en cadascun d’ells.

2.1. Morfosintaxi [1 punt]

a) En la construcció quod per tres et uiginti annos tractum est, digueu quin tipus d’oració introdueix el pronom quod, quin és el seu antecedent i quina funció sintàctica fa respecte al verb tractum est.

b) Indiqueu el subjecte i el complement directe de la forma verbal miserunt.

c) Digueu a qui es refereix el pronom anafòric ei i quina funció sintàctica fa respecte al verb intulerat.

d) Indiqueu el subjecte i el complement directe de la forma verbal accepit.

2.2. Etimologia [1 punt]

a) Esmenteu, per a cadascun dels següents mots llatins del text, dos cultismes, derivats o compostos, amb els quals estiguin relacionats etimològicament:

— gratias:

— egit:

b) Indiqueu amb quin mot llatí del text estan relacionades etimològicament les paraules:

— rebeŀlió:

— triangle:

3. Exercici de cultura llatina i el seu llegat [2 punts]

Trieu UNA de les dues opcions (A o B) que ofereix l’exercici i resoleu-la.

OPCIÓ A [Cada resposta correcta val 0,5 punts; les respostes errònies no seran penalitzades]

Escriviu en els espais en blanc el nom de l’autor llatí que correspon a cada afirmació. No se’n repeteix cap.

3.1. L’Eneida, de __________________, pren com a model l’obra d’Homer.

3.2. Les Heroides, la coŀlecció de cartes en vers escrites fictíciament per heroïnes mítiques i adreçades als seus marits o amants absents, és una obra del poeta romà __________________.

3.3. __________________ és el màxim representant de la prosa historiogràfica de l’època d’August.

3.4. Les Catilinàries són quatre discursos que __________________ va escriure amb motiu de la conspiració política organitzada per Luci Sergi Catilina.

OPCIÓ B [Cada resposta correcta val 0,5 punts; per cada resposta incorrecta es descomptaran 0,16 punts i per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte]

Encercleu la lletra de l’opció que identifica el personatge que parla en els passatges següents de les Metamorfosis (traducció d’Adela M. Trepat i Anna M. de Saavedra).

3.1. «Oh germana, oh muller, oh única dona supervivent, que em va ser unida pel comú llinatge i l’origen pairal, i després pel tàlem, i ara ens uneixen els perills mateixos, de totes les terres que la sortida i la posta del sol veuen nosaltres dos som el poble:

la resta ho té la mar.»

c) Júpiter.

a) Deucalió.

b) Ifis.

d) Apoŀlo.

3.2. «Els filats són xops, amics, i el ferro, de la sang de les feres, i el dia ja ens ha valgut prou sort. Demà, quan una altra Aurora, muntada en el seu carro color de safrà, ens tornarà la llum, reprendrem el proposat treball.»

a) Faetont.

c) Apoŀlo.

b) Diana.

d) Actèon.

3.3. «Oh, Teletusa, tu que formes part de les meves adoradores, deixa les teves grans angúnies i enganya els manaments del marit; no dubtis i, quan Lucina t’haurà deslliurat del part, cria el fill, sigui el que sigui.»

a) Juno.

c) Isis.

b) Diana.

d) Paŀlas.

3.4. «Oh divinitats del món posat sota terra, on tornem a caure tots els qui naixem mortals, […] no he davallat aquí per veure el Tàrtar tenebrós ni per abatre els tres colls eriçats de serps del monstre meduseu; és causa d’aquest camí la meva muller: un escurçó que havia trepitjat ha difós en ella el seu verí i li ha pres els anys que florien.»

c) Deucalió.

a) Ligdus.

b) Orfeu.

d) Píram.

4. Exercici d’exposició d’un tema de cultura llatina i el seu llegat [2 punts: es podrà descomptar fins a 1 punt per errors de redacció, gramaticals, ortogràfics o lèxics]

Llegiu el passatge de sota, que pertany a una de les lectures obligatòries, i elaboreu un text expositiu de quinze línies com a mínim (unes cent cinquanta paraules) que contingui les informacions que hi ha detallades a continuació:

— El títol de l’obra i el nom de l’autor.

— Una explicació del passatge, situant-lo en la trama general de l’obra, en què especifiqueu:

• Qui són els personatges que hi parlen.

• Quina relació hi ha entre ells.

• Què ha passat abans i què en resultarà després.

— La definició i les característiques principals del subgènere literari al qual pertany l’obra (estructura, personatges, arguments).

— El títol de dues obres més del mateix autor.

Escafa: De debò que em meravella, per Pòŀlux, que una dona tan llesta, tan sàvia com tu i ben educada faci el ximple tan ximplement.

Filemàcia: Tu avisa’m, per favor, si m’equivoco.

Escafa: Per Càstor que t’equivoques, perquè estàs pendent només d’ell i et dediques a complaure’l a ell en exclusiva, i refuses els altres. És propi d’una dona casada, no pas de les prostitutes, posar-se al servei d’un sol amant.

Filòlaques (a part): Per Júpiter! ¿Qui és aquesta mala peça que volta per casa meva? Que tots els déus i les deesses em facin morir de la pitjor manera si no faig morir jo aquesta vella de set, de fam i de fred.

Filemàcia: No vull que em malaconsellis, Escafa.

Escafa: Ets ben ximpleta si penses que serà sempre el teu amant i el teu protector. Jo t’aviso:

quan siguis gran i s’hagi cansat de tu, t’abandonarà.

(Traducció d’Esther Artigas)

Comprovació:

2a correcció:

3a correcció:

Etiqueta de l’estudiant

L’Institut d’Estudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de l’edició d’aquesta prova d’accés

Soluciones y criterios de corrección en texto

Pàgina 1 de 4 Llengua i Cultura Llatines Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

SÈRIE 4

1.

