Historia de España PAU 2026

Enunciado del examen en texto

Texto sacado del PDF oficial. Las fórmulas, tablas y figuras se ven mejor en el visor de arriba.

2026 Proves d’accés a la universitat

Istòria Seria 1 Indicatz es opcions trigades:

Exercici 2:

Opcion A

Opcion B

Exercici 3:

Opcion A

Opcion B

Espai per a la correcció Qualificació

Espai per a la revisió Comprovació

2a correcció

1.1 Exercici 1

1.2

1.3

Exercici 2 Exercici 3 Exercici 4 Suma de notes parcials Qualificació final

Etiqueta de qualificació

Etiqueta de correcció

Etiqueta de l’estudiant

Ubicació del tribunal ..................................................................................

Número del tribunal ....................................................................................

Er examen cònste de QUATE exercicis obligatòris. Cada exercici vau 2,5 punts. Hètz es exercicis 1 e 4, e responetz a TOTES es qüestions que se i plantegen. Enes exercicis 2 e 3, trigatz UA des dues opcions (A o B) e responetz a TOTES es qüestions dera opcion trigada. Indicatz ena portada der examen es opcions qu’auetz escuelhut.

Es responses an d’èster clares e an d’èster redactades de manèra coerenta e coesionada, damb correccion gramaticau, lexicau e ortografica.

Exercici 1. Analisi critica de hònts Liegetz es dus tèxtes següents e responetz as tres qüestions que se plantegen ara seguida.

[2,5 punts en totau]

Tèxte A. Ua vision republicana sus era hemna.

¡Las mujeres! ¿Cómo puede decirse que cuando las mujeres den señales de vida por la República se les concederá como premio el derecho a votar? ¿Es que no han luchado las mujeres por la República? ¿Es que al hablar con elogio de las mujeres obreras y de las mujeres universitarias no se está cantando su capacidad? Además, al hablar de las mujeres obreras y universitarias, ¿se va a ignorar a todas las que no pertenecen a una clase ni a la otra? ¿No sufren estas las consecuencias de la legislación? ¿No pagan los impuestos para sostener al Estado en la misma forma que las otras y que los varones? ¿No refluye sobre ellas toda la consecuencia de la legislación que se elabora aquí para los dos sexos, pero solamente dirigida y matizada por uno? ¿Cómo puede decirse que la mujer no ha luchado y que necesita una época, largos años de República, para demostrar su capacidad?

Y ¿por qué no los hombres? ¿Por qué el hombre, al advenimiento de la República, ha de tener sus derechos y han de ponerse en un lazareto los de la mujer?

Hònt: Discors de Clara Campoamor (deputada deth Partido Republicano Radical enes Corts Constituentes dera Segona Republica) en defensa deth dret dera hemna ath sufragi ena Constitucion dera Segona Republica. Octobre deth 1931.

Tèxte B. Era idea de hemna segons era Falange.

Cada día habríamos de dar gracias a Dios por habernos privado a la mayoría de las mujeres del don de la palabra, porque si lo tuviésemos, quién sabe si no caeríamos en la vanidad de hacer exhibición de ello en las plazas. […] Que vuestra labor sea callada, porque las Secciones Femeninas, cuanto menos sean percibidas y menos sean vistas, mejor. Que el contacto con la política no os ponga en intrigas y habilidades impropias de las mujeres. Nosotras hemos de atender solo a aquello que nos corresponde, y hemos de dejar que sean los hombres, porque es a ellos a quienes corresponde, los que resuelvan todas las complicaciones que comporta el gobierno de la nación. Las Secciones Femeninas han de tener, respecto de sus jefes, una actitud de obediencia y de subordinación absoluta. Porque este es siempre el papel que corresponde a la mujer en la vida, la sumisión al hombre.

Hònt: Discurs de Pilar Primo de Rivera en Consejo Nacional de la Sección Femenina de la FET y de las JONS. Barcelona, 1941.

1.1. Identificatz dues idees fondamentaus deth tèxte A e explicatz-les damb es vòstes paraules.

[0,5 punts]

1.2. Identificatz dues idees fondamentaus deth tèxte B e explicatz-les damb es vòstes paraules.

[0,5 punts]

1.3. A partir des tèxtes anteriors, explicatz quina imatge des hemnes s’auie enes regims dera Segona Republica e eth franquisme e quina foncion se proposaue assignar-les.

