Griego PAU 2025

Enunciado del examen en texto

Texto sacado del PDF oficial. Las fórmulas, tablas y figuras se ven mejor en el visor de arriba.

2025 Proves d’accés a la universitat

Llengua i cultura gregues Sèrie 1

Qualificació

Comprovació

2a correcció

Exercicis

Suma de notes parcials Qualificació final

Etiqueta de l’estudiant

Ubicació del tribunal ..................................................................................

Número del tribunal ....................................................................................

Etiqueta de qualificació

Etiqueta de correcció

L’examen consta de QUATRE exercicis obligatoris: 1. Traducció; 2. Morfosintaxi; 3. Etimologia i lèxic; 4. Cultura, literatura i llegat de l’antiga Grècia.

Responeu a TOTES les qüestions que es plantegen en els exercicis 1, 2 i 4. En l’exercici 3, heu de contestar només DOS dels apartats plantejats. Si en contesteu més de dos, només es tindran en compte els dos primers.

Podeu utilitzar el diccionari i l’apèndix gramatical en tots els exercicis de l’examen.

Les respostes han de ser clares i han d’estar redactades de manera coherent i cohesionada, amb correcció gramatical, lèxica i ortogràfica.

1. Exercici de traducció [3 punts]

Traduïu el text següent:

L’autor, en aquesta història de fantasia, explica que els habitants del Sol van construir un mur per deixar a les fosques els de la Lluna [οἱ Ἡλιῶται] δὲ τὸ μεταξὺ τοῦ ἀέρος ἀπετείχιζον, ὥστε μηκέτι τὰς αὐγὰς ἀπὸ τοῦ ἡλίου πρὸς τὴν σελήνην διήκειν. τὸ δὲ τεῖχος ἦν διπλοῦν, νεφελωτόν.

ἀέρος (de ἀήρ).

ὥστε (conjunció) + infinitiu: de tal manera que.

οἱ Ἡλιῶται -ων (nominatiu plural masculí): els heliotes (els habitants del Sol).

νεφελωτός -ή -όν: fet de núvols.

Llucià. Relats verídics, 1.19

2. Exercici de morfosintaxi [2 punts]

2.1. En el text hi ha una oració copulativa.

a) Escriviu-la tota sencera.

b) Feu l’anàlisi morfològica de tots els seus elements, tant verbals com nominals.

c) Digueu quina funció sintàctica fa cada element.

2.2. En el text hi ha dos complements circumstancials amb preposició.

a) Escriviu-los.

b) Indiqueu quina mena de complement circumstancial és cadascun.

2.3. La primera frase del text té un verb principal.

a) Escriviu-lo.

b) Feu-ne l’anàlisi morfològica (persona, nombre, temps, mode i veu).

c) Digueu quin és el seu subjecte i, si porta complement directe, indiqueu-lo.

3. Exercici d’etimologia i lèxic [2 punts]

L’exercici consta de tres apartats (3.1, 3.2 i 3.3), dels quals només n’heu de contestar DOS.

3.1. Escriviu un mot en català o en castellà que inclogui els dos ètims grecs proposats en cada cas. Per exemple, ὁ βίβλος -ου / φίλος -η -ον: bibliòfil.

τὸ ἔργον -ου / σύν:

τὸ αἷμα -ατος / τὸ γράμμα -ατος:

ξένος -η -ον / ὁ φόβος -ου:

ὁ τόπος -ου / τὸ ὄνομα -ατος:

τρεῖς τρία / ὁ πούς -οδός:

3.2. La frase següent conté dues paraules procedents del grec o derivades d’un o més ètims grecs que apareixen en el text de l’exercici 1. Empleneu la taula de sota indicant quines són aquestes dues paraules, quin és el seu significat etimològic i amb quins mots grecs del text les associeu.

A les persones que fan feines sedentàries, se’ls solen recomanar exercicis aeròbics i helioteràpia a l’aire lliure.

