Griego PAU 2026

Enunciado del examen en texto

Texto sacado del PDF oficial. Las fórmulas, tablas y figuras se ven mejor en el visor de arriba.

2026 Proves d’accés a la universitat

Llengua i cultura gregues Sèrie 2

Espai per a la correcció Qualificació

Espai per a la revisió Comprovació

2a correcció

Exercicis

Suma de notes parcials Qualificació final

Etiqueta de qualificació

Etiqueta de correcció

Etiqueta de l’estudiant

Ubicació del tribunal ..................................................................................

Número del tribunal ....................................................................................

L’examen consta de QUATRE exercicis obligatoris: 1. Traducció; 2. Morfosintaxi; 3. Etimologia i lèxic; 4. Cultura, literatura i llegat de l’antiga Grècia.

Responeu a TOTES les qüestions que es plantegen en els exercicis 1, 2 i 4. En l’exercici 3, heu de contestar només DOS dels apartats plantejats. Si en contesteu més de dos, només es tindran en compte els dos primers.

Podeu utilitzar el diccionari i l’apèndix gramatical en tots els exercicis de l’examen.

Les respostes han de ser clares i han d’estar redactades de manera coherent i cohesionada, amb correcció gramatical, lèxica i ortogràfica.

1. Exercici de traducció [3 punts]

Traduïu el text següent:

Cir es dirigeix a Celenes per caçar ἐντεῦθεν Κῦρος ἐξελαύνει εἰς Κελαινάς, τῆς Φρυγίας πόλιν οἰκουμένην, μεγάλην καὶ εὐδαίμονα. ἐνταῦθα Κύρῳ ἦν παράδεισος μέγας ἀγρίων θηρίων πλήρης, ἅ ἐκεῖνος ἐθήρευεν ἀπὸ ἵππου.

Xenofont. Anàbasi, 1.2.7 ὁ Κῦρος -ου: Cir, rei dels perses.

ἐξελαύνει (de ἐξελαύνω): partir, posar-se en marxa.

Κελαινάς (de Κελαιναί -ῶν): Celenes (ciutat de Frígia).

οἰκουμένην (de οἰκουμένος -η -ον): habitat/ada.

ἐθήρευεν (de θηρεύω): caçar.

2. Exercici de morfosintaxi [2 punts]

2.1. En el text hi ha una oració subordinada de relatiu.

a) Escriviu-la.

b) Digueu quin és el seu antecedent.

c) Feu l’anàlisi morfològica del subjecte (cas, nombre i gènere) i del verb (persona, nombre, temps i veu) d’aquesta oració.

2.2. Feu l’anàlisi sintàctica de l’oració del text següent:

ἐνταῦθα Κύρῳ ἦν παράδεισος μέγας ἀγρίων θηρίων πλήρης

2.3. En el text hi ha dos complements circumstancials amb preposició.

a) Escriviu-los.

b) Digueu quina mena de complement circumstancial és cadascun i de quina forma verbal depèn.

3. Exercici d’etimologia i lèxic [2 punts]

L’exercici consta de tres apartats (3.1, 3.2 i 3.3), dels quals només n’heu de contestar DOS.

3.1. Les següents paraules en català deriven d’un o dos ètims grecs. Identifiqueu un d’aquests ètims per a cada paraula i escriviu-lo correctament en grec al costat. Per exemple, pandèmia: πᾶς πᾶσα πᾶν, o bé ὁ δῆμος -oυ.

hidrofòbia:

antònim:

endogàmia:

policromia:

encèfal:

3.2. La frase següent conté dues paraules procedents del grec o derivades d’un o més ètims grecs que apareixen en el text de l’exercici 1. Empleneu la taula de sota indicant quines són aquestes dues paraules, quin és el seu significat etimològic i amb quins mots grecs del text estan relacionades.

Als estadis de les ciutats gregues més cosmopolites no només s’hi celebraven curses d’atletes sinó també hípiques.

Paraula de la frase en català

Significat etimològic

Mot grec del text

3.3. Escriviu un mot en català o en castellà que estigui format a partir de dos dels ètims grecs següents. Tot seguit, escriviu una frase que inclogui aquest mot.

