Griego PAU 2025

Examen · convocatoria ordinaria (modelo 2) · Cataluña

Examen de Griego – PAU 2025, convocatoria ordinaria – modelo 2

Abrir el PDF

Cargando el PDF… Si no aparece, ábrelo aquí.

Enunciado del examen en texto

Texto sacado del PDF oficial. Las fórmulas, tablas y figuras se ven mejor en el visor de arriba.

2025 Proves d’accés a la universitat

Llengua i cultura gregues Sèrie 4

Qualificació

Comprovació

2a correcció

Exercicis

Suma de notes parcials Qualificació final

Etiqueta de l’estudiant

Ubicació del tribunal ..................................................................................

Número del tribunal ....................................................................................

Etiqueta de qualificació

Etiqueta de correcció

L’examen consta de QUATRE exercicis obligatoris: 1. Traducció; 2. Morfosintaxi; 3. Etimologia i lèxic; 4. Cultura, literatura i llegat de l’antiga Grècia.

Responeu a TOTES les qüestions que es plantegen en els exercicis 1, 2 i 4. En l’exercici 3, heu de contestar només DOS dels apartats plantejats. Si en contesteu més de dos, només es tindran en compte els dos primers.

Podeu utilitzar el diccionari i l’apèndix gramatical en tots els exercicis de l’examen.

Les respostes han de ser clares i han d’estar redactades de manera coherent i cohesionada, amb correcció gramatical, lèxica i ortogràfica.

1. Exercici de traducció [3 punts]

Traduïu el text següent:

L’autor afirma que Sòcrates mai no va cobrar als que el freqüentaven per aprendre Σωκράτης ἦν δημοτικὸς καὶ φιλάνθρωπος. ἐκεῖνος γὰρ πολλοὺς ἐπιθυμητὰς καὶ ἀστοὺς καὶ ξένους λαβὼν οὐδένα πώποτε μισθὸν τῆς συνουσίας ἐπράξατο.

Xenofont. Memorables, 1.2.60 ὁ Σωκράτης -ους: Sòcrates.

λαβὼν (de λαμβάνω): prendre, acollir.

ἐπράξατο (aorist mitjà de πράσσω): obtenir, cobrar, exigir.

οὐδένα (de οὐδείς οὐδεμία οὐδέν).

2. Exercici de morfosintaxi [2 punts]

2.1. Respecte a la primera frase del text:

a) Indiqueu quina funció fa cadascun dels seus elements.

b) Feu l’anàlisi morfològica (persona, nombre i temps) del seu verb.

2.2. El verb principal de la segona frase és ἐπράξατο.

a) Digueu quin és el seu subjecte.

b) Indiqueu quin és el seu complement directe i feu-ne l’anàlisi morfològica.

2.3. En el text hi ha un participi: λαβών.

a) Feu-ne l’anàlisi morfològica (cas, gènere, nombre, temps i veu).

b) Digueu amb quina paraula del text concorda i quina funció sintàctica fa aquesta paraula.

c) Aquest participi porta complements. Escriviu-los i digueu quina mena de complements són.

3. Exercici d’etimologia i lèxic [2 punts]

L’exercici consta de tres apartats (3.1, 3.2 i 3.3), dels quals només n’heu de contestar DOS.

3.1. Escriviu una paraula en català o en castellà que inclogui els dos ètims grecs proposats en cada cas. Per exemple, ὁ βίβλος -ου / φίλος -η -ον: bibliòfil.

τὸ ἄλφα / τὸ βῆτα:

σκοπέω / ἔνδον:

μέγας -άλη -α / ὁ λίθος -ου:

παχύς -εῖα -ύ / τὸ δέρμα -ατος:

ἐπί / τὸ κέντρον -ου:

3.2. La frase següent conté dues paraules procedents del grec o derivades d’un o més ètims grecs que apareixen en el text de l’exercici 1. Empleneu la taula de sota indicant quines són aquestes dues paraules, quin és el seu significat etimològic i amb quins mots grecs del text les associeu.

Hi ha mots, com per exemple democràcia, que, de tant fer-los servir amb diferents finalitats, acaben essent pràcticament polisèmics.

