Fundamentos Artísticos (antes Fundamentos del Arte) PAU 2025

Enunciado del examen en texto

Texto sacado del PDF oficial. Las fórmulas, tablas y figuras se ven mejor en el visor de arriba.

2025 Proves d’accés a la universitat

Fonaments artístics Sèrie 4

Qualificació

2a correcció

Comprovació

1.1 Exercici 1

1.2

1.3

Exercici 2

2.1

2.2

3.1

Exercici 3

3.2

3.3

Suma de notes parcials Qualificació final

Etiqueta de l’estudiant

Ubicació del tribunal ..................................................................................

Número del tribunal ....................................................................................

Etiqueta de qualificació

Etiqueta de correcció

L’examen consta de TRES exercicis obligatoris i heu de respondre a TOTES les qüestions que s’hi plantegen.

Les respostes han de ser clares i han d’estar redactades de manera coherent i cohesionada, amb correcció gramatical, lèxica i ortogràfica.

Exercici 1

[3 punts en total]

Observeu la imatge següent. Fixeu-vos també en l’any i la descripció del moble.

Escriptori de senyora amb butaca que s’oculta a sota (s’allibera estirant un mànec de llautó inserit al respatller) dissenyat per Koloman Moser per a l’apartament Eisler von Terramare, a Viena el 1903.

Moble xapat en fusta de tuia, amb incrustacions de fusta setinada i llautó, gravat i tintat, sobre una carcassa de fusta, amb interior de caoba, folre de calaixos de roure i altres fustes, i peus de metall daurat; la tapisseria no és original. Escriptori: 145,5 × 119,4 × 60 cm; butaca: 70 × 60 × 60 cm.

Responeu a les qüestions següents. Pel que fa a les dues primeres, escriviu un màxim de vuitanta paraules per cada resposta i, si ho considereu oportú, completeu el text amb petits dibuixos aclaridors i/o amb esquemes sobre la imatge.

1.1. Indiqueu a quin moviment artístic pertany l’obra de Koloman Moser. Justifiqueu la vostra elecció explicant quatre característiques formals o conceptuals del moviment presents en l’escriptori i la butaca.

[1 punt]

1.2. Expliqueu el context de l’època en què es va desenvolupar l’obra de Koloman Moser, tot esmentant dos esdeveniments que van succeir durant aquest període.

[1 punt]

1.3. Observeu atentament les imatges següents, corresponents a tres obres. Ordeneu-les cronològicament i indiqueu quina pertany a la mateixa època que l’escriptori i la butaca de Koloman Moser.

[1 punt]

Exercici 2

[3 punts en total]

Observeu les imatges següents. Fixeu-vos també en l’any i el nom de l’edifici i del joc.

Le Corbusier. Unité d’Habitation de Marseille («Unitat d’habitatge de Marsella») (1945). Marsella, França.

HOUSE Unité d’Habitation («CASA Unitat d’Habitatge»), un joc de construcció i alhora un element de decoració produït per la marca barcelonina BeaMalevich.

Responeu a les qüestions següents. Escriviu un màxim de vuitanta paraules per cada resposta i, si ho considereu oportú, completeu el text amb petits dibuixos aclaridors i/o amb esquemes sobre les imatges.

2.1. Expliqueu quatre característiques formals o conceptuals de l’habitatge de Le Corbusier que s’aprecien al joc HOUSE Unité d’Habitation.

[1,5 punts]

2.2. Expliqueu raonadament tres motius pels quals creieu que hi ha una influència de l’obra de Le Corbusier en el joc HOUSE Unité d’Habitation.

[1,5 punts]

Exercici 3

[4 punts en total]

Llegiu atentament el text següent.

Conversa entre Y, aficionat a la pintura X, pintor naturalista i Z, pintor abstracte-realista Y: I el predomini d’allò tràgic cessa mitjançant la destrucció de la forma?

