Historia de España PAU 2026

Enunciado del examen en texto

Texto sacado del PDF oficial. Las fórmulas, tablas y figuras se ven mejor en el visor de arriba.

2026 Proves d’accés a la universitat

Istòria Seria 2 Indicatz es opcions trigades:

Exercici 2:

Opcion A

Opcion B

Exercici 3:

Opcion A

Opcion B

Espai per a la correcció Qualificació

Espai per a la revisió Comprovació

2a correcció

1.1 Exercici 1

1.2

1.3

Exercici 2 Exercici 3 Exercici 4 Suma de notes parcials Qualificació final

Etiqueta de qualificació

Etiqueta de correcció

Etiqueta de l’estudiant

Ubicació del tribunal ..................................................................................

Número del tribunal ....................................................................................

Er examen cònste de QUATE exercicis obligatòris. Cada exercici vau 2,5 punts. Hètz es exercicis 1 e 4, e responetz a TOTES es qüestions que se i plantegen. Enes exercicis 2 e 3, trigatz UA des dues opcions (A o B) e responetz a TOTES es qüestions dera opcion trigada. Indicatz ena portada der examen es opcions qu’auetz escuelhut.

Es responses an d’èster clares e an d’èster redactades de manèra coerenta e coesionada, damb correccion gramaticau, lexicau e ortografica.

Exercici 1. Analisi critica de hònts Observatz es dues imatges següentes e responetz as tres qüestions que se plantegen ara seguida.

[2,5 punts en totau]

Imatge A. Anonci electorau des candidatures deth Frente Popular entàs eleccions generaus deth 16 de hereuèr de 1936.

Hònt: <http://obrasculturales.

didactalia.net>.

Imatge B. Anonci electorau dera coalicion Unión de las Derechas entàs eleccions generaus deth 16 de hereuèr de 1936.

Hònt: <https://www.elmundo.

es/album/la-aventura-de-la-his toria/2016/02/15.html>.

1.1. Descriuetz e comentatz damb es vòstes paraules eth significat dera imatge A.

[0,5 punts]

1.2. Descriuetz e comentatz damb es vòstes paraules eth significat dera imatge B.

[0,5 punts]

1.3. Prenent coma punt de partida es anoncis electoraus anteriors, escriuetz ua brèu redaccion tà comparar es dues candidatures politiques principaus que competiren enes eleccions generaus de hereuèr de 1936 relheuant-ne es diferenti objectius e aspiracions politiques e sociaus.

[1,5 punts]

Exercici 2. Situatz-vos en temps utilizant tèrmes istorics Trigatz UA des dues opcions (A o B) e responetz ara qüestion que se i plantege. Indicatz ena portada der examen era opcion escuelhuda.

[2,5 punts: 1,5 punts peth contengut dera redaccion e 0,2 punts per usatge apropiat de cada un des cinc tèrmes istorics

proposadi. Era manca de coeréncia e coesion ena redaccion, e es errors gramaticaus, lexicaus e ortografics, e tanben es deficiéncies ena presentacion, pòden comportar un descompde d’enquia 0,25 punts.]

OPCION A Mentre servíetz coma oficiau en exercit espanhòu, vos susprenec eth còp d’estat deth 17-18 de junhsèga de 1936 ena zòna nacionau. Açò hec que lutèssetz damb es fòrces franquistes durant era Guèrra Civiu deth 1936-1939. En 1945 vos demanen que redactetz un tèxte a on s’expliquen es motius der Alzamiento e eth papèr qu’auec er exercit en regim franquista.

En vòste tèxte i auetz d’includir d’ua manèra apropiada es cinc tèrmes següents: Generalísimo, Junta de Defensa de Burgos, División Azul, anticomunisme e regim militar. Soslinhatz en vòste escrit cada un d’aguesti tèrmes.

OPCION B Enguan acabatz es estudis de segondària e vo’n vatz de viatge de fin de cors tà París.

Auetz de préner er avion en aeropòrt de Josep Tarradellas - El Prat e vos demanatz qui ei eth personatge que da nòm ar aeropòrt. Dempús d’ua brèu investigacion, deciditz escríuer ua redaccion sus qui ère Josep Tarradellas e com se formèc era actuau Catalonha autonòma.

En vòste tèxte i auetz d’includir d’ua manèra apropiada es cinc tèrmes següents: Generalitat, exili, Estatut de Sau, Jordi Pujol e Assemblada de Parlamentaris catalans. Soslinhatz en vòste escrit cada un d’aguesti tèrmes.

Exercici 3. Exposatz un tèma a trauès des descriptors deth glossari Trigatz UA des dues opcions (A o B) e responetz ara qüestion que se i plantege. Indicatz ena portada der examen era opcion escuelhuda [2,5 punts: era manca de coeréncia e coesion ena redaccion, e es errors gramaticaus, lexicaus e ortografics, e tanben es deficiéncies ena presentacion, pòden comportar un descompde d’enquia 0,25 punts]

OPCION A Exposatz dues caracteristiques des moviments migratòris intèrns e extèrns qu’aueren lòc en Espanha pendent eth periòde comprés entre es ans 1875 e 1930, e dues caracteristiques mès corresponentes as migracions espanhòles que se produsiren ath long des ans seishanta deth sègle xx. Hètz ua brèu nòta istorica de cada periòde.

OPCION B Explicatz rasoadament era evolucion deth catalanisme conservador entre eth 1875 e eth 1936, hènt ua brèu contextualizacion istorica.