ἡ ἀήρ -ος Mot:

Frase:

θερμός -ή -ον

ἡ δύναμις -εως

περί

τὸ μέτρον -ου

4. Exercici de cultura, literatura i llegat de l’antiga Grècia [3 punts en total]

4.1. Encercleu la lletra de l’opció correcta de cadascuna de les cinc qüestions següents:

[1 punt: per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts]

4.1.1. Empúries

a) era un enclavament comercial fundat per foceus procedents de Massàlia.

b) era una fortalesa militar grega per a protegir-se dels atacs perses.

c) va ser fundada pels romans al segle ii dC.

d) va tenir un paper rellevant durant la Guerra del Peloponès, com a aliada d’Atenes.

4.1.2. Antígona es rebeŀla contra les disposicions del seu oncle Creont perquè

a) ella volia ser la reina de Tebes.

b) Creont va prohibir al seu fill Hèmon que es casés amb ella.

c) Creont va prohibir donar sepultura i fer honors fúnebres al seu germà Polinices.

d) ella odiava Etèocles, a qui Creont va enterrar amb honors.

4.1.3. «Si ens posem d’acord les dones, les de Tebes, les d’Esparta i les d’Atenes, totes juntes salvarem Grècia!» Aquestes paraules són pronunciades per

a) Antígona, quan vol convèncer les criades que la segueixin.

b) Lisístrata, que té un pla pacífic per a posar fi a la Guerra del Peloponès.

c) Clitemnestra, que explica a les dones del cor que es vol venjar d’Agamèmnon.

d) Lisístrata, que ha decidit armar les dones i portar-les al camp de batalla.

4.1.4. Ismene

a) és la mare d’Antígona.

b) és l’esposa de Creont.

c) era la dida dels germans Etèocles i Polinices quan eren petits.

d) és germana d’Etèocles, Polinices i Antígona.

4.1.5. A l’època clàssica, els teatres grecs eren

a) construccions semicirculars, a l’aire lliure, on es representaven tota mena d’espectacles i concursos atlètics.

b) construccions circulars on tenien lloc lluites de gladiadors o bé naumàquies.

c) uns edificis coberts on es representaven tragèdies i, de vegades, també comèdies.

d) construccions a l’aire lliure on tenien lloc les representacions dramàtiques.

4.2. Llegiu atentament el passatge següent de la Ilíada i escriviu una redacció d’entre cent cinquanta i dues-centes paraules sobre el seu contingut, que inclogui les respostes a les qüestions que es troben a continuació del text.

M’he equivocat, no ho nego pas. És ben cert: val per moltes tropes de gent un sol home que Zeus de tot cor se l’estima, com ara que, per venjar-lo, ha domat les tropes aquees.

I com que m’he equivocat fent cas de les tristes freixures, vull satisfer-lo de nou i donar-li un rescat sense termes.

Vull dir-vos a tots, un per un, els regals ple de glòria que dono:

set calderons de tres peus no tocats mai per la flama, deu talents d’or, vint calderes que com el foc resplendeixen i dotze cavalls ben ferms que amb les potes han guanyat premis.

[…] I penso donar-li set dones que les seves tasques coneixen, lèsbies, que quan ell prengué Lesbos ben construïda em vaig escollir, i en bellesa vencien l’estirp de les dones.

Aquestes li penso donar, i amb elles la filla de Brises que li vaig prendre. I un gran jurament llavors penso jurar-li:

que mai no he pujat al seu llit i no he jagut mai amb ella com és costum de la gent, dels homes i de les dones.

[…] I si mai tornem a l’Argos aqueu, la terra que alleta, faré que sigui el meu gendre i el penso honorar com Orestes, el fill més petit de tots, que es cria a casa amb ufana.

Hi tinc tres filles, a dins del palau de parets ben pujades, que són Crisòtemis i Laòdice i Ifianassa:

d’aquestes, la que li agradi, que s’hi casi sense pagar-ne cap escreix i que a casa de son pare Peleu se l’endugui, que jo li faré una dot com ningú no ha donat a una filla:

i és que penso donar-li set ciutats ben poblades… (Traducció de Pau Sabaté)

— Aquestes paraules, pronunciades per Agamèmnon, fan referència a un error que ha comès. Quin és aquest error?

— A qui es refereix Agamèmnon en tot aquest parlament, és a dir, amb qui es vol disculpar donant-li tot el que esmenta? Expliqueu breument la disputa entre els dos personatges.

