Historia de España PAU 2026

Enunciado del examen en texto

Texto sacado del PDF oficial. Las fórmulas, tablas y figuras se ven mejor en el visor de arriba.

2026 Proves d’accés a la universitat

Istòria Seria 5 Indicatz es opcions trigades:

Exercici 2:

Opcion A

Opcion B

Exercici 3:

Opcion A

Opcion B

Espai per a la correcció Qualificació

Espai per a la revisió Comprovació

2a correcció

1.1 Exercici 1

1.2

1.3

Exercici 2 Exercici 3 Exercici 4 Suma de notes parcials Qualificació final

Etiqueta de qualificació

Etiqueta de correcció

Etiqueta de l’estudiant

Ubicació del tribunal ..................................................................................

Número del tribunal ....................................................................................

Er examen cònste de QUATE exercicis obligatòris. Cada exercici vau 2,5 punts. Hètz es exercicis 1 e 4, e responetz a TOTES es qüestions que se i plantegen. Enes exercicis 2 e 3, trigatz UA des dues opcions (A o B) e responetz a TOTES es qüestions dera opcion trigada. Indicatz ena portada der examen es opcions qu’auetz escuelhut.

Es responses an d’èster clares e an d’èster redactades de manèra coerenta e coesionada, damb correccion gramaticau, lexicau e ortografica.

Exercici 1. Analisi critica de hònts Liegetz es dus tèxtes següents e responetz as tres qüestions que se plantegen ara seguida.

[2,5 punts en totau]

Tèxte A. Estatut d’autonomia de Catalonha deth 1932.

Presidència del Consell de Ministres, El President de la República espanyola, A tots els qui la present vegin i entenguin, sapigueu:

Que les Corts han decretat i sancionat la següent llei:

Títol primer. Disposicions generals Article 1. Catalunya es constitueix en regió autònoma dintre de l’Estat espanyol, de conformitat amb la Constitució de la República i el present Estatut. El seu organisme representatiu és la Generalitat, i el seu territori, el que formen les províncies de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona en el moment de promulgar-se el present Estatut.

Article 2. L’idioma català és, el mateix que el castellà, llengua oficial a Catalunya. Per a les relacions oficials de Catalunya amb la resta d’Espanya, així com per a la comunicació entre les Autoritats de l’Estat i les de Catalunya, la llengua oficial serà el castellà. Qualsevol disposició o resolució oficial dictada dintre de Catalunya haurà d’ésser publicada en ambdós idiomes.

Hònt: Butlletí de la Generalitat de Catalunya, num. 19 (15 octobre 1932).

Tèxte B. Lei de derogacion der Estatut d’autonomia de Catalonha.

El Alzamiento Nacional significó en el orden político la ruptura con todas las instituciones que implicasen negación de los valores que se intentaban restaurar. Y es claro que […] el Estatuto de Cataluña, en mala hora concedido por la República, dejó de tener validez, en el orden jurídico español, desde el día 17 de julio de 1936. […] Importa, por consiguiente, restablecer un régimen de derecho público que, de acuerdo con el principio de unidad de la Patria, devuelva a aquellas provincias el honor de ser gobernadas en pie de igualdad con sus hermanas del resto de España.

En consecuencia, […] dispongo:

Artículo 1. La Administración del Estado, la provincial y la municipal en las provincias de Lérida, Tarragona, Barcelona y Gerona se regirán por las normas generales aplicables a las demás provincias.

Artículo 2. Sin perjuicio de la liquidación del régimen establecido por el Estatuto de Cataluña, se consideran revertidos al Estado la competencia de legislación y ejecución que le corresponde en los territorios de derecho común y los servicios que fueron cedidos a la región catalana en virtud de la Ley de 15 de septiembre de 1932.

Burgos, 5 de abril de 1938, II Año Triunfal.

Firmado: Francisco Franco Bahamonde. El ministro del Interior: Ramón Serrano Suñer.

Hònt: Ley disponiendo la abolición del Estatuto Catalán. Boletín Oficial del Estado, num. 534 (8 abriu 1938).