Exercici 4. Metez a pròva es vòsti sabers Encerclatz era letra dera responsa corrècta des dètz qüestions següentes, auent en compde es contèxtes istorics proposadi.

[2,5 punts: cada responsa corrècta vau 0,25 punts. Per cada responsa erronèa se descompdaràn 0,08 punts; pes qüestions non responudes non i aurà cap de descompde.]

Contèxte istoric: Coma foncionari der Estat espanhòu entre eth 1890 e eth 1914, auetz viscut diuèrses politiques regeneracionistes tant per part de govèrns liberaus com conservadors. Un còp jubilat, en 1914, auetz decidit escríuer es vòstes memòries, mès auetz de rebrembar qui impulsèc es propòstes de regeneracion e reforma, e com e quan se decretèren e apliquèren.

Responetz as qüestions següentes trigant era responsa que s’ajuste mès ben ad aquerò qu’escriueríetz enes vòstes memòries.

4.1. Era des·hèta des exercits espanhòus eth 1898 suposèc era pèrta dera sobirania espanhòla en Cuba, Puerto Rico e Filipines. Ua des conseqüéncies siguec era formacion d’un prumèr govèrn regeneracionista presidit peth politic conservador Francisco Silvela, qu’incorporèc coma ministre dera Guèrra

a) ath generau Camilo Cienfuegos.

b) ath generau Camilo García de Polavieja.

c) ath generau Francisco Franco.

d) ath generau Miguel Primo de Rivera.

4.2. Antonio Maura, cap des conservadors e president deth Conselh de Ministres entre eth 1907 e eth 1909, nomentèc eth sòn projècte governamentau de regeneracion politica

a) Revolución de los notables.

b) España con honra.

c) Gloriosa revolución.

d) Revolución desde arriba.

4.3. Entre eth 1906 e eth 1907, deuant des propòstes regeneracionistes de liberaus e conservadors, apareishec en Catalonha ua plataforma e coalicion electorau regeneracionista damb eth nòm de

a) Solidaritat Obrera.

b) Solidaritat Catalana.

c) Solidaritat Burgesa.

d) Solidaritat Republicana.

4.4. Dempús des eveniments revolucionaris dera Setmana Tragica deth 1909 e dera queiguda deth govèrn conservador d’Antonio Maura, eth nau govèrn liberau presidit per José Canalejas aprovèc, eth 1910, ua lei que limitaue er establiment de naui ordes religiosi.

Damb quin nòm siguec coneishuda aguesta lei?

a) Lei de jurisdiccions religioses.

b) Lei des autars.

c) Lei de mancomunitats religioses.

d) Lei deth cadeat.

4.5. Eth govèrn conservador d’Eduardo Dato aprovèc en deseme de 1913 ua lei pera quau se possibilitaue era union de deputacions provinciaus entà hèr-se cargue de quauqui servicis publics. Com siguec coneishuda aguesta lei?

a) Lei de mancomunitats provinciaus.

b) Lei de deputacions provinciaus.

c) Lei de proteccion provinciau.

d) Lei de descentralizacion provinciau.

Contèxte istoric: Coma trabalhador d’ua fabrica ena Catalonha deth 1875-1900, viuetz d’ua manèra intensa es diferenti moviments de protèsta e reivindicacion sociau deth moment. Vos voletz aderir a bèra ua des organizacions sindicaus existentes e auetz de coneisher-ne es nòms e es sues diferentes estratègies reïvindicatives. Responetz as qüestions següentes trigant era responsa que s’ajuste mès ben a cada opcion obrerista.

4.6. Eth 1888 eth socialisme marxista espanhòu creèc eth sindicat de

a) era Federacion de Trabalhadors dera Region Espanhòla.

b) era Confederacion Generau deth Trabalh.

c) era Confederacion Nacionau deth Trabalh.

d) era Union Generau de Trabalhadors.

4.7. Qui siguec eth president deth Partido Socialista Obrero Español entre eth 1888 e eth 1925?

a) Pablo Iglesias.

b) Paul Lafargue.

c) Vladímir Iglesias.

d) Anselmo Lorenzo.

4.8. Era estratègia des sectors anarquistes partidaris dera accion violenta ère coneishuda coma

a) propaganda peth hèt.

b) propaganda a mòrt.

c) propaganda des bombes.

d) propaganda des pistòles.

4.9. En 1896, quin atemptat anarquista auec coma objectiu era Glèisa catolica?

a) Er atemptat contra eth bisbe Josep Torras i Bages.

b) Er atemptat ena glèisa dera Sagrada Família.

c) Er atemptat ena processon deth Còrpus de Barcelona.

d) Er atemptat contra er arquebisbe de Saragossa.

4.10. Damb quin nòm sigueren coneishuts es judicis que se heren en Barcelona en 1896, a on seishanta sèt anarquistes sigueren acusadi (cinc d’eri condemnadi a mòrt) d’èster es responsables dera cadea d’atemptats qu’aueren lòc ena capitau catalana ath long des ans nauanta deth sègle xix?

a) Procèssi deth Liceu.

b) Procèssi de Barcelona.

c) Procèssi dera Ciutadella.

d) Procèssi de Montjuïc.

Espai per a la correcció

4.1

4.6

4.2

4.7

4.3

4.8

4.4

4.9

4.5

4.10 Total

[Se vos ac cau, podetz utilizar aguesta plana entà acabar de respóner es exercicis.]

[Se vos ac cau, podetz utilizar aguesta plana entà acabar de respóner es exercicis.]

Comprovació i 2a correcció:

3a correcció:

Etiqueta de l’estudiant