Latín PAU 2025

Enunciado del examen en texto

Texto sacado del PDF oficial. Las fórmulas, tablas y figuras se ven mejor en el visor de arriba.

2025 Proves d’accés a la universitat

Llengua i cultura llatines Sèrie 3

Qualificació

Comprovació

2a correcció

Exercicis

Suma de notes parcials Qualificació final

Etiqueta de l’estudiant

Ubicació del tribunal ..................................................................................

Número del tribunal ....................................................................................

Etiqueta de qualificació

Etiqueta de correcció

L’examen consta de QUATRE exercicis obligatoris: 1. Traducció; 2. Morfosintaxi i etimologia;

3. Cultura llatina i el seu llegat; 4. Exposició d’un tema de cultura llatina i el seu llegat.

Feu els exercicis 1, 2 i 4 responent a TOTES les qüestions que s’hi plantegen. En l’exercici 3, trieu UNA de les dues opcions (A o B) i responeu a les qüestions corresponents.

Podeu utilitzar el diccionari i l’apèndix gramatical en tots els exercicis de l’examen.

Les respostes han de ser clares i han d’estar redactades de manera coherent i cohesionada, amb correcció gramatical, lèxica i ortogràfica.

1. Exercici de traducció [4 punts]

Feu la versió del text següent:

El monstre Tifó, colgat sota l’Etna per Júpiter, és el causant de les seves erupcions Typhon ex terra natus est. Erat portentum immani magnitudine et centum capita habebat.

Hic, quoniam regnare cupiebat, Iouem ad pugnam prouocauit. Iuppiter fulmine ardenti pectus Typhonis percussit et montem Aetnam super eum imposuit, qui ex eo adhuc ardet.

Higí. Faules, 152 Lèxic subratllat (per ordre alfabètic):

adhuc (adv.): encara ara.

Aetna, -ae (f.): l’Etna (volcà de Sicília).

impono, imposui, impositum (3a, tr.): posar.

Iuppiter, Iouis (m.): Júpiter (déu del cel, rei dels déus i dels homes).

nascor, natus sum (3a, dep., intr.): néixer.

percutio, percussi, percussum (3a, tr.): colpir, ferir (esp. Júpiter amb un llamp).

prouoco (1a, tr.): desafiar, reptar.

quoniam (conj.): com que, ja que.

super (prep. d’ac.): damunt de.

Typhon, -onis (m.): Tifó (gegant mític).

2. Exercici de morfosintaxi i etimologia [2 punts en total]

L’exercici consta de dos apartats. Responeu a les qüestions plantejades en cadascun d’ells.

2.1. Morfosintaxi [1 punt]

a) Analitzeu morfosintàcticament el sintagma ex terra.

b) Indiqueu el subjecte i el complement directe de la forma verbal cupiebat.

c) Analitzeu morfosintàcticament el sintagma montem Aetnam.

d) En la construcció qui ex eo adhuc ardet, digueu quin tipus d’oració introdueix el pronom qui, quin és el seu antecedent i quina funció sintàctica fa respecte al verb ardet.

2.2. Etimologia [1 punt]

a) Esmenteu, per a cadascun dels següents mots llatins del text, dos cultismes, derivats o compostos, amb els quals estiguin relacionats etimològicament:

— natus est:

— capita:

b) Indiqueu amb quin mot llatí del text estan relacionades etimològicament les paraules:

— centúria:

— pectoral:

3. Exercici de cultura llatina i el seu llegat [2 punts: cada resposta correcta val 0,5 punts; per cada resposta incorrecta es descomptaran 0,16 punts i per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte]

Trieu UNA de les dues opcions (A o B) que ofereix l’exercici i resoleu-la.

OPCIÓ A

Marqueu amb una creu la casella corresponent segons si les afirmacions següents són vertaderes o falses (si marqueu «vertader», cal que siguin certs TOTS els aspectes que s’hi esmenten).

Vertader

Fals

3.1. El traçat urbà de Barcino i Emporiae era hipodàmic.

3.2. Ilerda va ser la capital de la província romana de la Lusitania.

3.3. La part de la retòrica que s’ocupa de la declamació del discurs amb la dicció i els gestos adequats s’anomena elocutio.

3.4. L’Eneida d’Ovidi està escrita en hexàmetres dactílics.

OPCIÓ B

Encercleu la lletra de l’opció que identifica el personatge que parla en els passatges següents de les Metamorfosis (traducció d’Adela M. Trepat i Anna M. de Saavedra).

3.1. «Vens mancada de seny i atuïda per la llarga vellesa, i haver viscut massa temps fa mal. Escolti aquestes paraules alguna teva nora, si la tens, alguna teva filla. A mi em basta el meu consell […]. ¿Per què no ve ella mateixa, per què evita aquesta contesa?»

c) Ceres.

a) Teletusa.

b) Paŀlas.

d) Aracne.

3.2. «El que desitjo són dues coses: que deslliuris amb el mínim dolor i que pareixis un mascle. Un fill de l’altre sexe seria massa càrrega per a nosaltres i la fortuna em refusa les forces. […] si per atzar nasqués del teu infantament una filla, […] que sigui morta.»

c) Píram.

a) Deucalió.

b) Ligdus.

d) Plutó.

3.3. «Ara conta que m’has vist sense vels; si pots contar-ho, t’és llegut.»

a) Diana.

c) Prosèrpina.

b) Dafne.

d) Atena.