Z: La forma, per la seva limitació, impedeix l’expansió: el que és tràgic és això mateix. Si la limitació no existís, tot el que és tràgic desapareixeria amb ella, però alhora desapareixeria també tota aparença de realitat als nostres ulls. D’aquí que a la plàstica la limitació no pugui ser abolida del tot, però es pot vèncer la seva força dominant. La limitació ha de ser interioritzada: la forma s’ha de fer mitjançant el pla i la línia recta.

Y: I l’expansió?

Z: En la forma, l’expansió se sol expressar vagament contra la nitidesa definida de la limitació.

Per això aquesta darrera predomina. L’expansió, la manifestació plàstica de la força vital, ha de ser portada de la vaguetat a la definició per a poder actuar plàsticament, per a poder contraposar-se en equivalència a la limitació interioritzada.

Y: La Nova Plàstica és, doncs, la plàstica de la limitació interioritzada i de l’expansió […] definida?

Z: Sí. I ja li vaig dir que això conté la plàstica de la línia recta i del pla: l’expansió i la limitació no es poden expressar en equivalència, sinó mitjançant la línia recta. Aquests dos extrems s’expressen plàsticament per mitjà de la diferència de posició duta a l’extrem, és a dir, per mitjà de l’angle recte.

Y: I com s’expressen en el color l’expansió i la limitació?

Z: Mitjançant la relació dels colors entre si, però també mitjançant el color com a tal. De la mateixa manera que la línia ha de ser oberta, recta, per a expressar l’expansió en allò que s’ha definit exacte, el color ha de ser, per a la mateixa expressió, obert, pur, clar. Si és així, resplendeix de força vital; si és tancat i tèrbol, reté la força vital i expressa el predomini de la limitació, és a dir, allò tràgic.

Mitjançant la seva tècnica, sobretot mitjançant la seva plàstica del pla, la Nova Plàstica està en condicions d’arribar, també pel color, a l’expressió equilibrada «de l’un i l’altre».

Y: El que vostè deia de la línia i del color són, doncs, veritats generals… Que estrany que no se n’hagi generalitzat l’acceptació com a tals veritats!

Traducció d’un extracte del capítol «Estudio de Z» del llibre de Piet Mondrian Realidad natural y realidad abstracta, publicat el 2009 a Mèxic per Ediciones Coyoacán (p. 112-113).

Observeu atentament les imatges següents.

A dalt, René Magritte. Golconda (1953). Coŀlecció Menil, Houston, Texas. A baix, captura de pantalla de YouTube del videoclip de la cançó ME! (2019), de la cantant Taylor Swift en coŀlaboració amb Brendon Urie, dirigit per Dave Meyers.

3.1. Identifiqueu si el text de Piet Mondrian i l’obra Golconda, de René Magritte, pertanyen al mateix moviment. Encercleu tres paraules o conceptes clau del text i extraieu tres característiques formals de la pintura de Magritte que ho justifiquin.

[0,75 punts]

3.2. Per a la representació de l’apartat 3.3, haureu de prendre com a referent una obra d’un altre autor/a del moviment al qual pertany la pintura de René Magritte. Indiqueu quina obra i quin autor/a trieu com a referent.

[0,25 punts]

3.3. Desenvolupeu, a partir del referent que heu indicat en l’apartat 3.2, una nova representació que reculli les característiques del moviment al qual pertany l’obra de René Magritte. Elaboreu, concretament, un croquis d’una pintura, d’un disseny d’objecte, d’un disseny gràfic o d’un disseny d’indumentària.

Feu l’exercici utilitzant qualsevol tècnica seca en l’espai DIN A3 d’aquest mateix quadern (pàgines 10 i 11). Podeu fer els primers esbossos de la nova representació a la pàgina 9. La segona imatge de la pàgina anterior us pot servir de referència, però no es pot copiar.

Tingueu en compte les observacions següents:

— La interpretació de les imatges és lliure. Es valorarà la capacitat imaginativa per a transformar una imatge a partir de les característiques del moviment artístic i de l’obra i l’autor/a que heu triat com a referent.

