Latín PAU 2025

Enunciado del examen en texto

Texto sacado del PDF oficial. Las fórmulas, tablas y figuras se ven mejor en el visor de arriba.

2025 Proves d’accés a la universitat

Llengua i cultura llatines Sèrie 1

Qualificació

Comprovació

2a correcció

Exercicis

Suma de notes parcials Qualificació final

Etiqueta de l’estudiant

Ubicació del tribunal ..................................................................................

Número del tribunal ....................................................................................

Etiqueta de qualificació

Etiqueta de correcció

L’examen consta de QUATRE exercicis obligatoris: 1. Traducció; 2. Morfosintaxi i etimologia;

3. Cultura llatina i el seu llegat; 4. Exposició d’un tema de cultura llatina i el seu llegat.

Feu els exercicis 1, 2 i 4 responent a TOTES les qüestions que s’hi plantegen. En l’exercici 3, trieu UNA de les dues opcions (A o B) i responeu a les qüestions corresponents.

Podeu utilitzar el diccionari i l’apèndix gramatical en tots els exercicis de l’examen.

Les respostes han de ser clares i han d’estar redactades de manera coherent i cohesionada, amb correcció gramatical, lèxica i ortogràfica.

1. Exercici de traducció [4 punts]

Feu la versió del text següent:

Els carnuts reprenen les hostilitats a la Gàŀlia amb una matança a Cènabum Vbi id tempus uenit, Carnutes Cenabum, signo dato, concurrunt ciuesque Romanos, qui negotii causa ibi constiterant, interficiunt bonaque eorum diripiunt; in iis hominibus C. Fufius Cita, honestus eques Romanus, qui rei frumentariae iussu Caesaris praeerat, interfectus est.

Juli Cèsar. Guerra de les Gàŀlies, VII, 3, 1 Lèxic subratllat (per ordre alfabètic):

bona, -orum (n. pl.): béns, possessions.

Carnutes, -um (m. pl.): els carnuts (poble de la Gàŀlia).

Cenabum, -i (n.): Cènabum (ciutat de la Gàŀlia; avui, Orleans).

C. Fufius Cita (m.): Gai Fufi Cita (ciutadà romà).

concurro, concurri, concursum (3a, intr.): (mil.) llançar-se a l’atac contra.

consisto, constiti, — (3a, intr.): establir-se, instaŀlar-se.

eques, -itis (m.): cavaller.

frumentarius, -a, -um: relatiu al blat; res frumentaria, provisió de blat.

praesum, praefui, — (irr., intr.): (amb dat.) ser al capdavant de, encarregar-se de.

ubi (conj.): quan.

2. Exercici de morfosintaxi i etimologia [2 punts en total]

L’exercici consta de dos apartats. Responeu a les qüestions plantejades en cadascun d’ells.

2.1. Morfosintaxi [1 punt]

a) Digueu com s’anomena la construcció formada per signo dato; analitzeu morfològicament els elements que la constitueixen i especifiqueu la relació sintàctica existent entre ells.

b) Indiqueu el subjecte i el complement directe del verb diripiunt.

c) En la construcció qui rei frumentariae iussu Caesaris praeerat, digueu quin tipus d’oració introdueix qui, quin és el seu antecedent i quina funció sintàctica fa respecte al verb praeerat.

2.2. Etimologia [1 punt]

a) Esmenteu, per a cadascun dels següents mots llatins del text, dos cultismes, derivats o compostos, amb els quals estiguin relacionats etimològicament:

— hominibus:

— uenit:

b) Indiqueu amb quin mot llatí del text estan relacionades etimològicament les paraules:

— contemporani, -ània:

— signatura:

3. Exercici de cultura llatina i el seu llegat [2 punts]

Trieu UNA de les dues opcions (A o B) que ofereix l’exercici i resoleu-la.

OPCIÓ A [Cada resposta correcta val 0,5 punts; les respostes errònies no seran penalitzades]

Escriviu en els espais en blanc el llatinisme que considereu més adient per a completar cadascuna de les frases següents. Tingueu en compte que l’heu de triar de la llista que trobareu a continuació de les frases i que no en podeu repetir cap.