Paraula de la frase en català

Significat etimològic

Mot grec del text

3.3. Les següents paraules en català deriven d’un o dos ètims grecs. Identifiqueu un d’aquests ètims per a cada paraula i escriviu-lo correctament en grec al costat. Per exemple, pandèmia: πᾶς πᾶσα πᾶν, o bé ὁ δῆμος -oυ.

aritmètica:

Andreu:

morfologia:

Mesopotàmia:

cefalea:

4. Exercici de cultura, literatura i llegat de l’antiga Grècia [3 punts en total]

4.1. Encercleu la lletra de l’opció correcta de cadascuna de les cinc qüestions següents:

[1 punt: per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts]

4.1.1. A l’obra d’Aristòfanes Lisístrata, les dones de les ciutats gregues s’uneixen sota el lideratge de l’atenesa Lisístrata

a) per posar fi a la Guerra del Peloponès, ja que són contràries a les guerres.

b) perquè no volen tenir relacions sexuals amb els seus marits.

c) perquè totes estan d’acord que Atenes ha de ser la ciutat capdavantera.

d) per recuperar la companyia dels seus marits, que sempre estan absents per culpa de la guerra.

4.1.2. A la tragèdia Antígona de Sòfocles, quin personatge pronuncia les paraules següents?: «Ai de mi, malaurat, ja veig un altre infortuni, el segon! I ara, què? Quin destí m’espera? Tinc entre els braços el cos del meu fill i, infortunat, ja puc veure la dona difunta!»

a) Hèmon.

b) Creont.

c) El cor d’ancians tebans.

d) Eurídice.

4.1.3. Ulisses

a) era l’espòs de Penèlope i el germà de Telèmac.

b) és assassinat per la seva esposa en tornar a Ítaca.

c) va matar el ciclop Polifem.

d) va ser el botxí dels pretendents de Penèlope.

4.1.4. Quin dels esdeveniments següents NO va tenir lloc durant la Guerra del Peloponès?

a) La batalla de Marató.

b) La campanya de Sicília.

c) La pesta d’Atenes.

d) La mort de Pèricles.

4.1.5. Quina de les opcions següents NO és certa?

a) Empúries es troba a la comarca de l’Empordà.

b) Empúries va ser un port militar grec gràcies a la seva situació estratègica.

c) Empúries és un jaciment arqueològic on hi ha restes d’època grega i d’època romana.

d) Empúries va ser una colònia grega fundada per foceus.

4.2. Llegiu atentament el passatge següent de la Ilíada i escriviu una redacció d’entre cent cinquanta i dues-centes paraules sobre el seu contingut, que inclogui les respostes a les qüestions que es troben a continuació del text.

Aleshores, amb to de súplica, Príam pronuncià aquestes paraules:

«Recorda’t del teu pare, Aquiŀles semblant als déus, és de la mateixa edat que jo, vorejant el llindar de la funesta vellesa. Potser a ell també, per totes bandes, l’afeixuguen els veïns, i no té ningú que el defensi d’Ares i de la sort adversa. Ara, ell almenys s’alegra en el seu cor sentint que tu estàs viu, i espera cada dia veure el fill estimat tornant de Troia.

En canvi jo, mil vegades desgraciat, després d’engendrar fills exceŀlents a la vasta Troia, ni un no me n’ha quedat, que ja és dir. En tenia cinquanta quan van arribar els fills dels aqueus: dinou eren d’un mateix ventre, i els altres me’ls van parir les dones del palau.

Ares impetuós va afluixar els genolls de molts d’ells, però aquell que per a mi era l’únic que protegia la ciutat i tots nosaltres, aquest, Hèctor, tu l’has mort no fa gaire, mentre defensava la terra pàtria. Per això vinc ara a les naus dels aqueus per suplicar-te per ell, i porto un generós rescat.

Respecta els déus, Aquiŀles, i tingues pietat de mi, recordant el teu pare; jo encara soc més digne de pietat ja que he gosat allò que cap altre mortal sobre la terra havia gosat de fer: acostar els meus llavis a la mà de l’assassí del meu fill.» (Traducció de Francesca Mestre)

— Com ha aconseguit Príam entrar al campament dels aqueus i arribar fins a la tenda d’Aquiŀles?

— Què és exactament el que Príam vol demanar a Aquiŀles i per què? Quina és la resposta d’Aquiŀles?

— Príam diu que «Ares impetuós» va provocar la mort dels seus fills. Expliqueu qui és Ares i quin sentit té l’afirmació de Príam.

— El rei dels troians, per aconseguir el seu propòsit, arriba fins a besar les mans d’Aquiŀles, l’assassí del seu fill, en un acte d’humiliació sense precedents. Per què creieu que ho fa? Si estiguéssiu en el seu lloc, també ho faríeu? Raoneu la resposta.