[1,5 punts]

Exercici 2. Situatz-vos en temps utilizant tèrmes istorics Trigatz UA des dues opcions (A o B) e responetz ara qüestion que se i plantege. Indicatz ena portada der examen era opcion escuelhuda.

[2,5 punts: 1,5 punts peth contengut dera redaccion e 0,2 punts per usatge apropiat de cada un des cinc tèrmes istorics

proposadi. Era manca de coeréncia e coesion ena redaccion, e es errors gramaticaus, lexicaus e ortografics, e tanben es deficiéncies ena presentacion, pòden comportar un descompde d’enquia 0,25 punts.]

OPCION A Ètz deth sindicat dera CNT e, eth 1923, es dirigents d’aguesta organizacion vos demanen que redactetz un balanç detalhat e rigorós d’aquerò qu’an significat es lutes sociaus en Espanha e, especiaument, ena Catalonha dera Prumèra Guèrra Mondiau enquiath còp d’estat de Miguel Primo de Rivera. Eth vòste escrit a d’includir d’ua manèra adequada es cinc tèrmes següents: Sindicat Únic, pistolerisme, trienni bolchevic, La Canadenca e patronau. Soslinhatz en vòste escrit cada un d’aguesti tèrmes.

OPCION B Ètz ua gojata que comence a trabalhar ena casa d’ua família borgesa ena Barcelona de darrèrs deth sègle xix. A partir dera vòsta experiéncia, hètz ua descripcion des classes sociaus dera Espanha des prumèrs ans dera Restauracion. Eth vòste escrit a d’includir d’ua manèra adequada es cinc tèrmes següents: proletariat, eishamples, Liceu, Exposicion Universau de Barcelona e exòde rurau. Soslinhatz en vòste escrit cada un d’aguesti tèrmes.

Exercici 3. Exposatz un tèma a trauès des descriptors deth glossari Trigatz UA des dues opcions (A o B) e responetz ara qüestion que se i plantege. Indicatz ena portada der examen era opcion escuelhuda.

[2,5 punts: era manca de coeréncia e coesion ena redaccion, e es errors gramaticaus, lexicaus e ortografics, e tanben es deficiéncies ena presentacion, pòden comportar un descompde d’enquia 0,25 punts]

OPCION A Eth 13 de seteme de 1923 e eth 17-18 de junhsèga de 1936 se produsiren dus còps d’estat qu’aueren coma resultat era implantacion des respectius regims dictatoriaus. Exposatz d’ua manèra rasoada e clara dues similituds e dues diferéncies entre es dus còps d’estat e hètz ua brèu contextualizacion istorica des moments en qué aueren lòc.

OPCION B Explicatz rasoadament dues caracteristiques deth sistèma politic dera Restauracion establit a partir deth 1875 e dues caracteristiques deth sistèma gessut deth procès de transicion democratica des ans setanta deth sègle xx. Hètz ua brèu contextualizacion istorica de cada periòde.

Exercici 4. Metez a pròva es vòsti sabers Encerclatz era letra dera responsa corrècta des dètz qüestions següentes, auent en compde es contèxtes istorics proposadi.

[2,5 punts: cada responsa corrècta vau 0,25 punts. Per cada responsa erronèa se descompdaràn 0,08 punts; pes qüestions non responudes non i aurà cap de descompde.]

Contèxte istoric: Trabalhatz de periodista ena television publica espanhòla e auetz d’entrevistar a ua família qu’emigrèc d’Andalosia tà Barcelona pendent eth decenni des ans seishanta deth sègle xx. Voletz que vos expliquen es sues vivéncies en aqueth procès migratòri e es cambis qu’experimentèc era societat catalana en aqueri ans. Responetz as qüestions següentes trigant era responsa que s’ajuste mès ben ad aquerò que vos an contestat.

4.1. Era arribada massiva d’immigrants en Catalonha metec en evidéncia un grèu problèma de manca d’abitatges e dèc pas, en un prumèr moment, ath fenomèn coneishut coma

a) territorialisme.

b) urbanisme.

c) barraquisme.

d) residencialisme.