3.4. «I tu, arbre que amb les teves branques cobreixes el miserable cos de l’un, que aviat cobriràs el de tots dos, conserva els vestigis de la nostra mort i tingues sempre el fruit enfosquit en senyal de dol, en memòria de la doble sang vessada.»

a) Pirra.

c) Tisbe.

b) Ariadna.

d) Eurídice.

4. Exercici d’exposició d’un tema de cultura llatina i el seu llegat [2 punts: es podrà descomptar fins a 1 punt per errors de redacció, gramaticals, ortogràfics o lèxics]

Amb l’ajut dels plànols adjunts, desenvolupeu, en quinze línies com a mínim (unes cent cinquanta paraules), el tema següent: Tàrraco i Emèrita Augusta.

— Identifiqueu a quina ciutat correspon cada plànol (a i b).

— Compareu aquestes dues ciutats de la Hispània romana amb relació als aspectes següents:

• La importància que van tenir.

• La seva situació geogràfica.

• L’urbanisme i els edificis públics.

a)

b)

Comprovació:

2a correcció:

3a correcció:

Etiqueta de l’estudiant

L’Institut d’Estudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de l’edició d’aquesta prova d’accés

Soluciones y criterios de corrección en texto

Pàgina 1 de 3 Llengua i Cultura Llatines Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria extraordinària. Criteri específic d'avaluació

Sèrie 3

1.

Exercici de traducció La versió correcta del text pot adoptar formes distintes; donem la següent com a pauta orientativa:

«Tifó va néixer de la terra. Era un ésser monstruós d’estatura gegantina i tenia cent caps. Aquest, com que desitjava ser rei, va desafiar Júpiter a un combat.

Júpiter colpí el pit de Tifó amb un llamp ardent i posà damunt d’ell el mont Etna, el qual per això crema encara ara.»

2.

Exercici de morfosintaxi i etimologia

2.1. Morfosintaxi

a) El sintagma ex terra, morfològicament, està constituït per la preposició ex i l’ablatiu singular femení terra; sintàcticament, fa la funció de complement circumstancial d’origen (lloc unde) del predicat verbal natus est.

b) El subjecte de cupiebat és el pronom demostratiu hic (es refereix a Thyphon).

El complement directe de cupiebat és l’infinitiu regnare.

c) El sintagma montem Aetnam està constituït pel substantiu masculí en acusatiu singular montem, complementat per l’aposició Aetnam, substantiu femení en acusatiu singular.

Sintàcticament, montem Aetnam fa la funció de complement directe del verb imposuit.

d) El pronom qui introdueix una oració subordinada de relatiu (adjectiva); el seu antecedent és montem Aetnam i fa de subjecte del verb ardet.

2.2. Etimologia a)

innat -a, natal, etc.

capità, decapitar, etc.

b)

centum pectus

Pàgina 2 de 3 Llengua i Cultura Llatines Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria extraordinària. Criteri específic d'avaluació

3.

Exercici de cultura llatina i el seu llegat

OPCIÓ A

3.1.

3.2.

3.3.

3.4.

OPCIÓ B

3.1.

d) Aracne.

3.2.

b) Ligdus.

3.3.

a) Diana.

3.4.

c) Tisbe.

Pàgina 3 de 3 Llengua i Cultura Llatines Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria extraordinària. Criteri específic d'avaluació

4.

Exercici d’exposició d’un tema de cultura llatina i el seu llegat

El redactat següent és un simple model orientatiu, que no ha de ser reproduït literalment.

El plànol de la figura a) correspon a Tàrraco i el de la figura b), a Emèrita Augusta.

Les dues ciutats van ser capitals provincials: Tàrraco, de tota la Hispània Citerior;

Emèrita Augusta, en el segle I aC, de la Lusitània. El fet de ser totes dues capitals provincials explica alguna coincidència urbanística, com ara el fet de tenir dos fòrums, un per a les activitats provincials i un altre per a les de la colònia.

A més, totes dues ciutats estaven ben comunicades: Tàrraco, per la Via Augusta;

Emèrita, per l’encreuament de dues vies (de nord a sud era la Via de la Plata).

D’altra banda, també es conserven en ambdues ciutats restes dels aqüeductes que les proveïen d’aigua (en bon estat de conservació, el de Les Ferreres a Tàrraco, conegut com a Pont del Diable, i el de Los Milagros a Emèrita Augusta).

Diferent era, però, la seva situació geogràfica: Tàrraco es troba a la vora del mar i s’alça en terrasses sobre un petit turó; Emèrita Augusta és a l’interior i s’alça en terreny més pla. Malgrat que totes dues són a la vora d’un riu, el d’Emèrita Augusta, el Guadiana, té un cabal més regular i abundant i, potser per això, es conserven encara bones restes d’un gran pont sobre el riu.

L’alt grau de monumentalització de les dues ciutats també les fa comparables: totes dues posseïen un circ, un amfiteatre i un teatre, la situació i la conservació dels quals, però, és diferent en cada ciutat: el circ de Tàrraco es troba a l’interior de les muralles, fent de separació física entre la part baixa de la ciutat i la terrassa superior, on estaven el fòrum provincial i el recinte de culte; a Emèrita Augusta el circ es troba fora de les muralles.

A Tàrraco el teatre i l’amfiteatre estaven ubicats extramurs, vora del mar. En canvi, a Emèrita Augusta, tant el teatre com l’amfiteatre, es troben al mateix turó, dins del traçat de les muralles.