[1 punt]

— Cal posar una atenció especial a mantenir les característiques formals del moviment al qual pertany la pintura de René Magritte, i escriure un títol que ajudi a vincular la vostra nova representació a aquest moviment.

[1 punt]

— Es valorarà la voluntat de combinar text amb ideogrames, grafismes o microdibuixos a l’hora de desenvolupar la proposta. Podeu fer intervenir qualsevol altre element en la vostra representació. Adeqüeu el vostre treball de creació al temps de què disposeu.

[1 punt]

[Espai DIN A4 per a fer els primers esbossos de l’exercici 3.]

[Espai DIN A3 per a fer la nova representació de l’exercici 3.]

Comprovació:

2a correcció:

3a correcció:

Etiqueta de l’estudiant

L’Institut d’Estudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de l’edició d’aquesta prova d’accés

Soluciones y criterios de corrección en texto

Pàgina 1 de 9 Fonaments Artístics Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

SÈRIE 1 ORIENTACIONS PER A LA PROVA DE FONAMENTS / CRITERIS EXERCICI 1 [3 punts en total] Qüestió 1.1.

[1 punt] 0,20 punts per identificar el moviment artístic / 0,20 punts per cada característica formal

Michelangelo Pistoletto. Venere degli stracci («Venus dels draps»), 1967.

Es valora:

Comprensió de l’estructura compositiva de la imatge i establiment de comparacions.

Memòria visual pel que fa als trets distintius de l’art pobre.

Memòria semàntica respecte al context social i les manifestacions de la cultura artística.

Vinculació de l’anàlisi formal i la seva interpretació a una argumentació crítica.

L’ús de la terminologia adequada en l’estètica, la producció i la difusió de l’obra cultural.

Si l’obra era originàriament construïda amb roba usada i una reproducció en ciment d’una escultura de Venus de poc valor, que es podia comprar a les botigues de jardineria, podem dir que Pistoletto utilitza materials considerats pobres o de rebuig. Les obres d’art pobre solen ser instal·lacions espacials fetes amb materials “pobres”, és a dir, habituals i quotidians (terra, vidres trencats, fusta, fils, feltre, cautxú, etc.) i també residus sense valor per fer una crítica a la societat consumista i industrialitzada de la postguerra.

És un moviment artístic que va sorgir a Itàlia cap a la segona meitat del segle XX. L’escultura és el medi artístic més associat amb l’art pobre. En part a causa del rebuig dels artistes a la pintura abstracta i minimalista, que va dominar el mercat internacional de l’art a la dècada de 1960. Sorgeix com una reacció contra el predomini de l’acer inoxidable, el plexiglàs i l’estricta geometria del minimal art.

Combina materials sense valor comercial amb elements de la performance i l’art conceptual per la voluntat d’ocupar l’espai i d’exigir la interacció i participació amb el públic. En aquest moviment, els artistes també van intentar unir allò que és natural i allò que és artificial; per exemple, l’aigua i la terra es poden veure limitades per marcs o estructures geomètriques.

Pàgina 2 de 9 Fonaments Artístics Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

Qüestió 1.2.

[1 punt] 0,25 per cada concepte o esdeveniment

Una Venus representa el cànon artístic occidental i fa referència al nostre passat cultural, que aquí està enfrontat a una aterridora muntanya de detritus tèxtils industrials que creix i creix pel consumisme d’un sol ús fins que arribi a engolir tot el que simbolitza la Venus. Els anys seixanta van ser de bonança econòmica, de crisi social i desenvolupament dels mitjans de comunicació de masses (el pop art és típic d’aquesta època). Aquests canvis són la resposta al ràpid creixement econòmic pel dinamisme que genera la reconstrucció dels països devastats per la Segona Guerra Mundial i el rejoveniment de la població a causa del baby-boom de la postguerra. Xoc moral entre les generacions: l’anterior acostumada a la recessió i la joventut acostumada al consumisme, a l’abundància i a l’hedonisme. Aquesta dècada prodigiosa és comparable als feliços anys vint. Es qüestiona el model de vida de la generació anterior amb moviments contraculturals com la mobilització estudiantil del Maig del 68 i la voluntat del moviment hippy de parar la guerra del Vietnam, resultat de la rivalitat dels blocs Est-Oest (les superpotències dels Estats Units i l’URSS) en el context de la guerra freda. Però a la Venus, sembla que no li importa la nostra opinió perquè ens dona l’esquena immòbil com si els draps fossin el mirall d’una societat que canvia ràpidament i que cedeix irremeiablement a la ruïna del consumisme. Davant l’obra sentim que ni ella ni ningú no pot fer res per aturar-ho. És una obra que encara avui ens ofereix una reflexió davant l’actual consumisme de roba.