3.1. El mossèn ens deia coses en llatí i jo em quedava molt sovint __________________.

3.2. La pintura li havia estat tramesa per l’ambaixador de França, el qual __________________ havia aprofitat per a afegir-li un petit marc.

3.3. L’excursió s’havia anuŀlat per manca de __________________.

3.4. Amb la publicació d’aquest llibre, Eduardo Mendoza va iniciar un cicle de noveŀles protagonitzades per un __________________ seu, Rufo Batalla.

Llatinismes: motu proprio, sui generis, maremàgnum, rictus, coitus interruptus, in albis, placebo, alter ego, súmmum, vox populi, beatus ille, in fraganti, quòrum, lapsus, in extenso, referèndum.

OPCIÓ B [Cada resposta correcta val 0,5 punts; per cada resposta incorrecta es descomptaran 0,16 punts i per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte]

Encercleu la lletra que correspon a l’opció correcta en cada cas.

3.1. Ciceró i Livi tenien en comú el fet que

a) eren poetes.

b) no havien sortit mai de Roma.

c) eren molt amics de l’emperador August.

d) no havien nascut a Roma.

3.2. Plaute fou autor d’una obra titulada

a) Agamemnon.

b) Adelphoe.

c) Amphitruo.

d) Alcestis.

3.3. El poeta Horaci va formular un elogi de la moderació com a norma de vida en el tòpic:

a) tempus fugit.

b) carpe diem.

c) in vino veritas.

d) aurea mediocritas.

3.4. La tècnica compositiva de fusionar dos o més models grecs en l’argument d’una comèdia llatina s’anomena

a) inuentio.

b) contaminatio.

c) actio.

d) fabula palliata.

4. Exercici d’exposició d’un tema de cultura llatina i el seu llegat [2 punts: es podrà descomptar fins a 1 punt per errors de redacció, gramaticals, ortogràfics o lèxics]

Si els fats em neguen Roma com a pàtria, que pugui, almenys, romandre ací. ¿Què et diré, sinó que l’habitud és una força poderosa? Mira! Amb el tracte continu, la ciutat ja se m’ha fet agradable, perquè, si em creus, a mi que he vist tantes coses, és la més plaent de totes les que hom tria per al descans. Hi veus, oh foraster i amic, una gent honrada, sòbria, tranquiŀla, que, si bé no s’apressa a ésser hospitalària, ho és amb reflexió. Un clima peculiarment temperat suavitza el canvi de les estacions, i tot l’any és com una primavera. La terra, fèrtil als plans i sobretot als pujols —car mira d’assemblar-se a les vinyes d’Itàlia i li compara els seus bancals—, no s’avergonyeix d’una llarga tardor. I per si encara això no és prou, la mateixa ciutat fou fundada sota els més nobles auspicis, car a més dels estendards de Cèsar, que ostenta, triomfs als quals deu el seu nom, la seva noblesa té també un origen estranger.

Florus. Virgili, orador o poeta?, II, 6-8 (Traducció de Joaquim Icart)

Llegiu el text precedent, en què el rètor Florus (ca. 70-140 dC) es refereix de manera elogiosa a la ciutat de la Hispània romana de la imatge adjunta, on, durant uns anys, va exercir de mestre. A partir del testimoni de Florus i del plànol, identifiqueu la ciutat i elaboreu un text expositiu, de quinze línies com a mínim (unes cent cinquanta paraules), que contingui les informacions següents:

— El context i la cronologia de la seva fundació.

— El nom de la població ibera que habitava la zona abans de l’arribada dels romans.

— L’estatus que va obtenir la ciutat i el seu nom oficial complet.

— La rellevància històrica de la ciutat a la Hispània romana.

— La seva estructura urbanística, amb els espais i edificis més importants dins i fora de les muralles (heu d’identificar els elements etiquetats al plànol).

— El conjunt arqueològic.

Comprovació:

2a correcció:

3a correcció:

Etiqueta de l’estudiant

L’Institut d’Estudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de l’edició d’aquesta prova d’accés

Soluciones y criterios de corrección en texto

Pàgina 1 de 3 Llengua i cultura llatines Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

SÈRIE 1.