Exercici de traducció La versió correcta del text pot adoptar formes distintes; donem la següent com a pauta orientativa:

«Acabada la primera guerra púnica, que s’allargà durant vint-i-tres anys, els romans enviaren ambaixadors a Ptolemeu, el rei d’Egipte, amb un oferiment de tropes auxiliars, perquè el rei Antíoc de Síria li havia declarat la guerra. Ell va donar les gràcies als romans però no n’acceptà les tropes auxiliars.»

2.

Exercici de morfosintaxi i etimologia

2.1. Morfosintaxi

a) El pronom quod introdueix una oració subordinada de relatiu (adjectiva); el seu antecedent és bello (Punico primo) i fa de subjecte del verb tractum est.

b) El subjecte de miserunt és el substantiu Romani.

El complement directe de miserunt és el substantiu legatos.

c) El pronom anafòric ei es refereix a Ptolemaeum; fa la funció sintàctica de complement indirecte respecte al verb intulerat.

d) El subjecte d’accepit és el pronom ille.

El complement directe d’accepit és el substantiu auxilia.

2.2. Etimologia a)

congratular, gratificació, etc.

acta, radioactiu, etc.

bello, bellum

tres

b)

Pàgina 2 de 4 Llengua i Cultura Llatines Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

3.

Exercici de cultura llatina i el seu llegat (opció A o B)

OPCIÓ A

3.1.

Virgili

3.2.

Ovidi

3.3.

Titus Livi

3.4.

Ciceró OPCIÓ B

3.1.

a)

Deucalió.

3.2.

d)

Actèon.

3.3.

c)

Isis.

3.4.

b)

Orfeu.

Pàgina 3 de 4 Llengua i Cultura Llatines Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

4.

Exercici d’exposició d’un tema de cultura llatina i el seu llegat El redactat següent és un simple model orientatiu, que no ha de ser reproduït literalment.

Aquest passatge pertany a la Mostellaria del comediògraf llatí Plaute.

Després de tres anys fora, inesperadament, Teopròpides torna a casa, on el seu fill Filòlaques i el seu esclau Tranió han estat malbaratant el temps i els diners amb festes i disbauxes contínues. Les festes contínues i els serveis “exclusius” de Filemàcia, una meuca que li té el cor robat al jove Filòlaques, han ocasionat la ruïna de la fortuna paterna. Quan tot és a punt de descobrir-se, l’esclau Tranió, astut i desvergonyit, s’empesca un seguit d’enganys per amagar-li la situació al vell. El primer d’aquests enganys és que la casa està embruixada per la presència d’un fantasma, i, a partir d’aquí, les situacions còmiques se succeeixen fins al feliç desenllaç de l’obra.

El passatge se situa al principi de l’obra: la cortesana Filemàcia, tot just alliberada pel seu jove client Filòlaques, s’acaba de banyar i s’està empolainant amb l’assistència d’Escafa, una dona vella que també havia exercit la prostitució.

Escafa aconsella Filemàcia no dedicar-se en exclusiva a un sol amant, perquè això suposa deixar passar moltes oportunitats d’enriquir-se, i li fa veure que l’amor que li professa ara el jove Filòlaques és efímer i desapareixerà amb el pas del temps. Tota l’escena és observada d’amagat per Filòlaques, que s’enerva pels “mals consells” que dona Escafa a la seva estimada Filemàcia. Finalment el jove entra en escena i s’hi instal·la mentre espera l’arribada del seu amic Cal·lidàmates, i l’amiga d’aquest, per començar la festa, ignorant que el seu pare és a punt d’arribar i descobrir-ho tot.

La Mostellaria pertany al subgènere de la fabula palliata. Les comèdies palliatae reben el seu nom del pallium o mantell dels grecs, ja que conservaven l’ambientació grega dels seus models, les obres de la Comèdia Nova àtica:

l’acció se situava en alguna ciutat grega (en la Mostellaria se situa a Atenes) i els seus personatges eren grecs. Les fabulae palliatae solen començar amb un pròleg, on s’explica l’argument de l’obra i estan dividides en cinc actes, en els quals es barregen les escenes parlades, les recitades i les cantades. L’obra sol acabar amb un epíleg i el plaudite (“aplaudiu”) dirigit al públic.

Els personatges de la palliata són prototípics. En el cas de la Mostellaria trobem els estereotips del vell sever (Teopròpides), el jove impetuós i enamorat (Filòlaques), les meuques (Filemàcia i Dèlfia), l’esclau astut (Tranió), la vella alcavota que alliçona la seva protegida des de l’experiència (Escafa), etc.

Els noms dels personatges són aptònims, és a dir, semànticament tenen relació amb algun tret seu, físic, moral, professional, o d’altra mena. Per exemple,

Pàgina 4 de 4 Llengua i Cultura Llatines Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

Escafa vol dir “garrafa” i es dona a entendre que és una vella aficionada al vi;

Filòlaques (“amant del risc”) fa referència al fet que hagi arriscat tota la fortuna familiar per una noia; la prostituta Filemàcia “La petonets”, etc. Els arguments també són molt semblants: giren entorn dels embolics amorosos de joves que generalment es veuen ajudats i encoberts per algú que resol amb astúcia el conflicte. L’objectiu era purament el d’entretenir i divertir, cosa evident en el cas de Plaute, a diferència de les comèdies de Terenci, que tenen un component més moralitzador.

De Plaute conservem 21 comèdies; entre elles, a més a més de la Mostellaria, són particularment conegudes El soldat fanfarró, La comèdia de l’olleta, Amfitrió, etc.