Qüestió 1.3.

[1 punt]

Es puntuarà amb 0,5 punts cada ítem correcte. L’ordre correcte és B, A, C. L’obra C pertany a la mateixa època.

Imatges ordenades

B – Jane Poupelet. Jeune femme nue assise (La toilette) (1906) / A – Katarzyna Kobro. Spatial Composition 4 (1928) / C – Isabel Quintanilla. Cuarto de baño (1968).

Pàgina 3 de 9 Fonaments Artístics Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

EXERCICI 2. [3 punts en total] Hans Richter (1921). Rhythmus 21.

Nolan Bushnell i Ted Dabney (1972). Pong.

Es valora:

Establir connexions entre els diferents àmbits de producció artística fins a l’actualitat.

Memòria visual pel que fa als trets distintius de les dues obres.

Identificar els autors i contextualitzar les seves aportacions en l’entorn social.

Analitzar i interpretar les diverses formes d’expressió artística de diferents èpoques.

L’ús de la terminologia adequada en l’estètica, la producció i la difusió de l’obra cultural.

Qüestió 2.1 [1,5 punts]

Al negatiu, hi veiem rectangles i quadrats de diferents mides i matisos i, per tant, la pel·lícula se centra en el moviment d’aquestes formes, en el ritme i la relació que s’estableix entre elles a través del moviment.

Aquest ús de formes geomètriques centra l’interès en el ritme visual i s’oposa als models narratius heretats del teatre i la literatura de la indústria del cinema clàssic; és a dir, aquestes produccions no requerien mostrar una realitat concreta, atès que la bellesa estava en la contemplació de les imatges, més enllà del significat que poguessin tenir. Abandona el que és figuratiu i el que és obvi. Es tracta de cinema abstracte (cinéma pur o cinema absolut), perquè no hi ha figures ni subjectes que captin l’atenció.

Els elements com la línia, el punt, el pla, el color, la geometria, la composició i el material es converteixen en els protagonistes, perquè renuncia a la compressió psicològica, i opta definidament per purs ritmes òptics de formes geomètriques elementals. Aquest cinema contemplatiu era un reflex de la mateixa avantguarda històrica que convida els espectadors a contemplar, a investigar què hi ha darrere de l’expressió visual de l’obra.

Pàgina 4 de 9 Fonaments Artístics Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

Qüestió 2.2.

[1 punt]

El cinema de Hans Richter descobria la seva eficàcia semàntica en la síntesi, en la relació de contrastos i analogies, en la creativitat del joc rítmic dels signes. L’espectador havia d’aprendre a veure la bellesa d’una imatge i les seves connexions amb altres imatges, sense preocupar-se de conèixer significats intel·lectuals o literaris. Eren tan atractius els aspectes visuals exposats pel cinema abstracte, que aquesta avantguarda cinematogràfica ha aconseguit mantenir-se al llarg de la història. Per exemple, en llargmetratges animats com Fantasia (1940) de Disney i, a la dècada del 1960, el videoart es va inspirar en el cinema abstracte per a les seves creacions. En el cas particular dels videojocs, aquesta influència es pot apreciar des dels primers moments de la indústria com és el cas de Pong (1972), un joc que consistia només en un fons negre, en què lliscaven dos rectangles i un petit quadrat, molt a l’estil del curtmetratge Rhythmus 21 (1921). És un videojoc “abstracte” pel seu èmfasi en la mecànica de joc “pur” per sobre del contingut narratiu i temàtic. A diferència dels jocs de rol o d’aventures, en què les històries i els personatges impulsen l’acció, en el videojoc Pong s’eliminen històries detallades i gràfics realistes del disseny i es prioritza l’estratègia per sobre dels elements representatius. Abandona el que és figuratiu, perquè no hi ha figures ni subjectes que captin l’atenció. El joc no necessita mostrar una realitat concreta per la compressió psicològica. Els seus gràfics bidimensionals bàsics, els objectius senzills i una paleta de colors moderada són els que eviten distreure’s i ens centren en el nucli del joc.