— Qui és «la filla de Brises» que és aŀludida per Agamèmnon? Què té a veure amb la disputa?

— Agamèmnon promet regalar objectes valuosos, ciutats i… dones. Fins i tot, parlant de matrimoni, Agamèmnon ofereix les seves tres filles perquè el futur espòs triï «la que li agradi». Creieu que aquests costums només es produïen a l’antiguitat, es continuaven produint fins fa poc o encara es produeixen? Expliqueu el vostre punt de vista sobre aquests costums.

[2 punts: la manca de coherència i cohesió en la redacció, i els errors gramaticals, lèxics i ortogràfics, així com les deficiències en la presentació, poden comportar un descompte de fins a 0,2 punts]

Comprovació i 2a correcció:

3a correcció:

Etiqueta de l’estudiant

L’Institut d’Estudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de l’edició d’aquesta prova d’accés.

Pàgina 1 de 3 Llengua i Cultura Gregues Proves d’accés a la Universitat 2026, convocatòria extraordinària. Criteri específic d'avaluació

SÈRIE 2

1. Exercici de traducció [3 punts]

Des d’aquí, Cir es posa en marxa cap a Celenes, una ciutat habitada de Frígia, gran i pròspera. Allà Cir tenia un parc gran ple de bèsties salvatges, que ell caçava a cavall.

2. Exercici de morfosintaxi [2 punts]

2.1.

a) ἅ ἐκεῖνος ἐθήρευεν ἀπὸ ἵππου

b) (ἀγρίων) θηρίων

c) Subjecte: ἐκεῖνος, en nominatiu singular masculí.

d) Verb: ἐθήρευεν en 3ª del singular del pretèrit imperfet d’indicatiu de la veu activa.

2.2 ἦν: verb παράδεισος μέγας πλήρης: subjecte θηρίων: C de l’adjectiu πλήρης Κύρῳ: datiu possessiu ἐνταῦθα: CC de lloc

2.3.

a) εἰς Κελαινάς ἀπὸ ἵππου

b) εἰς Κελαινάς: CC de direcció ἀπὸ ἵππου: CC de separació o procedència

Pàgina 2 de 3 Llengua i Cultura Gregues Proves d’accés a la Universitat 2026, convocatòria extraordinària. Criteri específic d'avaluació

3. Exercici d’etimologia i lèxic [2 punts]

3.1 hidrofòbia :

τὸ ὕδωρ ὕδατος / ὁ φόϐος -ου

antònim

ἀντί / τὸ ὄνομα -ατος

endogàmia

ἔνδον / ὁ γάμος -ου

policromia

πολύς πολλή πολύ / τὸ χρῶμα -ατος

encèfal

ἐν / ἡ κεφαλή -ῆς

3.2.

Paraula en català

Significat etimològic

Mot grec del text

cosmopolites

ciutadans del món

πόλιν

hípiques

de cavalls

ἵππου

3.3.

Mot:

aerodinàmica, termodinàmica, aerotèrmica, perímetre, termòmetre

Frase: resposta oberta

Pàgina 3 de 3 Llengua i Cultura Gregues Proves d’accés a la Universitat 2026, convocatòria extraordinària. Criteri específic d'avaluació

4. Exercici de cultura, literatura i llegat de l’antiga Grècia [3 punts en total]

4.1.

[1 punt; per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts]

4.1.1.

a)

4.1.2.

c)

4.1.3.

b)

4.1.4.

d)

4.1.5.

d)

4.2.

[2 punts]

— Ha menystingut Aquil·les privant-lo del seu botí de guerra: Briseida.

— Amb Aquil·les. Com que Agamèmnon havia hagut de retornar la seva captiva Criseida al seu pare Crises per aplacar l’ira d’Apol·lo que estava devastant l’exèrcit aqueu amb una epidèmia, es va apropiar de Briseida, el botí d’Aquil·les, fet que va provocar que el Pelida abandonés el camp de batalla ofès per la deshonra. Ara Agamèmnon li promet tot això perquè torni a combatre, ja que els aqueus estan perdent la guerra.

— La filla de Brises és Briseida, la captiva d’Aquil·les, que li va ser arrabassada per Agamèmnon — Resposta lliure.