[2 punts]

Comprovació:

2a correcció:

3a correcció:

Etiqueta de l’estudiant

L’Institut d’Estudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de l’edició d’aquesta prova d’accés

Soluciones y criterios de corrección en texto

Pàgina 1 de 4 Llengua i Cultura Gregues Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

SÈRIE 4

1. Exercici de traducció [3 punts]

Sòcrates era amic del poble i filantrop. Ja que aquell, tot acollint molts deixebles, tant ciutadans com estrangers, mai va cobrar una paga per la conversa.

2. Morfosintaxi [2 punts]

2.1 a) Σωκράτης: Subjecte ἦν: verb δημοτικὸς καὶ φιλάνθρωπος: Atribut b) ἦν: 3a p. singular pretèrit imperfet d’indicatiu.

2.2 a) ἐκεῖνος (Σωκράτης) b) οὐδένα μισθόν: acusatiu masculí singular de οὐδείς οὐδεμία οὐδέν i de ὁ μισθός -οῦ

Pàgina 2 de 4 Llengua i Cultura Gregues Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

2.3 a) Participi d’aorist, nominatiu, singular, masculí, veu activa b) Σωκράτης: subjecte c) πολλοὺς ἐπιθυμητὰς CD καὶ ἀστοὺς καὶ ξένους Aposició del CD o bé πολλοὺς CD καὶ ἀστοὺς καὶ ξένους Aposició del CD ἐπιθυμητὰς C. Pred. CD

Pàgina 3 de 4 Llengua i Cultura Gregues Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

3. Etimologia i lèxic [2 punts]

3.1.

τὸ ἄλφα / τὸ βῆτα alfabet σκοπέω / ἔνδον endoscopi / endoscòpia μέγας -άλη -α / ὁ λίθος -ου megàlit, megalític, -a παχύς -εῖα -ύ / τὸ δέρμα -ατος paquidèrmic, paquidèrmia ἐπί / τὸ κέντρον -ου epicentre

3.2.

Hi ha mots, com per exemple democràcia, que, de tant fer-los servir amb diferents finalitats, acaben essent pràcticament polisèmics.

Democràcia: forma de govern en què el poble exerceix el poder. Al text:

δημοτικός (proper al poble).

Polisèmics: que té molts significats. Al text: πολλούς (molts)

3.3.

microbi μικρός, -ά, -όν; ὁ βίος -ου Sebastià σεβαστός, -ή, -όν; τὸ σεβαστεῖον, -ου Glucosa γλυκύς, -εῖα, -ύ Dermatitis τὸ δέρμα, -ατος Geometria ἡ γῆ, -ῆς; τὸ μέτρον, -ου

Pàgina 4 de 4 Llengua i Cultura Gregues Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

4. Exerecicis de cultura, literatura i llegat de l’Antiga Grècia [3 punts en total]

4.1.

(cada resposta errònia descompta 0.1 punts):

[1 punt]

4.1.1 Zeus

4.1.2 es tracta d’un jaciment arqueològic situat al golf de Roses, on els grecs van fundar una colònia al s. VI aC, que, a finals del s. III, va ser ocupada i ampliada pels romans

4.1.3. dramàtic

4.1.4. la pesta d’Atenes

4.1.5. Volia venjar la mort de Pàtrocle enfrontant-se directament a Hèctor

4.2.

[2 punts]

Antígona parla a Creont, el pare d’Hèmon, promès d’Antígona, i tiet de la noia per part de mare.

Sòfocles, Antígona, tragèdia grega. Després de la guerra a la ciutat de Tebas, Creont imposa que els traïdors de la pàtria no poden ser enterrats. Per aquesta raó, Polinices, germà d’Antígona i Ismene, no pot ser enterrat. En canvi, Eteocles, sí. Antígona s’oposa a la imposició de Creont i es planteja el conflicte entre les lleis dels homes i les lleis divines, segons les quals cal enterrar els morts. El conflicte entre la posició de Creont i la d’Antígona comportarà que Antígona desafïi la imposició de Creont i implicarà la mort de la noia, però també la del seu promès i la de la mare d’aquest.

Ismene, germana d’Antígona.

Eurídice, mare d’Hèmon i esposa de Creont.

Hèmon, fill d’Eurídice i de Creont, promès d’Antígona.

Cor d’ancians de Tebas.

Tirèsias, l’endeví.

Antígona decideix no obeir les lleis dels homes. Creont la condemna a ser enterrada viva. Finalment es traurà la vida i també ho farà Hèmon, el seu promès.

Preguntes de resposta oberta.