OBSERVACIÓ:

No es tindrà en compte l’opinió d’estar d’acord, o no, perquè el que es valora és l’opinió crítica i els fonaments de l’argumentació a través dels seus trets fonamentals.

Els terços de segle i també les dècades es consideraran correctes per datar les aportacions artístiques.

L’alumnat pot combinar grafismes o microdibuixos amb el text per desenvolupar la proposta.

Pàgina 5 de 9 Fonaments Artístics Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

EXERCICI 3 [4 punts en total] Remedios Varo (c. 1940). Carta a un psiquiatra desconegut.

René Magritte (1929). La traïció de les imatges (Això no és una pipa).

Christopher Niemann (2016). Esbós de diumenge (Això no és una pipa).

Es valora:

Establir connexions entre els diferents àmbits de producció artística fins l’actualitat.

Identificar i contextualitzar els autors a través dels trets fonamentals del surrealisme.

Interpretar les creacions de forma crítica i argumentada des del procés de producció.

Interès per l’art i capacitat de gaudir-ne, així com criteri estètic propi en la realització la tasca.

Reflexionar sobre el canvi històric des del s. XIX en la difusió i recepció de l’obra cultural.

Qüestió 3.1.

[0,75 punts] Identificar el moviment del text (surrealisme) i si és el mateix o no que el de l’obra (surrealisme).

Carta a un psiquiatre desconegut Senyor, permeti’m que em dirigeixi a vostè esperant sàpiga disculpar aquesta llibertat que m’he pres així com el meu mal francès, però és que la meva torbació és gran i no m’atreveixo a confiar a cap de les persones que m’envolten uns determinats fenòmens sobre els quals crec que vostè em pot aconsellar.

La cosa va començar farà aviat sis mesos, estava pintant amb entusiasme un quadre en el qual es veia un agradable prat, pel qual passejaven plens de serietat uns quants xais i unes quantes vaques.

Confesso que estava satisfeta, però heus aquí que a poc a poc una força irresistible em va empènyer a posar una petita escala sobre el llom de cada xai, amb una imatge de la meva veïna enfilada al capdamunt, mentre que jo col·locava, amb angoixa i precipitació, munts de mocadors ben plegats sobre les vaques. Vostè no es podrà imaginar mai quina sorpresa i quina desolació vaig sentir! Vaig amagar aquest quadre i en vaig començar uns altres de nous, però sempre em veia obligada a introduirhi elements inesperats [...] fins que, un dia que accidentalment m’havia tirat salsa de tomàquet als pantalons, vaig trobar aquella taca tan significativa i commovedora, que vaig retallar ràpidament el tros de tela i el vaig emmarcar. A partir del primer quadre del qual li he parlat, m’he vist obligada a portar una vida clandestina, per por que els que m’envolten em portin a un alienista... Es tracta, potser, d’una explosió del meu subconscient que vol alliberar-se i que m’empeny a pintar una altra cosa i actuar d’una manera desordenada...? O és que estic senzillament boja?

Pàgina 6 de 9 Fonaments Artístics Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

Qüestió 3.2.

[0,25 punts] Coherència de l’autor i de l’obra triada amb la proposta.

Qüestió 3.3.

[3 punts] Correspondències sensorials i estructurals de la representació respecte de les imatges donades.