1.

Exercici de traducció La versió correcta del text pot adoptar formes distintes; donem la següent com a pauta orientativa:

«Quan arribà el moment, donat el senyal, els carnuts es llancen a l’atac contra Cènabum i maten els ciutadans romans que s’hi havien establert per negocis, i en saquegen els béns; entre els homes fou mort Gai Fufi Cita, honorable cavaller romà, el qual era al capdavant de la provisió de blat per ordre de Cèsar.»

2.

Exercici de morfosintaxi i etimologia

2.1. Morfosintaxi

a) La construcció formada per signo dato és un ablatiu absolut.

Està constituïda pel substantiu signo, de gènere neutre i en ablatiu singular, que concorda amb el participi dato, també en ablatiu singular neutre.

El participi dato és el predicat verbal de la construcció i el substantiu signo li fa de subjecte.

b) El substantiu Carnutes és el subjecte del verb diripiunt.

El sintagma bona eorum (OPCIONAL: bona és el nucli del sintagma i el genitiu plural masculí eorum li fa de complement de nom) fa de complement directe del verb diripiunt.

c) El pronom qui introdueix una oració subordinada de relatiu (adjectiva); el seu antecedent és C. Fufius Cita i fa de subjecte del verb praeerat.

2.2. Etimologia a)

homicidi, homínid, etc.

convent, eventual, etc.

tempus

signo

b)

Pàgina 2 de 3 Llengua i cultura llatines Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

3.

Exercici de cultura llatina i el seu llegat (opció A o B)

OPCIÓ A

3.1.

in albis

3.2.

motu proprio

3.3.

quòrum

3.4.

alter ego OPCIÓ B

3.1.

d)

no havien nascut a Roma.

3.2.

c)

Amphitruo.

3.3.

d)

aurea mediocritas.

3.4.

b)

contaminatio.

Pàgina 3 de 3 Llengua i cultura llatines Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

4.

Exercici d’exposició d’un tema de cultura llatina i el seu llegat El redactat següent és un simple model orientatiu, que no ha de ser reproduït literalment.

La imatge correspon a la ciutat romana de Tàrraco.

L’any 218 aC, en el marc de la segona guerra púnica, amb motiu del desembarcament de tropes romanes a Empúries per aconseguir tallar el subministrament de tropes als cartaginesos, els germans Escipió van establir un praesidium que esdevindria la futura Tàrraco.

L’antecedent preromà de Tàrraco era el territori de la tribu ibera dels cessetans, probablement conegut amb el nom de Cesse.

Al segle I aC Juli Cèsar li va concedir la categoria de colònia, fet que després fou corroborat per August, en atorgar-li el nom oficial de Colonia Iulia Vrbs Triumphalis Tarraco.

Ja des d’època republicana va esdevenir capital de la Hispania Citerior, província que més tard August va convertir en Hispania Citerior Tarraconensis.

La ciutat estava envoltada per una muralla (1) i s’estructurava en tres terrasses:

a la terrassa més alta, hi havia un temple dedicat al culte imperial (2) i, en un nivell inferior, es trobaven els edificis administratius necessaris per al govern de la província, al voltant del fòrum provincial (3); a la terrassa del mig, es va construir un circ (4), el qual ocupava tota l’amplada determinada per la muralla;

finalment, a la terrassa inferior, fins a tocar del port (7), hi havia tots els edificis públics, privats i residencials propis d’una colònia, com ara el fòrum local (5) i les insulae. I, extramurs, es trobaven el teatre (6) i l’amfiteatre (8).

Avui dia es conserven encara restes d’aquests edificis i monuments: gran part de la muralla, una petita part del pòrtic del fòrum provincial, diferents parts del circ, la zona del fòrum local, així com algunes mostres del teatre i, gairebé íntegrament, l’amfiteatre. D’altra banda, prop de la ciutat, encara resta el monument funerari de la Torre dels Escipions, l’arc de Berà, la pedrera d’El Mèdol, l’aqüeducte de “Les Ferreres”, la vil·la dels Munts i el conjunt monumental de Centcelles, així com una necròpolis paleocristiana.