Paraula de la frase en català

Significat etimològic

Mot grec del text

3.3. Les següents paraules en català deriven d’un o dos ètims grecs. Identifiqueu un d’aquests ètims per a cada paraula i escriviu-lo correctament en grec al costat. Per exemple, pandèmia: πᾶς πᾶσα πᾶν, o bé ὁ δῆμος -oυ.

microbi:

Sebastià:

glucosa:

dermatitis:

geometria:

4. Exercici de cultura, literatura i llegat de l’antiga Grècia [3 punts en total]

4.1. Encercleu la lletra de l’opció correcta de cadascuna de les cinc qüestions següents:

[1 punt: per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts]

4.1.1. En una de les lectures obligatòries, qui pronuncia les paraules següents?:

«Has vingut a l’Olimp, deessa Tetis, amb l’ànima afligida per un dol insuperable, prou que ho sé. Però malgrat això, et diré per què t’he cridat. Ja fa nou dies que entre els immortals regna la discòrdia sobre el cadàver d’Hèctor, i sobre Aquiŀles, destructor de ciutats. Ells [els immortals] empenyen el déu veloç d’aspecte lluminós, Hermes, a endur-se’n el cos. Però jo m’estimo més atribuir a Aquiŀles la glòria de retornar-lo i així conservar el teu respecte i la teva estimació.»

a) Príam.

b) Agamèmnon.

c) Zeus.

d) Atena.

4.1.2. Quina de les afirmacions següents descriu d’una manera més exacta l’enclavament d’Empúries?

a) Es tracta d’un jaciment arqueològic situat al golf de Roses, on els grecs van fundar una colònia al segle vi aC, que, a finals del segle iii, va ser ocupada i ampliada pels romans.

b) És un enclavament comercial i militar que tant grecs com romans van fer servir per a relacionar-se amb els pobles autòctons de la península Ibèrica.

c) Es tracta d’un antic poblat ibèric emmurallat, a la riba del riu Daró, prop de la Bisbal d’Empordà, a uns quinze kilòmetres del mar.

d) És un jaciment arqueològic que té com a monument més important un amfiteatre romà a tocar del mar.

4.1.3. L’obra d’Aristòfanes Lisístrata pertany al gènere

a) èpic.

b) historiogràfic.

c) dramàtic.

d) líric.

4.1.4. Quin dels esdeveniments següents NO va tenir lloc durant les guerres mèdiques?

a) La batalla de Marató.

b) La batalla de les Termòpiles.

c) La pesta d’Atenes.

d) La naumàquia de Salamina.

4.1.5. Segons la Ilíada, Aquiŀles, que es negava a lluitar perquè estava enfadat amb Agamèmnon, decideix tornar a la batalla per una de les raons següents.

Quina?

a) Li feia llàstima que els aqueus no aconseguissin vèncer els troians.

b) Volia venjar la mort de Pàtrocle enfrontant-se directament a Hèctor.

c) Estava cansat de no fer res i s’adonava que aquesta actitud no era gens heroica.

d) Se sentia sol perquè Agamèmnon s’havia endut Briseida.

4.2. Llegiu atentament el passatge següent d’una de les lectures obligatòries i escriviu una redacció d’entre cent cinquanta i dues-centes paraules sobre el seu contingut, que inclogui les respostes a les qüestions que trobareu a continuació del text.

No creia tampoc que les teves lleis, les lleis d’un home mortal, fossin tan fortes que donessin la possibilitat de transgredir les lleis no escrites i imperibles dels déus, perquè aquestes tenen validesa no d’avui, ni d’ahir, sinó de sempre i ningú no sap des de quan existeixen. Jo no tenia intenció de presentar-me a la justícia dels déus per transgredir-les, enduta per la por a les decisions de qualsevol home. Que havia de morir ja ho sabia, per què no?, encara que tu no haguessis fet la proclama. I si moro abans de temps, jo penso que és un guany, i a qui, com jo, viu entre infortunis, per què no li ha de ser un guany la mort? I que m’atenyi aquesta malastrugança no és per a mi gens dolorós. En canvi, si comportés que un fill de la meva pròpia mare, mort, restés insepult, això sí que m’entristiria.

Les teves amenaces, en canvi, no em preocupen. I si ara et sembla una bogeria això que he fet, tal volta el boig és el jutge que em condemna per boja.

(Traducció de Joan Castellanos)

— Qui és el personatge que parla i a qui s’adreça? Expliqueu breument quina relació de parentiu tenen.

— Digueu l’autor, el gènere i el títol de l’obra a la qual pertany aquest passatge, i feu un resum del que passa a l’obra.

— Escriviu el nom de dos personatges més de l’obra i expliqueu qui són.

— El personatge que parla en aquest passatge distingeix entre la llei dels homes i la llei no escrita dels déus, que també s’anomena llei natural. Quina d’aquestes dues lleis decideix no obeir aquest personatge i quines en són les conseqüències?