1.1. Identificatz dues idees fondamentaus deth tèxte A e explicatz-les damb es vòstes paraules.

[0,5 punts]

1.2. Identificatz dues idees fondamentaus deth tèxte B e explicatz-les damb es vòstes paraules.

[0,5 punts]

1.3. A partir des tèxtes proposadi, exposatz brèument quina siguec era relacion o restacament politic de Catalonha damb er Estat espanhòu pendent era Segona Republica e ath long deth regim franquista.

[1,5 punts]

Exercici 2. Situatz-vos en temps utilizant tèrmes istorics Trigatz UA des dues opcions (A o B) e responetz ara qüestion que se i plantege. Indicatz ena portada der examen era opcion escuelhuda.

[2,5 punts: 1,5 punts peth contengut dera redaccion e 0,2 punts per usatge apropiat de cada un des cinc tèrmes istorics

proposadi. Era manca de coeréncia e coesion ena redaccion, e es errors gramaticaus, lexicaus e ortografics, e tanben es deficiéncies ena presentacion, pòden comportar un descompde d’enquia 0,25 punts.]

OPCION A Trabalhatz de periodista en un diari estrangèr e vos an enviat tà Madrid damb er objectiu de corbir es eveniments dera fin dera Prumèra Republica e era instauracion deth regim dera Restauracion. Redactatz un article tà explicar as vòsti lectors es causes der establiment deth regim dera Restauracion e eth procès que i a condusit, e indicatz-i tanben es caracteristiques principaus dera Constitucion deth 1876. Auetz d’includir en vòste article d’ua manèra apropiada es cinc tèrmes següents: manifèst de Sandhurst, Arsenio Martínez Campos, Antonio Cánovas del Castillo, estat confessionau e sufragi. Soslinhatz en vòste escrit cada un d’aguesti tèrmes.

OPCION B Ètz membre deth moviment anarquista e viuetz en Barcelona pendent er ostiu-tardor deth 1936. Escriuetz ua carta a un amic tanben d’ideologia anarquista, que demore en estrangèr, entà explicar-li damb rigor istoric es causes e es conseqüéncies qu’an condusit ara situacion politica e er ambient revolucionari que se viu ena ciutat dempús deth fracàs deth còp d’estat deth 18 e 19 de junhsèga. Auetz d’includir ena vòsta carta d’ua manèra apropiada es cinc tèrmes següents: Comitè Centrau de Milícies Antifaishistes, CNT, collectivizacion, generau Goded e Lluís Companys. Soslinhatz en vòste escrit cada un d’aguesti tèrmes.

Exercici 3. Exposatz un tèma a trauès des descriptors deth glossari Trigatz UA des dues opcions (A o B) e responetz ara qüestion que se i plantege. Indicatz ena portada der examen era opcion escuelhuda.

[2,5 punts: era manca de coeréncia e coesion ena redaccion, e es errors gramaticaus, lexicaus e ortografics, e tanben es deficiéncies ena presentacion, pòden comportar un descompde d’enquia 0,25 punts]

OPCION A «Era Glèisa catolica se posicionèc en contra dera Segona Republica e a favor deth franquisme.» Avaloratz e analisatz aguesta afirmacion a partir dera descripcion objectiva deth ròtle qu’adoptèc era Glèisa catolica pendent era Segona Republica e eth regim franquista.

OPCION B Nomentatz e explicatz quate factors que determinèren eth papèr politic e militar der Exercit espanhòu dempús deth nomentat desastre coloniau de 1898 e enquiath començament dera Guèrra Civiu de 1936-1939. Entà hè’c, remercatz eth papèr protagonista qu’auec enes campanhes coloniaus deth Marròc e es sues tendéncies colpistes.

Exercici 4. Metez a pròva es vòsti sabers Encerclatz era letra dera responsa corrècta des dètz qüestions següentes, auent en compde es contèxtes istorics proposadi.

[2,5 punts: cada responsa corrècta vau 0,25 punts. Per cada responsa erronèa se descompdaràn 0,08 punts; pes qüestions non responudes non i aurà cap de descompde.]

Contèxte istoric: Ètz un opositor o opositora ath regim franquista en Catalonha e redigitz un informe entara direccion deth vòste partit, qu’ei en exili. Responetz as qüestions següentes trigant era responsa que s’ajuste mès ben ad aquerò qu’escriueríetz.