4.2. Non toti es moviments migratòris des ans seishanta sigueren de caractèr interior (laguens d’Espanha). Tanben se produsic un procès migratòri de cap ar estrangèr, que se dirigic principaument

a) tà Latinoamerica.

b) tath nòrd d’Africa.

c) tà Alemanha, Soïssa e Belgica.

d) tara Union Sovietica.

4.3. Eth fenomèn deth barraquisme venguec un problèma sociau de grana magnitud qu’es autoritats franquistes voleren solucionar damb era construccion d’abitatges enes extraradis des granes ciutats espanhòles. Aguesti abitatges se bastiren damb materiaus de baisha qualitat e, ath delà, aguesti barris periferics non se dotèren de servicis basics.

Aguesta practica originèc eth fenomèn des

a) barris sud.

b) barris dormitòri.

c) barris residenciaus.

d) barris guèto.

4.4. Enes ans seishanta e setanta deth sègle xx, era manca de servicis e d’abitatges dignes enes barris periferics des granes ciutats dèc lòc ara aparicion d’organizacions de protèsta sociau com

a) es clubs de petanca.

b) es associacions de vesins.

c) es concilis vaticans.

d) es sindicats d’estudiants.

4.5. Quin modèl d’automobil utilitari se metec de mòda entre es sectors trabalhadors des ans seishanta e principis des setanta?

a) Eth Simca 1000.

b) Eth Seat 600.

c) Eth Fiat Panda.

d) Eth Renault 5.

Contèxte istoric: Eth 23 de hereuèr de 1981 un destacament dera Guàrdia Civiu entrèc en Congrès des Deputats de Madrid damb er objectiu de hèr un còp d’estat. En aqueth moment formàuetz part deth còs de letrats (avocats) deth Congrès. Era vòsta preséncia ena sedença deth poder legislatiu espanhòu e es vòsti coneishements sus es causes e es conseqüéncies deth còp d’estat vos an de perméter respóner as qüestions següentes trigant era responsa que mès s’ajuste ad aquerò que passèc en Espanha entre 1978 e 1981.

4.6. Qui ère eth cap der Estat eth dia deth 23-F?

a) Adolfo Suárez.

b) Joan Carles I.

c) Leopoldo Calvo-Sotelo.

d) Felipe González.

4.7. Quin ère eth principau partit politic dera oposicion en Congrès des Deputats eth 1981?

a) Eth Partido Comunista de España.

b) Era Unión de Centro Democrático.

c) Era Unión Nacional (Fuerza Nueva).

d) Eth Partido Socialista Obrero Español.

4.8. Qué se debatie en Congrès des Deputats eth 23-F?

a) Ua mocion de censura contra eth govèrn presidit per Adolfo Suárez.

b) Ua mocion de confiança contra eth govèrn de Felipe González.

c) Era investidura de Leopoldo Calvo-Sotelo coma president deth govèrn.

d) Era creacion d’ua comission parlamentària tà investigar era corrupcion deth govèrn de Leopoldo Calvo-Sotelo.

4.9. Quin d’aguesti personatges comandèc eth destacament dera Guàrdia Civiu qu’entrèc violentament en Congrès des Diputats eth 23-F de 1981?

a) Eth lòctenent generau Manuel Gutiérrez Mellado.

b) Eth generau Jaime Milans del Bosch.

c) Eth generau Alfonso Armada.

d) Eth lòctenent coronèu José Antonio Tejero Molina.

4.10. Eth 1978 se desarticulèc un prumèr còp d’estat contra eth regim constitucionau-democratic qu’auec eth singular nòm de

a) operacion Dinamita.

b) operacion Darth Vader.

c) operacion Galàxia.

d) operacion Basilea.

Espai per a la correcció

4.1

4.6

4.2

4.7

4.3

4.8

4.4

4.9

4.5

4.10 Total

[Se vos ac cau, podetz utilizar aguesta plana entà acabar de respóner es exercicis.]

[Se vos ac cau, podetz utilizar aguesta plana entà acabar de respóner es exercicis.]

Comprovació i 2a correcció:

3a correcció:

Etiqueta de l’estudiant