Us sembla un acte de valentia o de bogeria? Raoneu la resposta i poseu un exemple contemporani d’un dilema semblant.

[2 punts]

Comprovació:

2a correcció:

3a correcció:

Etiqueta de l’estudiant

L’Institut d’Estudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de l’edició d’aquesta prova d’accés

Soluciones y criterios de corrección en texto

Pàgina 1 de 4 Llengua i Cultura Gregues Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

SÈRIE 1

1. Exercici de traducció [3 punts]

Els heliotes emmurallaven l’espai intermedi de l’aire de manera que els raigs ja no travessessin des del sol cap a la lluna. La muralla era doble, feta de núvols.

2. Morfosintaxi [2 punts]

2.1 a) τὸ δὲ τεῖχος ἦν διπλοῦν, νεφελωτόν b) τὸ τεῖχος: nominatiu singular neutre, τὸ τεῖχος -ους ἦν: 3a persona del singular pretèrit imperfet d’indicatiu, (εἰμί) διπλοῦν: nominatiu singular neutre, διπλοῦς -ῆ -οῦν νεφελωτόν: nominatiu singular neutre, νεφελωτός -ή -όν c) τὸ τεῖχος: Subjecte διπλοῦν: Atribut νεφελωτόν: Aposició del Subjecte / Atribut

Pàgina 2 de 4 Llengua i Cultura Gregues Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

2.2.

a)

ἀπὸ τοῦ ἡλίου πρὸς τὴν σελήνην b)

ἀπὸ τοῦ ἡλίου Complement circumstancial de procedència (locus unde) πρὸς τὴν σελήνην Complement circumstancial de direcció (locus quo)

2.3.

a)

ἀπετείχιζον b)

ἀπετείχιζον: 3a persona del singular del pretèrit imperfet d’indicatiu, veu activa, (de ἀποτειχίζω) c)

οἱ Ἡλιῶται: Subjecte τὸ μεταξὺ τοῦ ἀέρος: CD

Pàgina 3 de 4 Llengua i Cultura Gregues Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

3. Exercici d’etimologia i lèxic [2 punts]

3.1.

τὸ ἔργον -ου / σύν sinergia τὸ αἷμα -ατος / τὸ γράμμα -ατος hemograma ξένος -η -ον / ὁ φόβος -ου xenòfob ὁ τόπος -ου / τὸ ὄνομα -ατος topònim τρεῖς τρία / ὁ πούς -οδός trípode

3.2.

Paraula de la frase en català aeròbics helioteràpia

Significat etimològic

Mot grec del text

que aporta aire (als pulmons)

τοῦ ἀέρος (de ἀήρ, ἀέρος ὁ/ἡ)

tractament basat en l’exposició al sol

τοῦ ἡλίου / οἱ Ἡλιῶται (de ἥλιος, ἡλίου ὁ)

3.3

aritmètica ὁ ἀριθμός -οῦ Andreu ὁ ἀνήρ, ἀνδρός morfologia ἡ μορφή, -ῆς; ὁ λόγος, -ου Mesopotàmia ὁ ποταμός, -οῦ; μέσος, -η, -ον, cefalea ἡ κεφαλή, -ῆς

Pàgina 4 de 4 Llengua i Cultura Gregues Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

4. Exerecicis de cultura, literatura i llegat de l’Antiga Grècia [3 punts en total]

4.1.

(cada resposta errònia descompta 0.1 punts):

[1 punt]

4.1.1. per tal de recuperar la companyia dels seus marits, sempre absents per culpa de la guerra

4.1.2. Creont

4.1.3. va ser el botxí dels pretendents de Penèlope

4.1.4. la batalla de Marató

4.1.5. va ser un port militar grec gràcies a la seva situació estratègica

4.2.

[2 punts] ⎯ Arriba tot travessant el campament dels aqueus, d’incògnit, acompanyat per un herald i protegit pels déus (Zeus envia Hermes, amb aparença de guerrer).

⎯ Príam demana a Aquil·les que li lliuri el cadàver del seu fill Hèctor perquè pugui retre-li els honors fúnebres. Aquil·les acabarà acceptant.

⎯ Ares és el déu de la guerra. Atès que els seus fills han mort en els diferents enfrontaments que se succeeixen al llarg del temps que dura la guerra entre aqueus i Troians, Príam atribueix la mort dels seus fills a Ares, com a déu de la guerra.

⎯ Resposta oberta.

Fuente oficial: Generalitat de Catalunya.

Ver todos los exámenes de Griego en Cataluña.