OBSERVACIÓ: es valoraran les correspondències sensorials i estructurals de la representació respecte de les imatges donades i/o la correspondència del text amb les paraules subratllades al document quan aquest i l’obra de la imatge coincideixin en el moviment artístic. L’erudició respecte de dades lingüístiques o gràfiques quedarà en un segon terme, perquè el que es valorarà en primer terme són els fonaments de l’argumentació a través dels trets fonamentals del moviment artístic que s’hagi identificat.

Pàgina 7 de 9 Fonaments Artístics Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

Rúbriques proves PAU

Qüestió 1.1 Estàndard d’aprenentatge Detectar les característiques formals

Qüestió 1.2 Estàndard d’aprenentatge Relacionar l’obra amb el context de l’època

Qüestió 1.3 Estàndard d’aprenentatge Identificar obres en relació amb els moviments i la seva situació en el temps

Indicador de nivell 1:

0,5 punts No relaciona les imatges.

Indicador de nivell 2:

0,75 punts No relaciona les imatges.

Indicador de nivell 3:

1 punt Relaciona les imatges.

Analitza, extreu i explica una característica formal a partir de la o de les imatges proposades.

Analitza, extreu i explica dues Analitza, extreu i explica quatre característiques formals a partir de la característiques formals a partir de les o de les imatges proposades.

imatges proposades.

Manté el màxim de 80 paraules.

Manté el màxim de 80 paraules.

Manté el màxim de 80 paraules.

En el cas que introdueixi dibuixos o esquemes, aquests no són prou aclaridors.

En el cas que introdueixi dibuixos o esquemes, aquests són prou aclaridors.

En el cas que introdueixi dibuixos o esquemes, aquests són molt aclaridors.

Indicador de nivell 1:

0,5 punts Menciona i situa en el temps un esdeveniment relacionat.

Indicador de nivell 2:

0,75 punt Menciona i situa en el temps dos esdeveniments relacionats.

Indicador de nivell 3:

1 punt Menciona i situa en el temps dos esdeveniments relacionats.

Pràcticament no fonamenta la seva vinculació.

Pràcticament no fonamenta la seva vinculació.

La seva vinculació està fonamentada.

Manté el màxim de 80 paraules.

Manté el màxim de 80 paraules.

Manté el màxim de 80 paraules.

Indicador de nivell 1:

0,5 punts Identifica l’obra que pertany a la mateixa dècada que la proposada.

Indicador de nivell 2:

0,75 punts Identifica l’obra que pertany a la mateixa dècada que la proposada.

Indicador de nivell 3:

1 punt Identifica l’obra que pertany a la mateixa dècada que la proposada.

No ordena de forma correcta les obres.

Ordena de forma correcta una de les Ordena de forma correcta les tres tres obres.

obres proposades.

Pàgina 8 de 9 Fonaments Artístics Proves d’accés a la Universitat 2025, convocatòria ordinària. Criteri específic d'avaluació

Rúbriques proves PAU

Qüestió 2.1 Estàndard d’aprenentatge Identificar les característiques del moviment proposat

Qüestió 2.2 Estàndard d’aprenentatge Analitzar i comparar àmbits.

Indicador de nivell 1:

0,5 punts Analitza i indica una de les aportacions importants del moviment proposat.

Indicador de nivell 2:

Indicador de nivell 3:

1 punt 1,5 punts Analitza i indica dues de les Analitza i indica quatre de les aportacions importants del moviment aportacions importants del moviment proposat.

proposat.

Manté el màxim de 80 paraules.

Manté el màxim de 80 paraules.

Manté el màxim de 80 paraules.

En el cas que introdueixi dibuixos o esquemes, aquests no són prou aclaridors.

En el cas que introdueixi dibuixos o esquemes, aquests són prou aclaridors.

En el cas que introdueixi dibuixos o esquemes, aquests són molt aclaridors.

Indicador de nivell 1:

0,5 punts Analitza i compara els dos àmbits de manera superficial, no justifica la resposta.

…