4.1. Pendent es ans quaranta patíretz, entre d’autes, era repression

a) des Sindicats Liures.

b) des maquis.

c) des Guerrilleros de Cristo Rey.

d) der Exercit e era Guàrdia Civiu.

4.2. Coma part dera vòsta luta, en 1944 participèretz ena temptativa d’invasion

a) der Alt Empordà.

b) de Mallorca.

c) dera Val d’Aran.

d) de Prats de Molló.

4.3. En 1960, en un concèrt der Orfeó Català se proïbic El cant de la senyera, mès eth public lo cantèc igualment en senhau de protèsta. Aguest acte recebec eth nòm de

a) hèts deth Camp des Corts.

b) era Caputxinada.

c) concèrt deth Camp Nou.

d) hèts deth Palau.

4.4. Ena pòstguèrra, ua manèra de controlar er accès des famílies as aliments basics ère

a) era pertanhença ath partit unic.

b) eth Banc des Aliments.

c) era libreta d’estauvis.

d) era carta de racionament.

4.5. Coma conseqüéncia dera vòsta militància, finaument siguéretz detengut e torturat en comissariat de Via Laietana per

a) era patrolha de contròl.

b) era Falange.

c) er exercit franquista.

d) era Brigada Politica-Sociau.

Contèxte istoric: Vos an enviat entà Madrid coma corresponsau de Le Monde dempús dera mòrt deth dictador Francisco Franco. Responetz as qüestions següentes trigant era responsa que s’ajuste mès ben ad aquerò qu’escriueríetz.

4.6. Abans dera Constitucion de 1978, era legitimitat deth rei Joan Carles I provenguie

a) d’èster eth candidat des Borbons mès ben posicionat, deuant de Carles Hug de Borbon-Parma.

b) d’èster er unic artifèx dera transicion coma cap des fòrces armades.

c) d’èster coronat eth 22 de noveme de 1975 d’acòrd damb es leis de succession franquistes.

d) d’aspirar a auer ua foncion similara ara dea monarquia grèga.

4.7. Era temptativa de còp d’estat deth 23 de hereuèr de 1981 auec lòc mentre se hège era votacion d’investidura deth següent candidat a presidir eth Govèrn:

a) Felipe González Márquez.

b) Adolfo Suárez González.

c) Leopoldo Calvo-Sotelo.

d) Carlos Arias Navarro.

4.8. Es principaus partits artifèxs dera Constitucion de 1978 sigueren

a) eth PSOE e es partits nacionalistes (bascos, catalans, galhècs e canaris).

b) era UCD e eth PSOE.

c) era UCD e Fuerza Nueva.

d) eth Partido Comunista de España e Alianza Popular.

4.9. Se pòt considerar qu’era transicion

a) siguec deth tot pacifica, ja qu’eth madeish Franco didec en un discors qu’ac auie deishat tot «atado y bien atado».

b) siguec deth tot pacifica, ja que non condusic a ua auta guèrra civiu.

c) en cap de cas siguec pacifica, ja qu’es ajusticiats per violéncia policiau e dera extrèma dreta, hijuts as assassinats per violéncia terrorista, sigueren diuèrsi centenats.

d) siguec exemplara perque non i auec conflictes importants.

4.10. Es Pactes dera Moncloa (1977) aueren coma objectiu principau

a) facilitar era legalizacion deth Partido Comunista de España.

b) estabilizar era situacion economica e sociau deth país.

c) aprovar eth decret d’amnistia entàs presoèrs e exiliats politics.

d) afavorir era acceptacion per part des republicans dera bandèra e er escut monarquics.

Espai per a la correcció

4.1

4.6

4.2

4.7

4.3

4.8

4.4

4.9

4.5

4.10 Total

[Se vos ac cau, podetz utilizar aguesta plana entà acabar de respóner es exercicis.]

[Se vos ac cau, podetz utilizar aguesta plana entà acabar de respóner es exercicis.]

Comprovació i 2a correcció:

3a correcció:

Etiqueta de l’estudiant